El Regne Unit va ocupar Hong Kong durant la\nPrimera Guerra de l’Opi contra l’Imperi xin\u00e9s, entre 1839 i 1842. I mitjan\u00e7ant\nel Tractat de Nank\u00edn es va apoderar d’ella.<\/p>\n\n\n\n
L’autarquia era\nla condici\u00f3 de continu\u00eftat de l’antiga Xina. Una vegada trencat violentament\nl\u2019a\u00efllament per Anglaterra, la seua dissoluci\u00f3 era inevitable … Anglaterra ha\nprovocat la revoluci\u00f3 a la Xina.<\/em> (Karl Marx, 14 de\njuny de 1853)<\/p>\n\n\n\n Malgrat la revoluci\u00f3 de 1949 i l’expropiaci\u00f3\ndel capital i de la gran propietat terratinent, resultat de la Guerra de Corea,\nels treballadors mai van dirigir la Xina. El poder romangu\u00e9 en mans de la\nburocr\u00e0cia estalinista.<\/p>\n\n\n\n La pen\u00ednsula d’Hong Kong t\u00e9 7,4 milions\nd’habitants. Antiga col\u00f2nia anglesa, es va convertir en una megal\u00f2polis\nindustrial, comercial i bors\u00e0ria molt abans de ser entregada a la Rep\u00fablica\nPopular de la Xina en 1997. L’estat xin\u00e9s va integrar perfectament\nl’enclavament perqu\u00e8 ja s’hi havia transformat en capitalista despr\u00e9s de\nl’aixafament de la revolta juvenil en 1989 i la decisi\u00f3 del govern xin\u00e9s de\nrestaurar el capitalisme en 1992, mentre mantenia un partit \u00fanic, per evitar la\nruptura de l’estat com a l’URSS. Hong Kong va jugar un paper important en la\nrestauraci\u00f3 del capitalisme a la Xina per la burocr\u00e0cia estalinista. D’una\nbanda, la seua exist\u00e8ncia va influir en eixa elecci\u00f3; per un altra, va servir\ncom a plataforma – el mateix que Singapur, que roman independent – per a la\ninversi\u00f3 estrangera en el continent (sovint dels capitalistes de la di\u00e0spora\nHan), primer en les \u201czones econ\u00f2miques especials\u201d, despr\u00e9s en el \u201cmercat\nlaboral\u201d en tota l’RPX.<\/p>\n\n\n\n La producci\u00f3 massiva de b\u00e9ns i la\ntransformaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball en mercaderia s\u00f3n les caracter\u00edstiques del\ncapitalisme. La producci\u00f3 xinesa ara t\u00e9 per objectiu el valor de canvi. Els\nproductors hui venen la seua for\u00e7a laboral i estan preocupats per la\ndesocupaci\u00f3. L’opressi\u00f3 nacional i l’exist\u00e8ncia de \u201dmonopolis\u201d s\u00f3n les\ncaracter\u00edstiques d’un estat imperialista. La Xina contempor\u00e0nia alberga tres\ngrans borses de valors (Hong Kong, Shenzhen i Xangai) i t\u00e9 moltes companyies\ncapitalistes de grand\u00e0ria internacional que han invertit molt a l’estranger.\nL’RPX mant\u00e9 dins de les seues fronteres per la for\u00e7a a pobles sencers:\ntibetans, uigurs. L’ex\u00e8rcit est\u00e0 desenvolupant els seus mitjans d’intervenci\u00f3\nmilitar i t\u00e9 una base militar a \u00c0frica. L’RPX \u00e9s, per tant, capitalista i\nimperialista de dalt a baix .<\/p>\n\n\n\n Pol\u00edticament, Hong Kong \u00e9s clarament diferent\nde la resta de la Xina perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 gaudeix d’alguns drets democr\u00e0tics,\nheretats de concessions tardanes de Gran Bretanya, mentre que Xi Jinping mant\u00e9\nuna capa de plom en el continent; tamb\u00e9 inclou a molts refugiats del continent,\ninclosos els ex \u201dGu\u00e0rdies Rojos\u201d de 1966-1968 i manifestants de 1989.\nActualment, la Xina, en virtut dels acords de 1997, t\u00e9 instal\u00b7lats all\u00ed de\nmanera permanent prop de 6.000 soldats.