![\"\"](\"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Sans-titre.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Les eleccions al Parlament Europeu van tindre lloc en els 27 pa\u00efsos de la UE entre el 6 i el 9 de juny. Ursula von der Leyen (\u201cPartit Popular Europeu\u201d, PPE), presidenta de la Comissi\u00f3 Europea, ha subratllat que el centre \u201caguanta\u201d. Per\u00f2 si b\u00e9 els resultats dels partits burgesos conservadors tradicionals del PPE s’han mantingut globalment estables, mentre els Verds i els liberals han baixat, el resultat mostra un augment significatiu dels vots per als partits fascistoides, especialment a Alemanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, \u00c0ustria i els Pa\u00efsos Baixos.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Sans-titre2.jpg\")
<\/p>\n
Eleccions estat per estat que nom\u00e9s concerneixen una part d’EuropaA causa del m\u00e8tode de votaci\u00f3, les eleccions europees es consideren \u201ctests\u201d per a les eleccions parlament\u00e0ries nacionals.<\/p>\n
\nMentre la classe oprimida — en el nostre cas el proletariat– no est\u00e0 madura per a llibertar-se ella mateixa, la seua majoria reconeix l’orde social de hui com l’\u00fanic possible, i pol\u00edticament forma la cua de la classe capitalista, la seua extrema esquerra. Per\u00f2 a mesura que va madurant per a emancipar-se ella mateixa, es constitu\u00efx com un partit independent, tria els seus propis representants i no els dels capitalistes. El sufragi universal \u00e9s, d’esta sort, l’\u00edndex de la maduresa de la classe obrera. : F. Engels. L’origen de la fam\u00edlia, la propietat privada i l’estat. https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/m-e\/1880s\/origen\/cap9.htm)<\/p><\/blockquote>\n
No obstant aix\u00f2, els resultats de les \u201celeccions europees\u201d no s\u00f3n molt significatius. El continent est\u00e0 dividit en 56 estats, dos dels quals inclouen territoris d’\u00c0sia (R\u00fassia, Turquia). Els centenars de milers de refugiats ucra\u00efnesos, bielorussos i russos i els milions de treballadors turcs no tenen dret a votar. A aix\u00f2 se sumen els treballadors i estudiants migrants, als qui sovint se’ls neguen els drets m\u00e9s b\u00e0sics, incl\u00f2s el dret al vot. Com a comunistes internacionalistes, exigim la plena igualtat dels nostres germans i germanes de classe estrangers tamb\u00e9 en aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
I contr\u00e0riament a l’afirmaci\u00f3 de qu\u00e8 es tracta d’una representaci\u00f3 parlament\u00e0ria democr\u00e0tica \u201cpaneuropea\u201d, els grups pol\u00edtics d’Estrasburg s\u00f3n el resultat d’acords entre diputats triats en llistes purament nacionals en els estats membres. Per tant, un treballador hongar\u00e9s no pot votar pel grup \u201cEsquerra\/Verds\u201d del Parlament Europeu en les eleccions, sin\u00f3 nom\u00e9s per un partit hongar\u00e9s que s’unisca a este grup.<\/p>\n
Una unificaci\u00f3 pac\u00edfica d’Europa sota els auspicis del capitalisme no \u00e9s possible. La UE \u00e9s hist\u00f2ricament un intent d’emmascarar les contradiccions entre els imperialismes europeus i de tractar de millorar la seua posici\u00f3 competitiva enfront dels imperialismes estatunidenc, xin\u00e9s i rus. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que, en cas de crisi, cada govern no far\u00e0 tot el que estiga al seu abast per a protegir millor \u201cel seu\u201d capitalisme nacional o millorar la seua posici\u00f3.<\/p>\n
Els grups parlamentaris del PE s\u00f3n tot menys pol\u00edticament homogenis. El PPE \u00e9s un exemple. El FIDESZ hongar\u00e9s va ser membre de ple dret durant molt de temps, malgrat que el partit de Viktor Orb\u00e0n a Hongria ja havia adoptat una posici\u00f3 clarament autorit\u00e0ria i era hostil a moltes decisions preses pels organismes de la UE. D’altra banda, la major part dels partits obrers burgesos tradicionals dels pa\u00efsos europeus, la “Alian\u00e7a Progressista de Socialistes i Dem\u00f2crates ” inclou partits dels vells estats obrers deformats, que tenen les seues arrels en l’estalinisme o en l’antiga oposici\u00f3 burgesa. Aix\u00f2 pot portar al fet que fins a tres partits (Romania) del mateix pa\u00eds estiguen representats en el grup parlamentari del SD.<\/p>\n
