L’ofensiva de l’imperialisme nord-americà
L’imperialisme nord-americà, que era hegemònic dins del sistema capitalista mundial al final de la Segona Guerra Mundial, està en decadència davant dels seus competidors, especialment davant de l’imperialisme xinès. En unir-se al voltant de Trump, un sector de la burgesia dels Estats Units ha decidit fer les coses per les braves i deixar de preocupar-se per l’ordre mundial.
L’ordre mundial de la postguerra no només és obsolet: ara ja és una arma utilitzada contra nosaltres. Vuit dècades després, un cop més estem cridats a crear un món lliure a partir del caos. No serà gens fàcil. I a més això serà impossible sense uns Estats Units forts i confiats que interactuen amb el món col·locant una vegada més els nostres interessos nacionals fonamentals per sobre de tota la resta. (Marco Rubio, Secretari d’Estat, 15 de gener de 2025)
I això ho està fent brutalment, deixant de banda els seus antics aliats i trepitjant la sobirania dels països més febles: guerra comercial total, reivindicacions territorials, recerca d’un acord amb l’imperialisme rus a esquena dels ucraïnesos i saquejant Ucraïna, i suport total a Israel en la massacre i expulsió dels palestins. Aquesta agressiva política internacional es correspon internament amb atacs massius i coordinats contra els migrants, contra els treballadors del sector públic, contra la salut pública i la seguretat social, contra les llibertats civils, els drets de les dones, de les minories, etc., contra la protecció del medi ambient, contra la prevenció de catàstrofes, contra les universitats, la ciència i la investigació…
Una qüestió cabdal de la lluita de classes al cor dels Estats Units
Els comunistes internacionalistes creiem que davant aquesta ofensiva es pot vèncer mobilitzant tota la classe treballadora estatunidenca, reunint amb ella les minories oprimides i la major part de la joventut estudiantil, amb aquesta orientació:
Mans fora dels immigrants, dels drets sindicals, de les minories, dels drets de les dones, dels estudiants, dels serveis públics, de la seguretat social! Per la defensa activa del medi ambient davant dels interessos depredadors de les grans empreses d’hidrocarburs, armamentístiques, químiques, de serveis tecnològics, etc.
Contra la militarització de les fronteres! Pel manteniment de l’ajuda militar a Ucraïna! A baix el projecte de tractat colonial per apoderar-se de les riqueses d’Ucraïna! Ni una arma més, ni un dòlar més per a Israel! Pel tancament de totes les bases militars nord-americanes a l’estranger i la tornada a casa de tots els soldats, vaixells i avions. Ni un dòlar per mantenir la dominació militar imperialista nord-americana al món.
Contra les pretensions territorials i les amenaces d’annexió sobre Groenlàndia, Canadà i Panamà! Ruptura dels sindicats i organitzacions dels oprimits amb els partits burgesos (Partit Demòcrata, Partit Republicà, Partit Verd, etc.)! Front únic dels treballadors per organitzar i centralitzar la resistència. ¡Autodefensa obrera de les manifestacions, vagues, assemblees obreres i estudiantils contra la policia i els feixistes! Per obrir aquesta perspectiva de combat, és urgent que els militants que busquen formar un partit obrer revolucionari es reagrupin als Estats Units.
L’intent de repartir-se Ucraïna entre l’imperialisme rus i l’imperialisme nord-americà
Del costat rus, Putin ha establert una economia de guerra a costa de la població treballadora i enforteix la repressió. El proletariat rus no té gens d’interès a enfrontar-se al seu veí ucraïnès. Podria detenir la guerra imperialista que lliura la seva burgesia. Però li falta una organització revolucionària que reconnecti amb el Partit Bolxevic de 1917 per a liderar la lluita contra Putin. Alliberament de tots els opositors a la guerra! Llibertats democràtiques! Retirada de les tropes russes i devolució dels territoris conquistats a Ucraïna! Soldats del front, torneu les vostres armes contra els vostres generals, imposeu el cessament immediat de les hostilitats!
Els revolucionaris estan incondicionalment a favor del dret d’Ucraïna a defensar-se de l’agressió russa. Però el govern de Zelensky està lliurant una guerra utilitzant els mètodes de la burgesia compradora, combinant la ideologia xovinista, el lucre especulatiu, el servilisme a l’imperialisme nord-americà, els privilegis, les restriccions a les llibertats democràtiques i tota mena de pressions sobre el proletariat. ¡Llibertats democràtiques, també per als soldats! Derogació de la legislació antiobrera de Zelensky i reversió de les privatitzacions! Instrucció militar, armament dels obrers i direcció de la guerra i de les negociacions de pau sota el control de les organitzacions obreres i camperoles! Crida al proletariat rus, a l’internacionalisme proletari per aturar la guerra!
