Declaració del Col·lectiu Revolució Permanent (CoReP)

Panamà, un país d’aproximadament 4,5 milions d’habitants, és mundialment conegut pel seu estratègic canal, que representa aproximadament el 6% del comerç marítim mundial. Tot i una taxa de creixement econòmic mitjà del 7,4% el 2023, Panamà continua sent un dels països amb més desigualtat del món. La seva economia se centra en gran mesura en el sector serveis —en particular, el canal, la banca i el comerç internacional—, però gran part de la població viu en la pobresa i la desigualtat social està estructuralment arrelada.

En aquest context, ha sorgit un poderós aixecament de la classe treballadora i dels sectors oprimits. A partir d´una vaga de docents, s´ha desenvolupat una onada nacional de mobilitzacions, vagues, bloquejos de carreteres i ocupacions. L’objectiu: la derogació de la Llei 462, que pretén sabotejar el sistema públic de pensions, augmentar l’edat de jubilació i aplanar el camí per a la seva privatització total. Alhora, s’ha cristal·litzat la ira popular contra la nova cooperació militar entre el president panameny José Raúl Mulino i la facció Trump del capitalisme imperialista nord-americà: una subordinació que de facto transforma el país en un lloc avançat semicolonial de Washington.

Les protestes adquireixen una nova dimensió: el poderós sindicat de la construcció SUNTRACS, el sindicat de treballadors i treballadores bananers SITRAIBANA, els treballadors de la salut, les comunitats indígenes i els estudiants lluiten colze a colze. La burgesia panamenya respon amb una ferotge repressió: més de 190 arrestos, atacs selectius contra manifestants, unitats especials contra comunitats indígenes i batudes policials per intimidar barris sencers. La vaga a Chiquita, filial del gegant bananer nord-americà, ha estat declarada il·legal. Líders sindicals com Jaime Caballero i Erasmo Cerrud han estat arrestats amb el pretext de “soscavar l’ordre econòmic”.

Imperialisme: no només guerra, sinó contrarevolució social

No és casualitat que Donald Trump estigui darrere de la nova estratègia dels Estats Units a Panamà. El president, militarista i xovinista confés, pretén recuperar el control del Canal de Panamà i establir noves bases militars. En realitat, no es tracta només d’acabar amb la posició econòmica de la Xina a Panamà; es tracta de transformar Centreamèrica en una zona estratègica de desplegament per al futur conflicte entre blocs imperialistes, a costa de la seguretat social, els salaris i les pensions, sacrificats en nom del capital financer.

Com sempre, el proletariat és a primera línia. La revolta contra el règim de Mulino és inseparable del rebuig a la dominació imperialista. L’aixecament en curs a Panamà és una crida d’atenció a tota Llatinoamèrica i més enllà.

No és només una “protesta social”: és una lluita de classes!

El que els mitjans burgesos panamenys i internacionals presenten com a meres “reivindicacions econòmiques” és en realitat una lluita organitzada de sectors centrals de la classe treballadora contra una brutal ofensiva capitalista. El magisteri fa setmanes que està en vaga indefinida. Les plantacions bananeres estan paralitzades. Les carreteres estan bloquejades, amb la participació activa de famílies senceres. A la província de Bocas del Toro. del Toro, el transport públic està paralitzat: els treballadors bloquegen l’economia per defensar els seus interessos de classe.

Aquest moviment planteja objectivament la qüestió del poder polític. Tot i això, encara no ha sorgit cap organització que li proporcione una direcció revolucionària conscient. Si bé SUNTRACS ha fet servir mètodes militants en el passat, la seva direcció continua buscant la negociació amb el govern. La burocràcia sindical no té una estratègia revolucionària; sempre cerca canalitzar la pressió popular per obtenir el seu propi benefici. Per això la urgència històrica de construir un partit obrer revolucionari.

Els darrers esdeveniments confirmen aquesta necessitat estratègica: la policia política ha detingut Genaro López, figura històrica del SUNTRACS, mentre que el seu successor, Saúl Méndez, es va veure obligat a sol·licitar asil polític. Almenys dotze dirigents sindicals estan sent processats per “conspiració per delinquir”. Mentrestant, el règim va declarar “il·legal” la vaga dels treballadors bananers i, a través de la multinacional Chiquita, va anunciar acomiadaments massius, una amenaça destinada a separar famílies. Les pèrdues s’estimen a 75 milions de dòlars. Mulino multiplica els ultimàtums i intenta acords parcials per sembrar la divisió.

Davant aquesta brutal ofensiva només una resposta és adequada: la vaga general política

La vaga ha de superar l’actual fragmentació sectorial i unificar conscientment tots els sectors organitzats de la classe obrera, més enllà de les regions i els sectors econòmics. Ha de tenir un clar caràcter polític: contra el règim de Mulino, contra la penetració imperialista, contra la dictadura burgesa de les multinacionals.

Per evitar que es converteixi en un simple “senyal d’alerta” sense futur, cal crear comitès de vaga elegits democràticament en empreses, barris, escoles i pobles. Aquests consells, compostos per delegats revocables en qualsevol moment, són l’eina necessària per assegurar el control popular de la lluita, enfortir la unitat i aplanar el camí perquè la classe treballadora prengui el poder .

Sense aquestes estructures, la lluita es veurà afeblida per la repressió, les negociacions secretes o les concessions selectives. Només una vaga general controlada per la base pot generar prou energia social per enderrocar el règim i aplanar el camí per a un govern obrer i camperol basat en els consells.

Què fer?

El CoReP fa una crida a les organitzacions sindicals i polítiques de tot el món per a:

Organitzar la solidaritat internacional amb els vaguistes a Panamà
(manifestacions davant de les ambaixades, campanyes d’informació, recollida de fons per recolzar la vaga).

Derogació de la Llei 462 – No a la privatització de la seguretat social!

Alto a la intervenció imperialista!

Ni tropes nord-americanes, ni bases militars, ni acords secrets!

Per l’autodeterminació del poble panameny !

Llibertat per a tots els sindicalistes i presos polítics !

Per una resposta revolucionària

Les lluites a Panamà no són un “incident local”, sinó l’expressió d’una crisi global del sistema capitalista. L’empobriment, la repressió i el desmantellament dels drets democràtics i sindicals també afecten Europa, Amèrica del Nord, Orient Mitjà i Àfrica.

Per això, una resposta internacional i coordinada de la classe treballadora avui és una necessitat vital.

Construir una nova internacional obrera revolucionària és la tasca central del nostre temps. L’aixecament a Panamà demostra que amplis sectors del proletariat estan disposats a lluitar, però encara falta l’eina política conscient: un partit revolucionari com el dels bolxevics russos.

Per un partit obrer revolucionari a Panamà!

Per la unitat de les lluites a Llatinoamèrica contra els règims proimperialistes de la burgesia nacional!

Per la federació d’Estats Socialistes a Llatinoamèrica i el Carib!

Per la nova Internacional Obrera Revolucionària!