{"id":445,"date":"2026-06-24T12:00:39","date_gmt":"2026-06-24T10:00:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=445"},"modified":"2026-07-06T20:25:37","modified_gmt":"2026-07-06T18:25:37","slug":"el-memorandum-entre-washington-i-teheran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2026\/06\/24\/el-memorandum-entre-washington-i-teheran\/","title":{"rendered":"El memor\u00e0ndum entre Washington i Teheran"},"content":{"rendered":"
\n

Un memor\u00e0ndum que ridiculitza Trump<\/h3>\n

El memor\u00e0ndum d’enteniment signat el 17 de juny del 2026 entre els Estats Units i l’Iran no posa fi a cap conflicte ni resol cap de les contradiccions fonamentals que van conduir a la guerra. M\u00e9s aviat demostra la capacitat de l’estat irani\u00e0 per bloquejar l’estret d’Ormuz i infligir danys als estats del Golf aliats dels Estats Units mitjan\u00e7ant l’\u00fas d’armes de baix cost.<\/p>\n

Les fluctuacions als mercats d’energia i mat\u00e8ries primeres, les interrupcions a les cadenes de subministrament internacionals i la incertesa als mercats financers han afectat molts pa\u00efsos. Igual que en crisis anteriors, aquest conflicte ha posat de manifest la profunda i ineludible interdepend\u00e8ncia de l’economia capitalista mundial.<\/p>\n

Ni l’imperialisme nord-americ\u00e0 ni els l\u00edders sionistes d’Israel no van aconseguir for\u00e7ar la rendici\u00f3 de l’Iran. Tot i aix\u00f2, la burgesia iraniana tamb\u00e9 ha sortit debilitada d’aquest conflicte. La considerable destrucci\u00f3 d’infraestructures, la commoci\u00f3 econ\u00f2mica i les dificultats sofertes per la poblaci\u00f3 van agreujar la crisi econ\u00f2mica i social ja existent.<\/p>\n

Aquest memor\u00e0ndum ni tan sols \u00e9s un veritable tractat de pau. Es tracta d’un intent de congelar un conflicte la continuaci\u00f3 del qual hauria comportat riscos considerables per a totes les parts involucrades. El govern dels Estats Units el que vol \u00e9s evitar la mobilitzaci\u00f3 de m\u00e9s recursos militars i financers, aix\u00ed com limitar l’augment de la inflaci\u00f3 interna.<\/p>\n

Davant de la proximitat de les eleccions, el govern republic\u00e0 necessita projectar una imatge d’\u00e8xit pol\u00edtic. L’imperialisme nord-americ\u00e0 ha de demostrar als seus aliats i rivals que les intervencions militars poden assolir resultats tangibles.<\/p>\n

Per part seva, Teheran no es pot permetre, en termes de pol\u00edtica interna, semblar la part perdedora. Per tant, qualsevol acord s’ha de presentar de manera que sigui compatible amb la reivindicaci\u00f3 de sobirania nacional.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 fa del memor\u00e0ndum un pacte extremadament fr\u00e0gil. Els principals punts de controv\u00e8rsia -les sancions, el programa nuclear, les esferes d’influ\u00e8ncia regionals i les capacitats militars- no s’han resolt, sin\u00f3 que s’han posposat simplement a les negociacions que es duen a terme a Su\u00efssa des del 21 de juny, sense la participaci\u00f3 del L\u00edban, l’Ar\u00e0bia Saudita ni la Uni\u00f3 Europea. I si b\u00e9 els representants nord-americans solen fer la impressi\u00f3 que les negociacions avancen favorablement, els iranians insisteixen repetidament que persisteixen q\u00fcestions crucials sense resoldre.<\/p>\n

