{"id":58,"date":"2019-01-26T12:00:08","date_gmt":"2019-01-26T11:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=58"},"modified":"2019-01-30T19:19:01","modified_gmt":"2019-01-30T18:19:01","slug":"fora-mans-imperialistes-de-venecuela","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2019\/01\/26\/fora-mans-imperialistes-de-venecuela\/","title":{"rendered":"Fora mans imperialistes de Vene\u00e7uela!"},"content":{"rendered":"
\n

Un colp d\u2019Estat imperialista<\/h3>\n

El 21 de gener, un colp d’Estat de 27 militars contra el govern del president Nicol\u00e1s Maduro va fracassar en Cotitza, en el nord de Caracas.<\/p>\n

El 22 de gener van continuar les manifestacions de carrer organitzades pels partits de l’oposici\u00f3 burgesa. Per al 23, aniversari del derrocament del llavors dictador Marcos P\u00e9rez Jim\u00e9nez, en 1958, es preparava un m\u00edting de masses.<\/p>\n

El 23 de gener de 2019, Juan Guaid\u00f3, president de l’Assemblea Nacional de Vene\u00e7uela, es va autoproclamar President del pa\u00eds. Guaid\u00f3 \u00e9s membre de Voluntat Popular, un moviment de reagrupaci\u00f3 burg\u00e9s constru\u00eft i finan\u00e7at pels Estats Units, incl\u00f2s el moviment ofici\u00f3s National Endowment for Democracy (NED). Immediatament despr\u00e9s de l’autoproclamaci\u00f3 de Guaid\u00f3 com a cap d’Estat, Trump va recon\u00e9ixer al nou “President” de Vene\u00e7uela. Declarava que com a president del Parlament, Guaid\u00f3 \u00e9s “l’\u00fanic \u00f2rgan leg\u00edtim” del pa\u00eds perqu\u00e8 ha sigut”degudament” triat pel poble vene\u00e7ol\u00e0.<\/p>\n

En poques hores, els governs del Brasil, l’Argentina, l’Equador, Xile, el Per\u00fa i el Canad\u00e0 van assumir aquesta declaraci\u00f3, per\u00f2 l’autoproclamat President tamb\u00e9 va rebre el suport de pol\u00edtics europeus com el president franc\u00e9s Emmanuel Macron, el ministre de l’Interior itali\u00e0 Matteo Salvini i el ministre d’Afers exteriors alemany del SPD Heiko Maas. A proposta de Pedro S\u00e1nchez, president “socialista” del govern d\u2019Espa\u00f1a -la pot\u00e8ncia colonial de Vene\u00e7uela fins al segle XIX-, la UE creia que tenia dret a amena\u00e7ar amb recon\u00e9ixer al titella de Trump “si no se celebren noves eleccions dins d’una setmana”.<\/p>\n

Com en un manual sobre colps d’Estat, ens trobem davant un colp d’Estat imperialista meticulosament orquestrat que pot desembocar en una intervenci\u00f3 militar de l’imperialisme estatunidenc a Vene\u00e7uela. No obstant aix\u00f2, el r\u00e8gim de Maduro no \u00e9s independent de tota pot\u00e8ncia imperialista. Com a prova, els Estats de la Xina i R\u00fassia van denunciar immediatament la “interfer\u00e8ncia dels Estats Units”, revelant que defensen al r\u00e8gim chavista. Cal assenyalar que dels 1,5 milions de barrils de petroli que es produeixen di\u00e0riament, 700.000 s\u00f3n comprats per multinacionals xineses. Putin i Xi renegocien regularment el deute de Vene\u00e7uela, un pa\u00eds on el 96% dels ingressos provenen del petroli.<\/p>\n

La crisi del chavisme<\/h3>\n

La ra\u00f3 per la qual las manifestacions contra el govern de Maduro i el seu PSUV poden ser massives i estar instrumentalitzades per la reacci\u00f3 \u00e9s el frac\u00e0s de la pol\u00edtica nacionalista burgesa practicada sota el nom de bolivarisme, chavisme o fins i tot “socialisme del segle XXI”.<\/p>\n

