{"id":191,"date":"2022-02-06T12:00:00","date_gmt":"2022-02-06T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=191"},"modified":"2022-02-24T16:10:10","modified_gmt":"2022-02-24T15:10:10","slug":"dissolucio-de-lotan-i-lotsc-fi-de-les-ingerencies-nord-americanes-a-europa-i-russes-a-ucraina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2022\/02\/06\/dissolucio-de-lotan-i-lotsc-fi-de-les-ingerencies-nord-americanes-a-europa-i-russes-a-ucraina\/","title":{"rendered":"Dissoluci\u00f3 de l’OTAN i l’OTSC ! Fi de les inger\u00e8ncies nord-americanes a Europa i russes a Ucra\u00efna!"},"content":{"rendered":"
\n

Soroll de sabres a Europa<\/h3>\n

A l’abril de 2021, el president rus Putin va concentrar 100.000 soldats a la frontera amb Ucra\u00efna i despr\u00e9s els va retirar. Al novembre, ho va tornar a fer. El 17 de gener de 2022, els ex\u00e8rcits bielor\u00fas i rus van comen\u00e7ar uns exercicis militars conjunts. Aqueix mateix dia, el primer ministre brit\u00e0nic Johnson comen\u00e7\u00e0 a entregar equip militar a Ucra\u00efna. El 19 de gener, el president estatunidenc Biden va declarar que Putin volia envair Ucra\u00efna. El 21 de gener, el govern estatunidenc proporcionava armes sofisticades a l’ex\u00e8rcit ucra\u00efn\u00e8s, a trav\u00e9s de Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia, entre elles m\u00edssils antitancs Javelin. El 2 de febrer, Biden augmentava en 3.000 l’efectiu de les tropes estatunidenques a Europa (8.500 ja estaven en alerta) en virtut del tractat militar de l’OTAN. Els governs franc\u00e8s i turc (tots dos membres de l’OTAN) actuaven mentrestant com a mediadors, per a evitar la confrontaci\u00f3.<\/p>\n

Diguen el que diguen els mitjans de comunicaci\u00f3 russos i xinesos, Ucra\u00efna no representa actualment cap perill per a R\u00fassia. Encara que l’ex\u00e8rcit estatunidenc siga superior, Biden no desitja hui una guerra contra R\u00fassia a Europa perqu\u00e8, com Trump abans que ell, est\u00e0 centrat contra la Xina. Secundat per un consens entre els dos grans partits burgesos, s’acontenta amb amena\u00e7ar amb sancions econ\u00f2miques. Per\u00f2 R\u00fassia ha pres precaucions.<\/p>\n

Des de 2014, les autoritats russes han augmentat considerablement la capacitat de la seua economia per a resistir un xoc sever, especialment per al sector bancari i financer. (Le Monde diplomatique, febrer de 2022)<\/quote><\/p>\n

Una v\u00edctima col\u00b7lateral de les sancions econ\u00f2miques rec\u00edproques seria l’Europa Occidental, que patiria el tancament del sistema internacional de pagaments Switch, i en particular l’economia alemanya, que podria veure comprom\u00e8s l’indispensable acc\u00e9s al gas rus. Diguen el que diguen els mitjans estatunidencs i brit\u00e0nics, R\u00fassia no t\u00e9 intenci\u00f3 d’envair i conquistar el que queda d’Ucra\u00efna. Per\u00f2 com amb els moviments militars en la Mar de la Xina, Europa Central s’ha convertit en una zona de perill. La situaci\u00f3 pot canviar bruscament, principalment en detriment de la poblaci\u00f3 d’Ucra\u00efna i del Donbass. Johnson, Biden i Putin tracten de compensar la seua impopularitat interna amb mostres de for\u00e7a nacional. Les rivalitats entre les pot\u00e8ncies capitalistes provoquen inestabilitat i tensions creixents i amenacen m\u00e9s que mai la humanitat.<\/p>\n

L’intent d’encerclament de R\u00fassia per l’imperialisme nord-americ\u00e0<\/h3>\n

L’estat nord-americ\u00e0 defensa els interessos de la seua burgesia, no la democr\u00e0cia, tant a l’interior com a l’exterior. No sols els seus aliats s\u00f3n sovint d\u00e8spotes, com els actuals monarques del Golf, sin\u00f3 que m\u00e9s d’una vegada ha intervingut en altres estats per enderrocar els governs que d’una manera o una altra li destorbaven.<\/p>\n