El frac\u00e0s de l’agressi\u00f3 israeliana i dels Estats Units<\/h3>\n

Les operacions militars dutes a terme en els darrers mesos han demostrat una vegada m\u00e9s que la superioritat militar per si sola no \u00e9s suficient per aconseguir solucions pol\u00edtiques. Certament, els Estats Units continuen posseint les forces armades m\u00e9s poderoses del m\u00f3n. El seu arsenal nuclear, la seva for\u00e7a a\u00e8ria, la seva armada i la seva xarxa mundial de bases militars continuen sent inigualables. Tot i aix\u00f2, Washington no ha aconseguit, mitjan\u00e7ant atacs aeris i pressi\u00f3 militar, els resultats pol\u00edtics que inicialment s’esperaven.<\/p>\n

El principal objectiu estrat\u00e8gic era debilitar decisivament la posici\u00f3 regional de l’Iran i limitar-ne la capacitat per actuar com a actor independent a l’\u00c0sia Occidental. Tot i els considerables danys patits, aquest objectiu no es va aconseguir. El poder estatal irani\u00e0 es va mantenir intacte. No hi va haver ni un col\u00b7lapse del r\u00e8gim ni un canvi fonamental en l\u2019equilibri de poder regional.<\/p>\n

La burgesia israeliana tampoc no ha aconseguit els seus objectius. La idea d’aconseguir una neutralitzaci\u00f3 duradora de l’Iran mitjan\u00e7ant la pressi\u00f3 militar ha demostrat una vegada m\u00e9s ser una il\u00b7lusi\u00f3. Les causes estructurals de la rivalitat regional romanen inalterades. Ni tan sols Hezbol\u00b7l\u00e0 ha estat erradicat del L\u00edban.<\/p>\n

A l’Iran, les protestes antigovernamentals han cessat i un sector de la poblaci\u00f3 ha fet pinya darrere el r\u00e8gim. Per defensar-se, el r\u00e8gim clerical va optar al seu moment per desenvolupar armes nuclears (igual que Israel i el Pakistan abans que ell, per\u00f2 aquests amb l’aprovaci\u00f3 dels Estats Units) i apel\u00b7lar al sentiment religi\u00f3s. Per\u00f2 ara ha perdut la seva influ\u00e8ncia a S\u00edria, que sembla estar fora del seu abast, la for\u00e7a de Ham\u00e0s s’ha debilitat, la jerarquia pol\u00edtica i militar ha estat decapitada i la destrucci\u00f3 \u00e9s immensa. L’economia iraniana continua patint les conseq\u00fc\u00e8ncies de les sancions i el militarisme, de la inflaci\u00f3, de la corrupci\u00f3, del canvi clim\u00e0tic\u2026<\/p>\n

Les classes dominants no s\u00f3n precisament les que suporten la c\u00e0rrega m\u00e9s gran, sin\u00f3 els treballadors, els aturats, els camperols pobres\u2026 Per a ells, la guerra ha significat la por als bombardejos, un augment del cost de la vida, una m\u00e9s gran inseguretat social i una nova onada de repressi\u00f3.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’haver apr\u00e8s del desmembrament del L\u00edban, l’Iraq i S\u00edria, l’estat burg\u00e8s persa, en no poder mobilitzar els treballadors de la regi\u00f3, i molt menys els dels Estats Units o Israel, continua volent dotar-se d’armes nuclears per assegurar-ne la superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

La burgesia iraniana ja est\u00e0 intentant traslladar la c\u00e0rrega de la reconstrucci\u00f3 a la classe treballadora. Les mesures d’austeritat i els atacs als drets socials les presenten com a passos necessaris per restablir l’estabilitat econ\u00f2mica.<\/p>\n

L’afebliment del domini nord-americ\u00e0<\/h3>\n

Les revolucions xinesa, cubana i vietnamita, aix\u00ed com el col\u00b7lapse el 1971 del sistema monetari sorgit dels acords de Bretton Woods, ja havien posat de manifest els l\u00edmits del poder nord-americ\u00e0. Les derrotes a l’Afganistan i el frac\u00e0s a l’Iraq ja havien demostrat que ni tan sols una superioritat militar aclaparadora podia garantir una dominaci\u00f3 pol\u00edtica estable.<\/p>\n

