Des del 24 de febrer, es lliura a Ucraïna una guerra que està provocant la fugida de milions de refugiats i desenes de milers de morts i ferits, tant civils com militars. L’exèrcit rus no va aconseguir prendre la capital. Ara intenta apoderar-se de tot el Donbass bombardejant, una a una, les ciutats que resisteixen, com va fer a Txetxènia i a Síria. Aquesta guerra a Europa, igual que l’empresa a Iemen per l’Aràbia Saudita amb l’acord de les potències occidentals, recorda als proletaris de tot el món que el capitalisme, havent arribat a la fase imperialista, engendra inevitablement guerres i destrucció en la incessant lluita pel repartiment i redistribució del món entre els estats més poderosos.
Ucraïna és una qüestió important entre els imperialismes occidentals i rus. En 2014, Ucraïna va sol·licitar l’ingrés a la UE i en l’OTAN, en detriment de les seues anteriors relacions amb Rússia. Però el govern rus, amb l’annexió de Crimea i el control de part del Donbass, ja havia demostrat que aquesta situació li semblava insuportable.
La prioritat atorgada per l’estat nord-americà a la lluita contra el capitalisme xinés en ascens, la seua retirada parcial d’Europa i Àsia Occidental i la seua desordenada retirada de l’Afganistan, li han semblat al govern rus circumstàncies que oferien l’oportunitat d’afluixar el domini econòmic i militar de l’imperialisme occidental. Després de què aquestos deixaren clar que no intervindrien militarment, Putin va llançar les seues tropes amb l’objectiu d’annexionar Ucraïna per complet o d’instal·lar un govern titella a la seua sencera disposició. Putin declarava el 21 de febrer: “Ucraïna no és una nació, sinó una invenció de Lenin i els bolxevics. Stalin va tractar de posar remei a aquest “boig invent”, però no ho va aconseguir. “.
Els comunistes internacionalistes estan decididament del costat del país dominat contra l’agressió d’una potència imperialista, com sempre van defensar Lenin i Trotsky. El reforç de la pressió de l’OTAN sobre Rússia mitjançant el desenvolupament de les seues bases militars és indiscutible, però les rivalitats interimperialistes no justifiquen en absolut que es pose en qüestió la pròpia existència d’Ucraïna. I la tasca del proletariat ucraïnés, com la del proletariat mundial, consisteix a defensar, sobre la base de la independència de classe, aquest dret a la independència, lluitant al mateix temps per la revolució socialista a Ucraïna, per l’internacionalisme i per la federació dels Estats Units Socialistes d’Europa.
El govern ucraïnés és un govern burgés notòriament corrupte, l’exèrcit ucraïnés és un exèrcit burgés que ha integrat al seu si batallons feixistes, però els comunistes internacionalistes defensen incondicionalment a Ucraïna contra l’agressió imperialista russa, igual que van defensar a l’Iraq o a Sèrbia en mans dels nacionalistes burgesos contra les agressions de la coalició d’imperialismes dirigida pels EUA. Al igual que van fer costat al poble àrab de Palestina contra la colonització sionista malgrat el caràcter burgés de la direcció del moviment nacional palestí (Fatah, Hamàs). Al igual que condemnen la guerra empresa a Iemen per l’Aràbia monàrquica i antisemita aliada de l’imperialisme “democràtic”. No més hui que ahir, aquest suport a la víctima de l’opressió nacional no és el mateix que el suport al seu règim, al seu govern o a Zelensky.
Amb Lenin, donem suport al respecte al multilingüisme i la igualtat de drets de totes les minories nacionals, inclòs el dret a l’autonomia o a la separació. Però en cap cas aquest recordatori dels drets intangibles de les minories pot portar a la complaença amb la invasió imperialista russa.
