{"id":76,"date":"2019-05-12T12:00:21","date_gmt":"2019-05-12T10:00:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=76"},"modified":"2019-05-14T19:32:35","modified_gmt":"2019-05-14T17:32:35","slug":"manifest-per-la-revolucio-socialista-europea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2019\/05\/12\/manifest-per-la-revolucio-socialista-europea\/","title":{"rendered":"Manifest per la revoluci\u00f3 socialista europea"},"content":{"rendered":"

Una unitat econ\u00f2mica una mica completa d’Europa, que es realitzara des de dalt, com a resultat d’un acord entre governs capitalistes, \u00e9s ut\u00f2pica. Per aquest cam\u00ed l’assumpte no pot anar m\u00e9s enll\u00e0 de compromisos parcials i mitges tintes. De la mateixa manera, la uni\u00f3 econ\u00f2mica d’Europa, que probablement portar\u00e0 enormes beneficis per al productor i el consumidor i, en general, per a tot el desenvolupament cultural, es converteix en la tasca revolucion\u00e0ria del proletariat europeu en la seua lluita contra el proteccionisme. L’imperialisme i el seu instrument, el militarisme. (Lev Trotski, El Programa de Paz, maig de 1917)<\/quote><\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea, un comprom\u00eds inestable<\/h3>\n

La Uni\u00f3 Europea va n\u00e0ixer d’un comprom\u00eds inestable entre un cert nombre de burgesies d’Europa occidental conscients de l’estretor insuportable de les seues fronteres.
\n
\nL’estat nacional, despr\u00e9s de donar un vigor\u00f3s impuls al desenvolupament capitalista, s’ha tornat massa estret per a l’expansi\u00f3 de les forces productives. (Manifest de la Internacional Comunista, mar\u00e7 de 1919)<\/quote><\/p>\n

Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, aquests governs van quedar traumatitzats per la cat\u00e0strofe provocada pels intents de superar l’arcaisme de les seues fronteres mitjan\u00e7ant la viol\u00e8ncia imperialista. De fet, en el curs de dos conflictes mundials, que van tindre lloc principalment en s\u00f2l europeu, els vertaders guanyadors van ser els Estats Units capitalistes d’Am\u00e8rica, que tenien un mercat nacional de grand\u00e0ria continental. La burgesia alemanya, despr\u00e9s del frac\u00e0s del 3er Reich, va poder avan\u00e7ar els seus peons sol sota la m\u00e0scara d’un reagrupament; la burgesia francesa, amb l’enfonsament del seu imperi colonial, ja no tenia molt de pes en les relacions internacionals, malgrat les fanfarronades del general De Gaulle.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea ha demostrat ser un va intent d’evitar el declivi del capitalisme europeu. Per a triomfar plenament, hauria hagut d’unir pac\u00edficament Europa. \u00c9s cert que la necessitat imperiosa d’intercanvi de b\u00e9ns, capital i treball entre les economies capitalistes ha portat a 22 estats a unir-se als sis fundadors de 1958. Fins i tot, en 1999-2001, 18 d’ells assoliren unificar la moneda per a facilitar aquests intercanvis econ\u00f2mics i socials i tindre m\u00e9s pes mundial.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la seua pretesa Uni\u00f3 va apar\u00e9ixer massa tard, en l’\u00e8poca de la decad\u00e8ncia hist\u00f2rica del capitalisme. Les burgesies europees s\u00f3n incapaces de fusionar-se entre si i d’eliminar les fronteres arcaiques perqu\u00e8 cadascuna d’elles \u00e9s inseparable del seu estat nacional. Aquest els \u00e9s indispensable per garantir l’explotaci\u00f3 del seu proletariat (que per tot arreu t\u00e9 una part d’origen estranger) i per a defensar els seus interessos enfront de les altres burgesies (inclosos els seus ve\u00efns del continent). Com a resultat, aquestes pot\u00e8ncies imperialistes romanen dividides i impotents davant la guerra econ\u00f2mica desencadenada per l’imperialisme estatunidenc o enfront de les maniobres de l’imperialisme xin\u00e9s, les fronteres es multipliquen en un continent ja molt fraccionat i la guerra es repeteix de manera recurrent.<\/p>\n

Despr\u00e9s de l’esclat de Iugosl\u00e0via, el d’Ucra\u00efna<\/h3>\n

Quan la burocr\u00e0cia estalinista txecoslovaca va decidir restaurar el capitalisme en 1991, el pa\u00eds es va dividir en 1992 en dos estats, integrats a la Uni\u00f3 Europea (en la pr\u00e0ctica, sota la influ\u00e8ncia alemanya) i l’OTAN (dirigida, de fet, pels EUA).<\/p>\n

