{"id":62,"date":"2019-03-03T12:00:28","date_gmt":"2019-03-03T11:00:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=62"},"modified":"2019-03-17T19:43:59","modified_gmt":"2019-03-17T18:43:59","slug":"pas-a-les-dones-treballadores","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2019\/03\/03\/pas-a-les-dones-treballadores\/","title":{"rendered":"Pas a les dones treballadores!"},"content":{"rendered":"
\nTots els moviments pol\u00edtics burgesos m\u00e9s reaccionaris que apareixen i es desenvolupen pel planeta – des de Trump als EUA, Bolsonaro al Brasil i els partits xenofobics i feixistes d’Europa, fins al jihadisme i les dictadures islamistes – enfoquen els seus atacs pol\u00edtics m\u00e9s aberrants contra els drets de les dones. Aquestes, al costat dels treballadors migrants i les minories \u00e8tniques i sexuals, conformen el boc expiatori com\u00fa que s’ofereix a la \u00abp\u00e0tria\u00bb per a carregar amb les culpes del capitalisme, que ha convertit cada pa\u00eds en un femer econ\u00f2mic, social i pol\u00edtic.<\/p>\n

Per tot el m\u00f3n, les dones han sigut v\u00edctimes en major mesura que els homes dels efectes de la crisi, de l’atur, de les retallades socials i de la precaritzaci\u00f3 del treball. I ja partien d’una posici\u00f3 clarament inferior respecte als seus companys homes, quant a la qualitat de les ocupacions i els salaris. Les seues c\u00e0rregues de treball dom\u00e8stic continuen sent en general molt superiors als dels homes i no han deixat de ser les principals cuidadores de xiquets, ancians, malalts cr\u00f2nics i discapacitats. Tasques totes elles que haurien de recaure sobre el conjunt de la societat.<\/p>\n

En ple segle XXI, milions de dones encara pateixen amputacions genitals, matrimonis for\u00e7osos infantils i esclavitud sexual. Les dones treballadores dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres s\u00f3n les principals v\u00edctimes del tr\u00e0fic de persones per a l’explotaci\u00f3 sexual i aquesta \u00e9s un negoci de creixement exponencial en tots els pa\u00efsos, especialment en els m\u00e9s rics.<\/p>\n

La dominaci\u00f3 masclista en l’\u00e0mbit personal, laboral i social, la viol\u00e8ncia f\u00edsica i psicol\u00f2gica contra les dones, la cosificaci\u00f3 dels seus cossos o la concepci\u00f3 de les seues persones com a animals reproductius, no solament no desapareixen, sin\u00f3 que troben suport ideol\u00f2gic en les religions i en els nous corrents pol\u00edtics reaccion\u00e0ris que s’estenen i que, quan governen, tenen per objectiu prioritari multiplicar al m\u00e0xim l’explotaci\u00f3 i arrasar les adquisicions i drets conquistats per les treballadores i treballadors.<\/p>\n

Les religions patriarcals, la ideologia mis\u00f2gina i masclista \u2013 igual que la xenof\u00f2bia, el racisme o l’homof\u00f2bia – han sigut usades per la classe capitalista, des que existeix, com un potent instrument de divisi\u00f3 en el si de les classes treballadores. Divisi\u00f3 que permet disposar d’una gran massa de treballadores educades per a la submissi\u00f3 i a preu de saldo. Per aix\u00f2, l’opressi\u00f3 sobre la dona, especialment sobre la treballadora, no desapareix i nom\u00e9s s’esmorteeix all\u00ed on s’han desenvolupat grans lluites socials pel seu alliberament\u2026i la burgesia no ha aconseguit revertir les seues vict\u00f2ries.<\/p>\n

El dret a l’avortament lliure i gratu\u00eft, per exemple, va ser instaurat per primera vegada en la hist\u00f2ria per la revoluci\u00f3 russa. S’han necessitat moltes d\u00e8cades de lluites incessants per a aconseguir l’actual nombre de pa\u00efsos on l’avortament ha deixat de ser delicte. Per\u00f2 hui aquest dret est\u00e0 posat en q\u00fcesti\u00f3 en quasi tots ells. Els cristians-feixistes amenacen constantment als metges a Irlanda i els EUA. Trump als Estats Units, el PP i VOX a Espanya, els governs del Brasil, Pol\u00f2nia, Hongria, \u00c0ustria, entre altres, tenen en la seua agenda la voluntat d’eliminar-lo. No obstant aix\u00f2, les vict\u00f2ries de les dones d’Espanya en 2014 i de Pol\u00f2nia en 2016, obligant els seus respectius governs a retirar les lleis anti-avortament, van anunciar una nova ona d’importants mobilitzacions en nombrosos pa\u00efsos, que va asolir un punt \u00e0lgid el passat 8 de mar\u00e7 de 2018, i que pot repetir-se, fins i tot superior, en 2019.<\/p>\n

