{"id":380,"date":"2025-08-20T12:00:07","date_gmt":"2025-08-20T10:00:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=380"},"modified":"2025-10-24T18:51:54","modified_gmt":"2025-10-24T16:51:54","slug":"el-moviment-contra-la-corrupcio-a-serbia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2025\/08\/20\/el-moviment-contra-la-corrupcio-a-serbia\/","title":{"rendered":"El moviment contra la corrupci\u00f3 a S\u00e8rbia"},"content":{"rendered":"
\nS\u00e8rbia es troba actualment sumida en una profunda crisi pol\u00edtica provocada pel r\u00e8gim autoritari de Vucic. L’1 de novembre de 2024, una marquesina es va esfondrar en l’estaci\u00f3 de tren de Novi Sad, causant la mort de 14 passatgers. El 3 de novembre, va haver-hi una gran manifestaci\u00f3 per a defendre les instal\u00b7lacions p\u00fabliques i denunciar la corrupci\u00f3. Des de llavors, les protestes han continuat i s’han est\u00e9s per tot el pa\u00eds.<\/p>\n

Vucic i el Partit Progressista Serbi (SNS), en el poder des de 2012, han portat el pa\u00eds a un r\u00e8gim cada vegada m\u00e9s autoritari i dur: la manipulaci\u00f3 sistem\u00e0tica de les eleccions, la monopolitzaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3, la polititzaci\u00f3 del sistema judicial i la transformaci\u00f3 de la corrupci\u00f3 en un mecanisme del r\u00e8gim s\u00f3n les causes d’aquesta crisi.<\/p>\n

La fragmentaci\u00f3 de la ex Iugosl\u00e0via afavoreix la dominaci\u00f3 estrangera<\/h3>\n

No obstant aix\u00f2, seria engany\u00f3s reduir l’actual crisi pol\u00edtica \u00fanicament a l’autoritarisme de Vucic. Aquesta crisi \u00e9s producte de la desintegraci\u00f3 de Iugosl\u00e0via i la restauraci\u00f3 de les relacions capitalistes als Balcans. La restauraci\u00f3 capitalista, que va destruir les conquestes socials dels estats obrers (Iugosl\u00e0via, Alb\u00e0nia, Bulg\u00e0ria, Romania), va traumatitzar la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva dels pobles de la regi\u00f3. Les “reformes de mercat” i les privatitzacions de la d\u00e8cada de 1990 van portar desocupaci\u00f3, pobresa i el col\u00b7lapse de l’economia col\u00b7lectivitzada, no prosperitat. La transici\u00f3 al capitalisme tamb\u00e9 va aplanar el cam\u00ed per a l’ascens de les burgesies nacionalistes, les guerres \u00e8tniques i la desintegraci\u00f3 de l’estat federal iugoslau, que havia constitu\u00eft un assoliment hist\u00f2ric en 1945. De 1991 a 2001, les guerres van afectar principalment a B\u00f2snia i Hercegovina, Cro\u00e0cia i Kosovo.<\/p>\n

Alemanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia i els Estats Units, cadasc\u00fa a la seua manera, divideixen i enfronten unes contra altres les camarilles nacionalistes i restauracionistes (inclosa la m\u00e0fia albanokosovar, finan\u00e7ada pels Estats Units, entrenada per Alemanya i amb vincles amb Al Qaeda).<\/p>\n

Durant aquesta regressi\u00f3 hist\u00f2rica, les burgesies dels pa\u00efsos europeus aspiren a convertir els Balcans en el seu pati de darrere: una reserva de m\u00e0 d’obra barata, un corredor log\u00edstic i un matal\u00e0s geopol\u00edtic. En 1994-1995, l’alian\u00e7a d’imperialismes occidentals sota l’hegemonia estatunidenca, l’OTAN, va bombardejar l’ex\u00e8rcit serbi a B\u00f2snia i Kosovo. En 1999, va bombardejar directament la capital s\u00e8rbia, Belgrad, durant 78 dies, destruint una enorme quantitat d’infraestructura civil i matant milers de persones.<\/p>\n