<\/p>\n\n\n\n En 2014, durant 74 hores, Hong Kong va ser\nsacsejada per un potent moviment social. Els manifestants, en la seua majoria\nestudiants universitaris i de secund\u00e0ria, prove\u00efts amb paraig\u00fces per\nprotegir-se dels gasos lacrim\u00f2gens (d’ac\u00ed el nom de Moviment dels paraig\u00fces) es\nvan rebel\u00b7lar contra la voluntat del govern central de Pequ\u00edn d’interferir\nencara m\u00e9s en la designaci\u00f3 del cap de l’executiu d’Hong Kong, que actualment\n\u00e9s triat indirectament per un Col\u00b7legi\nElectoral poc democr\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n Cada cap de setmana, l’ocupaci\u00f3 dels barris\nera massiva i popular, la qual cosa demostra que molts treballadors estaven\ndisposats a protegir als joves i mobilitzar-se. La converg\u00e8ncia de la joventut\neducada i el proletariat d’Hong Kong podria assolir eleccions lliures, una\nvict\u00f2ria contra el governador i l’estat xin\u00e9s, aplanar el cam\u00ed per a la\nrevoluci\u00f3 socialista en tota la Xina.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el portaveu de la Federaci\u00f3 d’Estudiants\nd’Hong Kong, Alex Chow<\/a>, es va negar a\nconvocar els sindicats de treballadors a la vaga general i, per contra, es va\ndirigir al governador. La segona confederaci\u00f3 sindical (Confederaci\u00f3 de\nSindicats d’Hong Kong) es va veure obligada a realitzar un gest de solidaritat\nque es va limitar a una vaga de 24 hores, la v\u00e0lvula de seguretat de totes les\nburocr\u00e0cies sindicals del m\u00f3n. Mentrestant, la burocr\u00e0cia de la principal\norganitzaci\u00f3 sindical (Federaci\u00f3 de Sindicats d’Hong Kong), vinculada a l’estat\nburg\u00e9s xin\u00e9s, va avalar la repressi\u00f3 de la policia local contra els estudiants.<\/p>\n\n\n\n El projecte finalment es va abandonar, deixant\nla situaci\u00f3 com est\u00e0. Al mar\u00e7 de 2017, Carrie Lam, una alta funcionaria, va ser\nelegida directora executiva de la “regi\u00f3 administrativa especial” pel\nCol\u00b7legi Electoral (777 vots de 1.194 votants) amb l’acord de Pequ\u00edn .<\/p>\n\n\n\n Els serveis secrets xinesos no es priven de\nsegrestar activistes, editors, advocats i fins i tot empresaris assenyalats per\nXi. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s suficient per al r\u00e8gim desp\u00f2tic. A principis de febrer de\n2019, el govern local vol permetre extradicions judicials. La majoria dels\nhongkonesos veu en aix\u00f2 la possibilitat de qu\u00e8 Pequ\u00edn jutge en el continent als\nopositors, antics o recents. El 31 de mar\u00e7, un primer esdeveniment reuneix 10.000 persones; el 28 d’abril 100.000. \nEn cada ocasi\u00f3, Lam mant\u00e9 el projecte de llei esmenat i confirma la seua\nadopci\u00f3 per l’\u00f2rgan parlamentari (Consell Legislatiu) abans de l’estiu.<\/p>\n\n\n\n El diumenge 9 de juny, una manifestaci\u00f3 d’un\nmili\u00f3 de persones travessa la metr\u00f2poli i es dirigeix al Consell Legislatiu.\nEls manifestants reclamen l’aband\u00f3 del projecte de llei, que ha d’aprovar-se en segona lectura el 12 de\njuny. En la nit del 9 de juny, la policia local reprimeix als joves. El 12 de\njuny al mat\u00ed torna a haver-hi una\nmanifestaci\u00f3 massiva enfront del Consell Legislatiu. La policia fa servir bales\nde goma i fereix diversos manifestants, alguns d’ells quan tracten d’entrar en\nel parlament. Incentivats per aquest primer \u00e8xit i afectats per la mort\naccidental d’un manifestant caigut d’un andamiatge, el 16 de juny ja s\u00f3n 2\nmilions els manifestants. Malgrat la suspensi\u00f3 del projecte el 15 de juny, els\nmanifestants no afluixen. L\u20191 de juliol, dia festiu i commemoraci\u00f3 de la\nretrocessi\u00f3 (transfer\u00e8ncia de sobirania) a la Xina, hi ha una nova manifestaci\u00f3\nencara nombrosa de 500.000 persones. Un sector decidit es dirigeix al Consell\nLegislatiu, entra a l’edifici, ataca els s\u00edmbols de la Rep\u00fablica Popular i\ndesplega una bandera … de l’era colonial.