Sens dubte, els Estats Units continuen sent la principal pot\u00e8ncia del capitalisme mundial. Cap altre estat imperialista posseeix actualment capacitats econ\u00f2miques i militars comparables, ni una xarxa similar d’aliances pol\u00edtiques i militars. Tanmateix, ja no \u00e9s hegem\u00f2nic dins del sistema imperialista mundial, que s’ha vist alterat per la restauraci\u00f3 capitalista del 1992 a R\u00fassia i la Xina i, amb aix\u00f2, pel sorgiment de noves pot\u00e8ncies imperialistes destinades a desafiar-lo.<\/p>\n

En el pla intern, i malgrat els seus nombrosos atacs a les llibertats democr\u00e0tiques, Trump no t\u00e9 mitjans pol\u00edtics per imposar a la classe treballadora ni a la petita burgesia nord-americanes, en gran proporci\u00f3 hostils a la guerra, una invasi\u00f3 de l’Iran amb tropes terrestres que generaria p\u00e8rdues inevitables.<\/p>\n

L’imperialisme nord-americ\u00e0 s’enfronta avui a una situaci\u00f3 que l’obliga a ser present simult\u00e0niament a diverses \u00e0rees estrat\u00e8giques. La necessitat de contenir l’imperialisme rus a Europa, d’intimidar i subjugar l’\u00c0sia Occidental i l’Am\u00e8rica Llatina, i la rivalitat amb l’imperialisme xin\u00e8s a la regi\u00f3 de l’Indo-Pac\u00edfic, mobilitzen recursos considerables.<\/p>\n

A aix\u00f2 se sumen les creixents restriccions econ\u00f2miques. L’elevat deute p\u00fablic, la inflaci\u00f3, la persist\u00e8ncia del d\u00e8ficit comercial malgrat les mesures duaneres i el cost creixent de les intervencions militars limiten el marge de maniobra de la classe dirigent.<\/p>\n

La polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica dins de la burgesia nord-americana s’ha intensificat progressivament els darrers anys. La guerra contra l’Iran no ha estat l’origen d’aquestes tensions, per\u00f2 s\u00ed que les ha exacerbat. Dins la classe dirigent, hi ha opinions divergents sobre pol\u00edtica exterior (i nacional).<\/p>\n

Mentre les pol\u00edtiques de l’administraci\u00f3 Trump donaven fruits a S\u00edria i Vene\u00e7uela, mentre els grups capitalistes europeus invertien als Estats Units i mentre Ucra\u00efna acceptava el saqueig dels seus recursos naturals, la divisi\u00f3 dins de la burgesia dels Estats Units es va mantenir continguda. Ha ressorgit amb el fiasco a l’Iran. Les controv\u00e8rsies als serveis militars i d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, als mitjans de comunicaci\u00f3, entre els partits republic\u00e0 i dem\u00f2crata, i dins de cada partit burg\u00e8s, giren al voltant de visions divergents sobre la forma m\u00e9s efica\u00e7 de defensar els interessos de les grans empreses nord-americanes: el paper de la \u00abintel\u00b7lig\u00e8ncia artificial\u00bb, la pol\u00edtica migrat\u00f2ria, el grau de protecci\u00f3. geogr\u00e0fiques i militars.<\/p>\n

La impot\u00e8ncia de l\u2019imperialisme xin\u00e8s<\/h3>\n

La guerra contra l’Iran no nom\u00e9s ha debilitat l’imperialisme nord-americ\u00e0, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha beneficiat el seu principal rival. La pol\u00edtica exterior de la Xina no es regeix per principis antiimperialistes, com creuen els que continuen considerant la Xina un \u201cestat obrer\u201d o un pa\u00eds capitalista dominat. Avui dia, la burgesia xinesa exporta capital a gran escala, compra terres agr\u00edcoles, empr\u00e8n importants projectes d’infraestructura a diversos continents, desenvolupa la seva flota militar i estableix bases militars (Mar de la Xina Meridional, Djibouti, etc.).<\/p>\n