Als Balcans, la Uni\u00f3 Europea ja inclo\u00efa a Gr\u00e8cia. Despr\u00e9s de la restauraci\u00f3 del capitalisme, va incorporar Romania, Bulg\u00e0ria i dos petits estats sorgits de la desintegraci\u00f3 de l’antiga Iugosl\u00e0via: Eslov\u00e8nia i Cro\u00e0cia. Des de 1999, Kosovo alberga Camp Bondsteel, una gegantesca base militar estatunidenca, la segona m\u00e9s gran d’Europa, que tamb\u00e9 \u00e9s un centre de detenci\u00f3 i tortura de la CIA, similar a la Badia de Guant\u00e1namo.<\/p>\n

Hui dia, encara que la taxa oficial de desocupaci\u00f3 de S\u00e8rbia ronda el 9-10%, la desocupaci\u00f3 juvenil supera el 25%. El salari mitj\u00e0 \u00e9s menys d’un ter\u00e7 de la mitjana de la UE, i desenes de milers de j\u00f3vens abandonen el pa\u00eds cada any. El fet que la poblaci\u00f3, que rondava els 8 milions en la d\u00e8cada de 1990, s’haja redu\u00eft a 6,6 milions en l’actualitat \u00e9s un dels indicis m\u00e9s clars de la transici\u00f3 al capitalisme: S\u00e8rbia s’ha transformat pr\u00e0cticament en una semicol\u00f2nia que “exporta m\u00e0 d’obra” a la UE i a les empreses occidentals.<\/p>\n

El r\u00e8gim de Vucic ha aplicat una pol\u00edtica hip\u00f2crita que, d’una banda, va assegurar l’entrada de capital en mostrar-se compatible amb la UE i, per un altra, va fer xantatge als Estats Units i la Uni\u00f3 Europea explotant els seus vincles amb la R\u00fassia imperialista i convertint la regi\u00f3 en una taula de negociacions. Els centenars de milers de manifestants que actualment omplin els carrers de Belgrad expressen la seua indignaci\u00f3 no sols pels resultats electorals falsificats, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la destrucci\u00f3 capitalista dels \u00faltims 30 anys i la falta de futur imposada per R\u00fassia, la UE i l’OTAN.<\/p>\n

L’aspecte m\u00e9s singular de les mobilitzacions actuals \u00e9s que la seua adre\u00e7a est\u00e0 en gran manera en mans dels estudiants. Ocupacions universit\u00e0ries, f\u00f2rums de professors i assemblees estudiantils han sigut el motor de la resist\u00e8ncia contra el r\u00e8gim. Aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s una revolta contra el r\u00e8gim actual, sin\u00f3 tamb\u00e9 una explosi\u00f3, per part de les generacions m\u00e9s j\u00f3vens, del descontentament que s’ha anat acumulant als Balcans des de la desintegraci\u00f3 de Iugosl\u00e0via.<\/p>\n

La composici\u00f3 social del moviment<\/h3>\n

Els estudiants s\u00f3n la for\u00e7a motriu de les manifestacions. S’organitzen boicots en les facultats, ocupacions universit\u00e0ries i assemblees, en la Universitat de Belgrad i en ciutats com Novi Sad i Ni\u0161. Mitjan\u00e7ant l’aplicaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques de democr\u00e0cia directa (assemblees generals i processos col\u00b7lectius de presa de decisions), els estudiants constitu\u00efxen el centre viu de la lluita contra el r\u00e8gim.<\/p>\n

El moviment, liderat pels estudiants, ha aconseguit atraure una participaci\u00f3 organitzada limitada de la classe treballadora. \u00c9s possible observar participaci\u00f3 en uns certs sectors espec\u00edfics:<\/p>\n