El moviment obrer reformista en el Parlament Europeu<\/strong>
\nEl col\u00b7lapse de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica en 1991, la restauraci\u00f3 capitalista a l’URSS i els estats obrers deformats i la restauraci\u00f3 capitalista a la Xina no sols van conduir al sorgiment de nous imperialismes: van donar a la burgesia mundial una arma ideol\u00f2gica per a frustrar, sobretot, la joventut prolet\u00e0ria, proclamant triomfalment la vict\u00f2ria del capitalisme i la derrota del \u201ccomunisme\u201d.
\nLes direccions socialdem\u00f2crates estaven encantades d’unir-se a aquesta celebraci\u00f3. Sempre s’havien mantingut lleialment del costat del seu imperialisme i, mitjan\u00e7ant la seua participaci\u00f3 en les institucions de consens social i altres formes de cooperaci\u00f3 de classes, gr\u00e0cies al seu control sobre els sindicats i els comit\u00e9s d’empresa, creien haver guanyat un lloc segur en la taula dels vencedors.
\nUna part dels bur\u00f2crates estalinistes dels antics estats obrers deformats i degenerats van ser transformats en capitalistes pels dirigents de sectors econ\u00f2mics anteriorment estatals, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’imperialisme. La seua nova exist\u00e8ncia social va determinar la seua consci\u00e8ncia; es van convertir en brutals partidaris de l’acumulaci\u00f3 capitalista. (Viktor Orb\u00e0n tamb\u00e9 va comen\u00e7ar la seua carrera pol\u00edtica com a president de l’ala juvenil del partit estalinista hongar\u00e9s!). Alguns dels partits \u201ccomunistes\u201d van ocupar l’espai lliure deixat per la socialdemocr\u00e0cia i es van convertir en partits \u201creformistes\u201d lleialment integrats al capitalisme.<\/p>\nEl resultat del SPD alemany, que tradicionalment exercix un paper important en el grup parlamentari, \u00e9s probablement significatiu: amb un percentatge de vots del 13,9%, assoleix el pitjor resultat en tota la hist\u00f2ria del seu partit i se situa fins i tot per darrere de la neofeixista AfD ( 15,9%) i molt per darrere dels partits Uni\u00f3 Conservadora Cristiana (30%). L’SPD, en el poder amb partits burgesos, gestiona l’Estat alemany com el PSOE al capdavant de l’estat capitalista espanyol. Aquest grup parlamentari tamb\u00e9 acull partits burgesos com el PP franc\u00e9s i el PD itali\u00e0.<\/p>\n
El grup de \u201cL’Esquerra\u201d en el Parlament Europeu ha perdut diputats perqu\u00e8 els \u201cpartits model\u201d com PODEMOS, Die Linke i SYRIZA han defraudat les il\u00b7lusions dels seus partidaris en un proc\u00e9s de reformisme parlamentari i social, mitjan\u00e7ant la seua integraci\u00f3 en el sistema capitalista. L’ascens del PTB\/PAB belga, fundat per ex mao-estalinistes, no ha sigut suficient per a compensar el descens dels altres. A Fran\u00e7a, LFI i el PCF es van oposar a la vaga general destinada que hauria d’haver impedit la contrareforma de les pensions de Macron i van actuar com una ala socialpatri\u00f2tica en l’Assemblea Nacional.<\/p>\n
Les representacions pol\u00edtiques de la burgesia<\/strong>
\nEls assoliments electorals dels partits pertanyents a l’espectre neofeixista a Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Alemanya \u2013els imperialismes m\u00e9s importants de la UE\u2013 constitue\u00efxen un crit d’atenci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la UE per a tots els treballadors d’Europa.<\/p>\nA \u00c0ustria, el FP\u00d6 es va imposar per primera vegada en les eleccions nacionals (25,4% dels vots), per davant del conservador \u00d6VP (24,5%) i els socialdem\u00f2crates (23,2%). A Fran\u00e7a, l’alian\u00e7a RN (Le Pen) reivindica la preponder\u00e0ncia en el camp burg\u00e9s amb un 31,4%.
