{"id":212,"date":"2022-07-27T12:00:00","date_gmt":"2022-07-27T10:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=212"},"modified":"2022-08-22T18:20:47","modified_gmt":"2022-08-22T16:20:47","slug":"la-crisi-alimentaria-mundial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2022\/07\/27\/la-crisi-alimentaria-mundial\/","title":{"rendered":"La crisi aliment\u00e0ria mundial"},"content":{"rendered":"\n
\nEl capitalisme, sumit en crisis globals combinades, est\u00e0 conduint sistem\u00e0ticament a la humanitat i al seu entorn cap a la destrucci\u00f3. De les dificultats aliment\u00e0ries cr\u00f2niques estem passant a una vertadera crisi aliment\u00e0ria mundial.

\n\nLa guerra t\u00e9 un impacte global que amena\u00e7a amb devastar les economies dels pa\u00efsos en desenvolupament. (Ant\u00f3nio Guterres, ONU Info, 13 d’abril de 2022)<\/quote>

\n\nMalgrat el desenvolupament de la ci\u00e8ncia i la tecnologia, dels rendiments agr\u00edcoles i dels mitjans de transport, les fams no s\u00f3n un arcaisme. Per contra, hui la desnutrici\u00f3 i l’escassetat d’aliments afecten fins i tot els treballadors de les metr\u00f2polis imperialistes. Segons l’Informe sobre la Crisi Aliment\u00e0ria Mundial, en 2021, 193 milions de persones patien fam. El capitalisme, que s’ha organitzat en forma d’estats nacionals, no t\u00e9 la capacitat de fer front a aquesta crisi mitjan\u00e7ant la coordinaci\u00f3 dels estats o a trav\u00e9s d’organitzacions com l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU).

\n\nAmb aix\u00f2 s’imposa una conclusi\u00f3: la superviv\u00e8ncia del capitalisme \u00e9s perillosa per a la humanitat i per a moltes altres esp\u00e8cies. Un altre resultat \u00e9s que els motins de fam es generalitzaran.

\n\nSi en analitzar una situaci\u00f3 concreta fem com si el capitalisme no existira, si evitem deliberadament cridar-lo pel seu nom, si abordem el problema des de la perspectiva que aquest imposa, si ens fem la il\u00b7lusi\u00f3 que el problema pot resoldre’s en el marc del capitalisme, mitjan\u00e7ant les seues institucions, o que, com a m\u00ednim, podria reduir-se a un nivell raonable, no tindrem un altre paper que el d’emmascarar el paper del capitalisme.

\n\nAquest sistema continua produint riquesa, per\u00f2 a costa de creixents contradiccions. Les crisis econ\u00f2miques, la pobresa, la degradaci\u00f3 ecol\u00f2gica, les guerres, es multipliquen i la humanitat s’enfronta a una crisi de civilitzaci\u00f3, a un risc per a la seua superviv\u00e8ncia. Totes aquestes cat\u00e0strofes no s\u00f3n la descripci\u00f3 d’una distopia, s\u00f3n la realitat contempor\u00e0nia. I la crisi aliment\u00e0ria \u00e9s una prova d’aix\u00f2.

\n\nLa burgesia de la majoria dels pa\u00efsos imperialistes afirma que l’\u00fanica ra\u00f3 \u00e9s la invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna. Aix\u00ed, fan recaure tota la responsabilitat sobre l’estat rus. Sens dubte, la invasi\u00f3 russa d’un pa\u00eds exportador de cereals ha agreujat els problemes alimentaris del m\u00f3n. No obstant aix\u00f2, la guerra nom\u00e9s ha precipitat la crisi aliment\u00e0ria. Els experts en clima, els cient\u00edfics agr\u00edcoles i les organitzacions globals de la burgesia esperaven una crisi aliment\u00e0ria mundial entorn de 2030. I la ra\u00f3 fonamental era el mercat agroalimentari capitalista, la deterioraci\u00f3 ecol\u00f2gica i la crisi clim\u00e0tica.