Quan, despr\u00e9s del col\u00b7lapse dels seus rivals japonesos i alemanys, es va tornar contra el degenerat estat obrer de l’URSS, en un intent de restablir el capitalisme all\u00ed i impedir la propagaci\u00f3 de la revoluci\u00f3 a \u00c0sia, va crear blocs militars: el Pacte de Bagdad a \u00c0sia Occidental, l’ASEAN a \u00c0sia Oriental i l’OTAN, fundada en 1949, que havia de protegir a Europa Occidental de l’amena\u00e7a de l’URSS. En realitat, l’ex\u00e8rcit “sovi\u00e8tic” intervenia m\u00e9s aviat per esclafar el perill revolucionari (Alemanya, 1953; Hongria, 1956; Txecoslov\u00e0quia, 1968).<\/p>\n

Amb les dissensions entre les burocr\u00e0cies estatals i nacionalistes, els Estats Units va poder fins i tot jugar la carta de Iugosl\u00e0via en 1949 i despr\u00e9s la de la Xina en 1971 per a intentar a\u00efllar l’URSS. Com el socialisme en un sol pa\u00eds \u00e9s impossible i els treballadors no sols van ser desprove\u00efts del poder sin\u00f3 que van ser esclafats per la burocr\u00e0cia estalinista, l’economia dirigida va acabar decaient a tot arreu. Sota la pressi\u00f3 militar dels Estats Units, amb Gorbatxov, la casta privilegiada que usurpava el poder a l’URSS, perduda la seua base popular, va claudicar davant el imperialisme alemany (en acceptar l’absorci\u00f3 de la RDA en la RFA en 1989) i estatunidenca (per a evitar la revoluci\u00f3 a Sud-\u00e0frica i Nicaragua en 1990). Finalment va optar pel capitalisme amb Yeltsin en 1992, igual que la burocr\u00e0cia xinesa, fets que han estimulat el capitalisme mundial durant un temps. Per\u00f2 el declivi estatunidenc, ja perceptible quan Nixon va posar fi al sistema monetari internacional de Bretton-Woods en 1971, s’ha accelerat amb l’aparici\u00f3 de l’imperialisme xin\u00e9s.<\/p>\n

L\u00f2gicament, l’OTAN hauria d’haver-se dissolt quan es va desintegrar l’URSS (1989-1991). En tot cas, en 1990-1991, Bush va prometre a Gorbatxov que l’OTAN no s’expandiria cap a l’est. No obstant aix\u00f2, en 1999 incorpor\u00e0 Hongria, Pol\u00f2nia i la Rep\u00fablica Txeca i va intervindre militarment contra S\u00e8rbia, aliada de R\u00fassia. Llavors, el govern estatunidenc va anunciar la seua intenci\u00f3 d’instal\u00b7lar el seu escut antim\u00edssils a Europa de l’Est. En 2002, amb el pretext d’un atac terrorista en el seu s\u00f2l, va enviar tropes a \u00c0sia Central amb perm\u00eds de Putin (Tadjikistan, Kirguizistan, Uzbekistan). En 2008, Bush obri l’OTAN a Ge\u00f2rgia i Ucra\u00efna, sense despertar l’entusiasme d’aquest \u00faltim pa\u00eds. En 2014, Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia, oficialment neutrals, col\u00b7laboren intensament amb l’OTAN. El 8 de gener de 2022, el Secretari d’Estat estatunidenc Blinken confirma el seu suport a l’ingr\u00e9s d’Ucra\u00efna en l’OTAN.<\/p>\n

La resposta de l’imperialisme rus<\/h3>\n

L’Estat rus defensa els interessos de la seua burgesia. El govern que encap\u00e7ala, a causa de la seua feblesa econ\u00f2mica, \u00e9s cada vegada m\u00e9s nacionalista i clerical, cada vegada menys democr\u00e0tic. Acaba de prohibir l’associaci\u00f3 Memorial. No defensa en absolut les minories nacionals, com ho demostra el seu silenci sobre l’opressi\u00f3 nacional a la Xina o la persecuci\u00f3 dels musulmans a l’\u00cdndia, el sacrifici de la causa kurda a S\u00edria quan va ser necessari per a tranquil\u00b7litzar el govern islamista turc, l’annexi\u00f3 de Crimea en detriment dels t\u00e0rtars i els ucra\u00efnesos, la sort dels txetxens dins de les seues fronteres.<\/p>\n