Quan la burocr\u00e0cia iugoslava va decidir restaurar el capitalisme, la rivalitat entre la burgesia alemanya i la burgesia francesa van alimentar la guerra civil de 1991 a 1999 i va donar lloc a la desintegraci\u00f3 en sis estats. L’OTAN, per decisi\u00f3 dels Estats Units i amb la participaci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit belga i l’ex\u00e8rcit franc\u00e9s, va bombardejar S\u00e8rbia per posar fi al conflicte. Els somnis nacionalistes van conduir al fet que els fragments quedaren sotmesos b\u00e9 a R\u00fassia, b\u00e9 la Uni\u00f3 Europea, a costa de la destrucci\u00f3 de les infraestructures, d’un mili\u00f3 de despla\u00e7ats i de 300.000 morts.<\/p>\n

Quan la burocr\u00e0cia russa va decidir restaurar el capitalisme en 1991, va esclatar l’URSS. Des de llavors, la burgesia russa ha estat lluitant contra la burgesia estatunidenca, alemanya i francesa, pels nous estats capitalistes formalment independents que estan en mans d’oligarques que no poden desenvolupar el pa\u00eds ni, per tant, garantir la seua autonomia. Aquest \u00e9s el cas d’Ucra\u00efna, on les exig\u00e8ncies de la Uni\u00f3 Europea van significar l’empitjorament de la dif\u00edcil situaci\u00f3 dels treballadors, mentre que el poder\u00f3s ve\u00ed rus feia xantatge del subministrament de gas natural. Les aspiracions a viure millor i a viure lliurement van ser desviades, tant en 2004 com en 2013, per camarilles capitalistes venudes als imperialistes alemanys o russos.<\/p>\n

La burgesia de tots els pa\u00efsos, aix\u00ed com tots els partits petit burgesos que accepten l’alian\u00e7a amb la burgesia en contra dels obrers, abans de res s’esforcen per dividir als treballadors de les diferents nacionalitats, per crear desconfian\u00e7a, per destruir l’estreta uni\u00f3 internacional i la fraternitat internacional dels obrers. Si la burgesia t\u00e9 \u00e8xit, la causa dels obrers est\u00e0 perduda. (Vladimir Lenin, Carta als obrers i llauradors d’Ucra\u00efna, desembre de 1919)<\/quote><\/p>\n

A principis de 2014, la Uni\u00f3 Europea i els Estats Units van cobrir la participaci\u00f3 de partits feixistes en el nou govern ucra\u00efn\u00e8s. Confiant en l’abs\u00e8ncia d’un ex\u00e8rcit de la UE i vistos els fracassos de l’ex\u00e8rcit americ\u00e0 a l’Iraq i Afganistan, l’ex\u00e8rcit rus ja ocupava part de Mold\u00e0via i Ge\u00f2rgia, despr\u00e9s de for\u00e7ar violentament a Txetx\u00e8nia a mantindre’s com a part del territori rus, en 1994-96 i 1999-2000. Putin va incorporar Crimea a R\u00fassia a l’abril de 2014, malgrat l’hostilitat d’una minoria ucra\u00efnesa i una minoria t\u00e0rtara. Una guerra civil larvada continua a Ucra\u00efna, entre camarilles capitalistes venudes a les burgesies ve\u00efnes. La CIA assessora el govern de K\u00edev que encobreix massacres, com en Odessa. Les tropes de xoc de l’ex\u00e8rcit rus, emmascarades, van entrar en territori ucra\u00efn\u00e8s. Despr\u00e9s d’ocupar Crimea al mar\u00e7, les “forces especials” van ajudar les mil\u00edcies pro-russes, que tamb\u00e9 inclouen elements feixistes, a prendre el control de diverses ciutats en l’est d’Ucra\u00efna, on els opositors a vegades s\u00f3n eliminats f\u00edsicament. El 25 de novembre de 2018, la marina russa va abordar tres vaixells ucra\u00efnesos a l’estret entre el Mar Negre i el mar d’Azov, acusats d’entrar en aig\u00fces territorials sense autoritzaci\u00f3.<\/p>\n

La revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria \u00e9s l’\u00fanica que pot garantir als pobles petits una exist\u00e8ncia lliure, ja que alliberar\u00e0 les forces productives de tots els pa\u00efsos de les tenalles opressives dels estats nacionals en unir als pobles en una estreta col\u00b7laboraci\u00f3 econ\u00f2mica, d’acord amb un pla econ\u00f2mic com\u00fa. Nom\u00e9s ella donar\u00e0 als pobles m\u00e9s febles i menys nombrosos la possibilitat d’administrar, amb absoluta llibertat i independ\u00e8ncia, la seua cultura nacional sense danyar la vida econ\u00f2mica unificada i centralitzada d’Europa i el m\u00f3n. (Manifest de la Internacional Comunista, mar\u00e7 de 1919)<\/quote><\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea est\u00e0 actualment entre l’espasa i la paret<\/h3>\n

L’ofensiva econ\u00f2mica desencadenada per l’imperialisme estatunidenc exacerba les tensions entre tots els imperialismes. Apunta no solament a la Xina, sin\u00f3 a molts pa\u00efsos del m\u00f3n i tamb\u00e9 a Europa, que es troba atrapada entre l’agressivitat americana i l’ascens de l’imperialisme xin\u00e9s. Els Estats Units amenacen a la Uni\u00f3 Europea amb m\u00faltiples impostos sobre les seues exportacions, tant sobre l’acer com sobre els autom\u00f2bils o l\u2019aeron\u00e0utica.<\/p>\n