Els comunistes internacionalistes estan a favor de la derrota de l’imperialisme rus a Ucraïna. Ucraïna té dret a obtindre armes per a defensar-se, encara que els imperialismes nord-americà i europeu que les subministren perseguisquen els seus propis objectius, que són com a mínim mantindre a Ucraïna sota la seua influència. La derrota d’Ucraïna significaria l’aixafament del proletariat ucraïnés, l’enfortiment de l’imperialisme rus i la dictadura de Putin sobre el proletariat rus. Per contra, la derrota de l’imperialisme rus aplanaria el camí per a l’alçament del proletariat rus, permetent al mateix temps que el proletariat ucraïnés s’organitze i lluite per si mateix. Aquesta és la nostra perspectiva.
Els imperialismes nord-americà i europeu han desencadenat salves de sancions contra Rússia, sense arribar a privar-se dels subministraments de gas i petroli que continuen sent indispensables per als països europeus. Fan molt de soroll amb la congelació dels actius dels oligarques russos, però d’una banda aquesta congelació no és una expropiació pel proletariat rus, i d’altra banda és bastant fàcil d’eludir gràcies als variats paradisos fiscals amics de les grans fortunes. Per altre costat, les sancions econòmiques, com l’embargament a determinades importacions i exportacions russes, afecten sobretot la població russa, provocant, per exemple, la desocupació de milers de treballadors a les fàbriques d’automòbils. I amenacen també els treballadors del món sencer.
Per part seua , els governs occidentals aprofiten la situació per a augmentar els seus pressupostos militars i reforçar les bases militars de l’OTAN entorn de Rússia: els Estats Units han enviat 20.000 soldats més a Europa, França envia contingents de tropes a Romania, etc.
La invasió augmenta el nombre ja considerable de persones desplaçades en el món, més de 90 milions. La guerra a Ucraïna ja està tenint conseqüències econòmiques dramàtiques en molts dels països dominats, però també per als proletaris i totes les capes empobrides dels països desenvolupats. La interrupció del subministrament de cereals procedents d’Ucraïna i Rússia, però també de fertilitzants, diversos minerals com el níquel, etc., fa que els preus es disparen, alimentats per l’especulació. Així, el pa s’està esgotant o s’està tornant inassequible en molts països d’Àsia occidental i del nord d’Àfrica. El preu del gas i del petroli, dels quals Rússia és un dels principals exportadors, continua disparant-se. La inflació s’accelera, aconseguint el 8,5% als Estats Units, quasi el 10% a Espanya, més del 61% a Turquia, més del 55% a l’Argentina i, pel que sembla, més del 20% a Algèria. El resultat és que els salaris, les pensions, les prestacions i les ajudes, quan existeixen, perden la seua capacitat de compra. Diversos bancs centrals ja estan pujant els tipus d’interés dels seus préstecs als bancs, el creixement s’està alentint i els indicis d’una possible nova crisi capitalista mundial van en augment.
Això reforça les contradiccions entre els estats imperialistes i entre les potències regionals. La càrrega del militarisme pesa cada vegada més sobre els treballadors per l’augment generalitzat de la despesa militar. La classe capitalista, al mateix temps que arrossega inexorablement al planeta a una catàstrofe ecològica i climàtica, pretén sempre salvaguardar la seua taxa de guany passant la factura de la guerra als treballadors i a les poblacions dels països dominats, el mateix que fa amb la factura de les seues crisis. La discriminació reli giosa, la xenofòbia, el racisme, les persecucions contra els refugiats i els migrants són utilitzades obertament pels governs burgesos que reforcen la policia i l’exèrcit, redueixen les llibertats i criminalitzen la protesta social.
No obstant això, la mobilització del proletariat mundial podria posar fi a la guerra, podria facilitar el camí al proletariat rus. En Rússia, les manifestacions contra la guerra han sigut reprimides amb violència, però els joves han atacat les oficines de reclutament de l’exèrcit. A Ucraïna, el xovinista Zelensky ha prohibit els partits de l’oposició, el parlament ha suspés les lleis que protegeixen els treballadors i ha prohibit les vagues. Un partit obrer revolucionari ucraïnés es dirigiria als soldats de l’exèrcit rus per a tornar-los en contra del seu govern i del seu estat.