La burgesia russa (formada per oligarques que saquegen la propietat p\u00fablica i mafiosos d’\u00e8xit) va ser inicialment v\u00edctima, sota Yeltsin, de la superioritat dels seus rivals nord-americans i europeus, que es van apoderar r\u00e0pidament de les economies centreeuropees, de nou capitalistes. No obstant aix\u00f2, recolzant-se en la grand\u00e0ria del pa\u00eds, en les seues riqueses naturals, en el seu nivell tecnol\u00f2gic i de formaci\u00f3, en el seu potencial militar, la classe explotadora va aconseguir preservar, sota l’\u00e8gida de Putin (producte del FSB i protegit de Yeltsin), la seua independ\u00e8ncia dels Estats de l’OTAN i tamb\u00e9 de la Xina.<\/p>\n

Ja en 1991, R\u00fassia va poder comptar amb Transn\u00edstria, la burocr\u00e0cia de la qual es va separar de Mold\u00e0via, que s’havia independitzat abans de restablir el capitalisme. El refer\u00e8ndum de 2006 es va decantar per la tornada a R\u00fassia. Transn\u00edstria, a la frontera occidental d’Ucra\u00efna, alberga actualment milers de soldats russos.<\/p>\n

Per contrarestar l’atracci\u00f3 d’Occident, el naixent estat rus va intentar crear una Comunitat d’Estats Independents en 1991. Davant el seu frac\u00e0s, Putin va llan\u00e7ar en 1995 la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica Euroasi\u00e0tica (UEEA), una uni\u00f3 duanera i un mercat com\u00fa que actualment inclou Arm\u00e8nia, Bielor\u00fassia, el Kazakhstan, Kirguizistan i R\u00fassia.<\/p>\n

Juntament amb la Xina, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, l’\u00cdndia, el Pakistan, l’Iran i Uzbekistan, R\u00fassia va crear en 2001 l’Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 de Xangai (OCS), i en 2002 va formar una alian\u00e7a militar amb Arm\u00e8nia, Bielor\u00fassia, Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan: l’Organitzaci\u00f3 del Tractat de Seguretat Col\u00b7lectiva (OTSC). A Kazakhstan, un Estat que mant\u00e9 la seua autonomia entre els Estats Units, R\u00fassia i la Xina, l’OTSC acaba d’ajudar el govern de Tokayev a reprimir una revolta obrera al gener. Ara est\u00e0 m\u00e9s estretament vinculada a R\u00fassia.<\/p>\n

Aprofitant la incapacitat militar de la Uni\u00f3 Europea (la UE no t\u00e9 ex\u00e8rcit propi i la majoria dels seus Estats continuen sent membres de l’OTAN dirigida pels Estats Units) i les dificultats de l’imperialisme estatunidenc (Vene\u00e7uela, l’Iraq, l’Afganistan…), l’estat rus ha aconseguit afluixar la pressi\u00f3 dels Estats Units. En la pr\u00e0ctica, ja no hi ha bases militars estatunidenques a \u00c0sia Central. Tamb\u00e9 ha bloquejat l’entrada de Ge\u00f2rgia i Ucra\u00efna en l’OTAN. L’ex\u00e8rcit rus va intervindre a Ge\u00f2rgia en 2008, separant dues zones (Oss\u00e8tia del Sud i Abkh\u00e0zia), la qual cosa va impedir l’ingr\u00e9s en l’OTAN. R\u00fassia va tractar de reimplantar el govern ucra\u00efn\u00e8s de Yanuk\u00f3vich en 2013, per\u00f2 un moviment popular contra la subordinaci\u00f3 a R\u00fassia i contra la repressi\u00f3 va obstaculitzar l’operaci\u00f3. Desafiant el Memor\u00e0ndum de Budapest signat amb Ucra\u00efna en 1994, Putin va envair llavors Crimea (poblada per russos des que Stalin va deportar als t\u00e0rtars) i va fomentar la separaci\u00f3 del Donbass (predominantment russoparlant).<\/p>\n