\nEl fet que els partits de l’espectre neofeixista estiguen actualment dividits en dos faccions en el Parlament Europeu (els grups “Identitat i Democr\u00e0cia” i ” Conservadors i Reformadors Europeus”) mostra que aconseguir un acord entre partits incondicionalment nacionalistes \u00e9s una tasca dif\u00edcil. El grup de \u201cPatriotes per Europa\u201d anunciat a principis de juliol pel FP\u00d6 austr\u00edac, el FIDESZ hongar\u00e9s i l’ANUS txeca dif\u00edcilment conduir\u00e0 a un proc\u00e9s d’unificaci\u00f3 d’aquest moviment.<\/p>\nTant els Verds com els Liberals han patit grans p\u00e8rdues. Per als Verds de tota Europa, aix\u00f2 es deu al fet que fins i tot als pa\u00efsos on estan en el govern (Alemanya, \u00c0ustria, Irlanda, B\u00e8lgica), les “q\u00fcestions fonamentals” que diuen encarnar: la protecci\u00f3 del medi ambient, la pol\u00edtica energ\u00e8tica o el transport p\u00fablic, no s\u00f3n tractades de manera diferent que en altres estats de la UE.<\/p>\n
Datterament els principals partits de la burgesia es mobilitzen contra qualsevol accentuaci\u00f3 de la pol\u00edtica mediambiental. Les q\u00fcestions abordades per la majoria dels partits ecologistes, com els drets humans, la \u201cpol\u00edtica d’asil\u201d i el pacifisme, tamb\u00e9 s\u00f3n objecte de constant pol\u00e8mica reaccion\u00e0ria. Els Verds de les coalicions capitulen m\u00e9s o menys r\u00e0pidament davant els seus socis m\u00e9s forts.<\/p>\n
Les causes de l’ascens dels partits feixistes<\/strong><\/p>\n
\nEl feixisme vist objectivament no \u00e9s la venjan\u00e7a de la burgesia en resposta a les conquestes de proletariat, encara que s\u00ed que siga una conseq\u00fc\u00e8ncia davant la impossibilitat d’este de continuar i impulsar la revoluci\u00f3 iniciada a R\u00fassia. Lus l\u00edders feixistes no s\u00f3n una casta xicoteta i exclusiva; ells estan profundament estesos en amplis sectors del poble. Hem de derrotar al feixisme no sols militarment, sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtica i ideol\u00f2gicament. (Clara Zetkin, Feixisme,1923 https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/zetkin\/1923\/agosto\/fascismo.htm )<\/p><\/blockquote>\n
La crisi de direcci\u00f3 del proletariat va n\u00e0ixer amb la capitulaci\u00f3 de la majoria de la socialdemocr\u00e0cia internacional davant el seu \u201cpropi\u201d imperialisme al comen\u00e7ament de la Primera Guerra Mundial (1914). La Internacional Comunista es va crear en 1919 per a compensar aix\u00f2. Per\u00f2 la degeneraci\u00f3 de la Internacional Comunista a partir de 1924, la seua pol\u00edtica catastr\u00f2fica enfront de l’amena\u00e7a feixista a Alemanya, la seua negativa a aprendre la lli\u00e7\u00f3 de la derrota de 1933, el punt d’inflexi\u00f3 dels “fronts populars” (les \u201caliances org\u00e0niques amb la burgesia democr\u00e0tica\u201d) en 1935, la tra\u00efci\u00f3 a Fran\u00e7a (1936) i a Espanya (1936-1937) va demostrar que la IC s’havia tornat contrarevolucion\u00e0ria.<\/p>\n