Contra aquesta col·laboració de classe de les burocràcies obreres corruptes, els comunistes internacionalistes exigeixen que les direccions sindicals i els partits reformistes trenquen amb la burgesia. Per a derrotar a l’imperialisme i les seues guerres, els treballadors ha d’exigir el front únic de les seues organitzacions de masses al voltant de les consignes:18 de juny de 2022
Col·lectiu Revolució Permanent – CoReP (Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
Comité Provisional per a la Reconstitució de l’Oposició Trotskista Internacional
Partito Comunista dei Lavoratori (Itàlia)
Ucraïna és una qüestió important entre els imperialismes occidentals i rus. En 2014, Ucraïna va sol·licitar l’ingrés a la UE i en l’OTAN, en detriment de les seues anteriors relacions amb Rússia. Però el govern rus, amb l’annexió de Crimea i el control de part del Donbass, ja havia demostrat que aquesta situació li semblava insuportable.
La prioritat atorgada per l’estat nord-americà a la lluita contra el capitalisme xinés en ascens, la seua retirada parcial d’Europa i Àsia Occidental i la seua desordenada retirada de l’Afganistan, li han semblat al govern rus circumstàncies que oferien l’oportunitat d’afluixar el domini econòmic i militar de l’imperialisme occidental. Després de què aquestos deixaren clar que no intervindrien militarment, Putin va llançar les seues tropes amb l’objectiu d’annexionar Ucraïna per complet o d’instal·lar un govern titella a la seua sencera disposició. Putin declarava el 21 de febrer: “Ucraïna no és una nació, sinó una invenció de Lenin i els bolxevics. Stalin va tractar de posar remei a aquest “boig invent”, però no ho va aconseguir. “.
Els comunistes internacionalistes estan decididament del costat del país dominat contra l’agressió d’una potència imperialista, com sempre van defensar Lenin i Trotsky. El reforç de la pressió de l’OTAN sobre Rússia mitjançant el desenvolupament de les seues bases militars és indiscutible, però les rivalitats interimperialistes no justifiquen en absolut que es pose en qüestió la pròpia existència d’Ucraïna. I la tasca del proletariat ucraïnés, com la del proletariat mundial, consisteix a defensar, sobre la base de la independència de classe, aquest dret a la independència, lluitant al mateix temps per la revolució socialista a Ucraïna, per l’internacionalisme i per la federació dels Estats Units Socialistes d’Europa.
El govern ucraïnés és un govern burgés notòriament corrupte, l’exèrcit ucraïnés és un exèrcit burgés que ha integrat al seu si batallons feixistes, però els comunistes internacionalistes defensen incondicionalment a Ucraïna contra l’agressió imperialista russa, igual que van defensar a l’Iraq o a Sèrbia en mans dels nacionalistes burgesos contra les agressions de la coalició d’imperialismes dirigida pels EUA. Al igual que van fer costat al poble àrab de Palestina contra la colonització sionista malgrat el caràcter burgés de la direcció del moviment nacional palestí (Fatah, Hamàs). Al igual que condemnen la guerra empresa a Iemen per l’Aràbia monàrquica i antisemita aliada de l’imperialisme “democràtic”. No més hui que ahir, aquest suport a la víctima de l’opressió nacional no és el mateix que el suport al seu règim, al seu govern o a Zelensky.