Durant tot el conflicte, la Rep\u00fablica Popular de la Xina no s’ha alineat amb l’Iran ni militarment ni pol\u00edticament. Tot i els estrets lla\u00e7os econ\u00f2mics i les importants inversions, Pequ\u00edn s’ha limitat a declaracions diplom\u00e0tiques, crides a l’estabilitzaci\u00f3 i esfor\u00e7os de mediaci\u00f3. Ha considerat que una confrontaci\u00f3 militar \u00e9s prematura.<\/p>\n

Al mateix temps, per\u00f2, l’imperialisme xin\u00e8s s’ha beneficiat objectivament de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra. Qualsevol conflicte que obligui els Estats Units a mobilitzar recursos militars i diplom\u00e0tics addicionals a l’\u00c0sia Occidental redueix el marge de maniobra en altres regions. Aix\u00f2 \u00e9s especialment cert a l’\u00c0sia Oriental i Oceania, on la rivalitat entre Washington i Pequ\u00edn s’est\u00e0 intensificant.<\/p>\n

En particular, \u00e9s important respecte a Taiwan, el dret a l’autodeterminaci\u00f3 del qual importa tan poc a la Xina com el de Palestina a totes les pot\u00e8ncies imperialistes, el de l’Iran a l’estat nord-americ\u00e0, el d’Ucra\u00efna a l’estat rus, el de Nova Caled\u00f2nia a l’estat franc\u00e8s, el de Groenl\u00e0ndia a l’estat dan\u00e8s o nord-americ\u00e0…<\/p>\n

Alhora, la guerra tamb\u00e9 ha posat de manifest les limitacions de la burgesia xinesa i del seu estat. El bloqueig de l’estret d’Ormuz ha demostrat clarament fins a quin punt l’economia xinesa continua depenent de l’estabilitat de les rutes comercials i energ\u00e8tiques internacionals, mentre que se’n desaccelera el creixement i persisteix la crisi immobili\u00e0ria. Una guerra regional a gran escala hauria tingut repercussions importants en el subministrament energ\u00e8tic de la Xina i, per tant, hauria soscavat els interessos fonamentals de la seva classe dirigent.<\/p>\n

D’una banda, l’imperialisme xin\u00e8s es beneficia del relatiu debilitament pol\u00edtic del rival nord-americ\u00e0. De l’altra, \u00e9s incapa\u00e7 de protegir els seus aliats i continua profundament implicat en les inestabilitats del sistema capitalista mundial.<\/p>\n

La bretxa entre Washington i Tel-Aviv<\/h3>\n

Una de les principals lli\u00e7ons pol\u00edtiques que es poden extreure d’aquesta guerra rau en la difer\u00e8ncia, ara m\u00e9s evident, entre els interessos de l’imperialisme nord-americ\u00e0 i els dels l\u00edders sionistes d’Israel.<\/p>\n

Aix\u00f2 no suposa una ruptura entre els Estats Units i Israel. L’alian\u00e7a estrat\u00e8gica perdura i continua sent un pilar fonamental de la pol\u00edtica nord-americana a l’Orient Mitj\u00e0. Israel continua sent el principal aliat regional de Washington. No obstant aix\u00f2, seria erroni presentar els interessos dels dos estats com a id\u00e8ntics.<\/p>\n

La burgesia israeliana dep\u00e8n dels Estats Units en un grau que pr\u00e0cticament cap altre aliat de Washington arriba. Els sistemes moderns d’armes, la munici\u00f3, els recanvis, el reconeixement per sat\u00e8l\u00b7lit, la intel\u00b7lig\u00e8ncia, el suport diplom\u00e0tic i l’ajuda financera s\u00f3n condicions indispensables per mantenir la superioritat militar d’Israel.<\/p>\n

Sense el suport de l’imperialisme nord-americ\u00e0, els l\u00edders sionistes no podrien mantenir el seu paper actual a la regi\u00f3. Per tant, una ruptura estrat\u00e8gica amb Washington \u00e9s fora del seu abast.<\/p>\n

\u00c9s precisament per aix\u00f2 que aquestes difer\u00e8ncies no es tradueixen en enfrontaments oberts sin\u00f3 en tensions pol\u00edtiques permanents.<\/p>\n