La Quarta Internacional, fundada en 1938 per a reempla\u00e7ar-la, no va trobar el seu cam\u00ed cap a les masses, en part a causa de la persecuci\u00f3 i extermini de quadres bolxevics-leninistes per part de l’estalinisme i el feixisme durant la Segona Guerra Mundial. La cerca de dreceres, l’escepticisme sobre les capacitats de la classe obrera, l’adaptaci\u00f3 de la seua adre\u00e7a a l’estalinisme i al nacionalisme burg\u00e9s, desenvolupats en el per\u00edode 1949-1951, van destruir irreversiblement la IV Internacional de 1952 a 1963. Des de llavors, una multitud de corrents centristes han corregut darrere de feministes burgeses, partits ambientalistes i fins i tot reaccionaris islamistes, mentre s’integren en aparells sindicals corruptes.<\/p>\n
A causa del descr\u00e8dit del \u201ctrotskisme\u201d, els grups mao-estalinistes han conservat o guanyat audi\u00e8ncia. Per\u00f2, sobre tot, aix\u00f2 ha perm\u00e9s que els bur\u00f2crates sindicals i els l\u00edders \u201claboristes\u201d, \u201csocialistes\u201d i \u201ccomunistes\u201d continuen la seua labor de tra\u00efci\u00f3.<\/p>\n
Les crisis revolucion\u00e0ries a l’Argentina en 2001, Tun\u00edsia en 2010, Egipte en 2011, S\u00edria en 2011, Xile en 2019, Bielor\u00fassia en 2020, Kirguizistan en 2020, Sri Lanka en 2022 no van conduir a una revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria perqu\u00e8 van quedar en mans d’una fracci\u00f3 de la burgesia o van ser enganyats per a formar una assemblea constituent. L’obstrucci\u00f3 per a impedir les vagues generals, per part dels partits obrers burgesos, les burocr\u00e0cies sindicals i els seus assistents centristes a Fran\u00e7a, Alemanya, Gran Bretanya, etc., ha augmentat la desmoralitzaci\u00f3 del proletariat.<\/p>\n
No disposades a lluitar contra el capitalisme, les velles direccions tamb\u00e9 s\u00f3n incapaces d’oferir una perspectiva, particularment als joves que es rebel\u00b7len contra la destrucci\u00f3 del medi ambient i contra la barb\u00e0rie sionista, aix\u00ed com contra la complicitat de l’imperialisme occidental. Estos partits i aparells burocr\u00e0tics fa temps que van abandonar una de les idees fonamentals del moviment obrer revolucionari: l’internacionalisme i la solidaritat. Per tant, no poden contrarestar les c\u00edniques maniobres divisores de la burgesia contra els immigrants i sol\u00b7licitants d’asil, salvo mitjan\u00e7ant crides moralitzadores.<\/p>\n
La classe explotadora est\u00e0 disposada a tot<\/strong>
\nLa servitud de les burocr\u00e0cies de les organitzacions obreres soscava la seua utilitat per a la classe dominant a llarg termini .En tota Europa, des de la d\u00e8cada de 1990, els partits laboristes i socialdem\u00f2crates \u2013sols o en governs de coalici\u00f3 amb partits burgesos\u2013 han decidit adoptar \u201cplans d’austeritat \u201d i han donat suport a la deterioraci\u00f3 social (el primer pla d’austeritat a \u00c0ustria en 1997, Hartz IV a Alemanya). , etc.). A \u00c0ustria, It\u00e0lia, B\u00e8lgica, Fran\u00e7a i Gran Bretanya, les burocr\u00e0cies sindicals van fer possibles eixos atacs renunciant a mesures de combat efica\u00e7es, inclosa una vaga general.<\/p>\nCada rev\u00e9s, cada derrota, dels partits reformistes o dels sindicats que controlen, enforteix la confian\u00e7a en si mateixa de la classe dominant. A mesura que s’afluixa el control de l’antiga direcci\u00f3 sobre les masses i disminue\u00efx el nivell d’organitzaci\u00f3 de classe, el paper dels partits obrers burgesos com a corretja de transmissi\u00f3 de la burgesia a l’interior de la classe treballadora es torna cada vegada m\u00e9s superflu per a la burgesia.<\/p>\n