Al mateix temps, les companyies i els bancs europeus han rebut l’ordre de cessar totes les transaccions amb Iran, sota pena de sancions i exclusi\u00f3 del mercat estatunidenc. I la pressi\u00f3 de l’imperialisme estatunidenc encara s’exerceix de moltes altres maneres, com per exemple, amb l’amena\u00e7a directa de sancions contra les empreses europees involucrades en la construcci\u00f3 del duplicat del gasoducte entre R\u00fassia i Alemanya.<\/p>\n

A m\u00e9s, la pressi\u00f3 americana sobre la Xina est\u00e0 precipitant una desacceleraci\u00f3 en el creixement, la qual cosa porta a una desacceleraci\u00f3 en les exportacions europees a la Xina, especialment les alemanyes. Per la seua part, l’imperialisme xin\u00e9s multiplica les iniciatives per a refor\u00e7ar les seues posicions als pa\u00efsos europeus.<\/p>\n

Les grans empreses xineses estan incrementant les seues inversions directes en comprar total o parcialment companyies o infraestructures a Europa (port d\u2019El Pireu a Gr\u00e8cia, el fabricant de robots industrials Kuka a Alemanya, el fabricant de pneum\u00e0tics Pirelli a It\u00e0lia, l’Aeroport de Tolosa a Fran\u00e7a, Noatum, el primer operador de terminals portuaris a Espanya, la minera Rio Tinto al Regne Unit, el productor de llavors i pesticides Sygenta a Su\u00efssa\u2026)<\/p>\n

la Xina afavoreix els acords bilaterals amb importants inversions i pr\u00e9stecs, tant en el context de les “noves rutes de la seda” com en les reunions “16 + 1” que ha iniciat amb els pa\u00efsos de l’est d’Europa, entre els quals 11 s\u00f3n membres de la Uni\u00f3 Europea. D’aquesta manera, ha tancat directament acords d’inversi\u00f3 tant amb It\u00e0lia, com amb Pol\u00f2nia, la Rep\u00fablica Txeca, Eslov\u00e0quia, Hongria, Romania, Bulg\u00e0ria …<\/p>\n

L’atzucac del Brexit<\/h3>\n

A Gran Bretanya, un conglomerat de partits o fraccions de partits burgesos que representen els interessos d’una part de la burgesia brit\u00e0nica, m\u00e9s connectada amb la resta del m\u00f3n que amb Europa, m\u00e9s subordinada als Estats Units o v\u00edctima de la compet\u00e8ncia europea, va impulsar el Brexit i va guanyar el refer\u00e8ndum de 2016. La campanya que van dur a terme va trencar tots els r\u00e8cords del xovinisme i la demag\u00f2gia en fer creure als treballadors que per desfer-se dels estrangers, europeus o no, i de les normes de la Uni\u00f3 Europea, recuperarien la prosperitat i la grandesa de l’antic Imperi Brit\u00e0nic.<\/p>\n

Per\u00f2 han passat tres anys i, a mesura que s’anava acostant la data l\u00edmit, s’ha amplificat la desbandada i el caos! Incapa\u00e7 d’eixir, amb o sense acord, o de romandre, la burgesia brit\u00e0nica marxa amb els ulls oberts cap a la cat\u00e0strofe econ\u00f2mica. Tot indica que la sortida de la Uni\u00f3 Europea comportar\u00e0 una caiguda significativa en el comer\u00e7 i la producci\u00f3. Les empreses ja estan tancant o traslladant-se a altres pa\u00efsos europeus per mantindre els beneficis del mercat europeu.<\/p>\n

Els Estats Units s’alegren del Brexit perqu\u00e8 podran imposar les seues condicions a la burgesia brit\u00e0nica en les negociacions bilaterals. Al final, seran els treballadors i els joves els qui pagaran les conseq\u00fc\u00e8ncies de la ruptura.<\/p>\n

Paralitzat, redu\u00eft a mendicar una ampliaci\u00f3 de termini despr\u00e9s d’un altra, per guanyar temps, el govern brit\u00e0nic dels conservadors es mostra incapa\u00e7 d’aconseguir organitzar la sortida del Regne Unit de la Uni\u00f3 Europea. Per la seua part, el Partit Laborista es mostra completament ambigu, ning\u00fa no sap si est\u00e0 a favor o en contra del Brexit. Per aquesta ra\u00f3, s\u00f3n els partits feixistoides UKIP i el Partit del Brexit els que tenen el vent en popa.<\/p>\n

Per als altres pa\u00efsos europeus, la retirada de Gran Bretanya significa sobretot la reducci\u00f3 del comer\u00e7 intracomunitari amb conseq\u00fc\u00e8ncies desiguals i m\u00e9s o menys perjudicials. Per\u00f2 per a la Uni\u00f3 Europea en el seu conjunt, \u00e9s un afebliment considerable que un pa\u00eds de la import\u00e0ncia del Regne Unit trenque els amarres.<\/p>\n

