{"id":407,"date":"2025-12-02T12:00:40","date_gmt":"2025-12-02T11:00:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=407"},"modified":"2025-12-10T20:23:43","modified_gmt":"2025-12-10T19:23:43","slug":"carta-oberta-als-militants-i-organitzacions-revolucionaries-del-mon-sobre-la-questio-argentina-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2025\/12\/02\/carta-oberta-als-militants-i-organitzacions-revolucionaries-del-mon-sobre-la-questio-argentina-2\/","title":{"rendered":"Carta oberta als militants i organitzacions revolucion\u00e0ries del m\u00f3n sobre la q\u00fcesti\u00f3 argentina"},"content":{"rendered":"<div id='corps_texte'>\n<quote class=\"citations\">Cal dir a les masses l&#8217;amarga veritat amb senzillesa i claredat. (Vladimir Lenin, &#8220;Sobre l&#8217;infantilisme &#8220;esquerranista&#8221; i l&#8217;esperit petitburg\u00e8s&#8221;, 5 de maig de 1918, <a href=\"https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/lenin\/obras\/oe3\/lenin-obras-2-3.pdf\">https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/lenin\/obras\/oe3\/lenin-obras-2-3.pdf <\/a>)<\/quote><\/p>\n<p>El novembre del 2023, Javier Milei va ser elegit president en segona volta amb el 55,6% dels vots; dos anys despr\u00e9s, el seu partit va guanyar les eleccions parlament\u00e0ries de l&#8217;octubre del 2025 amb gaireb\u00e9 el 41% dels vots. Com s&#8217;explica aix\u00f2? La classe obrera del pa\u00eds ha estat captiva d&#8217;un moviment nacionalista burg\u00e8s durant gaireb\u00e9 un segle. Ha arribat l&#8217;hora d&#8217;alliberar-se&#8217;n!<\/p>\n<h3>1941-1945, els partits reformistes van facilitar l&#8217;ascens del govern bonapartista de Per\u00f3n<\/h3>\n<p>Des de la Primera Guerra Mundial <sup>, <\/sup>el Partit Socialista de vegades fa el joc a una ala de la burgesia, de vegades a una altra.<\/p>\n<p>El PCA fa el mateix des de mitjans de la d\u00e8cada de 1930. El 1942, la direcci\u00f3 de la CGT, el PS i el PCA van condemnar les vagues i van treballar perqu\u00e8 Argentina entr\u00e9s a la guerra al costat dels Estats Units (llavors aliat de l&#8217;URSS), mentre la majoria de la burgesia i l&#8217;estat major de l&#8217;ex\u00e8rcit jugaven la carta de la neutralitat.<\/p>\n<p>El 1943, l&#8217;ex\u00e8rcit va prendre el poder. El 1945, el PS i el PCA van formar un bloc (Uni\u00f3 Democr\u00e0tica) amb la UCR, un partit burg\u00e9s, contra el coronel Juan Per\u00f3n, que va guanyar les eleccions presidencials. El Partit Justicialista va aconseguir una base popular i fins i tot va prendre el control de la Confederaci\u00f3 General del Treball (CGT) [vegeu Tavernier i Laurent (Chesnais), <em>Argentine, pour un bilan du p\u00e9ronisme<\/em>, setembre de 1976. <a href=\"https:\/\/www.marxists.org\/francais\/chesnais\/10-chesnais.pdf\">https:\/\/www.marxists.org\/francais\/chesnais <\/a>].<\/p>\n<h3>1951, el moviment &#8220;trotskista&#8221;, v\u00edctima de la malaltia senil del front \u00fanic antiimperialista<\/h3>\n<p>La IV Internacional va ser impulsada el 1933 contra aquest tipus de tra\u00efci\u00f3 per part dels partits socialistes i comunistes degenerats, contra tota subordinaci\u00f3 a la burgesia, fins i tot als pa\u00efsos dominats.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Estem en constant compet\u00e8ncia amb la burgesia nacional\u2026 En tots els casos, quan la burgesia s&#8217;enfronta directament als imperialistes estrangers o als seus agents feixistes, li brindem tot el nostre suport revolucionari, preservant alhora la completa independ\u00e8ncia de la nostra organitzaci\u00f3\u2026 sempre que la nostra organitzaci\u00f3 no participi a l&#8217;APRA [Per\u00fa], al Koumintang [Xina] ni al PRM [M\u00e8xic]. (Lev Trotski, \u201c Discussi\u00f3 sobre Am\u00e8rica Llatina \u201d , 4 de novembre de 1938. <a href=\"https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1938-11-04-americalatina-trotsky.pdf\">https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1938-11-04-americalatina-trotsky.pdf <\/a>)<\/quote><\/p>\n<p>Tot i aix\u00f2, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, els partidaris argentins de la IV Internacional, al seu torn, van capitular davant una facci\u00f3 &#8220;nacional&#8221; i &#8220;antiimperialista&#8221; de la seva burgesia. Inicialment, l&#8217;impuls va provenir de la direcci\u00f3 pablista de la IV Internacional (Pablo, Mandel, Frank, Mait\u00e1n, etc.), que, entre 1949 i 1951, va revisar el seu programa, amb el suport del SWP nord-americ\u00e0, des de dues perspectives: reformar la burocr\u00e0cia estalinista i integrar-se en els moviments nacionalistes. a l&#8217;APRA al Per\u00fa, al MNR a Bol\u00edvia, a l&#8217;AD a Vene\u00e7uela, al PTB al Brasil, als &#8220;obrers peronistes&#8221; a Argentina, etc. ( <em>Les Congr\u00e8s de la 4 <sup>e <\/sup>Internationale <\/em>, vol. 4, La Br\u00e8che, 1989, pp. 184-185, pp. 288-289. <\/p>\n<p> <a href=\"https:\/\/archive.org\/details\/rodolphepragerlescongresdelaiveinternationale4tomes\/Rodolphe%20Prager%2C%201.