Amb dos epicentres, un a l’Argentina i un altre a Espanya, les mobilitzacions actuals tenen com a aut\u00e8ntica novetat haver comen\u00e7at a trencar, parcialment, la cotilla descomposta del feminisme burg\u00e9s i petit-burg\u00e9s que ha dominat, fins a l’asf\u00edxia i durant d\u00e8cades, el camp de la defensa de l’alliberament de la dona. El proc\u00e9s s’est\u00e0 basant en l’organitzaci\u00f3 per m\u00faltiples tipus d’associacions, d’assemblees obertes, normalment de barri, que en tots dos pa\u00efsos han arribat a tindre arrels molt extenses entre les dones treballadores joves. D’aquesta manera, en les mobilitzacions s’han obert pas naturalment les reivindicacions espec\u00edfiques de les dona obrera, de les migrants, de les minories \u00e8tniques i les que afecten el conjunt de la classe obrera enfront dels seus explotadors. Un \u201cfeminisme classista\u201d, com se li est\u00e0 dient, es desenvolupa prenent com a suport, almenys a Espanya, alguns sindicats obrers minoritaris (CGT, CNT, COS, etc.). La lluita de classes es desenvolupa, per fi, dins del feminisme, i la incorporaci\u00f3 de les dones treballadores amb les seues reivindicacions massifica les mobilitzacions. No obstant aix\u00f2, en abs\u00e8ncia d’alguna organitzaci\u00f3 aut\u00e8nticament revolucion\u00e0ria que plantege un programa coherent, els objectius i m\u00e8todes que s’aproven no deixen de ser a vegades contradictoris i quasi sempre molt confusos i xopats de la ideologia dominant centrada en l’\u00e0mbit personal, punitivista i assistencialista, tan caracter\u00edstica del feminisme petit-burg\u00e9s i burg\u00e9s nord-americ\u00e0.<\/p>\n

A l\u2019Estat Espanyol, la coordinaci\u00f3 del moviment, reunida a Val\u00e8ncia a primers de febrer, ha cridat a la \u201cvaga general feminista\u201d, en realitat una jornada de vaga sense cap objectiu concret que arrancar a patrons o govern. Els corrents \u201csororistes\u201d que practiquen la guerra de sexes criden a participar nom\u00e9s a les dones, per\u00f2 els corrents \u201cclassistes\u201d criden a incorporar-se a la vaga a tots dos sexes, en una lluita solid\u00e0ria i comuna encap\u00e7alada, \u00e9s clar, per les treballadores. Aquests corrents s\u00f3n les que criden a les organitzacions de masses de la classe obrera a prendre com a pr\u00f2pies les reivindicacions de les treballadores.<\/p>\n

Nosaltres considerem que \u00e9s una obligaci\u00f3 i una necessitat que tota la classe obrera i totes les seues organitzacions es comprometan activament amb la defensa de la llibertat i igualtat de la dona en tots els terrenys, en la defensa del seu dret al control de la seua vida, el seu cos i la seua capacitat reproductora i en la defensa de totes les reivindicacions espec\u00edfiques com a treballadores especialment explotades i sotmeses.
\nConsiderem tamb\u00e9 que nom\u00e9s una visi\u00f3 program\u00e0tica global que incorpore l’objectiu d’acabar definitivament amb la societat de classes, que \u00e9s la base de tota opressi\u00f3, pot donar a la lluita per l’alliberament de la dona i per les reivindicacions de la dona treballadora l’enfocament que la unifique com a part integrant de l’alliberament definitiu de tota la classe obrera.<\/p>\n

Amb Rosa Luxemburg, Clara Zetkin i Aleksandra Kol\u00b7lontai: pas a les dones treballadores!<\/p>\n