{"id":70,"date":"2019-03-06T12:00:05","date_gmt":"2019-03-06T11:00:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=70"},"modified":"2019-04-07T11:54:23","modified_gmt":"2019-04-07T09:54:23","slug":"fora-el-regim-dels-lladres-i-corruptes-del-fln-tot-el-poder-als-treballadors-dalgeria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2019\/03\/06\/fora-el-regim-dels-lladres-i-corruptes-del-fln-tot-el-poder-als-treballadors-dalgeria\/","title":{"rendered":"Fora el r\u00e8gim dels lladres i corruptes del FLN !
Tot el poder als treballadors d’Alg\u00e8ria!"},"content":{"rendered":"

Malgrat les manifestacions que en 2014 ja havien marcat l’anunci del quart mandat d\u2019Abdelaziz Bouteflika, les camarilles del FLN i de l’ex\u00e8rcit, incapa\u00e7os de posar-se d’acord sobre com substituir-lo, pensaven que renovarien tranquil\u00b7lament l’operaci\u00f3 a l’abril de 2019, reutilitzant la semi-m\u00f2mia d’un anci\u00e0 malalt i incapa\u00e7 de la menor iniciativa. Tots els suports tradicionals del poder havien sigut preparats per a aix\u00f2. L’1 de febrer de 2019, la direcci\u00f3 de la central sindical de l\u2019UGTA i les organitzacions patronals FCE, Cipa, CNPA, CAP, Unep, AGEA i UNI, juntes, van declarar a Batna, en una crida a la construcci\u00f3 d”un front popular s\u00f2lid”: “Bouteflika \u00e9s el nostre candidat en les eleccions presidencials”. El temor h\u00e0bilment utilitzat d’una tornada als anys noranta, quan la combinaci\u00f3 del terror islamista amb el terror policial va causar desenes de milers de morts entre la poblaci\u00f3, hauria de bastar per a dissuadir qualsevol oposici\u00f3 seriosa.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, ja el dissabte 16 de febrer, una setmana despr\u00e9s de l’anunci de la candidatura de Abdelaziz Buteflika, es van produir les primeres manifestacions espont\u00e0nies contra aquest cinqu\u00e9 mandat. Despr\u00e9s, el divendres 22 de febrer, es van ajuntar desenes de milers de manifestants, encara espont\u00e0niament i utilitzant les xarxes socials, malgrat la prohibici\u00f3 de les manifestacions. Estudiants, dones, aturats, treballadors de tota mena estan en primera fila. Des de llavors, malgrat les anomenades a la calma per part del govern, malgrat les detencions, malgrat les amenaces de tots els partidaris del govern, les manifestacions s’han repetit i intensificat en tota Alg\u00e8ria, per\u00f2 tamb\u00e9 en molts pa\u00efsos, especialment a Fran\u00e7a.<\/p>\n

R\u00e0pidament, al costat de la consigna “No al cinqu\u00e9 mandat”, cartells i pancartes enfoquen al r\u00e8gim en el seu conjunt: “fora el Poder” [“Pouvoir, d\u00e9gage”]. Els cacics del FLN, els patrons i els generals que confisquen la renda petroliera sense desenvolupar l’economia, que monopolitzen la major part de la riquesa produ\u00efda pels treballadors i camperols algerians, estan maniobrant: assenten la candidatura de Abdelaziz Bouteflika mentre es comprometen a retallar el seu mandat i a organitzar noves eleccions presidencials en un any. El peri\u00f2dic pro-governamental El Moudjahid pot ser que no el veja com “una maniobra, nom\u00e9s una resposta pragm\u00e0tica…”, per\u00f2 \u00f2bviament no enganya a ning\u00fa. La lluita es lliura entre aquest r\u00e8gim odiat i la gran majoria de la poblaci\u00f3 algeriana. Per a v\u00e8ncer, es necessiten perspectives clares:<\/p>\n

Protegir les manifestacions, en particular per a evitar les detencions:<\/p>\n

Servei de seguretat dels manifestants, autodefensa de les manifestacions!<\/h3>\n

Per paralitzar al govern i evitar que prepare la repressi\u00f3, cal exigir a totes les direccions sindicals (UGTA, CSA, COSYFOP…) que trenquen amb el govern de Bouteflika, que criden immediatament a la:<\/p>\n

Vaga general per la caiguda del r\u00e8gim!<\/h3>\n

Per derrotar al govern, per posar fi a aquest r\u00e8gim, \u00e9s necess\u00e0ria la vaga general a les empreses i les administracions, cal crear comit\u00e9s triats en les empreses, les administracions, les universitats, els barris, els pobles, etc.<\/p>\n

