{"id":374,"date":"2025-07-18T12:00:58","date_gmt":"2025-07-18T10:00:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=374"},"modified":"2025-08-14T16:25:11","modified_gmt":"2025-08-14T14:25:11","slug":"ladeu-a-les-armes-del-pkk","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2025\/07\/18\/ladeu-a-les-armes-del-pkk\/","title":{"rendered":"L’adeu a les armes del PKK"},"content":{"rendered":"
\n

El que es crema no s\u00f3n les armes, sin\u00f3 l’esperan\u00e7a, la resist\u00e8ncia i l’alliberament dels kurds<\/h3>\n

La burgesia de les nacions oprimides converteix constantment les consignes d’alliberament nacional en un engany per als obrers. En la pol\u00edtica interior, utilitza aquestes consignes per a concloure acords reaccionaris amb la burgesia de les nacions dominants […]; en la pol\u00edtica exterior, cerca pactar amb alguna de les pot\u00e8ncies imperialistes comtetidores […]. (Lenin, La revoluci\u00f3 socialista i el dret de les nacions a l’autodeterminaci\u00f3<\/em>, febrer de 1916, Tesi 4)<\/quote><\/p>\n

Una \u00abTurquia sense terror<\/em>\u00bb o la rendici\u00f3 del PKK?<\/h3>\n

La nova fase declarada pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, partit nacionalista burg\u00e9s, la branca siriana del qual es denomina PYD, l\u2019iraniana, PJAK, i l\u2019iraquiana, PCDK) l’11 de juliol, despr\u00e9s de la “cerim\u00f2nia de crema d’armes” en Sulaymaniyah, Kurdistan iraqui\u00e0, no sols significa el silenci de les armes, sin\u00f3 tamb\u00e9 la liquidaci\u00f3 conscient d’una lluita hist\u00f2rica.<\/p>\n

Aquesta cerim\u00f2nia no simbolitza ni la pau ni una soluci\u00f3 a la q\u00fcesti\u00f3 kurda. Per contra, implica el desarmament de la cerca de llibertat del poble kurd, l’intent de despolititzar-lo i sotmetre’l al control dels estats burgesos turc i siri\u00e0. Aquesta nova fase ja va ser declarada en el XII Congr\u00e9s del PKK al maig de 2025. L’adopci\u00f3 d’una l\u00ednia sense democr\u00e0cia, sense ex\u00e8rcit i sense partit acaba ara amb la crema d’armes. Per\u00f2 no es tracta nom\u00e9s d’armes; el que les guerrilles estan abandonant \u00e9s l’esperan\u00e7a de tot un poble. Les consignes de lluita, com la “federaci\u00f3”, l’autonomia o la independ\u00e8ncia, van ser cremades i enterrades simb\u00f2licament en aquesta cerim\u00f2nia.<\/p>\n

Aquest proc\u00e9s, dirigit amb la cooperaci\u00f3 d\u2019Erdo\u011fan (President de la Rep\u00fablica de Turquia, AKP), el Partit de la Just\u00edcia i el Desenvolupament, AKP – islamista), el Partit d’Acci\u00f3 Nacionalista (MHP, filo- feixista) i el Partit per a la Igualtat dels Pobles i la Democr\u00e0cia (DEM, una fa\u00e7ana legal del PKK, proscrit igual que l\u2019HDP que el va precedir), \u00e9s un projecte d’Estat. El seu nom \u00e9s “Turquia sense Terror”, per\u00f2 el seu contingut \u00e9s la subjugaci\u00f3 militar total del poble kurd, la seua neutralitzaci\u00f3 pol\u00edtica i la seua integraci\u00f3 a l’Estat turc (i a l’Estat siri\u00e0). <\/p>\n

La liquidaci\u00f3 del PKK \u00e9s el resultat de “raons d’Estat”<\/h3>\n

La cerim\u00f2nia d’incinerai\u00f3 d’armes, encara que a primera vista puga semblar simb\u00f2lica, \u00e9s en \u00faltima inst\u00e0ncia enginyeria de contra-guerrilla, \u00e9s a dir, una operaci\u00f3 estatal a gran escala.<\/p>\n

Nosaltres \u2014AKP, MHP i DEM\u2014 hem decidit avan\u00e7ar els tres junts en aquest cam\u00ed. Caminarem, fent passos cadascun cap als altres. Si D\u00e9u vol, construirem junts, m\u00e0 a m\u00e0, el segle de Turquia. (Erdo\u011fan, Discurs als dirigents de l’AKP<\/em>, 12 de juliol)<\/quote><\/p>\n

