Addicionalment, les dones continuen patint els efectes de l’opressió social específica del sistema patriarcal, reforçat pels sacerdots de totes les religions. En molts territoris continuen existint la desigualtat jurídica respecte als homes, la mutilació genital, la prohibició de l’anticoncepció o l’avortament. Per tots llocs, el masclisme fa recaure sobre elles jornades addicionals de treballs domèstics i cures de menors, malalts i dependents. Les dones són víctimes sexuals de les migracions i de les nombroses guerres civils (Birmània, Iemen, Síria…) o de les invasions (Iemen, Ucraïna…). Els maltractaments i els assassinats sexistes es perpetuen fins i tot als països que es consideren “més avançats socialment”.
En alguns països (entre els quals es troben els EUA) existeixen empreses que gestionen “granges” de dones pobres dedicades a parir fills per al millor postor internacional. Les xarxes mundials de tràfic de persones per a prostitució i treball esclau tenen com a víctimes preferides a dones i xiquetes (65% del total detectat, segons el Reporte Global sobre Tràfic de Persones 2020 de l’ONU). L’horror capitalista no troba límits en la mercantilització de tot, inclosos els éssers humans, especialment les dones.
El masclisme és un bon negoci per a la societat dominada pel capital: divideix la classe obrera, pressiona a la baixa els salaris, deriva la ràbia personal cap a un boc expiatori feble, en comptes de cap al poder dels explotadors. Totes les religions ho justifiquen, dedicant grans esforços a educar les dones en la doble submissió, al patró i als homes.
Per aquesta raó les millores que han anat aconseguint-se al llarg de més d’un segle no han caigut del cel ni provenen de la generositat dels governants. Han sigut el producte d’importants combats incorporats a la lluita de classes del proletariat conscient i organitzat. La Comuna de París (1871) i la Revolució Russa (1917) van convertir les dones treballadores en subjecte històric del seu complet alliberament i van marcar per al futur les grans conquestes que només molt després han sigut aconseguides, amb gran esforç i parcialment, en alguns països: igualtat jurídica, drets polítics, unió lliure, igualtat dels fills dins i fora del matrimoni, dret a l’avortament, custòdia i protecció de les xiquetes i xiquets.
De fet, mentre que el primer país del món a legalitzar l’avortament i establir-lo en mans de la sanitat pública va ser la Rússia revolucionària de 1917, aconseguir-lo a Espanya, l’Argentina o Colòmbia ha necessitat grans mobilitzacions en els últims anys. I en tots els països on és legal, l’avortament, com moltes altres adquisicions socials, està posat en qüestió permanentment per les forces burgeses més reaccionàries (EUA, Polònia…). A més a més, la situació de les dones s’ha degradat especialment an les ciutats d’Afganistan.
No obstant això, l’actual feminisme burgés i petit-burgés, com el de fa un segle, es creu aliè a les diferències de classe i reivindica la “unitat” de totes les dones. Això els permet conviure còmodament amb l’explotació capitalista i somiar que les possibles reformes no estaran en perill al primer viratge de la relació de forces entre les classes.
Nosaltres, amb Eleanor Marx, Clara Zetkin, Aleksandra Kol·lontai, Rosa Luxemburg, Inessa Armand i tantes altres revolucionàries, ho diem amb claredat:
Què volen les feministes? Els mateixos privilegis, el mateix poder, els mateixos drets dins de la societat capitalista que els que ara posseeixen els seus esposos, pares i germans.
Què volen les treballadores? Abolir tots els privilegis derivats del naixement o la riquesa. A la treballadora no li importa qui és l’ “amo”, un home o una dona. Juntament amb tota la seua classe, pot alleujar la seua posició com a treballadora. (El Dia de la Dona. Aleksandra Kol·lontai. 1913. Marxist Internet Arxive)
Acabar per sempre amb l’opressió de la dona requereix exercir la lluita de classes contra el capital, combatre per una societat els fonaments econòmics de la qual no siguen la propietat privada dels mitjans de producció i l’explotació d’una classe per una altra. I per a això les dones treballadores han d’organitzar-se, incorporar-se a la construcció del partit obrer que dirigisca la revolució i enterre tots els privilegis derivats del naixement o la riquesa.
Per la igualtat jurídica total de les dones en tots els països.
Distribució del treball entre totes i tots, mitjançant la reducció de la jornada laboral sense reducció de salaris, fins eliminar la desocupació. Contra el treball precari. Igualtat salarial real entre homes i dones.
Recuperació automàtica del poder adquisitiu perdut per la inflació. Salaris, prestacions i pensions que permeten viure decentment a totes les treballadores i treballadors.
Serveis públics suficients, gratuïts i de qualitat, prestats als treballadors de tots dos sexes per als desplaçaments, la cura de les xiquetes i xiquets i de les persones malaltes i dependents.
Habitatges dignes per a totes les treballadores i treballadors.
Eliminació immediata de tota religió a les escoles. Per un sistema escolar únic, públic, laic, gratuït i d’ensenyament mixt. Per una educació sexual científica basada en l’amor i el respecte a la pròpia llibertat sexual i la dels altres, independentment de l’orientació de cadascú.
Contra tot finançament directe o indirecta de les diferents religions.
Contra tota mena de mutilació genital. Anticoncepció i avortament lliures i gratuïts a càrrec de la sanitat pública. Per una sanitat pública, universal, gratuïta i laica. Respecte i tractament mèdic adequat de les patologies i malalties específicament femenines. Gratuïtat dels productes de protecció periòdica.
Prohibició i penalització del proxenetisme. Prohibició de la maternitat subrogada (ventres de lloguer).
Pel dret a travessar les fronteres de manera lliure i segura per a totes les treballadores i treballadors, així com per a les refugiades i els refugiats i els joves en formació.
Contra la justícia masclista i els linxaments mediàtics de tota mena. Depuració de tots els jutges reaccionaris. Per una autèntica justícia democràtica no sexista en la qual els jutges puguen ser triats i destituïts pels consells de treballadores i treballadors. Per l’autodefensa de les dones contra la violència masclista.
Per un govern de les treballadores i treballadors cap a una societat sense classes, sense explotació ni opressió. Pel socialisme internacional.
Col·lectiu Revolució Permanent
(Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)