Per a incrementar l’explotaci\u00f3 del proletariat, els atacs \u201cecon\u00f2mics\u201d (augment de les hores de treball, precaritzaci\u00f3 laboral, reducci\u00f3 de les contribucions patronals a la seguretat social, augment dels lloguers) no s\u00f3n suficients per a la classe dominant.<\/p>\n
El desarmament pol\u00edtic del proletariat (i de totes les classes assalariades, de la joventut, etc.) tamb\u00e9 forma part de l’arsenal de la burgesia per a assegurar el seu poder.<\/p>\n
\nPot dir-se encara m\u00e9s: la burgesia aconseguix el m\u00e0xim de la seua pot\u00e8ncia, de concentraci\u00f3 de les seues forces i mitjans, mitjans pol\u00edtics i militars, de mentida, de viol\u00e8ncia i de provocaci\u00f3 -\u00e9s a dir, el m\u00e0xim del desenvolupament de la seua estrat\u00e8gia de classe – en el moment en qu\u00e8 m\u00e9s amena\u00e7ada est\u00e0 de caiguda social. (L. Trotsky. Nova etapa, 1921. https:\/\/grupgerminal.org\/?q=system\/files\/1921-nuevaetapa-porta-2-trotsky_0.pdf)<\/p><\/blockquote>\n
L’afebliment sindical, pol\u00edtic i ideol\u00f2gic de la majoria de les classes treballadores europees durant d\u00e8cades incita ara a les burgesies a collar fort els caragols pol\u00edtics i atacar les llibertats democr\u00e0tiques fonamentals i les proteccions socials, perqu\u00e8 podem esperar poca o cap resist\u00e8ncia efectiva per part de la direcci\u00f3 tradicional de la classe. Les principals ferramentes d’esta ofensiva s\u00f3n la religi\u00f3, el xovinisme, la xenof\u00f2bia i el racisme.<\/p>\n
La burgesia intenta imposar les seues pol\u00edtiques amb mitjans cada vegada m\u00e9s autoritaris.<\/strong>
\nD’una banda, la majoria de la classe dominant refor\u00e7a l’espionatge a la poblaci\u00f3, restringeix les llibertats i enforteix l’aparell repressiu de l’Estat. D’altra banda, una minoria creixent espenta els vells partits \u201cdemocr\u00e0tics\u201d cap a la xenof\u00f2bia i l’autoritarisme o facilita l’aparici\u00f3 de partits racistes i\/o neofeixistes que assenyalen els estrangers, sovint musulmans, com a responsables de totes les disfuncions del capitalisme en decad\u00e8ncia.<\/p>\nDe moment, aquestos \u00faltims romanen dins del marc \u201cparlamentari\u201d i, quan obtenen acc\u00e9s al govern, utilitzen els instruments coercitius de l’Estat burg\u00e9s a la seua disposici\u00f3 contra la classe treballadora. Per\u00f2 al mateix temps intenten debilitar i soscavar el propi sistema parlamentari, el pluralisme i la llibertat d’expressi\u00f3. Pretenen donar-li un gir plebiscitari a la dominaci\u00f3 de la burgesia. Busquen estendre el seu control als mitjans de comunicaci\u00f3 i Internet, al sistema educatiu, per a intensificar la seua propaganda antiobrera, xen\u00f2foba, patriarcal, homof\u00f2bica.<\/p>\n
Els seus \u00e8xits electorals encoratgen als pinxos feixistes. La decepci\u00f3 que causen els partits feixistes en arribar al poder (It\u00e0lia, Hongria, \u00c0ustria, Pa\u00efsos Baixos, Finl\u00e0ndia, Cro\u00e0cia, Rep\u00fablica Txeca, Eslov\u00e0quia) o al no arribar al poder (Fran\u00e7a, Alemanya, Su\u00e8cia, etc.) tamb\u00e9 pot portar a l’aparici\u00f3 d’organitzacions m\u00e9s obertament feixistes, violentes, hostils a totes les conquestes democr\u00e0tiques, que tingueren, per primera vegada des dels anys 1920-30, una audi\u00e8ncia massiva.<\/p>\n