La realitat \u00e9s que la incineraci\u00f3 d’armes no es duu a terme en inter\u00e9s del poble kurd, sin\u00f3 per a aplanar el cam\u00ed als plans regionals de la burgesia turca.<\/p>\n

Ankara presenta aquest proc\u00e9s com “la Turquia sense terror”. No obstant aix\u00f2, el que l’Estat ent\u00e9n per “abs\u00e8ncia de terror” \u00e9s l’abs\u00e8ncia de lluita del poble kurd, \u00e9s a dir, la seua submissi\u00f3. La lluita armada ha sigut sufocada, les reivindicacions nacionals democr\u00e0tiques s’han extingit i se li impedeix al poble ser subjecte de la pol\u00edtica. En resum, una pau sense poble i una naci\u00f3 sense armes.<\/p>\n

El proc\u00e9s de desarmament no es limita nom\u00e9s a la pol\u00edtica interna turca. En la via que condueix a la tercera guerra mundial, l’Estat turc vol crear-se un espai de maniobra. En aquest context:<\/p>\n

    \n
  • S’ampliar\u00e0 el marge de maniobra militar i pol\u00edtic de Turquia en el nord de S\u00edria;<\/li>\n
  • La pres\u00e8ncia militar del PKK es neutralitzar\u00e0;<\/li>\n
  • Es facilitar\u00e0 la integraci\u00f3 de Rojava (la Uni\u00f3 de Comunitats del Kurdistan, KCK de S\u00edria) a Turquia.<\/li>\n<\/ul>\n

    \u00d6calan (cap suprem del PKK, detingut per l’Estat turc) va decidir aquest canvi estrat\u00e8gic. <\/p>\n

    Si Turquia s’envolta dels kurds del nord, podr\u00e0 reclamar Mossul i Kirkuk. (\u00d6calan, Declaraci\u00f3 final en el seu judici<\/em>, juny de 1999).<\/quote><\/p>\n

    Per tant, no es tracta d’una \u00abtransformaci\u00f3 interna del PKK<\/em>\u00bb, sin\u00f3 d’una declaraci\u00f3 de l’Estat burg\u00e9s turc sobre la seua expansi\u00f3 en detriment del poble kurd. El fet que el KCK, el HDP, el DEM i, en general, els aparells burgesos kurds no s’oposen realment a aquest proc\u00e9s demostra la profunditat de la col\u00b7laboraci\u00f3. <\/p>\n

    El PKK es converteix en un subcontractista de l’expansionisme de la burgesia turca<\/h3>\n

    El projecte “Turquia sense Terror” forma part del projecte de bloc reaccionari que Erdo\u011fan intenta construir dins d’un marc hist\u00f2ric i ideol\u00f2gic molt m\u00e9s ampli.<\/p>\n

    Hem decidit renovar l’alian\u00e7a entre turcs, \u00e0rabs i kurds. L’ess\u00e8ncia de les guerres de Malazgirt, Jerusalem i l’alliberament nacional est\u00e0 cobrant forma de nou. Damasc \u00e9s la nostra ciutat comuna, Diyarbakir, Mossul, Kirkuk… i Alep s\u00f3n les nostres ciutats comunes\u2026 (Erdo\u011fan, Discurs als dirigents de l’AKP,<\/em> 12 de juliol)<\/quote><\/p>\n

    Erdo\u011fan no es limita nom\u00e9s a la Turquia actual; reivindica drets “hist\u00f2rics” sobre els territoris de S\u00edria i l’Iraq, basats en el panislamisme i l’afiliaci\u00f3 a la fe musulmana. I per a establir aquesta alian\u00e7a, era necessari liquidar i desarmar el PKK, que era la principal for\u00e7a d’autodefensa del poble kurd a Turquia i S\u00edria.<\/p>\n

    Els actors pol\u00edtics kurds no s’han oposat al projecte d\u2019Erdo\u011fan, i fins i tot s’han integrat obertament en ell. Hui, el DEM ja no \u00e9s simplement un partit parlamentari burg\u00e9s; est\u00e0 directament integrat en la pol\u00edtica exterior de l’Estat burg\u00e9s. <\/p>\n

    L’objectiu de Turquia amb aquesta alian\u00e7a \u00e9s clar:<\/p>\n

      \n
    • crear un perfil kurd compatible amb el govern de l’Organitzaci\u00f3 per a l’Alliberament del Llevant (HTC, abans Al-Qaeda) i altres grups islamistes a S\u00edria;<\/li>\n
    • connectar el P\u00c7DK del Kurdistan iraqui\u00e0 amb l’aparell de seguretat turc;<\/li>\n<\/ul>\n

      i aix\u00ed legitimar les reivindicacions imperialistes de Turquia sobre ciutats com Mossul i Kirkuk. El poble kurd estaria retrocedint en el seu dret hist\u00f2ric a l’autodeterminaci\u00f3, alhora que es prepara el terreny per a l’expansionisme regional de l’estat capitalista turc.<\/p>\n