<\/p>\n\n\n\n Lam, per intentar calmar les aig\u00fces, anuncia la suspensi\u00f3 del\nprojecte. Despr\u00e9s d’aquest esdeveniment, les manifestacions continuen i marquen\nla vida quotidiana de l’enclavament amb reunions nocturnes i manifestacions\ncada cap de setmana.<\/p>\n\n\n\n Ara els manifestants exigeixen, a m\u00e9s de la\nretirada del projecte de llei i la ren\u00fancia de la directora executiva, una\ninvestigaci\u00f3 independent sobre la viol\u00e8ncia policial, el sobrese\u00efment de les\ncauses judicials contra els acusats \u200b\u200bde disturbis (amena\u00e7ats amb 10 anys de\npres\u00f3 ) i els manifestants detinguts, a m\u00e9s d’eleccions per sufragi universal. El\nlema “Allibereu Hong Kong, el temps de la revoluci\u00f3” es crida a cada\nconcentraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes leg\u00edtimes\nreivindicacions, manca una perspectiva pol\u00edtica que els vincule amb el combat\npassat i present dels treballadors i la joventut de tota la Xina. De fet, les\nllibertats democr\u00e0tiques de la poblaci\u00f3 estan en completa oposici\u00f3 amb el\ngovern del partit \u00fanicde la burgesia\nimperialista xinesa.<\/p>\n\n\n\n El 21 de juliol, uns mafiosos pertanyents\na les tr\u00edades (que ja exercien un paper\nauxiliar de la burgesia xinesa i el Guomindang abans de la revoluci\u00f3 xinesa)\nataquen en el metro els manifestants que tornen a casa, sense que la policia\nintervinga. Aix\u00f2 intensifica la revolta contra el govern local i el poder\ncentral. S’assetja breument una comissaria de policia, s’al\u00e7en barricades de\nbamb\u00fa en el centre de la ciutat, es llancen \nrajoles i c\u00f2ctels molotov a la policia. A m\u00e9s, es llancen banderes\nxineses al port. El govern xin\u00e9s presenta als manifestants com “un grapat\nd’esvalotadors manipulats per Occident”, utilitza arguments nacionalistes,\namena\u00e7a: la televisi\u00f3 en mans del PCX transmet imatges de 12.000 policies\nantidisturbis equipats amb helic\u00f2pters entrenant a la prov\u00edncia de Guangdong\n(Canton), aix\u00ed com combois militars que es dirigeixen a Hong Kong. Ignorant\naquestes amenaces, molts habitants d’Hong Kong es manifestaven a l’agost al\ncrit de “Hong Kong lliure”. Es respira en l’ambient la possibilitat\nde qu\u00e8 els treballadors s’incorporen a la lluita.<\/p>\n\n\n\n La sorpresa va vindre de Wong Tai Sense, un barri popular m\u00e9s al nord, on els manifestants tamb\u00e9 s’enfrontaven amb la policia la nit del dissabte 3 d’agost. Poc despr\u00e9s de la mitjanit, quan la policia va intentar realitzar detencions, m\u00e9s d’un centenar de residents del barri van vindre a donar suport als manifestants, obligant la policia a retirar-se.<\/em> (Le Monde<\/em>, 3 d’agost)<\/p>\n\n\n\n El 4\nd’agost, Lam promet que \u201cel govern ser\u00e0 ferm per a mantindre la llei i\nl’ordre\u201d.<\/p>\n\n\n\n El 5 d’agost, els dirigents del moviment criden\na una vaga general. Una central sindical fa de tot per a impedir que els\nassalariats s’unisquen als joves; l’altra es limita a una jornada d’acci\u00f3 de 24\nh.<\/p>\n\n\n\n La Confederaci\u00f3 de Sindicats d’Hong Kong, una organitzaci\u00f3 obrera pro-democr\u00e0tica de 160.000 afiliats, ha convocat una vaga per al dilluns, mentre que la Federaci\u00f3 Sindical d’Hong Kong, una organitzaci\u00f3 pro Pequ\u00edn, ha instat als treballadors, especialment als del transport, a treballar normalment per a no paralitzar la ciutat.<\/em> (New York Times<\/em>, 5 d’agost de 2019) <\/p>\n\n\n\n El cessament del treball afecta els transports\nurbans, l’administraci\u00f3, els aeroports, els bancs … Aquesta \u00e9s la primera\nvegada que Hong Kong experimenta una vaga d’aquesta magnitud. Els assalariats\ns’uneixen a les manifestacions. Els perdonavides de les tr\u00edades intenten novament atacar\nels seguicis, per\u00f2 aquesta vegada els manifestants armats amb pals els\nrepel\u00b7leixen. La policia fa un \u00fas creixent de les bales de goma i els\nprojectils de gas i det\u00e9 a m\u00e9s de 100 persones. En total ja s\u00f3n m\u00e9s de 420\nmanifestants detinguts en aquests dos mesos.