Les quimeres del refor\u00e7ament de la Uni\u00f3 Europea<\/h3>\n

En aquesta dif\u00edcil situaci\u00f3, la majoria dels representants de la burgesia de tota Europa expliquen als seus explotats que la seua salvaci\u00f3 radica en l’enfortiment de la Uni\u00f3 Europea. Enfortir-la la convertiria finalment en una pot\u00e8ncia econ\u00f2mica capa\u00e7 de competir amb els EUA i la Xina, capa\u00e7 de discutir com a iguals en les negociacions internacionals. Enfortir-la la convertiria en un continent sencer on es preservaria el medi ambient, la qual cosa augmentaria la seua influ\u00e8ncia per a imposar est\u00e0ndards ecol\u00f2gics internacionals. El seu enfortiment permetria el creixement, el progr\u00e9s social, la cooperaci\u00f3 entre els pobles europeus i el manteniment de la pau. Totes aquestes afirmacions s\u00f3n tan quim\u00e8riques com falses.<\/p>\n

Amb les tensions comercials globals i la desacceleraci\u00f3 del creixement, els interessos de la burgesia europea s\u00f3n cada vegada m\u00e9s divergents i amb prou faenes poden presentar una aparen\u00e7a p\u00fablica d’unitat. La burgesia alemanya i francesa, que s\u00f3n les m\u00e9s poderoses – respectivament el 20% i el 14% del PIB de la UE – estan tractant d’avan\u00e7ar juntes enfront de la Xina, per\u00f2 s’enfronten respecte a la posici\u00f3 que la UE ha de defensar respecte del Brexit, o en les negociacions amb els EUA i s’enfronten respecte als lliuraments d’armes de Fran\u00e7a a Ar\u00e0bia Saudita i als Emirats \u00c0rabs Units en la guerra contra Iemen.<\/p>\n

La UE tamb\u00e9 est\u00e0 travessada per blocs d’aliances entre diferents pa\u00efsos que lideren els seus propis vaixells i que s\u00f3n altres fonts de divisi\u00f3, com el grup de Visegr\u00e1d que inclou Pol\u00f2nia, Hongria, la Rep\u00fablica Txeca i Eslov\u00e0quia o el grup dels 3 mars iniciat per Pol\u00f2nia i que reuneix 12 pa\u00efsos d’Europa Central entre el B\u00e0ltic, el Mediterrani i el Mar Negre. Els EUA utilitzen la pertinen\u00e7a a l’OTAN de pa\u00efsos d’Europa de l’Est, com Alb\u00e0nia, Cro\u00e0cia, Montenegro o les sol\u00b7licituds d’entrada de B\u00f2snia i Hercegovina, Ge\u00f2rgia, la Rep\u00fablica de Maced\u00f2nia del Nord i Ucra\u00efna per a promoure els seus propis interessos. No \u00e9s el moviment cap a la integraci\u00f3 el que predomina hui a Europa, sin\u00f3 les forces centr\u00edfugues.<\/p>\n

Hui dia, enfront de les amenaces de l’imperialisme americ\u00e0 d’imposar aranzels a les exportacions europees d’acer, autom\u00f2bils, aeron\u00e0utica, etc., davant a l’ofensiva econ\u00f2mica de l’imperialisme xin\u00e9s, la majoria dels l\u00edders capitalistes europeus consideren essencial que la UE reforce les regles proteccionistes a les seues fronteres per a protegir-la de la compet\u00e8ncia, \u00f2bviament considerada deslleial. Aix\u00f2 nom\u00e9s amplificar\u00e0 la guerra econ\u00f2mica, comportar\u00e0 la reducci\u00f3 del comer\u00e7 i accelerar\u00e0 la crisi. El proteccionisme sempre precipita la depressi\u00f3 econ\u00f2mica i condueix a la guerra.<\/p>\n

Sota el r\u00e8gim capitalista, el desenvolupament igualitari de les diferents economies i estats \u00e9s impossible. L’\u00fanic mig possible per a restablir l’equilibri comprom\u00e8s de tant en tant s\u00f3n, en el r\u00e8gim capitalista, les crisis en la ind\u00fastria i les guerres en la pol\u00edtica. (Vladimir Lenin, Sobre la consigna dels Estats Units d’Europa, agost de 1915)<\/quote><\/p>\n

El calfament global, la contaminaci\u00f3 dels oceans i de les capes fre\u00e0tiques o la destrucci\u00f3 d’esp\u00e8cies animals i vegetals s’estan accelerant a tot el m\u00f3n. Els ecologistes culpabilitzen als individus predicant les virtuts d’un comportament eco-responsable en el seu consum. Molts dirigents europeus posturegen a gust la seua sensibilitat ecol\u00f2gica.<\/p>\n

