{"id":332,"date":"2024-12-08T12:00:01","date_gmt":"2024-12-08T11:00:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=332"},"modified":"2025-01-18T18:15:02","modified_gmt":"2025-01-18T17:15:02","slug":"siria-per-un-govern-obrer-i-camperol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2024\/12\/08\/siria-per-un-govern-obrer-i-camperol\/","title":{"rendered":"S\u00edria: Per un govern obrer i camperol!"},"content":{"rendered":"
\n

Visca la caiguda del tir\u00e0! No a la reacci\u00f3 islamista!<\/h3>\n

Amb la fugida del dictador Bashar al-Assad i la presa de la capital Damasc per Hayat Tahrir al-Sham (HTS, procedent d’Al-Qaeda), ha comen\u00e7at una nova fase en la crisi pol\u00edtica a S\u00edria i Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n

Per part seua, Israel ha bombardejat mil\u00edcies vinculades a l’Iran i ha desplegat el seu ex\u00e8rcit per a prendre posicions en els Alts del Golan, un territori de l’estat siri\u00e0 que Israel s’ha annexat.<\/p>\n

El col\u00b7lapse del r\u00e8gim d\u2019Assad i del seu ex\u00e8rcit en pocs dies \u2014privats del suport militar de R\u00fassia i Hezbollah\u2014 i l’obertura de les seues sinistres presons han sigut celebrats per les masses sirianes. No obstant aix\u00f2, els qui encap\u00e7alen l’ofensiva armada no s\u00f3n revolucionaris sin\u00f3 forces burgeses clericals. <\/p>\n

HTS est\u00e0 tractant de guanyar-se el suport dels principals mitjans de comunicaci\u00f3 internacionals i de les grans pot\u00e8ncies, de la mateixa manera que ho van fer en el seu moment els aiatol\u00b7l\u00e0s i els talibans. Mentre que Assad ha trobat refugi a Moscou, els islamistes han \u201cgarantit la seguretat\u201d de les dues bases militars russes.<\/p>\n

Quan els talibans van tornar al poder en 2021, HTS els va elogiar, considerant-los un model a seguir. El 8 de desembre de 2024, el dirigent m\u00e0xim d\u2019HTS, Ahmed Al-Charaa, va pronunciar un discurs en la mesquita dels Omeies a Damasc, declarant que \u201cla vict\u00f2ria ha sigut possible per la gr\u00e0cia divina\u201d.<\/p>\n

L’antic r\u00e8gim: botx\u00ed del seu propi poble i del poble palest\u00ed<\/h3>\n

L’abs\u00e8ncia de partits obrers revolucionaris a Orient Mitj\u00e0 ha portat al fet que tots els intents de les masses d’enderrocar el jou dels explotadors locals i dels seus patrocinadors imperialistes es convertisquen en atzucacs. La principal responsabilitat d’aix\u00f2 recau en l’estalinisme. Des dels anys 30, sota la influ\u00e8ncia de la burocr\u00e0cia estalinista del Kremlin, els partits comunistes dels pa\u00efsos semicolonials han subordinat els interessos dels treballadors als de la burgesia nacional sota la bandera de la \u201crevoluci\u00f3 nacional\u201d o del \u201cfront \u00fanic antiimperialista\u201d, reduint la classe obrera a una for\u00e7a auxiliar de la burgesia local. El Partit Comunista Siri\u00e0 va romandre subordinat al Partit Baaz burg\u00e9s i ha participat en el bloc governamental des de 1986. La ret\u00f2rica socialista del r\u00e8gim sempre va ocultar pol\u00edtiques arrelades en una alian\u00e7a entre la burocr\u00e0cia estatal, els militars i els empresaris fidels.<\/p>\n

En la d\u00e8cada de 1920, l’imperialisme franc\u00e9s va separar S\u00edria del L\u00edban. Davant l’al\u00e7ament nacional \u00e0rab, De Gaulle va bombardejar Damasc en 1945. Sota la pressi\u00f3 de l’imperialisme brit\u00e0nic i estatunidenc, les tropes franceses van evacuar S\u00edria en 1946. El que va seguir va ser inestabilitat pol\u00edtica, amb camarilles civils nacionalistes competint violentament pel poder, secundant-se en faccions dins de l’ex\u00e8rcit. S\u00edria es va deixar v\u00e9ncer per l’ex\u00e8rcit israeli\u00e0 en 1948-1949. En 1958, un intent d’unificaci\u00f3 amb Egipte va fracassar. El Partit Baaz va prendre el control del pa\u00eds en 1963, secundant-se a l’URSS per a resistir la pressi\u00f3 d’Israel i els Estats Units.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’una altra derrota davant Israel en 1967 i la p\u00e8rdua dels estrat\u00e8gics Alts del Golan, Hafez al-Assad va arribar al poder en 1970 mitjan\u00e7ant un colp intern (l’anomenat “Moviment Correctiu”), establint un estat policial basat en el domini de la minoria etnorreligiosa alauita. El r\u00e8gim baasista va reivindicar una visi\u00f3 de la Gran S\u00edria, que inclo\u00efa Palestina i el L\u00edban. En 1976, les tropes sirianes van entrar al L\u00edban i van atacar l’OLP. El car\u00e0cter repressiu del r\u00e8gim es va confirmar amb l’aixafament de l’al\u00e7ament islamista (liderat pels Germans Musulmans) en Hama, en 1982, durant el qual van morir unes 30.000 persones. Al L\u00edban, de 1985 a 1987, l’ex\u00e8rcit siri\u00e0 va atacar els camps de refugiats de Sabra, Chatila i Bourj el-Barajneh amb el suport de la mil\u00edcia islamista Amal.<\/p>\n