%20Naissance%20de%20la%20IV%20internationale%20%281930-1940%29\/\">https:\/\/archive.org\/details\/rodolphepragerlescongresdelaiveinternationale4tomes\/Rodolphe%20Prager%2C%201.%20Naissance%20de%20la%20IV%20internationale%20%281930-1940%29\/ <\/a>).<\/p>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3a6d0.jpg\" \/><figcaption><center><em>Paraula<\/em> <em>Obrera <\/em>, 19 de gener de 1961, de Moreno, es presenta com a <em>&#8220;\u00f2rgan del peronisme obrer revolucionari sota la disciplina del general Per\u00f3n&#8221;<\/em><\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>Despr\u00e9s, al mateix temps, la mateixa Am\u00e8rica Llatina va proporcionar l\u00edders revisionistes que van difondre el seu oportunisme i revisionisme a escala continental i fins i tot mundial:<\/p>\n<ul>\n<li>a Bol\u00edvia, Guillermo Lora (1922-2009)<\/li>\n<li>a Argentina, Juan Posadas (1912-1981) i Nahuel Moreno (1924-1987).<\/li>\n<\/ul>\n<p>El posadisme (el Bur\u00f3 Llatinoameric\u00e0 de la &#8220;IV Internacional&#8221; despr\u00e9s la &#8220;IV Internacional&#8221; de Posades) i el morenisme (el Secretariat Llatinoameric\u00e0 del &#8220;trotskisme ortodox&#8221;, despr\u00e9s la FB dins de la &#8220;IV Internacional&#8221; de Mandel, Hansen i Moreno, i finalment la LIT &#8220;IV Internacional&#8221; de Moreno) eren camaleons, segons l&#8217;ocasi\u00f3 mao\u00efstes, peronistes, castristes, socialistes&#8230;<\/p>\n<p>Del PRT-PST-MAS argent\u00ed del mort Moreno van sorgir el PTS, MST, NMAS, IS, NPST, COR, DO, PCO, etc.<\/p>\n<p>El POR bolivi\u00e0 de Lora va influir en el naixement del grup Pol\u00edtica Obrera a Argentina el 1966 (POa de Jorge Altamira), qui es va oposar fermament als procastristes del PRT-PST de Moreno (llavors membres de la &#8220;IV Internacional&#8221; pablista de Mandel i Hansen). Pol\u00edtica Obrera es va vincular a la d\u00e8cada de 1970, igual que el POR del seu mentor, Lora, amb l&#8217;OCI lambertista francesa, que combinava l&#8217;ortod\u00f2xia formal amb el reformisme pr\u00e0ctic. A la d\u00e8cada de 1980, el Partit Obrer (el PO, el nou nom del POa) naufraga i es torna indistingible de l&#8217;oportunisme de Moreno. Aquest \u00e9s l&#8217;origen dels actuals PO, POa i POR argentins.<\/p>\n<p>Un llegat enverinat dels revisionistes \u00e9s el restabliment d&#8217;una etapa democr\u00e0tica a la revoluci\u00f3 (d&#8217;aqu\u00ed el recurs a la consigna de l&#8217;assemblea constituent fins i tot a les democr\u00e0cies burgeses, on es torna completament reaccion\u00e0ria). Un altre \u00e9s la incapacitat de distingir el moviment obrer del nacionalisme burg\u00e8s.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Reconstruirem la unitat del moviment obrer\u2026 Els socialistes reconeixem que l&#8217;ampli i org\u00e0nic suport a Per\u00f3n va consolidar, durant anys, la unitat pol\u00edtica dels treballadors contra els goril\u00b7les [partidaris reaccionaris dels cops contra Per\u00f3n, el seu PJ i els seus governs]. La crisi del peronisme ha portat a la desaparici\u00f3 d&#8217;aquesta unitat obrera\u2026 Per aix\u00f2, el MAS fa una crida als treballadors, militants i dirigents obrers del peronisme\u2026 a consolidar la unitat pol\u00edtica de la nostra classe mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 del gran Partit dels Treballadors. (MAS, Programa , juliol de 1985, p\u00e0g. 25)<\/quote><\/p>\n<p>El centrisme \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019analitzar concretament la situaci\u00f3 concreta. Busca justificar els seus errors i reculades a mesura que es desenvolupen els esdeveniments. Aix\u00f2 abasta des de la sofisticada variant que reempla\u00e7a Moreno per Gramsci (PTS) fins al tercermundisme hist\u00e8ric d&#8217;un guru manipulador (DO), passant per la disputa sobre el llegat de Moreno, que va adoptar postures tan diverses i oposades que resulta dif\u00edcil triar entre justificar el propi oportunisme o condemnar el dels seus rivals (NMAS, IS, MST\u2026). .<\/p>\n<p>La majoria dels dirigents oportunistes inventen &#8211; per camuflar davant de les seves bases el seu reformisme pr\u00e0ctic amb fraseologia revolucion\u00e0ria &#8211; un m\u00f3n imaginari on la crisi econ\u00f2mica mundial s&#8217;aprofundeix des de\u2026 1929.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Les crisis permanents no existeixen. (Karl Marx, Teories de la plusv\u00e0lua , 1861-1863)<\/quote><\/p>\n<p>En aquest radicalisme superficial, tota crisi pol\u00edtica \u00e9s \u201csense precedents\u201d i \u201csense sortida\u201d. Per a la majoria de les organitzacions que es proclamen &#8220;trotskistes&#8221;, la Xina continua sent un estat obrer, els islamistes lideren revolucions, Trump i Milei no tenen base popular&#8230; Els problemes que enfronta el proletariat s&#8217;esvaeixen amb la m\u00e0gia de la ret\u00f2rica.