Per a l’imperialisme nord-americ\u00e0, la regi\u00f3 d’\u00c0sia Occidental ja no t\u00e9 la mateixa import\u00e0ncia crucial que va tenir durant la guerra freda o el per\u00edode immediatament posterior a la guerra.<\/p>\n

Aix\u00f2 genera inter\u00e8s en l’estabilitzaci\u00f3 regional controlada. L’imperialisme nord-americ\u00e0 busca afeblir l’Iran sense veure’s envoltat d’una guerra regional interminable.<\/p>\n

Per a un ampli sector de la burgesia israeliana, la situaci\u00f3 \u00e9s diferent. Segons la seva opini\u00f3, l’afebliment sostingut de l’Iran continua sent una necessitat estrat\u00e8gica immediata. Per tant, qualsevol fase de distensi\u00f3 es veu amb escepticisme. Molts l\u00edders pol\u00edtics i militars israelians intenten sense parar pressionar Washington perqu\u00e8 adopti una pol\u00edtica m\u00e9s agressiva cap a l’Iran.<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, aquesta relaci\u00f3 s’assembla menys a una de subordinaci\u00f3 total que a una alian\u00e7a asim\u00e8trica. El soci m\u00e9s fort determina la direcci\u00f3 general, mentre que el m\u00e9s feble intenta influir a la pol\u00edtica de l’alian\u00e7a en benefici propi.<\/p>\n

Les monarquies del Golf estan subjectes a les decisions de Washington.<\/h3>\n

La guerra tamb\u00e9 ha posat de manifest les posicions contradict\u00f2ries de les monarquies absolutes i clericals del Golf.<\/p>\n

Ar\u00e0bia Saudita, L\u2019Uni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs i altres monarquies de la regi\u00f3 segueixen estretament vinculades a l’imperialisme nord-americ\u00e0. Llurs sistemes de seguretat, estructures militars i gran part de la seva orientaci\u00f3 econ\u00f2mica continuen centrades a Washington.<\/p>\n

Alhora, aquests mateixos r\u00e8gims han enfortit llurs relacions amb la Xina en els darrers anys i alguns han intentat acostar-se amb cautela a l’Iran.<\/p>\n

Aquesta orientaci\u00f3 reflecteix els interessos de classe. Les dinasties governants del Golf es beneficien del seu paper com a explotadores despietades de treballadors migrants (empleats dom\u00e8stics i obrers de l’\u00cdndia, Filipines, Nepal, Bangladesh, etc.), exportadores d’energia, centres financers i intermedi\u00e0ries als fluxos internacionals de capital. Per tant, tenen un inter\u00e8s particular a limitar les guerres regionals en la mesura del possible i han de bregar amb una poblaci\u00f3 hostil el genocidi dels palestins.<\/p>\n

L’agressi\u00f3 militar llan\u00e7ada per Israel i els Estats Units sense consultar-los, el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part dels Estats Units i l’Iran, i els bombardejos de l’Iran que han patit (especialment els Emirats \u00c0rabs Units, que han donat suport a la guerra nord-americana) han demostrat la veritable vulnerabilitat de la seva posici\u00f3. Una guerra prolongada no nom\u00e9s hauria afectat l’Iran i els Estats Units, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hauria tingut repercussions directes en els fonaments econ\u00f2mics de les monarquies mateixes.<\/p>\n

Aix\u00f2 explica el seu suport als acords d’alto el foc i al memor\u00e0ndum. Per\u00f2 el memor\u00e0ndum, del qual van ser exclosos, no resol res.<\/p>\n

La crisi del sistema d’alian\u00e7a \u00aboccidental\u00bb i el declivi de l’OTAN<\/h3>\n

