Està sorgint una gran competència per a saquejar els recursos energètics del Mediterrani Oriental. Aquesta rivalitat pot causar una guerra en el Mediterrani Oriental i a l’Orient Mitjà. Israel està començant a explotar els depòsits de gas enfront de la costa de Palestina, la qual cosa ho enfronta amb el Líban. Turquia, que s’ha vist atrapada a Síria i Líbia contra Rússia, està recorrent a la Mar Egea per a obtindre nous recursos energètics. El sistema capitalista en l’etapa imperialista condueix a crisis econòmiques, militarisme i guerres. Per això les tensions entre Turquia, Grècia, la República de Xipre i França no poden reduir-se a una mera crisi diplomàtica. Les actuals maniobres militars són, de fet, el senyal d’alarma per a una guerra que s’aveïna. La probabilitat d’un enfrontament militar entre Turquia i França i Grècia augmenta, malgrat que els tres estats són membres de l’OTAN, històricament constituïda sota l’hegemonia nordamericana.
Els vaixells de guerra turcs i francesos es desafien mútuament en la costa líbia. Erdoğan envia a la marina turca a protegir els vaixells d’exploració de petroli i gas en aigües territorials gregues però prop de la costa turca, mentre que Macron envia a la marina francesa a maniobrar amb la de Mitsotákis, el primer ministre grec, en la mateixa zona.
Aquesta rivalitat no és la dels treballadors de Turquia, Xipre, Grècia o França. Perquè els treballadors no tenen interés en una guerra. Correspon a interessos de fraccions de la classe burgesa mundial.
La classe obrera grega ha sigut condemnada a la desocupació i a l’empobriment durant deu anys de profunda depressió econòmica. La classe obrera turca, d’altra banda, està lluitant per respirar sota els efectes d’una crisi econòmica de dos anys de duració i la forta repressió de l’Estat. Amb la guerra, la repressió estatal es faria encara més dura a tot arreu i els treballadors de tots dos països serien enviats a matar i ser assassinats per a protegir els interessos “de la” seua burgesia. S’està usant el nacionalisme i el xovinisme per a declarar que els pobles de Turquia i Grècia són enemics entre ells. Però la guerra de les burgesies pels recursos energètics significaria pobresa, misèria, mort i destrucció per als treballadors de tots dos països.
El principal enemic de les classes treballadores de Turquia, Grècia i França és la seua pròpia burgesia. Ella les condemna a l’explotació, la pobresa, la guerra i la destrucció. L’única força capaç de canviar aquesta destinació és la classe obrera d’aquests tres països. Per a això, és una exigència que les classes obreres de Turquia, Grècia i França s’organitzen a escala internacional al voltant de la consigna de “guerra de classe contra la guerra”.
Ni guerra entre els pobles ni pau entre les classes!
Guerra de classe contra la guerra! El teu principal enemic és el teu estat burgés, torna la teua ràbia i las armes en contra seua!.
Visca la bandera roja de l’internacionalisme contra el nacionalisme (de mitja lluna o de creu) i el social-patriotisme!
Grècia i Turquia fora de l’OTAN! Totes les forces d’ocupació (Turquia, Grècia, OTAN) fora de Xipre! Visca un Xipre unit!
Substitució dels exèrcits hipertrofiats per l’armament del poble! Govern dels treballadors d’Atenes, Ankara i París! Per una Federació Socialista del Mediterrani!