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Alguns revolucionaris a vegades s\u2019esforcen en demostrar que la crisi no t\u00e9 absolutament cap sortida. Aix\u00f2 \u00e9s un error. Situacions absolutament sense sortida no existeixen. [&#8230;] Ara cal \u201cdemostrar\u201d amb la pr\u00e0ctica dels partits revolucionaris que tenen prou grau de consci\u00e8ncia, organitzaci\u00f3, lligam amb les masses explotades, decisi\u00f3 i habilitat per tal d&#8217;aprofitar aquesta crisi per dur a terme amb \u00e8xit la revoluci\u00f3 victoriosa. (Vladimir Lenin, Informe sobre la situaci\u00f3 internacional i les tasques fonamentals de la Internacional Comunista , 19 de juliol de 1920. <a href=\"https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/lenin\/obras\/oe3\/lenin-obras-3-3.pdf\">https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/lenin\/obras\/oe3\/lenin-obras-3-3.pdf <\/a>)<\/quote><\/p>\n<p>A excepci\u00f3 del PRS-PCO, cap organitzaci\u00f3 no va aprendre les lli\u00e7ons de l&#8217;experi\u00e8ncia de 2001-2002. Per\u00f2 es va quedar a mig cam\u00ed en trencar amb el Col\u00b7lectiu de la Revoluci\u00f3 Permanent.<\/p>\n<h3>2001: Una crisi revolucion\u00e0ria sense programa<\/h3>\n<p>El 2001, una crisi econ\u00f2mica que es va transformar en una crisi revolucion\u00e0ria va sacsejar el capitalisme argent\u00ed. No va sorgir cap soluci\u00f3 revolucion\u00e0ria. Els partits reformistes (PS, PCA, PCR\u2026) i els partits suposadament &#8220;trotskistes&#8221; (PTS, PO\u2026) van romandre dins del marc del populisme (&#8220;Que se&#8217;n vagin tots&#8221; i cassolades) i de l&#8217;estat burg\u00e8s (la consigna de l&#8217;assemblea constituent, titllada de &#8220;revolucion\u00e0ria&#8221; per a l&#8217;ocasi\u00f3).<\/p>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3b557.jpg\" \/><figcaption><center>El desembre del 2021, en un pa\u00eds amb democr\u00e0cia burgesa, el PTS i el PO es van centrar en l&#8217;assemblea constituent.<\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>Igual que els peronistes burgesos, el PCA poststalinista, els maoistes, els guevaristes, els bakuninistes i diverses organitzacions &#8220;trotskistes&#8221; tenen, des de la crisi revolucion\u00e0ria de 2001, la seva pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 de &#8220;piqueters&#8221; que \u00e9s finan\u00e7ada per l&#8217;estat burg\u00e8s i que redistribueix l&#8217;assist\u00e8ncia social entre els seus membres.<\/p>\n<p>Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi revolucion\u00e0ria del 2001 va ser que el PO i el PTS, les dues principals organitzacions sorgides de la degeneraci\u00f3 de la IV Internacional, van cobrar for\u00e7a i van obtenir bons resultats electorals. A causa de les restriccions legals imposades per l&#8217;estat, van formar un front electoral el 2011, el Front d&#8217;Esquerra i dels Treballadors (FIT), que avui dia inclou el PTS, el PO, el MST i IS.<\/p>\n<p>Lluny de resoldre la crisi de la direcci\u00f3 revolucion\u00e0ria del proletariat, aquests partits estan constantment dividits en q\u00fcestions secund\u00e0ries. Cap no s&#8217;assembla al Partit Bolxevic de 1907-1921. En q\u00fcestions essencials, el PTS, el PO, el MST i IS comparteixen amb els partits tra\u00efdors sorgits de la socialdemocr\u00e0cia (PS) o l&#8217;estalinisme (PCA, PCR) el legalisme, el pacifisme, el parlamentarisme i la submissi\u00f3 a un sector de la burgesia presentat com <em>\u201cel mal menor\u201d.<\/em><\/p>\n<p>Tot aix\u00f2 implica acceptar les lleis del capitalisme \u00edntegrament. Per aix\u00f2, en un pa\u00eds on la desnutrici\u00f3 cr\u00f2nica i la malnutrici\u00f3 infantil han existit durant d\u00e8cades \u2014tot i ser un dels exportadors mundials m\u00e9s grans de grans i carn\u2014, el FIT no q\u00fcestiona la propietat privada de les grans finques agr\u00edcoles ni considera desarmar els terratinents ni les forces policials repressives que els defensen. Aix\u00f2, per\u00f2, combinat amb el monopoli del comer\u00e7 exterior, permetria als treballadors controlar la producci\u00f3, els preus i la distribuci\u00f3 d&#8217;aliments b\u00e0sics segons les necessitats socials.<\/p>\n<p>Els comunistes s\u00f3n el partit de l&#8217;armament del proletariat i els camperols pobres, el partit de la insurrecci\u00f3 quan arribi el moment.