      Amb l’acord Erdo\u011fan-Bah\u00e7eli-\u00d6calan, el poble kurd corre el risc de trobar-se sorm\u00e9s, en Turquia, S\u00edria i l’Iraq, a “una naci\u00f3, una bandera, una ummah” [ummah\u00a0: comunitat dels creients de l’Islam] . Aquesta \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la transformaci\u00f3 del PKK-PYD-P\u00c7DK-PJAK d’un moviment guerriller petitburg\u00e9s a un subcontractista burg\u00e9s d’un projecte contrarevolucionari. <\/p>\n

      La liquidaci\u00f3 del PKK: la culminaci\u00f3 d’una fallida pol\u00edtica<\/h3>\n

      La decisi\u00f3 del PKK de “enterrar les armes” i el seu proc\u00e9s d\u2019autoliquidaci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019una retirada militar, \u00e9s l’oficialitzaci\u00f3 d’un col\u00b7lapse ideol\u00f2gic i pol\u00edtic.<\/p>\n

      \u00c9s la culminaci\u00f3 d’un projecte nacionalista kurd interclassista nascut en 1973, que va implantar immediatament el culte infantilista, patriarcal i estalinista al l\u00edder (al mateix temps que destacava les dones en les seues fotos i comunicacions). El PKK-PYD es va comprometre a fons en 2012 en Rojava, S\u00edria, en col\u00b7laborar amb Assad i amb capitalistes \u00e0rabs o kurds (com Akram Kamal Hasu) o l\u00edders tribals, aix\u00ed com, a partir de 2014, amb la pot\u00e8ncia imperialista dominant, fins i tot implorant una “pau digna” a l’opressor Estat turc. Aix\u00f2 no va impedir que la majoria dels anarquistes i centristes elogiaren l’administraci\u00f3 de Rojava (la Uni\u00f3 de Comunitats del Kurdistan, KCK de S\u00edria). <\/p>\n

      El XII Congr\u00e9s va formalitzar el rebuig al “marxisme-leninisme” i a l\u2019 “internacionalisme proletari”, condemnant el poble kurd i altres pobles a una esp\u00e8cie de “democr\u00e0cia local” dins de l’Estat burg\u00e9s. Aquesta decisi\u00f3 del PKK no busca orientar la lluita hist\u00f2rica del poble kurd, sin\u00f3 frenar-la, mantenint-la dins de l’ordre establert i canalitzant-la cap a una “soluci\u00f3” en el marc de les equacions imperialistes i colonialistes.<\/p>\n

      Ara que la decisi\u00f3 de la direcci\u00f3 del PKK de desarmar-se comen\u00e7a a tindre efectes, obstinar-se en presentar el pla del govern turc com una vict\u00f2ria no \u00e9s m\u00e9s que un intent d’ocultar aquesta fallida ideol\u00f2gica. No hi ha una posici\u00f3 guanyadora. L’Estat burg\u00e9s turc no ha reconegut les reivindicacions fonamentals del poble kurd ni ha fet cap pas cap a una soluci\u00f3 pol\u00edtica. Per contra, el territori kurd segueix governat per administradors designats per a reempla\u00e7ar els alcaldes electes, els alcaldes kurds es troben baix cust\u00f2dia policial i la llengua i la identitat kurdes s\u00f3n sistem\u00e0ticament reprimides en l’esfera p\u00fablica. El pacifisme degenerat \u00e9s l’expressi\u00f3 de la submissi\u00f3 del PKK a les exig\u00e8ncies de la burgesia turca, la integraci\u00f3 en l’OTAN i la intenci\u00f3 de reduir la q\u00fcesti\u00f3 kurda a un sub-par\u00e0graf de l’expansi\u00f3 de la burgesia turca i de l’ordre imperialista en el Llevant.<\/p>\n

      Qu\u00e8 promet “enterrar les armes” i a qui?<\/h3>\n

      El desarmament del PKK representa un canvi del moviment independentista de la petita burgesia kurda cap a l’autonomisme de la burgesia kurda. El seu objectiu \u00e9s subjugar el poble kurd a l’opressor Estat burg\u00e9s turc. “Enterrar les armes” no \u00e9s una declaraci\u00f3 de pau, sin\u00f3 la cerca de la burgesia kurda d’una conciliaci\u00f3 amb el sistema estatal capitalista nacional i regional (incl\u00f2s Israel). Aquesta cerim\u00f2nia no sols pret\u00e9n enterrar les armes, sin\u00f3 tamb\u00e9 les possibilitats de qualsevol trencament revolucion\u00e0ri que desafie els terratinents i capitalistes kurds, els seus amos a Ankara o a Washington.<\/p>\n