Per una perspectiva revolucionària en defensa d’Ucraïna
L’imperialisme rus justifica la seua agressió amb el pretext del “genocidi” de la minoria russòfona que viu a Ucraïna, especialment en el Donbass. En realitat, els drets i llibertats de les minories són utilitzats pels diferents imperialismes segons els interessa. Des de 2014, el govern ucraïnés persegueix la minoria “russa” i treballa per a reforçar els seus vincles amb els imperialismes europeus i nordamericà. I l’imperialisme rus, per part seua, utilitza l’excusa de l’opressió nacional des de 2014 per a annexionar-se Crimea, d’una banda, i per a impulsar la secessió, fins i tot mitjançant un suport militar massiu, de les regions de Donetsk i Lugansk en el Donbass, on els drets de les minories “ucraïnesa” i tàrtar no són respectats.Amb Lenin, donem suport al respecte al multilingüisme i la igualtat de drets de totes les minories nacionals, inclòs el dret a l’autonomia o a la separació. Però en cap cas aquest recordatori dels drets intangibles de les minories pot portar a la complaença amb la invasió imperialista russa.
Els comunistes internacionalistes estan a favor de la derrota de l’imperialisme rus a Ucraïna. Ucraïna té dret a obtindre armes per a defensar-se, encara que els imperialismes nord-americà i europeu que les subministren perseguisquen els seus propis objectius, que són com a mínim mantindre a Ucraïna sota la seua influència. La derrota d’Ucraïna significaria l’aixafament del proletariat ucraïnés, l’enfortiment de l’imperialisme rus i la dictadura de Putin sobre el proletariat rus. Per contra, la derrota de l’imperialisme rus aplanaria el camí per a l’alçament del proletariat rus, permetent al mateix temps que el proletariat ucraïnés s’organitze i lluite per si mateix. Aquesta és la nostra perspectiva.
Els imperialismes nord-americà i europeu han desencadenat salves de sancions contra Rússia, sense arribar a privar-se dels subministraments de gas i petroli que continuen sent indispensables per als països europeus. Fan molt de soroll amb la congelació dels actius dels oligarques russos, però d’una banda aquesta congelació no és una expropiació pel proletariat rus, i d’altra banda és bastant fàcil d’eludir gràcies als variats paradisos fiscals amics de les grans fortunes. Per altre costat, les sancions econòmiques, com l’embargament a determinades importacions i exportacions russes, afecten sobretot la població russa, provocant, per exemple, la desocupació de milers de treballadors a les fàbriques d’automòbils. I amenacen també els treballadors del món sencer.
Per part seua , els governs occidentals aprofiten la situació per a augmentar els seus pressupostos militars i reforçar les bases militars de l’OTAN entorn de Rússia: els Estats Units han enviat 20.000 soldats més a Europa, França envia contingents de tropes a Romania, etc.
La continuació de l’imperialisme és una xacra per a la humanitat
La guerra a Ucraïna és un punt d’inflexió en la situació mundial. Enfronta a l’imperialisme rus, que ha buscat el suport del xinés, amb els imperialismes nord-americà i europeus més importants. Aquests últims es cuiden molt de no travessar la fina línia que els manté fora d’una participació directa en el conflicte, però aquesta guerra pot convertir-se en una guerra entre potències. L’estancament de l’exèrcit rus a Ucraïna, intolerable per a Putin, pot portar a una escalada militar i precipitar una guerra inter-imperialista.La invasió augmenta el nombre ja considerable de persones desplaçades en el món, més de 90 milions. La guerra a Ucraïna ja està tenint conseqüències econòmiques dramàtiques en molts dels països dominats, però també per als proletaris i totes les capes empobrides dels països desenvolupats. La interrupció del subministrament de cereals procedents d’Ucraïna i Rússia, però també de fertilitzants, diversos minerals com el níquel, etc., fa que els preus es disparen, alimentats per l’especulació. Així, el pa s’està esgotant o s’està tornant inassequible en molts països d’Àsia occidental i del nord d’Àfrica. El preu del gas i del petroli, dels quals Rússia és un dels principals exportadors, continua disparant-se. La inflació s’accelera, aconseguint el 8,5% als Estats Units, quasi el 10% a Espanya, més del 61% a Turquia, més del 55% a l’Argentina i, pel que sembla, més del 20% a Algèria. El resultat és que els salaris, les pensions, les prestacions i les ajudes, quan existeixen, perden la seua capacitat de compra. Diversos bancs centrals ja estan pujant els tipus d’interés dels seus préstecs als bancs, el creixement s’està alentint i els indicis d’una possible nova crisi capitalista mundial van en augment.