El seu fundador, el coronel Hugo Ch\u00e1vez, va ser resultat final de quasi deu anys d’una grav\u00edssima crisi econ\u00f2mica, pol\u00edtica i social que va concentrar la seua expressi\u00f3 en “el Caracazo” de febrer de 1989, quan una revolta espont\u00e0nia de multituds famolenques va rec\u00f3rrer el pa\u00eds i va ser esclafada sense pietat (3.000 morts) pel llavors President, Carlos Andr\u00e9s P\u00e9rez, executor de mesures del FMI i, en aquell moment, president de la \u00abInternacional Socialista\u00bb. Al capdavant d’una fracci\u00f3 de les capes mitjanes i baixes de l\u2019oficialitat de l’ex\u00e8rcit, va intentar remodelar l\u2019Estat burg\u00e9s perqu\u00e8 f\u00f3ra viable, quan els vells modes de dominaci\u00f3 ja eren insostenibles. Per fer aix\u00f2, el bonapart surgit de l\u2019ex\u00e8rcit es va situar per damunt de la burgesia i el proletariat locals, recolzant-se en una \u00e0mplia mobilitzaci\u00f3 de masses extremadament empobrides.<\/p>\n

El coronel Hugo Ch\u00e1vez va intentar afluixar la influ\u00e8ncia de l’imperialisme a Vene\u00e7uela, per\u00f2 mai va q\u00fcestionar la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3 ni el capitalisme, ni tan sols en la seua constituci\u00f3 de 1999. El deute extern ha estat pagat amb absoluta puntualitat, les rendes petrolieres han sigut monopolitzades pels “amics” del chavisme, fonamentalment pels gestors militars de les societats estatals i la fracci\u00f3 de la burgesia lligada a l\u2019ex\u00e8rcit.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, l’oposici\u00f3 de la fracci\u00f3 proimperialista de la burgesia i la necessitat del r\u00e8gim de comptar amb les masses permeteren una s\u00e8rie de mesures socials en els primers anys del chavisme, que milloraren les condicions de vida dels sectors m\u00e9s pobres de la poblaci\u00f3 en moltes regions i assegurararen una \u00e0mplia base de suport en la poblaci\u00f3 per al coronel Ch\u00e1vez i el seu moviment bolivari\u00e0.<\/p>\n

Un intent de colp d’Estat al que els Estats Units donaren suport, va fracassar en 2002, fonamentalment perqu\u00e8 els treballadors van defensar al govern bolivari\u00e0. Despr\u00e9s del frac\u00e0s del colp d’Estat, Ch\u00e1vez va indultar a la majoria dels conspiradors pro-imperialistes i va dissoldre els \u00f2rgans de poder creats pels treballadors, principalment en la ind\u00fastria petroliera.<\/p>\n

Els ingressos provinents de les rendes del petroli van permetre finan\u00e7ar una s\u00e8rie de reformes que van modernitzar el sistema educatiu, la sanitat, etc., per\u00f2 no van posar en q\u00fcesti\u00f3 la base capitalista. Per aix\u00f2 van apar\u00e9ixer una s\u00e8rie de l\u00ednies de fractura quan es va fer evident que el “socialisme del segle XXI”, proclamat des de dalt, no tolerava l’autoorganitzaci\u00f3 dels treballadors, ni la independ\u00e8ncia de les organitzacions obreres. Els sindicats van ser integrats en el moviment bolivari\u00e0 (a trav\u00e9s de la UNT) i en l’Estat. Els partits obrers van ser sotmesos a la fusi\u00f3 amb el partit nacionalista burg\u00e9s. I com en tots els altres Estats burgesos, la gu\u00e0rdia nacional “bolivariana” ataca als treballadors en vaga i als joves que es manifesten.<\/p>\n

La responsabilitat de l’abs\u00e8ncia d’un partit obrer revolucionari recau particularment en els corrents centristes i reformistes que van donar suport a Ch\u00e1vez. La CI mandelista i m\u00e9s encara la TMI woodista, han exercit el paper de fulla de parra per al bonaparte i el nacionalisme burg\u00e9s. Aquesta gent va defensar a Ch\u00e1vez contra les protestes obreres, va obstaculitzar la construcci\u00f3 d’un partit obrer revolucionari independent fins i tot va donar suport a la creaci\u00f3 d’un partit \u00fanic, el PSUV. Parlaven del socialisme vene\u00e7ol\u00e0 quan en realitat l’Estat burg\u00e9s estava intacte i es mantenia el capitalisme.<\/p>\n