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Els reformistes inculquen sistem\u00e0ticament als treballadors la idea que la democr\u00e0cia sacrosanta es garanteix millor quan la burgesia est\u00e0 armada fins a les dents i els treballadors desarmats. El deure de la IV Internacional \u00e9s acabar, d&#8217;una vegada per totes, amb aquesta pol\u00edtica servil. (L&#8217;Agonia del Capitalisme i les Tasques de la IV Internacional, setembre de 1938,<\/quote><\/p>\n<p><quote class=\"citations\"><a href=\"https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1938.09.03.programaanexos_0.pdf\">https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1938.09.03.programaanexos_0.pdf <\/a>)<\/quote><\/p>\n<p>El FIT, els components del qual es fan passar fraudulentament per seguidors del fundador de l&#8217;Ex\u00e8rcit Roig, es nega a donar suport a l&#8217;autodefensa. El NMAS no \u00e9s millor.<\/p>\n<p>Tot i m\u00e9s d&#8217;un mili\u00f3 de vots, manifestacions i reunions de milers de persones, la tend\u00e8ncia sindical del FIT-U contra les burocr\u00e0cies corruptes no es veu enlloc.<\/p>\n<h3>2002, el ressorgiment del peronisme<\/h3>\n<p>El Partit Justicialista Nacional de la Rep\u00fablica Argentina (Partit Justicialista, PJ), principal partit tradicional de la burgesia, hereu d&#8217;una base popular des de l&#8217;arribada al poder el 1944 d&#8217;un Bonaparte provinent de l&#8217;ex\u00e8rcit, Per\u00f3n, va aconseguir recuperar les regnes, recolzant-se en la burocr\u00e0cia sindical, desmantellant i integrant el poder\u00f3s moviment de treballadors aturats (piqueteros) que havia sorgit.<\/p>\n<p>Els successius governs de Duhalde (coalici\u00f3 PJ-UCR) i Kirchner (coalicions entorn del PJ ), a causa dels seus estrets vincles de subordinaci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica amb els pa\u00efsos imperialistes, no van voler ni van poder alliberar el pa\u00eds de la depend\u00e8ncia econ\u00f2mica, la qual cosa nom\u00e9s ser\u00e0 possible mitjan\u00e7ant la mobilitzaci\u00f3 del proletariat. Com la majoria dels pa\u00efsos llatinoamericans, l&#8217;Argentina es va especialitzar cada cop m\u00e9s en la mineria, l&#8217;energia i l&#8217;exportaci\u00f3 agr\u00edcola. L&#8217;\u00fanica difer\u00e8ncia va ser que la Xina comen\u00e7ava a consolidar-se a costa dels Estats Units, amb la complicitat dels governs peronistes<\/p>\n<p>Quan una nova crisi econ\u00f2mica colpeja el 2023 (el PIB cau un 1,6% el 2023 i un 1,7% el 2024), acompanyada d&#8217;una inflaci\u00f3 galopant (l&#8217;\u00edndex de preus puja un 135,4% el 2023 i un 219% el 2024), les eleccions presidencials barallen les cartes, per\u00f2 nom\u00e9s per a una soluci\u00f3 burgesa que forma part de l&#8217;onada reaccion\u00e0ria global. No hi ha cap projecte socialista liderat per un partit obrer de tipus bolxevic que ofereixi una alternativa al capitalisme i al peronisme desacreditat.<\/p>\n<h3>El 2022, l&#8217;atac contra Kirchner va revelar l&#8217;oportunisme del PTS i el PO<\/h3>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3be2d.jpg\" \/><figcaption><center><a href=\"https:\/\/www.eldiarioar.com\/politica\/ausencias-legisladores-portenos-repudiaron-asesinato-vicepresidenta_1_9287650.html\">https:\/\/www.eldiarioar.com\/politica\/ausencias-legisladores-portenos-repudiaron-asesinato-vicepresidenta_1_9287650.html<\/a><\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>El 2022, en resposta a l&#8217;atac d&#8217;un trasbalsat contra Kirchner (llavors vicepresidenta), els diputats del FIT-U del parlament de la prov\u00edncia de Buenos Aires (dirigents nacionals del PTS i el principal dirigent del PO, Solano) van votar a favor de la moci\u00f3 dels partits peronistes burgesos.<\/p>\n<p>Aquesta abjecci\u00f3 va ser camuflada per RP [de Fran\u00e7a], l&#8217;organitzaci\u00f3 germana del PTS , alhora que s&#8217;escindia de l&#8217;NPA i explicava que les armilles grogues marcaven el comen\u00e7ament d&#8217;un \u201cnou per\u00edode\u201d, \u00f2bviament de lluites en ascens.<\/p>\n<h3>En 2023, guanya el candidat &#8220;anticasta&#8221;<\/h3>\n<p>Un demagog burg\u00e8s que fins aleshores s&#8217;havia mantingut al marge dels principals partits burgesos, Javier Milei, es presenta com a candidat de LLA (La Libertad Avanza, el seu partit llibertari). Milei \u00e9s un economista de l&#8217;ala m\u00e9s reaccion\u00e0ria de la &#8220;ci\u00e8ncia econ\u00f2mica&#8221; burgesa (els neocl\u00e0ssics de l&#8217;escola de Menger i Hayek) que fins i tot advoca per l&#8217;abolici\u00f3 dels bancs centrals per donar curs a la compet\u00e8ncia de les monedes privades emeses per bancs privats.<\/p>\n<p>Quan parla de llibertat, Milei el que vol \u00e9s ampliar la llibertat del capital, per a explotar, estafar, enverinar i contaminar&#8230; El que vol \u00e9s restringir les llibertats dels explotats. Milei i LLA s&#8217;oposen a les llibertats democr\u00e0tiques i enyoren la dictadura militar. El demagog fa campanya contra la &#8220;casta&#8221; de governs anteriors (els Kirchner i els Macri).