La intervenci\u00f3 ha exacerbat significativament les tensions entre els Estats Units i els seus aliats europeus. A la ret\u00f2rica pol\u00edtica de l’administraci\u00f3 Trump, els estats europeus van ser criticats repetidament per eludir la l\u00f2gica de confrontaci\u00f3 militar de Washington, alhora que es beneficiaven de les garanties de seguretat nord-americanes. Aquestes tensions no s\u00f3n nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de comunicaci\u00f3, sin\u00f3 l’expressi\u00f3 d’una asimetria estructural dins l’imperialisme occidental.<\/p>\n

L’ONU nom\u00e9s ha servit per legitimar la partici\u00f3 de Palestina, la guerra imperialista a Corea contra la revoluci\u00f3 xinesa, les \u00absancions contra l’Iran\u00bb, etc.<\/p>\n

Les institucions capitalistes de cooperaci\u00f3 interestatal (el Banc Mundial, l’FMI, l’OMC, etc.) s’estan debilitant.<\/p>\n

L\u2019OTAN va servir per exercir pressi\u00f3 sobre l\u2019URSS, per\u00f2 ara el seu temps s\u2019esgota. Des d’una perspectiva hist\u00f2rica, el sistema d’aliances entre estats burgesos s’ha basat des del 1945 en una jerarquia clara: els Estats Units van tenir un paper hegem\u00f2nic militar i financer, mentre que el Jap\u00f3, Corea del Sud, la Gran Bretanya, Alemanya, It\u00e0lia, els Pa\u00efsos Baixos i altres van assumir un paper secundari. No obstant aix\u00f2, aquesta integraci\u00f3 militar i subjugaci\u00f3 pol\u00edtica mai no ha estat exempta de conflictes.<\/p>\n

L’arsenal nuclear franc\u00e8s i la creaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea ja ho havien demostrat. Durant la guerra de l’Iraq del 2003, Fran\u00e7a i Alemanya es van oposar obertament a la invasi\u00f3 liderada pels Estats Units, la Gran Bretanya i, en menor proporci\u00f3, el Jap\u00f3. El 2025, Estats Units estava disposat a sacrificar el seu aliat ucra\u00efn\u00e8s per arribar a un acord amb R\u00fassia i centrar-se a la Xina. Aquell mateix any, Trump va declarar la guerra econ\u00f2mica a Alemanya, Fran\u00e7a i el Jap\u00f3, i va anunciar la intenci\u00f3 d’annexionar-se Groenl\u00e0ndia i fins i tot el Canad\u00e0. El govern espanyol acaba de desafiar els Estats Units en relaci\u00f3 amb l’Iran.<\/p>\n

A l\u2019Europa Occidental, l’augment de la despesa militar nacional, el desenvolupament de la ind\u00fastria armament\u00edstica de cada pa\u00eds i els debats sobre \u201cl’autonomia europea en mat\u00e8ria de defensa\u201d s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncies directes d’aquesta evoluci\u00f3. Les acusacions de Washington que els estats europeus eludeixen la l\u00f2gica de la guerra o que \u00abincompleixin els seus compromisos\u00bb no s\u00f3n judicis morals sin\u00f3 expressions pol\u00edtiques d’aquesta contradicci\u00f3 estructural. Per contra, les burgesies europees exploten la situaci\u00f3 per legitimar el rearmament i les retallades pressupost\u00e0ries a l’\u00e0mbit social, l’adoctrinament nacionalista i militarista de la joventut i les restriccions a les llibertats democr\u00e0tiques.<\/p>\n

Les aliances entre estats burgesos a l’era de la decad\u00e8ncia capitalista s\u00f3n inestables i no es basen en absolut en ideologies religioses o pol\u00edtiques.<\/p>\n

Un termini l\u00edmit per evitar la guerra mundial mitjan\u00e7ant la revoluci\u00f3 social.<\/h3>\n

El memor\u00e0ndum ofereix un respir a les masses de l’Iran i la pen\u00ednsula ar\u00e0biga. L’aband\u00f3 per part de la Xina dels seus aliats a Vene\u00e7uela i l’Iran demostra que Xi encara no est\u00e0 en condicions de desafiar l’imperialisme dominant. La incapacitat d’aquest \u00faltim per envair l’Iran prova que Trump no pot, de moment, declarar la guerra a la Xina. La situaci\u00f3 actual ofereix a la classe treballadora aquestes dues pot\u00e8ncies i al m\u00f3n sencer un respir, la possibilitat de prevenir una guerra inter-imperialista mitjan\u00e7ant una revoluci\u00f3 social.<\/p>\n