Per\u00f2 el consum dels treballadors no t\u00e9 res a veure amb els camps de golf, els jets privats i els iots dels capitalistes. La principal causa d’aquests perills mortals per a la humanitat no cal buscar-la m\u00e9s lluny que en la dominaci\u00f3 del capitalisme per tot el planeta. La producci\u00f3, el comer\u00e7, el consum, el cr\u00e8dit, tot est\u00e0 determinat per les regles del benefici capitalista, sense cap preocupaci\u00f3 pel medi ambient, excepte quan certes mesures de protecci\u00f3 es converteixen en una font de benefici per si mateixes, la qual cosa les converteix en el seu contrari.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea de burgesies capitalistes i imperialistes no escapa a aquesta l\u00f2gica. Despr\u00e9s dels fraus dels fabricants d’autom\u00f2bils per a sortejar les normes de contaminaci\u00f3 dels motors di\u00e8sel o sobre el consum real dels motors de gasolina, els principals grups capitalistes automobil\u00edstics europeus confien en l’autom\u00f2bil el\u00e8ctric com un nou El Dorado. Per\u00f2, com ser\u00e0 produ\u00efda l’energia el\u00e8ctrica necess\u00e0ria per al seu funcionament? com es controlaran els costos i els danys ambientals, a Europa i al m\u00f3n, causats per la fabricaci\u00f3 de bateries i la seua desconstrucci\u00f3 al final de la seua vida \u00fatil? Aix\u00f2 no entra en els seus c\u00e0lculs! I tot funciona igual, des de l’\u00fas a gran escala de pesticides fins al desenvolupament an\u00e0rquic de les ciutats amb l’acumulaci\u00f3 de problemes que pateixen les poblacions m\u00e9s pobres. Malgrat totes les professions de fe, la naturalesa capitalista de la Uni\u00f3 Europea de les burgesies no pot ser un motor en la lluita contra la destrucci\u00f3 del planeta.<\/p>\n

La UE no ha protegit als treballadors i joves de la crisi capitalista mundial de 2008 o de la la crisi europea del deute i les seues conseq\u00fc\u00e8ncies. Certament els principals grups industrials i els bancs han sigut salvats de la fallida al cost de milers de milions, per\u00f2 els treballadors i els joves han pagat el preu, especialment a Gr\u00e8cia, Espanya i Portugal. Des de llavors, cada pa\u00eds capitalista europeu ha augmentat la pressi\u00f3 sobre la seua pr\u00f2pia classe obrera per a mantindre o augmentar la taxa de guany mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 dels salaris, l’augment de les hores de treball, la intensificaci\u00f3 del treball, la reducci\u00f3 de les pensions, l’abaratiment de l’acomiadament, la restricci\u00f3 de l’acc\u00e9s a la salut o a la formaci\u00f3.<\/p>\n

El mite xovinista de la Comissi\u00f3 de Brussel\u00b7les per damunt dels estats burgesos nacionals<\/h3>\n

Evidentment, cap govern no deixa d’atribuir a la Uni\u00f3 Europea la responsabilitat de les mesures impopulars que pren a favor de la seua burgesia. El Partit Conservador brit\u00e0nic, la Lliga italiana i molts altres utilitzen regularment aquest truc. Els partits feixistes i feixistoides, el mateix que una part del moviment obrer (especialment els antics partits estalinistes i algunes varietats del reformisme i el centrisme), denuncien una suposada “Europa” totpoderosa que dictaria la seua conducta als estats nacionals despullats de la seua sobirania. Aquest ver\u00ed nacionalista \u00e9s una enganyifa.<\/p>\n

El Parlament Europeu no t\u00e9 poders reals, ja que les decisions de la UE s\u00f3n preses pel “Consell Europeu” (i, en menor mesura, pel “Consell de Ministres”), \u00e9s a dir, per acord entre els 27 governs executius nacionals. S\u00f3n aplicats per la “Comissi\u00f3 Europea”, els comissionats de la qual s\u00f3n nomenats pels governs nacionals. De la mateixa manera, el president i els governadors del Banc Central Europeu s\u00f3n nomenats pels 18 governs de la zona de l’euro.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea es basa en compromisos entre els estats que la conformen i, en particular, en les negociacions entre els m\u00e9s poderosos (Alemanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia i fins ara Gran Bretanya). Els “cims franco-alemanys” no apareixen en els tractats comunitaris, per\u00f2 des de 1957 han estat preparant reunions del Consell Europeu i passant per alt als mandataris de la Comissi\u00f3 i del Parlament. Per tant, cap decisi\u00f3 important de la UE s’ha pres sense l’acord dels poders executius alemany i franc\u00e8s: creaci\u00f3 del mercat com\u00fa en 1957, adopci\u00f3 d’una pol\u00edtica agr\u00edcola comuna en 1962, ampliaci\u00f3 de 1973, adopci\u00f3 de paritats fixes entre monedes en 1979, decisi\u00f3 d’una moneda \u00fanica en 1992, llan\u00e7ament de l’euro en 1999, ampliaci\u00f3 de 2004, adopci\u00f3 de noves regles de funcionament en 2009, ajuda a Gr\u00e8cia en 2010, condicions establertes per al Brexit en 2018 …<\/p>\n