R\u00fassia va salvar al d\u00e8spota Assad en 2015, ja secundat pel r\u00e8gim islamista de l’Iran. A canvi, va ampliar i va modernitzar la seua base militar en Tartus. L’Estat rus tamb\u00e9 es va afermar en 2020 a L\u00edbia donant suport, a trav\u00e9s de la mil\u00edcia privada Wagner, l’ELN del mariscal Haftar contra el GAN secundat per l’ex\u00e8rcit turc i les seues tropes auxiliars gihadistes exportades de S\u00edria. A Bielor\u00fassia, en 2020, davant les protestes populars, el d\u00e8spota Lukashenko, que fins llavors havia mantingut un cert equilibri entre l’imperialisme occidental i el rus, va haver de rec\u00f3rrer al seu ve\u00ed. Bielor\u00fassia \u00e9s ara un sat\u00e8l\u00b7lit de R\u00fassia. L’imperialisme rus intenta suplantar l’imperialisme franc\u00e8s a la Rep\u00fablica Centreafricana i a Mali, gr\u00e0cies als mercenaris de l’empresa Wagner.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, donada la feblesa de la seua base econ\u00f2mica i malgrat les seues difer\u00e8ncies, l’estat rus es veu obligat a recolzar-se en l’imperialisme xin\u00e9s per a resistir l’imperialisme estatunidenc. D’ac\u00ed la declaraci\u00f3 de Pequ\u00edn del 4 de febrer, en la qual Putin i Xi manifestaren que encarnen l’aut\u00e8ntica “democr\u00e0cia” <\/em>(sic) i que volen un “m\u00f3n multipolar” <\/em>(\u00e9s a dir, una redivisi\u00f3 del m\u00f3n que nom\u00e9s es pot aconseguir a costa dels Estats Units, el Jap\u00f3, Alemanya, Fran\u00e7a, Gran Bretanya, etc.).<\/p>\n

L’esquarterament de l’Estat burg\u00e9s ucra\u00efn\u00e8s<\/h3>\n

El restabliment del capitalisme a Ucra\u00efna va seguir un curs similar al de R\u00fassia (una burgesia d’oligarques i g\u00e0ngsters en un pa\u00eds que \u00e9s un dels m\u00e9s corruptes del m\u00f3n des de llavors). Per\u00f2 es va mesclar amb un nacionalisme local que, al llarg del segle XX, sempre va fer el joc a l’imperialisme alemany (contra el poder dels soviets primer i despr\u00e9s contra l’URSS burocratitzada) i sovint va adquirir un car\u00e0cter antisemita i feixista.<\/p>\n

El naixent estat burg\u00e9s, igual que els de Bielor\u00fassia i Litu\u00e0nia, en 1991, es va beneficiar de la ren\u00fancia del ressuscitat estat burg\u00e9s polon\u00e8s als seus territoris orientals anteriors a la Segona Guerra Mundial. La independ\u00e8ncia dins de les fronteres heretades de l’URSS (incloent el Donbass i Crimea) va ser reconeguda per R\u00fassia en 1994 a canvi de renunciar a les armes nuclears (tamb\u00e9 heretades de l’URSS). La majoria dels ciutadans ucra\u00efnesos eren biling\u00fces (parlaven ucra\u00efn\u00e8s i rus).<\/p>\n

Atenent als seus vincles econ\u00f2mics amb Occident i Orient, i al igual que Bielor\u00fassia, el Kazakhstan i molts altres, l’estat burg\u00e9s ucra\u00efn\u00e8s va intentar maniobrar en els seus primers anys entre els diferents imperialismes (en el seu cas, principalment l’estatunidenc, el rus i l’alemany). Per aix\u00f2, quan el capitalisme ucra\u00efn\u00e8s es va veure sacsejat per la crisi capitalista mundial de 2008 -el seu PIB va caure un 15% en 2009-, els imperialismes europeu occidental i rus van acudir al seu rescat, salvant els seus bancs i proporcionant energia barata.<\/p>\n