<\/p>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3c298.jpg\" \/><\/p>\n<p> <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3c4a7.jpg\" \/><figcaption><center><a href=\"https:\/\/www.laizquierdadiario.com\/Plataforma-2023-conoce-todas-las-medidas-urgentes-de-Bregman-y-Del-Cano-para-estas-elecciones\">Davant <\/a>de l&#8217;aparell repressiu, cor de l&#8217;estat burg\u00e8s, el FIT-U advoca perqu\u00e8 la policia no sigui de &#8220;gatell f\u00e0cil&#8221;<\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>El 2023, a la primera volta de les eleccions presidencials, el candidat del FIT-U (Bregman, PTS) no t\u00e9 res a dir sobre la substituci\u00f3 de l&#8217;ex\u00e8rcit professional per l&#8217;armament del poble (que formava part del programa m\u00ednim de tots els partits recolzats per Marx i Engels a finals del segle XIX ), ni sobre la destrucci\u00f3 de l&#8217;estat burg\u00e8s (una part decisiva del programa de la Internacional Comunista), ni sobre l&#8217;autodefensa de les masses contra la policia i les bandes feixistes (que constitueix el nucli del programa de transici\u00f3 de la Quarta Internacional). <\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Els reformistes inculquen sistem\u00e0ticament als treballadors la idea que la democr\u00e0cia sacrosanta es garanteix millor quan la burgesia est\u00e0 armada fins a les dents i els treballadors desarmats. ( L&#8217;agonia del capitalisme i les tasques de la IV Internacional, 1938. <\/quote><\/p>\n<p><quote class=\"citations\"><a href=\"https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1938.09.03.programaanexos_0.pdf\">https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1938.09.03.programaanexos_0.pdf <\/a>)<\/quote><\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, el candidat del FIT-U demana una assemblea constituent (cosa que nom\u00e9s tenia sentit per a la IV Internacional a pa\u00efsos com l&#8217;\u00cdndia i la Xina als anys 30 i que acaba de demostrar la seva nocivitat a pa\u00efsos on ja hi ha eleccions, com Tun\u00edsia o Xile).<\/p>\n<p>La segona volta de les eleccions presidencials enfronta dos candidats burgesos (Milei, del LLA, i Massa, del PJ). El PO demana el vot en blanc, el PTS demana als votants &#8220;no votar per Milei&#8221; &#8220;sense donar suport a Massa&#8221;, i l&#8217;IS, l&#8217;MST i l&#8217;NMAS demanen &#8220;votar contra Milei&#8221;, \u00e9s a dir, a favor de Massa. Cap no advoca per un boicot.<\/p>\n<p>Milei va ser elegit \u00e0mpliament a la segona volta el novembre de 2023 malgrat el suport obert del moviment obrer (adreces confederals, PS, PCR, PCE, IS) al candidat burg\u00e8s competidor (PJ).<\/p>\n<h3>2024, atacs estatals contra les masses, suport al genocidi sionista, obertura al capital estranger<\/h3>\n<p>Un cop al poder amb la PRO i la UCR (que, no obstant, formaven part de \u00ab<em>la casta<\/em>\u00bb), Milei va reprimir sistem\u00e0ticament les manifestacions. Va atacar els treballadors immigrants. Es va dedicar a desmantellar les concessions socials obtingudes durant els aixecaments revolucionaris anteriors.<\/p>\n<p>A l&#8217;octubre del 2024, el govern posar\u00e0 en marxa un pla d&#8217;incentius a les grans inversi\u00f3ns (RIGI).<\/p>\n<p>El govern restringeix el dret a l&#8217;anticoncepci\u00f3 i a l&#8217;avortament. Milei dona suport incondicional al genocidi israeli\u00e0 a Gaza.<\/p>\n<p>Les burocr\u00e0cies sindicals de la CGT i la CTA, com en altres llocs, van convocar uns dies de mobilitzaci\u00f3 i, com sol passar, van desviar el descontentament cap a la pressi\u00f3 al parlament, on els partits burgesos dominen majorit\u00e0riament, o cap a l&#8217;expectativa del retorn d&#8217;un govern peronista a les futures eleccions. Cada vegada, les seves maniobres es van beneficiar de la complicitat de partits reformistes (PSA, PCA, PCR) o semireformistes (FIT-U, etc.).<\/p>\n<p>Es van produir vagues, per\u00f2 van ser disperses i no van q\u00fcestionar el poder executiu. Van disminuir el 2024 i el 2025: per al juny del 2025, el nombre de vaguistes havia disminu\u00eft un 34% interanual i el nombre de dies de vaga, un 28% (segons el Ministeri de Capital Hum\u00e0, 1 de juliol).<\/p>\n<h3>El 2024, el FIT i el NMAS van ser absorbits pel peronisme.