      L’interlocutor d’aquesta orientaci\u00f3 no \u00e9s el poble kurd, sin\u00f3 directament els Estats de la regi\u00f3 i en especial l’Estat burg\u00e9s turc. El PKK ara ja no intenta posicionar-se com un aparell d’autodefensa del poble kurd, sin\u00f3 com un “soci per a l’estabilitat” dels r\u00e8gims de la regi\u00f3. El missatge als centres imperialistes i a les pot\u00e8ncies regionals no podria ser m\u00e9s clar: \u00abD’ara en avant, poden comptar amb nosaltres. Hem tancat el cap\u00edtol de la lluita armada<\/em>\u00bb. \u00c9s una carta de capitulaci\u00f3 presentada en la taula de negociacions per la pau capitalista i imperialista.<\/p>\n

      El pla \u00abTurquia sense Terror<\/em>\u00bb \u00e9s l’\u00faltima pe\u00e7a afegida al proc\u00e9s de transformaci\u00f3 pol\u00edtica iniciat despr\u00e9s de la captura d\u2019\u00d6calan en 1999. Eixe dia va parlar d’una \u00abretirada estrat\u00e8gica<\/em>\u00bb; hui, la xarradissa sobre que \u00abel per\u00edode de lluita armada ha acabat<\/em>\u00bb camufla una liquidaci\u00f3 estrat\u00e8gica. El PKK aspira a una \u00abautonomia kurda<\/em>\u00bb a l’estil espanyol o iraqui\u00e0. Aquesta no \u00e9s una l\u00ednia revolucion\u00e0ria nacional, sin\u00f3 una submissi\u00f3 an\u00e0loga a les molt anteriors de les camarilles kurdes del KDP i l\u2019UKP a l’Iraq, i dels partits nacionalistes burgesos irlandesos, escocesos i catalans.<\/p>\n

      No obstant aix\u00f2, la hist\u00f2ria ha demostrat repetidament que l’alliberament dels pobles oprimits no pot aconseguir-se mitjan\u00e7ant la pau capitalista ni dins dels estats burgesos. El cam\u00ed del PKK no busca l’emancipaci\u00f3 dels treballadors, els camperols kurds pobres i les dones treballadores, sin\u00f3 la reproducci\u00f3 del sistema capitalista a Turquia i \u00c0sia Occidental. Si b\u00e9 promet “pau” a les seues bases, la direcci\u00f3 del PKK sap perfectament que aix\u00f2 no portar\u00e0 igualtat ni en termes nacionals ni de classe. El capitalisme a Turquia imposa al poble kurd no la pau, sin\u00f3 la rendici\u00f3.<\/p>\n

      La construcci\u00f3 de la via independent de la classe obrera: l’alternativa comunista internacionalista<\/h3>\n

      Si prenem en consideraci\u00f3 el replanteig d’Orient Mitj\u00e0 que busquen els Estats Units i Israel, la integraci\u00f3 d’aquest tipus de moviment nacional en l’ordre establit \u00e9s de vital import\u00e0ncia. Amb la seua “lluita democr\u00e0tica i legal”, el PKK s’ha comprom\u00e9s a romandre dins dels l\u00edmits del sistema capitalista. <\/p>\n

      En aquest sentit, la tasca hist\u00f2rica \u00e9s construir una via obrera independent sobre les ru\u00efnes del moviment nacional petitburg\u00e9s i burg\u00e9s. La lluita del poble kurd per la llibertat nom\u00e9s podr\u00e0 aconseguir la vict\u00f2ria si, i nom\u00e9s si, s’uneix al moviment revolucionari internacional de la classe obrera que trenque amb el capitalisme, no sols dins de les fronteres de Turquia i Kurdistan, sin\u00f3 en tot Orient Mitj\u00e0 i en els centres imperialistes. La liquidaci\u00f3 del PKK per part d\u2019\u00d6calan representa no sols la fallida d’una organitzaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 la del reformisme, el nacionalisme, l’estalinisme i les pol\u00edtiques identit\u00e0ries. M\u00e9s que mai, els pobles i treballadors oprimits necessiten un nou programa internacional, una estrat\u00e8gia de revoluci\u00f3 socialista dirigida al poder obrer. Aix\u00f2 no ocorrer\u00e0 espont\u00e0niament; ha de ser organitzat per una avantguarda revolucion\u00e0ria. Per aquesta ra\u00f3, la nostra tasca \u00e9s clara:<\/p>\n