Aquest equilibri inestable es va veure alterat en 2013, no per la q\u00fcesti\u00f3 de l’OTAN, sin\u00f3 per la compet\u00e8ncia entre dos projectes ostensiblement econ\u00f2mics, la Uni\u00f3 Europea (UE) i la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica Eurasi\u00e0tica (UEEA). La UE, fundada en 1957, \u00e9s l’acord regional m\u00e9s avan\u00e7at del m\u00f3n. Codirigida per l’imperialisme alemany (econ\u00f2micament el m\u00e9s fort) i el franc\u00e8s (econ\u00f2micament el segon, per\u00f2 militarment superior), la UE comprenia llavors 28 Estats, entre els quals es trobaven molts antics socis econ\u00f2mics de l’URSS (Bulg\u00e0ria, Hongria, Pol\u00f2nia, Romania, Eslov\u00e0quia, Rep\u00fablica Txeca), i fins i tot rep\u00fabliques anteriorment vinculades a l’URSS (Est\u00f2nia, Let\u00f2nia, Litu\u00e0nia) o a Iugosl\u00e0via (Cro\u00e0cia, Eslov\u00e8nia).<\/p>\n

El president Yanuk\u00f3vich, triat en 2010 contra Timoshenko, va girar cada vegada m\u00e9s cap a l’autoritarisme i en 2013 va suspendre la cooperaci\u00f3 amb la UE, especialment desavantatjosa per a l’economia del Donbass, en favor d’un acord amb la UEEA, m\u00e9s favorable a curt termini.<\/p>\n

Ucra\u00efna amputada per R\u00fassia i satel\u00b7litzada pels imperialismes occidentals<\/h3>\n

Per\u00f2 mentre una minoria de la poblaci\u00f3, especialment en el sud-est, estava d’acord, la majoria de la poblaci\u00f3, especialment en l’oest, preferia la primera soluci\u00f3. Aix\u00f2 va conduir a manifestacions violentament reprimides a K\u00edev, cada vegada m\u00e9s emmarcades per grups feixistes: PS (Pravy Sektor, Sector de Dreta, una federaci\u00f3 de grups feixistes) i OUN (Organitzaci\u00f3 de Nacionalistes Ucra\u00efnesos, l’antiga organitzaci\u00f3 de Stepan Bandera que va col\u00b7laborar amb el r\u00e8gim nazi). 75 persones van ser assassinades per homes armats no identificats el dijous 20 de febrer de 2014. Yanuk\u00f3vich va ser destitu\u00eft per la Rada (el Parlament ucra\u00efn\u00e8s) el 22 de febrer i va fugir a R\u00fassia.<\/p>\n

El 23 de febrer de 2014, la Rada despullava el rus (i a diverses altres lleng\u00fces regionals, incl\u00f2s el roman\u00e8s) de l’estatus de llengua oficial en 13 de les 27 regions. Ratificava un govern provisional que inclo\u00efa a diversos feixistes. I tancava un acord amb la UE.<\/p>\n

L’imperialisme rus va prendre repres\u00e0lies annexionant Crimea el 27 de febrer i donant suport per tots els mitjans a l’al\u00e7ament dels separatistes pro-russos (entre els quals es troben mafiosos i feixistes) en l’est d’Ucra\u00efna, la regi\u00f3 m\u00e9s poblada despr\u00e9s de K\u00edev, que compr\u00e8n una minoria \u00e8tnica russa i una majoria de russoparlants. Parts de les regions de Donetsk i Luhansk van ser proclamades rep\u00fabliques independents (DNR i LNR) al maig de 2014, despr\u00e9s de sengles refer\u00e8ndums impugnats.<\/p>\n

Com l’ex\u00e8rcit ucra\u00efn\u00e8s \u00e9s poc apte per a enfrontar-se als seus propis ciutadans, el govern va crear una gu\u00e0rdia nacional contra els separatistes. La gu\u00e0rdia nacional compta amb el suport d’unitats “de voluntaris”, com ara el Batall\u00f3 Donbass, el Batall\u00f3 Dnipro (compost per mercenaris estatunidencs i feixistes del SP), el Batall\u00f3 Aidar (una mescla de bandits i feixistes) el batall\u00f3 Djokhar Douda\u00efev (compost per islamistes txetxens), la Legi\u00f3 Georgiana (nom pres dels auxiliars georgians de l’ex\u00e8rcit alemany de 1941), el batall\u00f3 Azov (compost per nazis de diversos pa\u00efsos), el batall\u00f3 OUN, el batall\u00f3 PG…<\/p>\n

