Imperialisme nord-americà i Estat sionista,fora mans d’Iran!

Posté le .

L’obstinació dels Estats Units per dominar el món és actualment encara més brutal, ja que s’han afeblit econòmicament i han patit diverses derrotes militars i polítiques. Per això la seua hostilitat a les negociacions multilaterals i l’OMC, la proliferació de mesures proteccionistes, la denúncia de tractats anteriors, el militarisme exacerbat …

A causa de la impossibilitat d’ocupar militarment l’Iraq i Afganistan, a causa de la influència de Rússia i Iran que han salvat al règim torturador de Síria, a causa de la creixent hostilitat del règim islamista turc, que era un pilar de l’OTAN, l’estat americà es recolza hui més que mai en el règim militar d’Egipte, en la monarquia absoluta d’Aràbia Saudita i en l’estat colonial d’Israel. El seu objectiu és enderrocar als governs que s’atreveixen a desafiar-lo a Àsia occidental i contrarestar als seus rivals, principalment a l’imperialisme rus i xinés, però també als seus aliats oficials, els estats europeus i el Japó.

A canvi, el Príncep Ben Salman i els altres monarques del Golf poden detindre, torturar i assassinar als seus oponents. Després d’haver finançat a Al-Qaida i a l’Estat Islàmic, continuen difonent la versió més retrògrada i antisemita de l’Islam a tot el món. I a més intervenen militarment a Iemen al costat de Jordània, Marroc, Egipte i Sudan. Per part seua, Netanyahu té llum verda de Washington per continuar la colonització de Jerusalem i Cisjordània, ofegar la Franja de Gaza amb la complicitat del mariscal Sissi, destruir periòdicament les infraestructures, massacrar a la seua població i bombardejar regularment a les tropes iranianes a Síria.

Els estats imperialistes amb armes nuclears no han exigit res a Pakistan o a Israel, que també les tenen. Però volien prohibir a Iran que les tinguera. Per mitjà de l’Acord de Viena (JCPoA / PAGC), celebrat al juliol de 2015 entre Iran i la majoria de les potències mundials (Alemanya, Xina, Estats Units, França, Gran Bretanya, Rússia), el President Rohani va acceptar renunciar malgrat l’hostilitat del « guia suprem » Khamenei. El poble iranià va rebre amb alleujament l’aixecament de les sancions i l’estat iranià va respectar els seus compromisos.

El candidat del Partit Republicà va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 dient que estava en contra de les operacions militars a l’estranger dirigides pel president anterior, Obama (Partit Demòcrata). Però Trump deia també que l’acord de Viena era « un desastre« , « el pitjor mai signat de la història« .

Després de cancel·lar l’acord amb Cuba en 2016 i abans de liderar un colp d’estat a Veneçuela en 2019, el President Trump, el seu conseller John Bolton, el Secretari d’Estat (Ministre de Relacions Exteriors) Mike Pompeo i el Secretari de Defensa (el Ministre de les Forces Armades) Patrick Shanahan van revocar l’acord amb Iran el 8 de maig de 2018. Reimposaren les sancions econòmiques i amenaçaren a totes les empreses que comercien o invertisquen a Iran. La UE va protestar, però les empreses europees es van doblegar.

El 8 d’abril de 2019, l’Estat nord-americà va classificar com a “terroristes” als Pasdarán (Guardians de la Revolució), la principal força militar d’Iran, la que intervé a Síria i que posseeix part de l’economia iraniana. El 2 de maig, el govern dels Estats Units va endurir les sancions: fi de les exempcions per a alguns països (entre ells, l’Índia) que importen petroli iranià; prohibició de les exportacions d’acer, alumini, coure … Com sempre, són els treballadors les principals víctimes de la restricció del comerç, de l’ofegament econòmic, de la caiguda de la producció i de la Inflació galopant.

El 5 de maig, la Casa Blanca va anunciar el desplegament a la regió d’un portaavions i quatre bombarders amb capacitat nuclear, invocant sense proves « una sèrie d’indicacions i advertiments inquietants ». En 1964, el president dels Estats Units (Partit Demòcrata) va començar la guerra a Vietnam de la mateixa manera, argumentant amenaces militars en el Golf de Tonkin. Hui dia, està demostrat que va ser una falsificació, com el pretext de les « armes de destrucció massiva » de Saddam Hussein, de les quals Bolton va ser un dels inventors en 2003. L’assessor militar de Trump és, des de fa molt temps, partidari de la guerra contra Iran. Manté relacions amb els monàrquics exiliats (al voltant de Resa Pahlavi) i amb els Mojahedin del Poble vinculats al règim iraquià i després a l’imperialisme estatunidenc (OMPI de Rajavi).

Els Estats Units podrien fer un treball seriós de destrucció, però només Israel pot fer el que és necessari. Aquesta acció ha de combinar-se amb un vigorós suport americà a l’oposició iraniana, l’objectiu de la qual serà el canvi de règim a Teheran. (John Bolton, Per a detindre la bomba iraniana, bombardejar Iran, 26 de març de 2015)

Des de llavors, al Mediterrani s’ha reforçat l’arsenal, amb el pretext d’activitats « navals anormals » dels vaixells iranians.

El dijous passat, en una reunió dels principals assessors de seguretat nacional de Trump, el secretari interí de Defensa Patrick Shenahan va presentar un pla militar actualitzat que preveu enviar fins a 120,000 soldats a Orient Mitjà si Iran atacara a les forces estatunidenques o accelerara el seu treball amb armes nuclears. (New York Times, 13 de maig de 2019)

El 13 de maig, Pompeo va irrompre sense ser convidat en una reunió de ministres d’Afers exteriors de la Unió Europea a Brussel·les per intentar obtindre, sense èxit, el suport a la seua política d’agressió contra Iran. El mateix dia, la premsa espanyola va informar sobre una carta secreta de Washington denunciant el pla de la UE per crear un exèrcit europeu. Pocs dies després, el president dels Estats Units va escriure un missatge bel·licós.

Si Iran vol lluitar, serà la fi oficial d’Iran. Mai més amenaces contra els Estats Units. (Donald Trump, 19 de maig de 2019)

Els treballadors avançats de tot el món estan a favor de l’enderrocament del règim aiatol·là que va nàixer de l’aixafament de la revolució de 1978-1979, que va matar a milers d’activistes obrers, que va preservar el capitalisme al qual està plenament incorporat, que reprimeix les vagues, que oprimeix les dones i les minories nacionals. Però aquesta tasca no pot ser confiada a una altra burgesia rapaç, als Netanyahu i els Trump. En l’actualitat, les mesures i amenaces estrangeres espenten a la població a donar suport al règim islamista i reforcen, dins d’ell, a l’ala més repressiva.

Els opositors conservadors de Rohani, que sempre han desconfiat dels seus intents de millorar les relacions amb els Estats Units, se senten justificats. (The Economist, 11 de maig de 2019)

La classe obrera i els oprimits d’Iran són els que han d’expulsar als capitalistes i botxins islamistes. La millor ajuda per a ells és que el moviment obrer dels Estats Units, Israel i tots els països s’opose a qualsevol operació militar contra Iran i exigisca l’aixecament immediat del bloqueig econòmic nord-americà.

30 de maig de 2019

CoReP (Alemanya, Àustria, el Canadà, França, Turquia)

IKC (Estat Espanyol)