La burgesia decadent busca bocs expiatoris
Amb les crisis econòmiques mundials de finals del segle XX i la reaparició de la desocupació massiva en els centres imperialistes, s’han reforçat considerablement les tendències conspiratives, nacionalistes i racistes, que d’una forma o una altra assenyalen l’estranger com a boc expiatori, com a culpable de la deterioració de la situació: “virus xinés”, “finances cosmopolites”, “Europa”, immigrants, musulmans.. :- Els partits “democràtics” de la burgesia: el Partit Republicà als EUA, CP a Gran Bretanya, CDU-CSU a Alemanya, LR a França, PiS a Polònia, FIDESZ-MPP a Hongria, PP a Espanya, ÖVP a Àustria… s’han tornat encara més nacionalistes i reaccionaris;
- Els partits burgesos xenòfobs: Vox a Espanya, Lliga a Itàlia, RN a França, Reform UK (ex-UKIP) a Gran Bretanya, FPÖ a Àustria, PVV a Holanda, AfD a Alemanya, NVA a Bèlgica… se situen encara més a la dreta dels primers;
- Els grups feixistes tornen a atacar immigrants, les minories i les organitzacions de treballadors als Estats Units i Europa.
La major part de les poblacions desplaçades per catàstrofes mediambientals, sequeres, guerres, fam, persecucions i pobresa es dirigeixen cap a altres regions del seu estat o a un estat veí també subdesenvolupat. Per exemple, la majoria dels refugiats rohingya de Birmània han fugit a Bangladesh, la majoria dels desplaçats de la República Democràtica del Congo estan a l’interior del país, la majoria dels refugiats àrabs i kurds de Síria estan a Síria o se’n han anat a Jordània, Líban o Turquia, la majoria dels migrants de Colòmbia i Veneçuela estan a Amèrica Llatina, molts residents d’Etiòpia s’estan desplaçant cap a Eritrea i Sudan.
Una minoria s’arrisca tractant d’arribar als centres imperialistes, a vegades per a reunir-se amb la família. Cada mes, hi ha refugiats – víctimes de les guerres provocades o mantingudes per les grans potències o els seus aliats – i treballadors – empobrits per la destrucció dels seus mitjans tradicionals de subsistència i l’espoli dels seus recursos naturals provocat pel capitalisme global – que moren en el desert del sud dels Estats Units, en els boscos del centre d’Europa, en la mar Carib, al Canal de la Mànega, a l’Atlàntic enfront de les Canàries i, sobretot, al Mediterrani.
La Unió Europea i Gran Bretanya trepitgen els principis democràtics
El capital circula lliurement. Els grans capitalistes de totes les nacionalitats que viatgen en iots i jets privats són rebuts a tot arreu amb els braços oberts.En canvi, la majoria dels estats, fins i tot els que es declaren democràtics, restringeixen la circulació dels estrangers quan són pobres. Els fiquen en camps de retenció encara que no han fet res dolent. Hi alcen filats i murs. Altres estats utilitzen els migrants com a mitjans de pressió per a alçar sancions (Bielorússia), controlar el territori (el Marroc) o obtenir diners (Turquia). Als nombrosos exèrcits, policies i duanes nacionals, la Unió Europea va afegir en 2004 una força específicament dissenyada per a retornar els immigrants, Frontex. Mentre es prepara per a assumir la presidència de la UE, Macron demana que es restringisca l’espai Schengen i que es reforce Frontex perquè “Europa sàpia protegir les seues fronteres” i així impedir millor l’accés dels migrants. En l’actualitat, el Regne Unit i França, que es disputen els caladors de pesca, deixen morir els éssers humans que intenten creuar el Canal de la Mànega. Macron envia a la policia a destruir els campaments de migrants, mentre Johnson fa aprovar l’encara més restrictiva Llei de Nacionalitat i Fronteres (Nationality and Borders Bill, 13 de desembre).
El 24 de novembre, uns migrants van utilitzar els seus telèfons per a demanar ajuda mentre la seua barca s’afonava. En un vídeo fet públic el 29 de novembre, un dels dos supervivents, Mohammed Shekha Ahmad, del Kurdistan iraquià, explica: “Telefonàrem a la policia francesa, enviàrem la nostra ubicació. Ens van dir: esteu en aigües britàniques, crideu els britànics. Cridàrem als britànics i ens van dir que cridàrem als francesos” (Independent, 29 de novembre; Le Monde, 10 de desembre). En va, hi van morir 27 persones.
El govern francés de Macron-Castex va culpar llavors els contrabandistes, mentre que el govern de Johnson retragué a l’estat francés no haver impedit les eixides des de la costa francesa. De fet, són les “polítiques migratòries” i l’enduriment dels controls estatals els que creen la professió de contrabandista i fan que travessar fronteres siga cada vegada més arriscat.
De la terra o estrangera, una sola classe obrera!
Enfront de la creixent repressió estatal que no impedeix la migració sinó que divideix i afebleix la classe obrera en tots els països, la responsabilitat dels partits d’origen obrer i dels sindicats de treballadors és lluitar per la unitat del proletariat, dels treballadors ciutadans o estrangers, amb papers o sense, siguen les que siguen les seues creences.- Permisos de residència per a tots els refugiats, treballadors estrangers i estudiants instal·lats en un país per temps indefinit.
- Igualtat de drets per a tots els treballadors que resideixen en un país.
- Tancament immediat de tots els centres de retenció d’estrangers
- Llibertat dels refugiats, treballadors i estudiants per a traslladar-se i instal·lar-se on vulguen.
15 de desembre de 2021