El pressupost de la Uni\u00f3 Europea demostra que est\u00e0 lluny de constituir un estat. Primer, no t\u00e9 dret a imposar impostos i es finan\u00e7a principalment mitjan\u00e7ant contribucions dels Estats membres. En segon lloc, aquests recursos representen poc m\u00e9s de l’1% del PIB de la zona.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea t\u00e9 poca pol\u00edtica internacional comuna i no t\u00e9 mitjans militars per a fer-la complir. La intervenci\u00f3 imperialista estatunidenca, brit\u00e0nica, italiana i espanyola de 2003 a l’Iraq es va fer contra l’opini\u00f3 de R\u00fassia, Alemanya i Fran\u00e7a. La intervenci\u00f3 imperialista estatunidenca, francesa, brit\u00e0nica, italiana i espanyola en 2011 a L\u00edbia va tindre lloc malgrat el govern alemany. Les intervencions imperialistes franceses de 2013 en Mali i en la Rep\u00fablica Centreafricana, seguides de l’Operaci\u00f3 Barkhane, es van decidir sense consultar a la UE ni als altres governs. Hui, a L\u00edbia, els nous enfrontaments oposen a dues faccions, una de les quals rep el suport d\u2019It\u00e0lia i l’altra de Fran\u00e7a.<\/p>\n

Darrere d’una fa\u00e7ana democr\u00e0tica, la Uni\u00f3 Europea encobreix una jerarquia d’estats, encap\u00e7alada per un grapat de grans pa\u00efsos imperialistes, una perif\u00e8ria de pa\u00efsos dominats que atrauen la cobd\u00edcia d’altres imperialismes, els Estats Units, la Xina, R\u00fassia … i, entre els uns i els altres, imperialismes de redu\u00efda grand\u00e0ria.<\/p>\n

Durant la crisi capitalista mundial de 2008-2009, cadasc\u00fa es va buscar la vida a Europa: cada estat va finan\u00e7ar abundantment als seus grups financers i les seues empreses automobil\u00edstiques, sense gens de respecte pel “liberalisme” ni les regles de d\u00e8ficit p\u00fablic i deute p\u00fablic de la UE. La Comissi\u00f3 Europea no va adoptar mai cap sanci\u00f3 per excedir els l\u00edmits pressupostaris establerts pels tractats (d\u00e8ficit p\u00fablic inferior al 3% del PIB, deute p\u00fablic inferior al 60%, d\u00e8ficit “estructural” inferior al 0,5% del PIB).<\/p>\n

Els governs europeus reprimeixen i rebutgen als migrants<\/h3>\n

A Europa, els principals pa\u00efsos imperialistes (Alemanya, Fran\u00e7a, Gran Bretanya, It\u00e0lia, Espanya …) s\u00f3n culpables de saquejar als pa\u00efsos dominats del seu continent i del m\u00f3n sencer. Traient sucosos beneficis d’aquesta miserable explotaci\u00f3, els seus governs organitzen la divisi\u00f3 entre els seus propis treballadors (sexe, ra\u00e7a, origen, edat, condici\u00f3 legal, orientaci\u00f3 sexual, condicions de treball, desocupaci\u00f3 \u2026) usant milers de mitjans socials, pol\u00edtics i medi\u00e0tics. Per a mantindre aquesta dominaci\u00f3 en els seus propis pa\u00efsos, les burgesies tamb\u00e9 s’oposen a l’obertura de les fronteres que necessiten milions d’\u00e9ssers humans. Precisem que travessar aquestes fronteres no \u00e9s un problema si els exiliats s\u00f3n milionaris.<\/p>\n

Des de 2014, la Uni\u00f3 Europea veu com centenars de milers de migrants busquen ajuda i acolliment cada any. Els pa\u00efsos mediterranis constitueixen el punt d’entrada a Europa. En tots els casos, la recepci\u00f3 ha estat subjecta a condicions dr\u00e0stiques i una vigil\u00e0ncia immunda, i molt pocs s’han beneficiat d’un vertader asil o un dret de resid\u00e8ncia. De l’1.240.000 de sol\u00b7licituds d’asil a la UE en 2017, nom\u00e9s 538.000 van ser acceptades en condicions miserables, una “taxa de protecci\u00f3” al voltant del 45%.<\/p>\n

Mentre que Alemanya ha triat albergar a una part dels migrants (890.000 en 2015), els altres pa\u00efsos r\u00e0pidament van adoptar un acolliment restringit i repressi\u00f3 creixent: suspensi\u00f3 dels acords de Schengen, control a les fronteres, limitaci\u00f3 del nombre de migrants rebuts, negaci\u00f3 d’asil despr\u00e9s de mesos d’espera en la pobresa, detenci\u00f3, desmantellament dels campaments constru\u00efts pels migrants, deportaci\u00f3 a la frontera europea del pa\u00eds per on van ingressar a la UE (Reglament de Dubl\u00edn), \u2026<\/p>\n