Enfront d’un r\u00e8gim que t\u00e9 l’ex\u00e8rcit, la policia, molts mitjans de comunicaci\u00f3, etc., \u00e9s necess\u00e0ria la centralitzaci\u00f3 de tots els comit\u00e9s amb delegats electes i amb mandat per unificar la lluita dels treballadors i els joves i proporcionar al moviment una direcci\u00f3 pol\u00edtica candidata al poder dels treballadors.<\/p>\n

Hi ha moltes reivindicacions, entre elles l’increment immediat dels salaris, les pensions, les ajudes socials i la seua indexaci\u00f3 amb el cost de vida, treball per a tots amb salari decent, totes les llibertats democr\u00e0tiques, control sobre tots els comptes de les empreses i de les administracions, sobre la riquesa produ\u00efda i el seu \u00fas! I moltes altres reivindicacions plantejades pels obrers, camperolss, joves, dones, berbers.<\/p>\n

Quin govern pot satisfer-les?<\/h3>\n

La classe obrera hauria de prendre la iniciativa del moviment i orientar-lo. Per\u00f2 ella mateixa t\u00e9 grans dificultats per trobar una soluci\u00f3 entre la fracci\u00f3 burgesa governant i la islamista. El PAGS, l’antic partit estalinista (hereu del PCA que rechazaba la independ\u00e8ncia) va esclatar en 1993: el seu principal residu, el MDS, ni tan sols es reclama el socialisme; el PST (procedent del FLN dels temps de Ben Bella) est\u00e0 desorientat per la desaparici\u00f3 del PAGS; El PT va signar un front popular amb l’FLN i el FIS islamista al gener de 1995 i no s\u2019ha pronunciat en contra els quatre mandats de Bouteflika.<\/p>\n

La feblesa del moviment obrer pot salvar a la burgesia algeriana. Per\u00f2, per si l\u2019Estat no aconsegueix detindre la mobilitzaci\u00f3 de les masses, algunes fraccions preparen ja el colp de despr\u00e9s, b\u00e9 establint un despotisme islamista (dels Germans Musulmans, com el MSI o els islamo-feixistes de Daesh), b\u00e9 amb la rentada de cara del r\u00e8gim actual: “que tots els aliats pol\u00edtics es reunisquen entorn d’una taula i redissenyen una nova rep\u00fablica que responga a les ambicions de la societat i siga capa\u00e7 d’enfrontar els desafiaments que enfrontem …” (El Moudjahid, 5 mar\u00e7).
\nL’islamisme, com el mostren Iran i Turquia, preserva el capitalisme i totes les desigualtats que genera, per\u00f2 amb m\u00e9s hipocresia en la societat i m\u00e9s opressi\u00f3 de les dones, els joves, els comunistes, els homosexuals. La “nova rep\u00fablica” que la fracci\u00f3 burgesa “democr\u00e0tica” mant\u00e9 en reserva \u00e9s un canvi cosm\u00e8tic dissenyat per a preservar l’essencial del seu poder i les prebendes dels seus servents.<\/p>\n

Sota cap circumst\u00e0ncia una nova rep\u00fablica constru\u00efda m\u00e0 a m\u00e0 amb qui fins ara s’han atipat a costa de la majoria satisfar\u00e0 la m\u00e9s m\u00ednima de les demandes essencials dels treballadors i els joves.
\n\u00c9s un esquer al que s’adapta la consigna d’Assemblea “Constituent Sobirana” proposta per diverses forces pol\u00edtiques d’oposici\u00f3, no solament pel FFS, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel PT i el PST. Aquest \u00e9s el m\u00e8tode que va utilitzar la burgesia tunisiana per a sufocar el moviment revolucionari que va expulsar a Ben Ali del poder. All\u00ed es va aconseguir dissoldre el moviment en la interminable xerrameca de la constituent sobirana, tamb\u00e9 defensada per tots els partits de l’oposici\u00f3 (nost\u00e0lgics del nacionalisme \u00e0rab, islamistes reaccionaris, organitzacions obreres). Com a resultat, cap de les reivindicacions importants de les masses tunisianes ha sigut satisfeta i la burgesia tunisiana ha recuperat el control total de la situaci\u00f3.<\/p>\n

Per a satisfer totes les reivindicacions, per a controlar la riquesa produ\u00efda i el seu \u00fas, per al desenvolupament del pa\u00eds en benefici de la gran majoria de la poblaci\u00f3, dels treballadors, dels joves, dels camperols, etc., no es pot comptar amb un govern de la burgesia algeriana, ni amb cap altre maquillat de manera diferent. S\u00f3n els propis treballadors els qui han de prendre el poder que se’ls va escapar en 1962, expropiar les grans empreses, establir el control dels treballadors sobre els comptes, desenvolupar la producci\u00f3 per satisfer les necessitats de tots i no per al benefici d’uns pocs.<\/p>\n

<\/p>\n