La reacci\u00f3 apunta als treballadors immigrants i els seus descendents.<\/strong>
\nLa migraci\u00f3 \u00e9s part de tota la hist\u00f2ria de la humanitat. Els desastres naturals, les fams, els conflictes armats i els canvis en les forces productives sempre han provocat fluxos de persones. Aquesta migraci\u00f3 va permetre a l’esp\u00e8cie humana sobreviure.<\/p>\nEl capitalisme, el colonialisme i l’imperialisme han provocat un augment massiu de la migraci\u00f3 des del segle XIX. La fam irlandesa de 1843 i la conseg\u00fcent fugida de 1,5 milions de persones o l’emigraci\u00f3 massiva d’It\u00e0lia (25 milions d’italians van emigrar entre 1861 i 1960!) s\u00f3n nom\u00e9s dos exemples. Llavors, com hui, els capitalistes van intentar traure profit de la dif\u00edcil situaci\u00f3 dels immigrants. Se’ls va utilitzar per a deprimir els salaris, se’ls van negar contractes laborals regulars i es van exacerbar les q\u00fcestions religioses o \u00e8tniques per a impedir la solidaritat entre els explotats. Friedrich Engels va criticar repetidament els dirigents sindicals nacionalistes i reaccionaris d’Anglaterra que rebutjaven la solidaritat amb els treballadors irlandesos; Lenin va criticar els “socialistes ” dels Estats Units que s’oposaven a l’entrada de treballadors estrangers.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i la \u201cdescolonitzaci\u00f3\u201d, les burgesies d’antigues pot\u00e8ncies colonials com Fran\u00e7a o Gran Bretanya van poder dependre de la for\u00e7a laboral de les seues antigues col\u00f2nies o dels seus ve\u00efns. A partir de 1960, els capitalistes holandesos, alemanys i austr\u00edacs van reclutar \u201ctreballadors convidats\u201d de Turquia i Iugosl\u00e0via.<\/p>\n
En aquestos \u00faltims pa\u00efsos, aix\u00ed com en els estats escandinaus, no sols existien barreres ling\u00fc\u00edstiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 altres l\u00ednies divis\u00f2ries entre treballadors nacionals i estrangers (per exemple, mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de les seues pr\u00f2pies urbanitzacions). No obstant aix\u00f2, el crucial \u00e9s que durant molt de temps els sindicats (reformistes) no van demostrar solidaritat amb els “treballadors convidats”, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un comportament paternalista. Els treballadors estrangers eren vistos instintivament com a competidors, amb plena ocupaci\u00f3 o no. La falta de contactes socials (per exemple, activitats d’oci amb treballadors ind\u00edgenes organitzades per sindicats, formaci\u00f3, educaci\u00f3 pol\u00edtica) va exacerbar la separaci\u00f3 i va facilitar l’agitaci\u00f3 de forces reaccion\u00e0ries contra els immigrants.<\/p>\n
La inger\u00e8ncia occidental a l\u2019Orient Mitj\u00e0 (l’Iraq, L\u00edbia, S\u00edria, etc.), a \u00c0sia Central (l’Afganistan) i els conflictes a \u00c0frica alimentats per les pot\u00e8ncies imperialistes, inclosa R\u00fassia, ajunt als efectes de la destrucci\u00f3 global de la naturalesa causada pel mode de producci\u00f3 capitalista, van ser els detonants de nous moviments de refugiats en el segle XX.<\/p>\n