<\/p>\n\n\n\n A Pequ\u00edn, el representant de l’oficina dels\nassumptes d’Hong Kong i de Macau declara:<\/p>\n\n\n\n La Xina no ser\u00e0 feble amb qui infringeix la llei. No subestimeu mai la ferma determinaci\u00f3 i la pot\u00e8ncia immensa del govern central\u2026 Qui juga amb foc es crema mortalment.<\/em> (Yang Guang, 6 d’agost)<\/p>\n\n\n\n Paral\u00b7lelament, els partits burgesos liberals i el clero\ncristi\u00e0 de la pen\u00ednsula frenen el moviment i intenten limitar-lo a la pressi\u00f3\nsobre Lam. <\/p>\n\n\n\n Vestits amb l’abillament emblem\u00e0tic de la protesta, una samarreta negra i un casc groc, dos joves i una jove amb m\u00e0scares van presentar aquesta nota de premsa, la primera tamb\u00e9 formal. “Cridem al govern a restablir el poder del poble i respondre a les reivindicacions dels ciutadans d’Hong Kong”, van dir, assegurant que cap d’ells parlava en nom de cap moviment o partit pol\u00edtic. <\/em>(AFP<\/em>, 6 agost)<\/p>\n\n\n\n De fet, els treballadors estan molt m\u00e9s\npresents que en 2014. Perqu\u00e8 aquesta lluita resulte victoriosa, la classe\ntreballadora ha de prendre la iniciativa del moviment i unir-se amb la del\ncontinent. El moviment ha d’estendre les consignes a les reivindicacions\nsocials i a tota la Xina per a no caure en el parany del separatisme nost\u00e0lgic\nde l’opressi\u00f3 colonial.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 \u00e9s el que tem el govern de Xi Jinping,\nque juga a la divisi\u00f3 entre el poble d’Hong Kong i la resta de la Xina, i\nutilitza la por a la manipulaci\u00f3 estrangera en un moment en qu\u00e8 els Estats\nUnits est\u00e0 lliurant una guerra comercial contra l\u2019imperialisme rival. No\nobstant aix\u00f2, Trump crida els manifestants a romandre pac\u00edfics.<\/p>\n\n\n\n Per construir un partit obrer revolucionari\ncapa\u00e7 de dirigir la lluita, els nuclis nascuts de la lluita de classes i els\nmarxistes han d’unir-se i plantejar la q\u00fcesti\u00f3 del poder en tota la Xina,\ntendir la m\u00e0 als treballadors del Jap\u00f3, Corea, etc. <\/p>\n\n\n\n CoReP (Alemanya, \u00c0ustria, Canad\u00e0, Fran\u00e7a, Turquia)<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De col\u00f2nia brit\u00e0nica a \u201dregi\u00f3 especial\u201d de la Xina capitalista El Regne Unit va ocupar Hong Kong durant la Primera Guerra de l’Opi contra l’Imperi xin\u00e9s, entre 1839 i 1842…. M\u00e9s informaci\u00f3 »<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[10,6,4,5,9,7,8,11,12,3],"class_list":["post-89","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-non-classe","tag-carrie-lam","tag-extradicio","tag-hong-kong","tag-paraigues","tag-pcx","tag-retrocessio","tag-rpx","tag-vaga","tag-xi-jinping","tag-xina"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=89"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":90,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/89\/revisions\/90"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=89"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=89"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=89"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}La revolta dels paraig\u00fces de 2014. <\/h3>\n\n\n\n
Las masses s’oposen a les autoritats d’Hong Kong i al PCX<\/h3>\n\n\n\n
Lam reprimeix, Pequ\u00edn amena\u00e7a<\/h3>\n\n\n\n
La vaga general del 5\nd’agost<\/h3>\n\n\n\n
Els treballadors han de posar-se al capdavant d’aquest\nmoviment<\/h3>\n\n\n\n