<\/h3>\n<p>Totes aquestes organitzacions recolzen el 2024 les aturades limitades convocades per la burocr\u00e0cia sindical de la CGT i la CTA (que fan passar, com els mateixos bur\u00f2crates peronistes, per &#8220;vaga general&#8221;), en lloc de lluitar per la veritable vaga general fins a la retirada dels atacs de Milei (retallades pressupost\u00e0ries, decret d&#8217;emerg\u00e8ncia (DNU), llei omnibus, etc. <\/p>\n<p><quote class=\"citations\">L&#8217;objectiu \u00e9s organitzar-se des de baix, convocant assemblees als centres de treball per obligar la CGT i la CTA a convocar una aturada nacional de 36 hores. (PTS, 22 de maig de 2025)<\/quote><\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Exigim una vaga de 36 hores a la CGT i un pla de lluita nacional. (IS, 11 de setembre de 2025)<\/quote><\/p>\n<p><quote class=\"citations\">La demanda de vaga de 36 hores i un pla de lluita. (PO, 1 d&#8217;octubre del 2025)<\/quote><\/p>\n<p>En qu\u00e8 consisteix exactament el \u201cpla de lluita\u201d confiat als bur\u00f2crates? En qualsevol cas, una vaga limitada per endavant a 36 hores t\u00e9 poc a veure amb el que Rosa Luxemburg va anomenar una &#8220;vaga de masses&#8221; i Trotski una &#8220;vaga general&#8221;.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">La vaga general \u00e9s la resposta del proletariat, que no vol ni pot acceptar la fallida del capitalisme&#8230; Aquesta \u00e9s la import\u00e0ncia fonamental de la vaga general: planteja clarament la q\u00fcesti\u00f3 del poder. La veritable vict\u00f2ria de la vaga general nom\u00e9s es pot aconseguir mitjan\u00e7ant la presa del poder per part del proletariat i l&#8217;establiment de la dictadura. (Lev Trotski, Prefaci a l&#8217;edici\u00f3 francesa d&#8217;On va Anglaterra?) 6 de maig de 1926. <a href=\"https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1925-adondevaInglaterra-Porta_0.pdf\">https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1925-adondevaInglaterra-Porta_0.pdf <\/a>)<\/quote><\/p>\n<p><quote class=\"citations\">El que ha passat no s\u00f3n vagues sindicals. Ni tan sols s\u00f3n vagues. \u00c9s LA vaga. \u00c9s l&#8217;agrupaci\u00f3 a la llum del dia dels oprimits contra els opressors. \u00c9s el comen\u00e7ament cl\u00e0ssic de la revoluci\u00f3. (Lev Trotski, La Revoluci\u00f3 Francesa ha comen\u00e7at ) Juny de 1936. <a href=\"https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1936-06-09-comenzado-trotsky.pdf\">https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1936-06-09-comenzado-trotsky.pdf <\/a>) <\/quote><\/p>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3d264.jpg\" \/><figcaption><center><a href=\"https:\/\/www.parlamentario.com\/2025\/04\/11\/con-nuevos-interbloques-fueron-designados-los-integrantes-de-la-comision-investigadora-del-caso-libra\/\">https:\/\/www.parlamentario.com\/2025\/04\/11\/con-nuevos-interbloques-fueron-designados-los-integrantes-de-la-comision-investigadora-del-caso-libra\/<\/a><\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>L&#8217;11 d&#8217;abril, amb el pretext d&#8217;investigar Milei, diputats del FIT-U (incl\u00f2s el principal l\u00edder del PTS, Castell) van formar un bloc amb elements de la coalici\u00f3 peronista a la Cambra de Diputats. RP [Fran\u00e7a, organitzaci\u00f3 germana del PTS] va ocultar aix\u00f2 acuradament als treballadors francesos.<\/p>\n<p>El 10 de juny, la Cort Suprema va confirmar les sent\u00e8ncies de 2022 (quan Milei era nom\u00e9s diputat) i 2024 contra Kirchner (coneguda com a &#8220;CFK&#8221;): condemna a 6 anys de pres\u00f3 i inhabilitaci\u00f3 per a qualsevol candidatura.<\/p>\n<p>Els oportunistes comparen el cas amb la persecuci\u00f3 d\u2019una organitzaci\u00f3 obrera per part d\u2019un estat burg\u00e8s. No obstant aix\u00f2, aquest no \u00e9s pas un cas Dreyfus nou. A m\u00e9s, ning\u00fa q\u00fcestiona les lleis que prohibeixen el robatori de fons p\u00fablics per part de dirigents pol\u00edtics, ni els fets establerts pel tribunal, \u00e9s a dir, l&#8217;enriquiment personal de Kirchner i la seva fam\u00edlia durant 12 anys a costa del poble argent\u00ed.<\/p>\n<p><em>Ens trobem amb dues grans quadrilles d&#8217;especuladors pol\u00edtics que alternativament es possessionen del Poder estatal i l&#8217;exploten pels mitjans m\u00e9s corruptes i per als fins m\u00e9s descarats;<\/em><\/p>\n<p><quote class=\"citations\">(Friedrich Engels, Introducci\u00f3 a La Guerra Civil a Fran\u00e7a , 1891. <\/quote><\/p>\n<p><quote class=\"citations\"><a href=\"https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/m-e\/1870s\/gcfran\/intro.htm\">https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/me\/1870s\/gcfran\/intro.htm <\/a>)<\/quote><\/p>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3d576.jpg\" \/><br \/>\n<\/figure>\n<p>El tribunal va accedir a permetre que Kirchner romangu\u00e9s al seu domicili. Pel NMAS, aquesta concessi\u00f3 va ser insuficient. Les lleis no s&#8217;haurien d&#8217;aplicar al PJ. Va instar el corrupte partit burg\u00e8s a ignorar la decisi\u00f3.