Les contradiccions fonamentals persisteixen. Les fronteres nacionals obstaculitzen les forces productives, l’afany de lucre i l’egoisme nacional agreugen la destrucci\u00f3 ambiental, la reacci\u00f3 creix a tot arreu, els estats burgesos s’estan armant a gran escala i les pot\u00e8ncies imperialistes s’enreden en una lluita acarnissada.<\/p>\n

Ni als Estats Units ni a l’Iran la classe treballadora no compta actualment amb una direcci\u00f3 pol\u00edtica capa\u00e7 de transformar les contradiccions econ\u00f2miques, socials i pol\u00edtiques en una perspectiva revolucion\u00e0ria aut\u00f2noma. Precisament, aqu\u00ed rau una de les principals dificultats de la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

Els treballadors conscients de tots els pa\u00efsos han de rebutjar qualsevol il\u00b7lusi\u00f3 que alguna pot\u00e8ncia capitalista pugui obrir un cam\u00ed progressista a l’era del declivi del capitalisme. Ni l’imperialisme nord-americ\u00e0, ni el rus, ni el xin\u00e8s defensen els interessos de la classe treballadora. La seva rivalitat \u00e9s una expressi\u00f3 d\u2019interessos contraposats entre diferents fraccions del capital a escala mundial. Tota intervenci\u00f3 militar d’una pot\u00e8ncia imperialista cerca, en \u00faltima inst\u00e0ncia, enfortir la subordinaci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica dels pa\u00efsos semicolonials i dependents. La lluita contra aquestes intervencions \u00e9s un deure fonamental del moviment obrer internacional.<\/p>\n

A m\u00e9s, en defensar tots els pobles contra l’opressi\u00f3 i la colonitzaci\u00f3, i tots els pa\u00efsos dominats contra totes les pot\u00e8ncies imperialistes, els treballadors conscients han de preservar la seva independ\u00e8ncia de la burgesia i els estats. El Ham\u00e0s palest\u00ed, el Hezbol\u00b7l\u00e0 liban\u00e8s, la Gu\u00e0rdia Revolucion\u00e0ria iraniana, el MAS bolivi\u00e0, el PSUV vene\u00e7ol\u00e0, les Joventuts Populars argentines, el MORENA mexic\u00e0, el FLN algeri\u00e0 i altres s\u00f3n incapa\u00e7os d’enderrocar la dominaci\u00f3 imperialista. At\u00e8s que representen una fracci\u00f3 de la burgesia local, estan condemnats a aliar-se amb una pot\u00e8ncia imperialista o una altra, a dividir la seva classe treballadora i a reprimir el seu propi poble, debilitant aix\u00ed la causa nacional.<\/p>\n

L’\u00fanica perspectiva progressista rau en la lluita pol\u00edtica independent de la classe obrera contra totes les faccions de la burgesia i contra tots els camps imperialistes. Aix\u00f2 requereix la construcci\u00f3 de partits obrers independents de qualsevol fracci\u00f3 burgesa, revolucionaris i una nova direcci\u00f3 internacional del proletariat mundial basada en el programa de la Internacional Comunista (1919-1923) i la Quarta Internacional (1933-1940).<\/p>\n

24 de juny de 2026<\/center>
\n
Col\u00b7lectiu de la Revoluci\u00f3 Permanent<\/center>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un memor\u00e0ndum que ridiculitza Trump El memor\u00e0ndum d’enteniment signat el 17 de juny del 2026 entre els Estats Units i l’Iran no posa fi a cap conflicte ni resol cap… M\u00e9s informaci\u00f3 »<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-445","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-non-classe"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/445","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=445"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/445\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":449,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/445\/revisions\/449"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=445"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=445"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=445"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}