Israel reprèn el genocidi a Gaza
Israel ja ni tan sols es preocupa per la ficció dels Acords d’Oslo que, sobre la base de la capitulació de l’OLP, li van permetre continuar la seva colonització, amagant-se després del miratge de la creació de dos estats. El seu objectiu és l’annexió completa de Cisjordània i la Franja de Gaza, la massacre i l’expulsió dels palestins i l’ocupació militar permanent dels Alts del Golan sirians i del sud del Líban. Els estats imperialistes occidentals continuen subministrant armes a Israel, que ha reprès els bombardejos sobre la població de Gaza, massacrant civils i causant destrucció, després de tallar una vegada més tot accés a l’ajuda alimentària i destruir l’última central elèctrica que assegurava la dessalinització de l’aigua. Front únic obrer per organitzar el boicot a l’enviament d’armes i de tota mena de suport logístic a Israel! No hi haurà pau a Palestina sense el desmantellament de l’estat sionista, sense una Palestina democràtica, multiètnica, multilingüe, laica i socialista. Pel govern obrer i camperol a Palestina! Per una Federació Socialista de l’Orient Mitjà! Aquesta és l’única perspectiva positiva tant per al proletariat palestí com per al proletariat jueu, que ha de trencar amb el sionisme.
La guerra comercial precipita una crisi econòmica mundial i presagia enfrontaments armats
Trump ha desencadenat la guerra comercial, exacerbant les contradiccions amb altres burgesies i dins de la classe dominant estatunidenca. El resultat és una política econòmica caòtica centrada en l’augment d’aranzels, que precipitarà inevitablement la dislocació de les cadenes de subministrament internacionals, la disminució de la producció mundial i del comerç internacional i un ressorgiment de la inflació. L’imperialisme xinès, que ja pateix sobreproducció i està pràcticament exclòs del mercat estatunidenc per un aranzel del 145%, es llançarà a una competència encara més ferotge per vendre els seus productes. Qui pagarà el preu serà sobretot el proletariat, tant a les metròpolis imperialistes com als països dominats. Tots els reformistes que no qüestionen el capitalisme sinó que propugnen, junt a la seva burgesia, la defensa de la producció nacional (o regional) mitjançant l’establiment de barreres aranzelàries, l’única cosa que fan és fomentar aquesta marxa cap a la crisi. La guerra econòmica precedeix la guerra mateixa.
El militarisme desfermat té a més un impacte ecològic devastador. Les generacions futures corren el risc no sols de patir la destrucció immediata de vides humanes, la mutilació i el trauma psicològic causats per la violència, la destrucció d’habitatges, infraestructura i terres agrícoles, sinó també una contaminació duradora.
Per finançar les despeses militars, a tot arreu, les classes dominants intensifiquen els seus atacs contra la classe obrera, contra totes les conquestes socials, contra els serveis públics, contra la majoria de la petita burgesia. El nacionalisme i el proteccionisme, la xenofòbia i el racisme, el clericalisme i el fonamentalisme religiós, el masclisme i l’hostilitat als drets de les dones, l’odi a les minories (religioses, ètniques, sexuals), la contínua destrucció del medi ambient, les teories conspiratives i l’obscurantisme antivacunes son les banderes de la reacció. Els partits burgesos tradicionals s’estan tornant cada cop més reaccionaris i ells mateixos estan sent desafiats pel sorgiment de partits filofeixistes, fins i tot obertament feixistes. Els partits obrers burgesos que es deien reformistes ja no poden garantir reformes significatives. La sort dels pobles oprimits (palestins, kurds, etc.) i de les minories ètniques (negres als Estats Units, turcs a Alemanya, àrabs a França, alauites a Síria, caixmirs a l’Índia, etc.) només fa que agreujar-se.
L’enemic principal és al nostre país.
Els treballadors i les treballadores produïm tota la riquesa de la societat a partir de la naturalesa. Tenim la possibilitat d’impedir la catàstrofe. A la xenofòbia, al racisme, al nacionalisme i al proteccionisme, oposem la llibertat total de circulació i instal·lació de tots els migrants, l’abolició de les fronteres, l’internacionalisme proletari i la construcció del socialisme mundial! Ni unitat nacional ni unió sagrada al voltant dels governs burgesos i els seus pressupostos militars! Front únic obrer de totes les organitzacions que es reclamen de la classe obrera contra els pressupostos militars!.
Guerra a la guerra imperialista! És possible posar fi a tot aquest sistema podrit, limitar la crisi ambiental i d’impedir la guerra mundial si, per sobre de les fronteres, l’avantguarda dels treballadors es reagrupa en una internacional obrera revolucionària. En cada estat, la Internacional ajudarà a construir un partit de tipus bolxevic per dirigir la lluita contra tota opressió, per expropiar el gran capital i destruir l’estat burgès, per establir governs obrers basats en els consells.