A la fi de 2015, el govern de Merkel va fer marxa enrere i va decidir detindre als migrants fora de les fronteres de la UE i de l’espai policial que dep\u00e9n d’ella (Schengen). Al mar\u00e7 de 2016 se’ls va imposar un acord a Turquia i Gr\u00e8cia, amdues sotmeses als dictats de Par\u00eds i Berl\u00edn, que s\u00f3n els governs dominants de la UE. A canvi d’uns pocs milers de milions, Erdogan ha de mantindre a milions de refugiats del Mashrek en campaments. La Gr\u00e8cia del govern del Front Popular Syriza-ANE de Tsipras ha de classificar els migrants en unes illes i enviar-los en massa de tornada a Turquia. Per a finals de 2018, m\u00e9s de 60,000 d’ells encara estaven bloquejats en campaments grecs amb condicions sanit\u00e0ries desastroses. Centenars de milers han sigut ja expulsats sobre la base de l’acord for\u00e7at per Merkel, Macron, May, Renzi …<\/p>\n

L’altra ruta de migraci\u00f3 passa per L\u00edbia. Els successors de Gaddafi estan sotmesos a les ordres de les principals capitals europees, Par\u00eds i Roma al capdavant.<\/p>\n

Des que es va tancar la ruta per Gr\u00e8cia i L\u00edbia, la UE est\u00e0 ajudant al Marroc a equipar “els seus guardacostes” amb 148 milions d’euros pagats en 2018 per a lluitar contra els contrabandistes. En 2018, gaireb\u00e9 100,000 migrants van ser arrestats al Marroc, despr\u00e9s expulsats al seu pa\u00eds o tancats en camps.<\/p>\n

A Espanya, els partits burgesos PP i Ciudadanos fan front com\u00fa amb el nou partit feixistoide Vox, que vol retornar a tots els refugiats. A Fran\u00e7a, els partits LR, RN i DF encoratgen al govern de Macron, que vol introduir “quotes anuals” per a la recepci\u00f3 de refugiats, i va aprovar al setembre de 2018 una llei m\u00e9s restrictiva d’Asil “i Immigraci\u00f3” contra els immigrants. A Alemanya, l\u2019AfD feixistoide i islam\u00f3foba est\u00e0 ajudant el partit CDU-CSU de Merkel i al SPD a difondre la por a l’estranger. A It\u00e0lia, el govern nacionalista de la Lliga Nord-Moviment 5 estreles desmantella les ajudes estatals als migrants i autoritza els seus guardacostes a rebutjar-los i espentar-los cap a L\u00edbia. El recent Decret llei de Salvini va abolir els permisos de resid\u00e8ncia humanitaris atorgats al 25% dels sol\u00b7licitants d’asil durant dos anys.<\/p>\n

Els vaixells de les ONG ja no tenen dret a salvar els migrants al Mediterrani (30.000 vides salvades des de 2014). El govern de Macron ha bloquejat el vaixell l\u2019Aquarius 2 de l’ONG francesa SOS M\u00e9diterran\u00e9e i li ha negat la possibilitat de registrar-se sota pavell\u00f3 franc\u00e8s. Al gener de 2019, els vaixells de les ONG alemanyes Sea Watch 3 i Sea Eye es van veure obligats a romandre en aig\u00fces internacionals amb migrants naufragats perqu\u00e8 cap pa\u00eds de la UE va accedir a desembarcar-los. L’ONU ha registrat quasi 17.000 migrants ofegats des de 2014, incloent m\u00e9s de 1.800 en 2018. Milers de persones moren cada any, a les mans de la policia, de fam i de set, en els campaments de refugiats controlats per mafiosos o en el desert quan les policies marroquina, l\u00edbia i algeriana els deixa a alguns quil\u00f2metres de les seues fronteres.<\/p>\n

El resistible ascens del racisme i el feixisme<\/h3>\n

En cada pa\u00eds membre, una fracci\u00f3 del capital no havia pogut afrontar l’obertura de fronteres i la compet\u00e8ncia d’altres empreses europees. L’ascens irresistible d’Alemanya, des que va absorbir la RDA en 1990, i l’obertura d’Europa Central a les seues mercaderies i capitals, preocupa les altres burgesies de la UE. La crisi capitalista mundial de 2008-2009 va ampliar la bretxa entre el capitalisme alemany i el seu rival franc\u00e8s.<\/p>\n

Una part de la burgesia alemanya, holandesa, danesa, finlandesa … es resisteix a fer-se c\u00e0rrec de les burgesies del sud.<\/p>\n

Els partits racistes i feixistes utilitzen els estrangers com a bocs expiatoris. Els governs m\u00e9s “democr\u00e0tics” assetgen als treballadors migrants i fins i tot als romanesos malgrat ser ciutadans de pa\u00efsos membres.<\/p>\n