La restauraci\u00f3 del capitalisme a R\u00fassia va desestabilitzar el r\u00e8gim. En 1991, durant la primera intervenci\u00f3 imperialista occidental (amb participaci\u00f3 de Turquia) contra l’Iraq, Assad es va aliar amb l’Iran per a contrarestar a l’Iraq dirigit pels enemics baasistes de Saddam Hussein. En 2003, durant la segona intervenci\u00f3 imperialista, S\u00edria es va unir obertament a la coalici\u00f3 liderada pels Estats Units contra l’Iraq.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort de Hafez al-Assad en 2000, el seu fill Bashar al-Assad va prendre el poder i en 2004 va reprimir violentament les manifestacions kurdes.<\/p>\n

S\u00edria: camp de batalla entre camarilles burgeses oposades, pot\u00e8ncies regionals antag\u00f2niques i forces imperialistes rivals<\/h3>\n

A causa de la seua posici\u00f3 geogr\u00e0fica, S\u00edria s’ha convertit en un camp de batalla entre dos blocs imperialistes (els Estats Units i R\u00fassia) i tres pot\u00e8ncies regionals (Israel, Turquia i l’Iran).<\/p>\n

En 2011 va comen\u00e7ar una guerra civil amb un al\u00e7ament popular contra el r\u00e8gim autoritari del Partit Baaz. Les manifestacions van ser brutalment reprimides pel r\u00e8gim i el seu aparell repressiu i torturador. El moviment va ser r\u00e0pidament segrestat per mil\u00edcies islamistes reaccion\u00e0ries, que abastaven des dels gihadistes del Daesh (ISIS) fins a l’Ex\u00e8rcit Lliure Siri\u00e0 (FSA) controlat per Turquia. El partit nacionalista kurd PKK-PYD va aprofitar la situaci\u00f3 en 2012 per a establir un protoestat kurd al llarg de la frontera turca (Rojava). En 2014, els islamo-feixistes del Daesh van declarar un vast califat (Estat Isl\u00e0mic de l’Iraq i el Llevant) a cavall entre S\u00edria i l’Iraq.<\/p>\n

A partir de 2014, el bra\u00e7 armat del PKK-PYD (YPG) va rebre armes i entrenament de l’ex\u00e8rcit estatunidenc per a l’ofensiva contra el califat de Daesh, que finalment va col\u00b7lapsar en 2017. Posteriorment, les YPG es van rebatejar com a Forces Democr\u00e0tiques Sirianes (SDF).<\/p>\n

El conflicte va estripar el pa\u00eds. Mentre que el r\u00e8gim de Bashar al-Assad, amb el suport de R\u00fassia i l’Iran, va mantindre el control de les regions occidentals m\u00e9s poblades, els seus oponents es van apoderar de la resta del pa\u00eds.<\/p>\n

La divisi\u00f3 de facto de S\u00edria ha estat acompanyada d’una cat\u00e0strofe humanit\u00e0ria. Milions de persones van fugir del pa\u00eds i es calcula que fins a 2024 han mort m\u00e9s de 230.000 civils. A aix\u00f2 s’ha sumat la dislocaci\u00f3 econ\u00f2mica causada pels impostos imposats i els saquejos de les mil\u00edcies, a m\u00e9s dels continus combats. S\u00edria es va convertir en un mosaic de narcoestats finan\u00e7ats per l’exportaci\u00f3 de la droga sint\u00e8tica Captagon.<\/p>\n

Des de 2011, Turquia ha fet costat a les forces islamistes i ha atacat regularment les zones kurdes. Els seus objectius inclouen la repatriaci\u00f3 de tres milions de refugiats sirians i la liquidaci\u00f3 del protoestat de Rojava. L’imperialisme rus est\u00e0 massa mobilitzat per la guerra a Ucra\u00efna com per a intentar un altre rescat del r\u00e8gim d\u2019Asad. Israel ha exercit un paper important en la derrota del r\u00e8gim en amena\u00e7ar l’Iran, atacar el L\u00edban i afeblir Hezbollah. Sens dubte, aprofitar\u00e0 la situaci\u00f3 canviant per a afeblir encara m\u00e9s l’Iran, Hezbollah i Ham\u00e0s.<\/p>\n

Aix\u00f2 pot aplanar el cam\u00ed perqu\u00e8 les masses a l’Iran, inspirades per la caiguda del tir\u00e0 siri\u00e0, s’alcen i potencialment enderroquen el r\u00e8gim islamista.<\/p>\n

El dest\u00ed dels treballadors i del poble sirians no pot continuar determinat per interessos imperialistes estrangers.<\/p>\n