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">El rebuig a la prohibici\u00f3 havia d&#8217;anar acompanyat de l&#8217;exig\u00e8ncia que el peronisme i el CFK es neguessin a acatar-la, una consigna que nom\u00e9s el partit Nuevo MAS defensava dins de l&#8217;esquerra. ( Esquerra Web , 26 de juny de 2025)<\/quote><\/p>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3d916.jpg\" \/><figcaption><center>10 de juny de 2025, seu del PJ, dirigents del PTS (a la dreta de la foto: Cristian Castillo, Nicol\u00e1s) del Ca\u00f1o, Myriam Bregman\u2026) i del MST (a l&#8217;esquerra de la foto: Alejandro Bodart, Celeste Fierro\u2026) presten el seu suport al partit burg\u00e8s <a href=\"https:\/\/www.minutouno.com\/politica\/dirigentes-izquierda-se-movilizaron-al-pj-apoyo-cristina-kirchner-el-fallo-la-corte-suprema-n6155283\">https:\/\/www.minutouno.com\/politica\/dirigentes-izquierda-se-movilizaron-al-pj-apoyo-cristina-kirchner-el-fallo-la-corte-suprema-n6155283<\/a><\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>El MST i el PTS van enviar una delegaci\u00f3 conjunta a la seu del PJ el 10 de juny. Els dirigents del PTS fins i tot van visitar casa seva el dia 12 per oferir-li suport.<\/p>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3ddc9.jpg\" \/><\/p>\n<p> <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3ded7.jpg\" \/><\/p>\n<p> <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3e085.jpg\" \/><figcaption><center>18 de juny, Buenos Aires, Pla\u00e7a de Maig: el NMAS, el PO i el PTS es manifesten davant la convocat\u00f2ria del PJ<\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>El 18 de juny, el PTS, el PO i el NMAS es van manifestar a Buenos Aires amb el partit burg\u00e8s de Kirchner per protestar contra la sent\u00e8ncia que li va impedir ser candidata.<\/p>\n<p>Aquestes vergonyoses lleialtats a un partit burg\u00e8s s\u00f3n acuradament ocultades pel PCdL a It\u00e0lia, el RIO a Alemanya, la LI i la CTR a Espanya, el RP i el SoB a Fran\u00e7a, que tamb\u00e9 camuflen el fet que els seus hom\u00f2legs nord-americans estan immersos a l&#8217;ala de la socialdemocr\u00e0cia nord-americana (Sanders, Ocasio) Partit Dem\u00f2crata.<\/p>\n<h3>Els resultats de les eleccions legislatives i senatorials del 26 d&#8217;octubre del 2025<\/h3>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3e3ca.jpg\" \/><figcaption><center>Wikipedia, consultat el 31 d&#8217;octubre<\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>El Parlament continua controlat en un 99% per diversos partits burgesos. El president i les seves llistes de la LLA (que aquesta vegada inclouen el PRO) es beneficien d&#8217;un clima econ\u00f2mic millor (es preveu un creixement del 5,2% el 2025, amb una inflaci\u00f3 que es desaccelera al 36,6%). El govern es veu refor\u00e7at per les eleccions interm\u00e8dies per renovar la meitat dels diputats i un ter\u00e7 dels senadors.<\/p>\n<p>El PJ est\u00e0 tan desestabilitzat com el Partit Dem\u00f2crata als Estats Units o LR postgaullista a Fran\u00e7a. LLA va obtenir gaireb\u00e9 el 41% dels vots a les eleccions legislatives, un 7% m\u00e9s que la coalici\u00f3 burgesa FP liderada pel PJ peronista; i el 42% a les eleccions senatorials, gaireb\u00e9 un 4,3% m\u00e9s que l&#8217;FP. Aix\u00ed, el partit presidencial va guanyar 55 escons addicionals a la Cambra de Diputats (portant-ho a un total de 93) i 13 senadors m\u00e9s (portant-ho a un total de 19). Amb els seus aliats a Proposta Republicana (PRO) i la Uni\u00f3 C\u00edvica Radical (UCR), ara t\u00e9 110 diputats (d&#8217;un total de 257) i 28 senadors (d&#8217;un total de 72).<\/p>\n<p>El PS i el PCR maoista van cridar a votar pel bloc electoral burg\u00e8s del FP, liderat pel PJ peronista. El PCA va presentar alguns candidats i, en altres llocs, va instar els votants a recolzar l&#8217;FP.<\/p>\n<p>En eleccions anteriors, el FIT-U anunciava els seus candidats en una confer\u00e8ncia de premsa i presentava un programa (amb una agenda majorit\u00e0riament reformista). Aquesta vegada, el FIT-U va fer campanya sense cap plataforma nacional. Va obtenir el 3,9% dels vots a les eleccions legislatives i el 2,7% a les senatorials, perdent un esc\u00f3 a l&#8217;Assemblea Nacional.<\/p>\n<figure>\n <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3e671.jpg\" \/><\/p>\n<p> <img decoding=\"async\" class=\"images\" style=\"max-width:100%;min-width:80%;\" src=\"\/images\/69386ffa3e9e5.jpg\" \/><figcaption><center>Nou MAS <a href=\"https:\/\/izquierdaweb.com\/manifiesto-anticapitalista-para-la-argentina\/\">https:\/\/izquierdaweb.com\/manifiesto-anticapitalista-para-la-argentina\/<\/a><\/center><\/figcaption><\/figure>\n<p>Dues organitzacions m\u00e9s oportunistes (el POa, l&#8217;NMAS) tamb\u00e9 van presentar candidats en una l\u00ednia convergent amb el FIT, combinant el pacifisme gandhi\u00e0 amb il\u00b7lusions parlament\u00e0ries a l&#8217;estil de Boric.