Això reforça les contradiccions entre els estats imperialistes i entre les potències regionals. La càrrega del militarisme pesa cada vegada més sobre els treballadors per l’augment generalitzat de la despesa militar. La classe capitalista, al mateix temps que arrossega inexorablement al planeta a una catàstrofe ecològica i climàtica, pretén sempre salvaguardar la seua taxa de guany passant la factura de la guerra als treballadors i a les poblacions dels països dominats, el mateix que fa amb la factura de les seues crisis. La discriminació reli giosa, la xenofòbia, el racisme, les persecucions contra els refugiats i els migrants són utilitzades obertament pels governs burgesos que reforcen la policia i l’exèrcit, redueixen les llibertats i criminalitzen la protesta social.
Per una internacional obrera revolucionària
Els buròcrates sindicals ucraïnesos de l’FPU i de la KVPU fan costat a Zelinsky de la mateixa manera que el Partit “Comunista” de la Federació Russa KPRF fa costat a Putin. L’alineament dels principals dirigents sindicals i dels partits reformistes (SPD, Partit del Treball, PS, PCF, PSOE, DSA…) amb l’OTAN i el suport directe o indirecte d’altres partits reformistes (Partit dos Trabalhadores, diversos partits “comunistes”..) a l’imperialisme rus deixen a la classe obrera mundial paralitzada, sense cap perspectiva pròpia contra la guerra a Ucraïna. Tots la limiten al suport al seu propi imperialisme o a la simple solidaritat amb les víctimes de la guerra.No obstant això, la mobilització del proletariat mundial podria posar fi a la guerra, podria facilitar el camí al proletariat rus. En Rússia, les manifestacions contra la guerra han sigut reprimides amb violència, però els joves han atacat les oficines de reclutament de l’exèrcit. A Ucraïna, el xovinista Zelensky ha prohibit els partits de l’oposició, el parlament ha suspés les lleis que protegeixen els treballadors i ha prohibit les vagues. Un partit obrer revolucionari ucraïnés es dirigiria als soldats de l’exèrcit rus per a tornar-los en contra del seu govern i del seu estat.
Contra aquesta col·laboració de classe de les burocràcies obreres corruptes, els comunistes internacionalistes exigeixen que les direccions sindicals i els partits reformistes trenquen amb la burgesia. Per a derrotar a l’imperialisme i les seues guerres, els treballadors ha d’exigir el front únic de les seues organitzacions de masses al voltant de les consignes:
- Fora d’Ucraïna l’imperialisme rus!
- Cap suport a l’OTAN ni a cap imperialisme europeu o nord-americà.
- Retirada de les tropes imperialistes occidentals d’Europa Central!
- Retirada de les tropes nord-americans de tota Europa!
- Dissolució de l’OTAN! A baix les sancions econòmiques que colpegen abans que a ningú el proletariat rus!
- Per la revolució socialista tant en Ucraïna com a Rússia!
- Pels Estats Units Socialistes d’Europa, des de Lisboa a Vladivostok!
- Actualització automàtica dels salaris amb la inflació!
- Control dels treballadors sobre l’activitat dels serveis i empreses essencials i sobre el tancament de les que no ho són!
- Expropiació dels grans grups capitalistes!
- Govern obrer basat en els consells obrers, la destrucció de l’Estat burgés i la dissolució de l’exèrcit professional, dels cossos de repressió policial i de les bandes feixistes pels obrers en armes!
- Pla de producció decidit pel poble per a satisfer les necessitats socials, preservant el medi ambient i el futur de la humanitat!
- Per una federació socialista mundial!