El descens del preu del petroli, l\u2019afonament de la capacitat de producci\u00f3 (de 3 milions de barrils de petroli al dia en 1999 a 1,5 milions en 2018), les sancions econ\u00f2miques estrangeres, la mala administraci\u00f3 i la corrupci\u00f3 han donat lloc a una nova deterioraci\u00f3 del nivell de vida de les masses i a una ona de protestes socials.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort de Ch\u00e1vez en 2013, li va succeir Maduro, qui juntament amb la seua esposa, des de 2006, ha instal\u00b7lat a membres de la seua fam\u00edlia en llocs clau del govern i les empreses. Com a resultat de la crisi econ\u00f2mica mundial de 2008, les rendes del petroli (l’energia ha quedat com l’\u00fanica exportaci\u00f3 del pa\u00eds) van disminuir, erosionant una economia fr\u00e0gil sota la dominaci\u00f3 de l’imperialisme mundial. Al mateix temps, les vagues i manifestacions han augmentat perqu\u00e8 la situaci\u00f3 social dels treballadors i treballadores de la ciutat i el camp s’ha tornat cada vegada m\u00e9s desastrosa. El r\u00e8gim ha recorregut cada vegada m\u00e9s a mesures repressives. L’abs\u00e8ncia d’un partit obrer independent ha encoratjat el sorgiment de l’oposici\u00f3 burgesa, que es diu “popular” i “democr\u00e0tica”. Des de 2015, el capitalisme vene\u00e7ol\u00e0 est\u00e0 afonat en la crisi: hiperinflaci\u00f3 (fins a 1.000.000% del valor de la moneda en 2018), un gegantesc mercat negre, desnutrici\u00f3, ressorgiment de malalties com la mal\u00e0ria, delinq\u00fc\u00e8ncia, \u00e8xode,….<\/p>\n

Nom\u00e9s el proletariat pot resoldre la crisi<\/h3>\n

Tres milions de persones han abandonat el pa\u00eds. La fracci\u00f3 compradora de la burgesia, en comandita amb l’imperialisme estatunidenc i els seus aliats a la regi\u00f3, explota la desesperaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 i l’afebliment de la classe obrera per a prendre el poder obertament.<\/p>\n

Nosaltres advertim a les masses vene\u00e7olanes contra qualsevol il\u00b7lusi\u00f3 en els cants de sirena de la burgesia pro-estatunidenc. La seua presa del poder anir\u00e0 acompanyada de la liquidaci\u00f3 del que queda de les adquisicions socials, de l’afebliment de les llibertats democr\u00e0tiques i dels atacs contra els treballadors. La ret\u00f2rica obertament antisocialista de Guaid\u00f3 i els seus partidaris s’inscriu en el mateix esquema que tamb\u00e9 ha sorgit amb l’establiment de Bolsonaro al Brasil: el comen\u00e7ament d’una nova ona d’atacs brutals contra el moviment obrer i la poblaci\u00f3 treballadora.<\/p>\n

El moviment obrer internacional ha d\u2019impedir qualsevol agressi\u00f3 imperialista contra Vene\u00e7uela!<\/b><\/p>\n

Els comunistes internacionalistes rebutgen tant el r\u00e8gim bonapartista i corrupte del PSUV de Maduro com els projectes reaccionaris de la burgesia imperialista i els seus aliats locals. Per\u00f2 tamb\u00e9 ens neguem a fer concessions al r\u00e8gim de Maduro davant les amenaces imperialistes. En cas d’un colp armat, o d’intervenci\u00f3 estrangera, els treballadors i llauradors, els joves i els pobres han d’organitzar-se i lluitar contra els colpistes.<\/p>\n

Fins i tot si aquesta resist\u00e8ncia condu\u00efra a una acci\u00f3 conjunta amb els obrers partidaris del PSUV, els treballadors han de mantindre la seua completa independ\u00e8ncia pol\u00edtica. Han de crear comit\u00e9s de resist\u00e8ncia i acci\u00f3 en tot el pa\u00eds, preparant-se no solament per a lluitar contra el colp d’Estat, sin\u00f3 tamb\u00e9 contra el r\u00e8gim corrupte de Maduro i totes les fraccions de la burgesia nacional. Per a guanyar, cal construir un partit revolucionari!<\/p>\n

<\/p>\n