Bangladesh: no a l’apuntalament de l’Estat burgés! Per un govern obrer i camperol!

      Comentaris tancats a Bangladesh: no a l’apuntalament de l’Estat burgés! Per un govern obrer i camperol!

8 d’agost, Dacca, arribada del primer ministre banquer, Yunus designat per l’exèrcit

Bangladesh és un país principalment agrícola, però també el segon major exportador de roba del món, després de la Xina. Més del 80% de les seues exportacions corresponen a esta categoria i estan controlades per uns pocs grups capitalistes dels  països imperialistes (Inditex-Zara, C&A, H&M, Primark, Walmart, etc.). És escenari de desenes de vagues cada mes. Ha viscut una guerra d’alliberament nacional en el passat recent. La seua democràcia és fràgil. L’exèrcit sovint pren el poder. El govern que acaba de caure, el de la primera ministra Sheikh Hassina (Lliga Awami, AL, principal partit burgés, amb pretensions laiques i partidari de l’aliança amb l’Índia), era cada vegada més corrupte, havia establert aliances amb partits islamistes i era cada vegada més autoritari. La inflació ha sigut galopant des de 2020 (al juliol, els preus havien augmentat un 11,6% respecte a l’any passat).

Les protestes estudiantils van començar l’1 de juliol amb el restabliment de quotes del 53% en les institucions públiques reservades als descendents dels participants en la Guerra d’Alliberament de 1971 (conflicte que va portar a la separació del Pakistan). Estes quotes havien sigut cancel·lades en 2018 sota la pressió del carrer. El govern va aconseguir apinyar contra ell els estudiants comuns i corrents. La protesta està encapçalada per Estudiants Contra la Discriminació (SAD), una direcció del moviment que no ha sigut triada per ningú. El 15 de juliol es van intensificar les protestes en Dacca, la capital, i en totes les ciutats importants. El govern va enviar la policia i la BCL (Bangladesh Chatra League, el moviment juvenil de la Lliga Awami) va atacar els estudiants. Al final del dia, la policia havia matat 6 persones i desenes havien resultat ferides. El 16 de juliol, la policia va entrar en totes les universitats del país. La policia militar va prendre posicions en les cinc ciutats més grans del país. El 17 de juliol, el govern va tancar totes les universitats. El 18 de juliol, agències de notícies van afirmar que durant els 4 dies que va durar aquest procés, 39 activistes van ser assassinats. El 19 de juliol, el govern va tallar Internet, va tancar fàbriques i va declarar el toc de queda. Després d’aquesta decisió, els estudiants van lluitar cos a cos contra la policia, les comissaries van ser atacades i en Dacca va ser incendiada una presó.

Com no existix cap partit revolucionari capaç de consolidar la base popular, la direcció del moviment estudiantil probablement ha romàs sota el control dels partits burgesos d’oposició, el Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP), vinculat a l’exèrcit, i el Jamaat-i-Islami de Bangladesh ( BJI, el principal partit islamista, a favor del retorn al Pakistan). En conseqüència, el moviment estudiantil no ha pogut unir-se al moviment obrer, ni avançar cap a la vaga general de treballadors i treballadores.

El 21 de juliol, el Tribunal Suprem va revisar la mesura i va baixar les quotes de reserva al 7%. Però no per això las manifestacions van cessar, per contra  van incorporar molts sectors més a més a banda dels  estudiants. En secret, per a salvar l’Estat burgés, l’Estat Major negociava amb el SAD. El 5 d’agost, la primera ministra Hassina (AL) va dimitir i va fugir a l’Índia, com va haver de fer el primer ministre de Sri Lanka Rajapaksa (SLPP) en 2022. En total, la repressió ha provocat 1.000 morts i 10.000 ferits.

El 5 d’agost, el cap de l’exèrcit Waker – uz -Zaman destituí el cap de policia i va anunciar la formació d’un govern provisional. Està dirigit per un economista burgés, Muhammad Yunus (84 anys), fundador del banc Grameen. El govern inclou dos estudiants del SAD, una feminista burgesa, dos membres del BNP i un ex oficial de l’exèrcit.

Anteriorment, en els últims 70 anys, Bangladesh ha viscut 4 situacions revolucionàries, totes traïdes:

  • el moviment lingüístic en 1952,
  • les vagues de 1968-1969,
  • la guerra d’independència de 1971,
  • la lluita contra la dictadura en 1990.

Dacca, 11 d’agost de 2024, conferència de premsa de la LLIC

Mancant   una perspectiva política socialista, l’islamisme reaccionari està creixent força. Molts sindicats seguixen sota el control de partits burgesos (AL, BNP, etc.). A Àsia, el moviment obrer segueix impregnat del llegat estalinista. Les restes maoistes i estalinistes encara defenen:

  • la revolució per etapes (es tracta només de liderar una revolució democràtica, sense iniciar una revolució socialista),
  • el front únic antiimperialista (subordinant al proletariat a tal o tal altra fracció de la burgesia).