La desocupaci\u00f3 massiva, combinada amb la impot\u00e8ncia, la covardia i les repetides tra\u00efcions dels partits “reformistes” i les direccions sindicals, impulsen l’auge dels partits xen\u00f2fobs que arriben fins el neonazisme. En l’espai de 10 anys, de 2008 a 2018, el creixement d’aquestes organitzacions a Europa \u00e9s espectacular. Els grups i partits feixistes ja estan atacant a activistes obrers, minories nacionals i estrangers amb la complicitat de la policia a Gr\u00e8cia, Alemanya, Hongria, Fran\u00e7a … A \u00c0ustria i a Finl\u00e0ndia, els partits feixistes participen en els governs, a Dinamarca el partit feixistoide dona suport al govern sense hi participar. A It\u00e0lia, la Lliga aliada al moviment populista M5 estreles dirigeix el govern. A Hongria i Pol\u00f2nia, els partits burgesos governants competeixen amb els partits feixistes en xenof\u00f2bia i nacionalisme. Als Pa\u00efsos Baixos, els partits islam\u00f2fobs mantenen un alt pes electoral. A Espanya, el partit feixistoide VOX est\u00e0 guanyant terreny. A Gran Bretanya, el nou partit del Brexit, violentament xen\u00f2fob, fundat per l’antic dirigent de l\u2019UKIP, Farage, s’alimenta de l\u2019impasse del govern …<\/p>\n

La classe obrera podria posar fi a tot aix\u00f2 r\u00e0pidament, per\u00f2 aix\u00f2 implica no prestar cap confian\u00e7a a l’estat burg\u00e9s, a les seues lleis, als seus jutges i als seus policies per a contrarestar l’extrema “dreta”. Just el contrari del que preconitzen des de fa molt de temps les organitzacions de masses de la classe obrera. Implica, a m\u00e9s, la mobilitzaci\u00f3 resolta de la classe obrera amb els seus propis m\u00e8todes d’organitzaci\u00f3 i lluita, en el terreny de la independ\u00e8ncia de classe, imposant el front \u00fanic, per lliurar al territori dels ressorgiments de les organitzacions feixistes i altres aprenents de nazis. Per a segar l’herba sota els peus dels partits racistes i feixistes, es necessitaria que les organitzacions procedents de classe treballadora trencaren amb tota la seua burgesia, amb la facci\u00f3 pro-UE i amb la facci\u00f3 anti-UE, amb l’anomenat “inter\u00e8s nacional”, que divideix la classe obrera i la sotmet als seus explotadors, que es comprometeren en la via del govern dels treballadors.<\/p>\n

Per la revoluci\u00f3 social en tota Europa, des de Turquia a Isl\u00e0ndia, des de Portugal a R\u00fassia<\/h3>\n

Els proletaris, per emancipar-se i alliberar la societat de l’obstrucci\u00f3 i amena\u00e7a que implica des de fa temps el mode de producci\u00f3 capitalista, han d’enfrontar a tota la burgesia i marxar cap al socialisme mundial.<\/p>\n

Els partits social-patriotes (“laboristes”, “socialdem\u00f2crates”, “socialistes”, “comunistes”) subordinen el proletariat a la seua burgesia. Flanquejats per organitzacions centristes (els falsos “trotskistes” que reneguen de la insurrecci\u00f3 i de la dictadura del proletariat, les restes del maoisme, etc.), pretenen millorar la Uni\u00f3 Europea o, fins i tot m\u00e9s est\u00fapidament, afirmen que el capitalisme en un sol pa\u00eds \u00e9s viable i preferible. Els partits “reformistes” que governen ho fan a compte de la seua burgesia i contra la classe obrera. Les direccions sindicals tamb\u00e9 s\u00f3n burocr\u00e0cies que ja \u00fanicament “negocien” els atacs dels patrons i del govern. Per a defensar-se, els treballadors han de fer valdre la seua independ\u00e8ncia respecte a tots els capitalistes, prendre el poder i unificar el continent.<\/p>\n

Cent anys despr\u00e9s de la primera guerra mundial, per evitar que Europa s’afone novament en el nacionalisme i la guerra, per obrir un futur progressista, el proletariat necessita una nova direcci\u00f3, una internacional obrera i, en cada estat, un partit bolxevic. Internacionalista i revolucionari.<\/p>\n

Aix\u00ed, els obrers, els empleats, els t\u00e8cnics, etc. podran unir-se i reunir entorn d’ells als aturats i les capes semi-explotades (treballadors independents, aut\u00f2noms) i als joves en formaci\u00f3, per enderrocar la dominaci\u00f3 de la minoria burgesa, conquistar el poder pol\u00edtic, abolir les velles relacions de producci\u00f3 i estendre la revoluci\u00f3 europea; per a col\u00b7laborar amb els altres governs obrers resultants de la revoluci\u00f3 socialista als pa\u00efsos que constitueixen la UE i els altres (inclosa Turquia, que l’ “Europa” capitalista rebutja).<\/p>\n

A les consignes de desesperaci\u00f3 nacional i de bogeria nacional, hem d’oposar les consignes que proposen una soluci\u00f3 internacional. (Lev Trotski, El gir de la IC i la situaci\u00f3 a Alemanya, setembre 1930) <\/quote><\/p>\n

<\/p>\n