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Prou pres\u00e8ncia policial a les manifestacions. Sense policia, no hi ha repressi\u00f3, ni ferits, ni empresonaments. Defensa incondicional del dret a la protesta social i els drets humans\u2026 Una assemblea constituent sobirana per proposar una Argentina anticapitalista. (NMAS, Manifest Anticapitalista per a Argentina, 17 de setembre de 2025)<\/quote><\/p>\n<p>El candidat de l&#8217;NMAS a la prov\u00edncia de Buenos Aires va obtenir nom\u00e9s el 0,56% dels vots mentre que els dos candidats del FIT-U van totalitzar el 5,04%.<\/p>\n<p>Tot i que el vot \u00e9s formalment obligatori, un ter\u00e7 dels votants registrats no va votar ni pels partits burgesos (LLA, FP, PU, IF\u2026) ni per la coalici\u00f3 \u00ab<em>trotskista<\/em>\u00bb FIT-U; aquesta \u00e9s la taxa d&#8217;abstenci\u00f3 m\u00e9s alta des del 1983. Aix\u00f2 demostra el distanciament temporal d&#8217;una part significativa de la poblaci\u00f3 respecte dels partits i les eleccions burgeses. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s, en ell mateix, radical ni progressista.<\/p>\n<h3>Abans de res, un programa, una estrat\u00e8gia, un partit!<\/h3>\n<p>N&#8217;hi ha prou de blocs purament electorals! N&#8217;hi ha prou de consignes buides! (&#8220;l&#8217;esquerra&#8221;, &#8220;pla de lluita&#8221;, &#8220;assemblea constituent sobirana&#8221;)! N&#8217;hi ha prou de capitular davant el peronisme! A lArgentina, com als Estats Units, hem d&#8217;aprofitar l&#8217;oportunitat per trencar el partit burg\u00e8s podrit que s&#8217;ha desacreditat i ha servit de trampol\u00ed per als populistes reaccionaris. Hem de llan\u00e7ar la consigna de ruptura dels sindicats i les organitzacions dels oprimits amb la burgesia, per formar un partit obrer de masses basat en un programa de lluita de classes.<\/p>\n<p>Moment\u00e0niament enfortit pels resultats electorals i per l&#8217;important suport financer d&#8217;emerg\u00e8ncia rebut de Trump, el govern de Milei intentar\u00e0 redoblar els atacs contra la classe obrera.<\/p>\n<p>Alhora, l&#8217;estat imperialista nord-americ\u00e0 vol recuperar el control colonial de Cuba, que ja avan\u00e7a cap a la restauraci\u00f3 completa del capitalisme sota l&#8217;\u00e8gida del seu propi govern, i subjugar tot Am\u00e8rica (actualment, est\u00e0 amena\u00e7ant militarment Vene\u00e7uela, M\u00e8xic i Col\u00f2mbia, i pressionant el Canad\u00e0 perqu\u00e8 s&#8217;uneixi als EUA, i Dinamarca per apoderar-se de Groenl\u00e0ndia) per enfortir-se i preparar-se per a la confrontaci\u00f3 amb l&#8217;estat imperialista xin\u00e8s.<\/p>\n<p>\u00c9s urgent que els militants revolucionaris de les organitzacions del trotskisme edulcorat, del postmaoisme neoreformista i el guevarisme sense guerrilles camperoles&#8230; trenquin amb l&#8217;oportunisme i el sectarisme, amb el pacifisme i la subordinaci\u00f3 al peronisme burg\u00e9s, i que es comprometin a construir un partit de tipus bolxevic als llocs de treball i a les escoles, als barris obrers i al camp, contra els bur\u00f2crates peronistes dels sindicats. Aquest partit nom\u00e9s pot sorgir en el marc d&#8217;una nova internacional comunista.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">[La Internacional] no hi t\u00e9 cabuda, ni en pot tenir, en cap dels fronts populars. S&#8217;oposa irreconciliablement a tots els grups pol\u00edtics vinculats a la burgesia. La seva tasca \u00e9s enderrocar la dominaci\u00f3 del capital. El seu objectiu \u00e9s el socialisme. El seu m\u00e8tode \u00e9s la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria. (CI, L&#8217;agonia del capitalisme i les tasques de la IV Internacional, setembre de 1938)<\/quote><\/p>\n<p><center>2 de desembre de 2025<\/center>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cal dir a les masses l&#8217;amarga veritat amb senzillesa i claredat. (Vladimir Lenin, &#8220;Sobre l&#8217;infantilisme &#8220;esquerranista&#8221; i l&#8217;esperit petitburg\u00e8s&#8221;, 5 de maig de 1918, https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/lenin\/obras\/oe3\/lenin-obras-2-3.pdf ) El novembre del 2023,&#8230; <a href=\"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2025\/12\/02\/carta-oberta-als-militants-i-organitzacions-revolucionaries-del-mon-sobre-la-questio-argentina-2\/\">M\u00e9s informaci\u00f3 &raquo;<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-407","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-non-classe"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=407"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/407\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":409,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/407\/revisions\/409"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}