Per exemple, a Nepal en 2006, els dos partits maoistes es van negar a prendre el poder i van salvar l’Estat burgés. A Bangladesh, en 1971, el molt influent estalinisme es va dividir en dos ales: els estalinistes pro Moscou es van alinear amb la Lliga Awami mentre que els estalinistes pro Pequín es van oposar a la independència malgrat l’opressió nacional.

Des de 2007, la majoria de les organitzacions polítiques resultants de l’estalinisme (CPB, SPB, DRP, RCLB, SPB-M, BSP) han format un bloc reformista (Aliança d’Esquerra Democràtica, LDA), que no ha aprés cap lliçó del passat.

L’Aliança insta els partits polítics democràtics a iniciar debats sobre reformes… El comunicat recorda que, després de l’alçament liderat pels estudiants, el SAD va declarar que tots els partits polítics, la societat civil i els professors haurien de ser consultats per a formar govern. La declaració demana al govern que dirigisca el país amb l’esperit del moviment popular. (Dakha Tribune, 11 d’agost de 2024)

https://www.Daccatribune.com/bangladesh/politics/354408/left-alliance-demands-overhaul-of-election

Sense la construcció d’un partit obrer revolucionari, la revolta estudiantil i popular serà traïda.

Bangladesh només pot experimentar la democràcia si la classe treballadora s’emancipa de totes les faccions de la burgesia i s’unifica malgrat les religions i els grups ètnics. Llavors podrà mobilitzar llauradors, artesans i petits comerciants pobres, professionals, estudiants i minories religioses.

Bangladesh només pot escapar de l’obscurantisme clerical, que s’ha estés des de la partició de l’Imperi indi i que s’enforteix a tot el món, amb una revolució social.

Bangladesh només podrà desenrotllar-se si la revolució socialista s’estén a tota la regió (l’Índia, el Pakistan, Birmània, Sri Lanka, Nepal, Bhutan, etc.) i a la Xina, permetent-li col·laborar amb els altres  governs obrers i camperols que generarà la revolució. Bangladesh només pot sobreviure si la revolució socialista mundial deté l’escalfament global i tota la crisi ecològica.

Per això  és tan imperatiu construir una organització obrera revolucionària que unisca  l’avantguarda de la joventut estudiantil, dels  sindicats, de les organitzacions de camperols treballadors (Krishok, Kishani Sabha …), del feminisme, dels partits LDA que hagen decidit trencar amb totes les faccions de la burgesia, etc.

Trencament de totes les organitzacions obreres (sindicats, LDA) amb el govern provisional de la burgesia i amb tots els partits burgesos (AL, BNP, BJI, etc.)! Per una confederació sindical de tots els assalariats!

Augment de salaris i reducció de jornada laboral, indexació de salaris respecte a  la inflació, seguretat en el treball. Per un front internacional de solidaritat de classe dels  sindicats d’assalariats  de tots els països que treballen en la fabricació i comercialització de productes per a les principals cadenes de distribució: Inditex, C&A, H&M, Primark, Walmart, etc…

Empresonament dels patrons que armen pinxos contra els vaguistes o els establiments i els locals dels quals són perillosos! Expropiació dels  grans latifundis! Expropiació sense indemnització de les grans empreses nacionals i estrangeres (agrícoles, industrials, financeres, comercials, etc.) sota control obrer! Monopoli estatal del comerç exterior!

Guarderies de qualitat per als fills de les dones treballadores! Igual salari per a homes i dones treballadors! Prohibició de l’explotació infantil!

Dret a l’educació per a tots els xiquets de tots dos sexes! Educació pública universal, laica i gratuïta en tots els nivells, inclòs l’universitari!

Respecte a la minoria hindú ! Separació de religió i estat! Prohibició dels matrimonis forçats! Sancions penals per “assassinats per honor” contra dones!

Sanitat pública universal, laica i gratuïta! Educació sexual per a joves, anticoncepció gratuïta, dret a l’avortament! Completa igualtat jurídica entre homes i dones!

Comités de masses en empreses, barris, universitats, pobles, regiments! Drets democràtics per als reclutes! Desarmament de l’exèrcit professional, dels guàrdies paramilitars, de la policia, dels servicis secrets i de les milícies feixistes! Armament del poble!

Govern obrer i camperol designat pel congrés nacional de comités electes! Per la Federació Socialista del Subcontinent Indi! Pels Estats Units Socialistes d’Àsia!

12 d’agost de 2024

Col·lectiu Revolució