L’anomenada “Nova Dreta”, que oficialment es va distanciar dels pitjors crims del nacionalsocialisme alemany, per a difondre encara m\u00e9s descaradament els conceptes feixistes, ha propagat la xenof\u00f2bia i el racisme sota l’etiqueta d\u2019”etno-pluralisme”. Els identitaris, que estan connectats en tota Europa i en connexi\u00f3 amb el feixisme estatunidenc, exercixen ac\u00ed un important paper de pont. A trav\u00e9s d’una mescla d’il\u00b7lusions de supremacia blanca i vincles amb sentiments religiosos reaccionaris (\u201cOccident cristi\u00e0\u201d), estos feixistes influ\u00efxen o constitu\u00efxen l’eix dels partits feixistes de masses.<\/p>\n
En la majoria dels pa\u00efsos, el moviment obrer est\u00e0 indefens davant aquesta ofensiva perqu\u00e8 els seus partits tradicionals porten anys aplicant de manera oportunista pol\u00edtiques m\u00e9s o menys xen\u00f2fobes i divis\u00f2ries.<\/p>\n
Despr\u00e9s de les eleccions \u201ceuropees\u201d, als mitjans burgesos els ha agradat assenyalar que un dels pocs pa\u00efsos on el partit socialdem\u00f2crata no havia registrat p\u00e8rdues sin\u00f3 m\u00e9s aviat guanys era Dinamarca. El PS dan\u00e9s, en particular, seguix una pol\u00edtica migrat\u00f2ria molt restrictiva (abolici\u00f3 del \u201casil espontani\u201d, a favor de l’establiment de camps a les fronteres exteriors de la UE, restriccions extremes a la immigraci\u00f3 familiar, treball obligatori per a \u201cguanyar\u201d prestacions socials m\u00e9s tard (!)., etc.). L’\u00e8xit de l’Alian\u00e7a Sarah Wagenknecht (BSW, escindida de Die Linke) a Alemanya tamb\u00e9 mostra que el nacionalisme i la xenof\u00f2bia no s\u00f3n prerrogativa de partits feixistes com l\u2019AfD. La posici\u00f3 socialment demag\u00f2gica i nacionalista del BSW va obtindre el 6,2% dels vots en les eleccions europees, mentre que el Die Linke va caure al 2,7%.<\/p>\n
Les reconfiguracions en el camp burg\u00e9s estan en ple apogeu i anuncien nous atacs intensificats contra els assalariats, immigrants, dones, joves en formaci\u00f3, homosexuals…
\nEls comunistes internacionalistes enfronten la tasca de portar les masses cap a la consci\u00e8ncia de classe socialista, \u00e9s a dir, cap a el reconeixement de la necessitat d’enderrocar la societat capitalista.<\/p>\nA m\u00e9s de defendre’ns dels atacs de la burgesia a les condicions materials de vida de les classes treballadores a Europa, \u00e9s important defendre els assoliments democr\u00e0tics del moviment obrer. Per a aconseguir-ho, \u00e9s essencial mantindre la solidaritat internacional. Cap concessi\u00f3 al nacionalisme, al proteccionisme, a la xenof\u00f2bia.<\/p>\n
Internacionalisme i estrat\u00e8gia revolucion\u00e0ria<\/strong>