\n\nAmb la invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna, el m\u00f3n ha entrat en una crisi aliment\u00e0ria global. A tot el m\u00f3n els preus dels aliments pugen a nivells r\u00e8cord, la vida dels treballadors de molts pa\u00efsos es converteix en un infern per la hiperinflaci\u00f3 i s’enfronten a problemes vitals com la incapacitat d’alimentar-se de manera sana i suficient, l’augment de la desocupaci\u00f3, els fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics extrems, la pujada del nivell de la mar…

\n\n\u00c9s veritat que R\u00fassia i Ucra\u00efna s\u00f3n un vertader graner mundial. Abans de la guerra, el m\u00f3n produ\u00efa entre 780 i 800 milions de tones de blat a l’any. En 2020-2021, Ucra\u00efna va exportar 17 milions de tones de blat (dels 190 milions de tones exportades a tot el m\u00f3n) i 24 milions de tones de dacsa (dels 298 milions). M\u00e9s de 50 pa\u00efsos cobreixen almenys el 30% de les seues necessitats de blat amb R\u00fassia o Ucra\u00efna. Des del 24 de febrer, R\u00fassia bloqueja els ports ucra\u00efnesos de la Mar Negra; per part seua, Ucra\u00efna ha col\u00b7locat mines en la Mar Negra per a protegir la seua costa. Entre 20 i 25 milions de tones de gra (blat, dacsa) i llavors oleaginoses (gira-sol) collides en 2021 estan bloquejades en les seues sitges. Les exportacions es realitzen ara nom\u00e9s per via terrestre, la qual cosa les encareix. En repres\u00e0lia contra R\u00fassia, els Estats Units, la Uni\u00f3 Europea i els seus aliats estan aplicant un embargament econ\u00f2mic, que est\u00e0 provocant que les exportacions de productes b\u00e0sics de R\u00fassia assoleixen un m\u00ednim hist\u00f2ric.

\n\nLes exportacions mar\u00edtimes de blat des d’Ucra\u00efna poden reprendre’s gr\u00e0cies a l’acord signat amb R\u00fassia el 22 de juliol, sota els auspicis de Turquia i l’ONU. Per\u00f2 les primes de l’asseguran\u00e7a de transport, encara que s’aplique l’acord, augmentaran el preu de venda. Am\u00e9s, la guerra continuar\u00e0 afectant l’agricultura ucra\u00efnesa: s’espera que les collites es redu\u00efsquen com a m\u00ednim un 30%.

\n\nD’altra banda, el segon productor mundial de blat, l’\u00cdndia, pateix una sequera afegida als mesos m\u00e9s calorosos dels \u00faltims 121 anys i, per a pal\u00b7liar el risc de fam, l’estat ha prohibit l’exportaci\u00f3 de blat i altres productes alimentaris.

\n\nAmb la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica mundial de 2021 i la guerra d’Ucra\u00efna, els preus del petroli i del gas tamb\u00e9 experimenten pujades r\u00e8cord, la qual cosa es tradueix en un augment dels preus dels fertilitzants i del combustible per a la maquin\u00e0ria agr\u00edcola. A causa dels elevats preus de l’energia i la producci\u00f3 d’aliments, Egipte va prohibir al mar\u00e7 l’exportaci\u00f3 de productes b\u00e0sics com a blat, farina, fesols i llentilles. Indon\u00e8sia, que representa el 60% de les exportacions mundials d’oli de palma, ha prohibit totes les exportacions agr\u00edcoles i aliment\u00e0ries.

\n\nLa pol\u00edtica de la Xina es resumeix en les paraules del seu cap d’Estat, Xi Jinping, que diu en cada oportunitat que el poble xin\u00e9s ha de tindre el seu bol d’arr\u00f2s fermament a les seues mans. En conseq\u00fc\u00e8ncia, l’estat ha limitat les exportacions d’aliments i cereals.

\n\nEl mercat internacional de cereals \u00e9s opac perqu\u00e8 est\u00e0 controlat per un oligopoli d’unes poques grans empreses capitalistes. La crisi aliment\u00e0ria \u00e9s una oportunitat per a ells, igual que la pujada del preu del petroli i del gas \u00e9s una oportunitat per a les companyies petrolieres. L’especulaci\u00f3 amplifica les fluctuacions del mercat mundial. Des del comen\u00e7ament de la guerra, el preu del blat ha pujat un 45%.

\n\nPodem enumerar els resultats de tot plegat de la seg\u00fcent manera:

\n\n