\nLa resposta a aquesta regressi\u00f3 no consistix en la vana cerca d’aliats “democr\u00e0tics” dins de la burgesia o de la “democratitzaci\u00f3” de les forces de repressi\u00f3, sin\u00f3 en el retorn a l’estrat\u00e8gia de la lluita de classes contra la divisi\u00f3 dels explotats i oprimits entre ells mateixos, per la solidaritat prolet\u00e0ria, perqu\u00e8 el proletariat prenga la iniciativa en la lluita contra l’explotaci\u00f3 i contra tota opressi\u00f3. Aix\u00f2 requerix la construcci\u00f3 de partits obrers revolucionaris que no se centren en l’\u00e8xit electoral a curt termini, sin\u00f3 en mobilitzacions destinades a enderrocar el sistema capitalista, obrint el cam\u00ed al socialisme.<\/p>\nRes s’aconseguir\u00e0 sense la lluita de les masses, per\u00f2 la suma de lluites no ser\u00e0 suficient per a derrotar definitivament la classe explotadora. Necessitem una classe que lidere les lluites, que s\u00e0piga fer un pas enrere per a reprendre millor l’ofensiva, que tinga un objectiu clar i que tinga un partit entregat i decidit.<\/p>\n
Aix\u00f2 inclou el front \u00fanic de treballadors contra qualsevol mesura important que colpege la classe treballadora, les dones, els treballadors indocumentats, els estudiants, etc. .. \u00c9s igualment important donar suport a l’organitzaci\u00f3 de les masses, d’una banda en les organitzacions de classe existents (sobretot en els sindicats de masses) contra les burocr\u00e0cies integrades a l’Estat burg\u00e9s, per una aut\u00e8ntica democr\u00e0cia obrera i per la independ\u00e8ncia de la patronal i el seu Estat. Per\u00f2, per una altra part, hem d’ajudar a construir en cada gran lluita nous \u00f2rgans de tipus consell obrer, m\u00e9s amplis que els sindicats. Hem de guanyar per a la revoluci\u00f3 les capes m\u00e9s \u00e0mplies possibles de la poblaci\u00f3 treballadora, els joves que estudien, els treballadors aut\u00f2noms empobrits, etc.<\/p>\n
La propagaci\u00f3 de l’autodefensa obrera es torna fonamental. L’avan\u00e7 de partits reaccionaris, xovinistes i racistes encoratja a les bandes feixistes de pinxos, trenca-vagues i lumpen a dur a terme atacs violents contra immigrants, sol\u00b7licitants d’asil i activistes pol\u00edtics del moviment obrer. Com m\u00e9s fort es torna el control de les forces feixistes sobre l’aparell estatal, m\u00e9s perilloses s\u00f3n les il\u00b7lusions segons les quals els \u00f2rgans estatals (la policia, la just\u00edcia) protegirien les v\u00edctimes.<\/p>\n
Per\u00f2 hui no existix cap partit amb la tradici\u00f3, autoritat i establiment del Partit Bolxevic de 1917. El Col\u00b7lectiu Revoluci\u00f3 Permanent llan\u00e7a una crida urgent per al reagrupament program\u00e0tic de tots els militants, fraccions i organitzacions nacionals (incl\u00f2s, a Europa, el NPA-R \/Fran\u00e7a, el PCdL\/It\u00e0lia, KoZ\/Turquia, RSO\/Alemanya, RSO-\u00c0ustria, etc.), internacionals (en particular la L5I) per a la construcci\u00f3 del partit obrer revolucionari en cada pa\u00eds, de la internacional obrera revolucion\u00e0ria a tot el m\u00f3n. Implementar un programa d’acci\u00f3 (defensa dels refugiats i dels treballadors estrangers, lluita contra el militarisme imperialista i burg\u00e9s, mil\u00edcia dels explotats i oprimits, escala m\u00f2bil de salaris, expropiaci\u00f3 dels grans grups capitalistes, govern dels treballadors, dissoluci\u00f3 de l’OTAN, Estats Units Socialistes d’Europa) \u00e9s m\u00e9s urgent que mai. Ja \u00e9s hora de resoldre la crisi de direcci\u00f3 del proletariat.<\/p>\n
\n7 de juliol
\nCol\u00b7lectiu Revoluci\u00f3 Permanent<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"