El 5 de setembre de 2014, sota la pressi\u00f3 de Fran\u00e7a i Alemanya, els representants d’Ucra\u00efna, R\u00fassia, la DNR (Donetsk) i l’LNR (Lugansk) van signar el Protocol de Minsk, que preveia la fi de les hostilitats, l’establiment del federalisme, l’alliberament de tots els presoners i una amnistia. El conflicte ha disminu\u00eft en intensitat, per\u00f2 no ha cessat. L’annexi\u00f3 de Crimea i la guerra civil han despla\u00e7at 1,5 milions de persones. El conflicte ha causat gaireb\u00e9 8.000 morts.<\/p>\n

Per part seua, l’estat rus va eliminar els fundadors de les “rep\u00fabliques populars”: Bolotov (LNR) va dimitir a l’agost de 2014 i Zakhartchenko (DNR) va ser v\u00edctima d’un atemptat a l’agost de 2018. 230 persones (entre elles, uns 160 t\u00e0rtars) han sigut empresonades per raons pol\u00edtiques a Crimea des de 2014. L’estat rus ha prohibit el Medjli, l’assemblea dels t\u00e0rtars. S’ha prohibit l’acc\u00e9s als representants de la comunitat. Des de l’annexi\u00f3, els t\u00e0rtars ja no estan autoritzats a organitzar el 18 de maig la seua concentraci\u00f3 per a commemorar la deportaci\u00f3 dels seus avantpassats per Stalin. L’Estat rus est\u00e0 armant i assessorant les tropes separatistes en Donbass i duent a terme una guerra de guerrilles cibern\u00e8tica permanent contra Ucra\u00efna.<\/p>\n

A l’octubre de 2014, en les eleccions legislatives (sense Crimea ni la major part de Donbass) els tres partits feixistes van obtindre nom\u00e9s el 10% dels vots. El govern de K\u00edev, en el qual ja no hi ha ministres feixistes, no va acceptar concedir l’autonomia a Donbass. Purg\u00e0 l’aparell estatal dels seus nombrosos elements pro-russos. Va integrar els batallons de voluntaris en l’ex\u00e8rcit oficial, encara que aix\u00f2 suposara concedir la ciutadania ucra\u00efnesa als combatents estrangers. Al febrer de 2017, el govern ucra\u00efn\u00e8s es va enfrontar als batallons feixistes que havien decidit bloquejar la frontera amb les zones separatistes.<\/p>\n

El Canad\u00e0, membre de l’OTAN, entrena i equipa l’ex\u00e8rcit ucra\u00efn\u00e8s. Turquia, que s’ha enfrontat a R\u00fassia en S\u00edria i L\u00edbia, ven a Ucra\u00efna els drons que van demostrar la seua v\u00e0lua en la victoriosa guerra de l’Azerbaidjan contra Arm\u00e8nia a l’abril de 2020.<\/p>\n

A l’abril de 2019, Zelensky va ser elegit president amb la promesa d’acabar amb la corrupci\u00f3 i de pau per a la poblaci\u00f3. Encara que li agradaria recuperar el Donbass, tamb\u00e9 tem que l’ex\u00e8rcit ucra\u00efn\u00e8s es veja arrossegat a una lluita desigual amb l’ex\u00e8rcit rus, mentre que Biden li podria deixar tirat. Per aix\u00f2, demana a Putin que “prenga mesures” <\/em>i als seus aliats que “no causar p\u00e0nic”.<\/em><\/p>\n

La probabilitat d’atac existeix, no ha desaparegut i no ha sigut menys greu en 2021, per\u00f2 no veiem una escalada major que l’any passat. No necessitem aquest p\u00e0nic. (Volodymyr Zelensky, confer\u00e8ncia de premsa, 28 de gener de 2022)<\/quote><\/p>\n

La tasca del moviment obrer<\/h3>\n

Probablement en 2014 hi havia molts treballadors entre els manifestants de K\u00edev i de Donbass, igual que entre els manifestants i vaguistes de Bielor\u00fassia en 2021, per\u00f2 no tenien un instrument amb el qual lluitar, un partit propi. Estaven dividits, enfrontats entre si, i van ser l’instrument, els uns i els altres, de forces burgeses locals, dels seus propis explotadors, i en el marc de la lluita entre les pot\u00e8ncies imperialistes que condueixen el m\u00f3n a la ru\u00efna.<\/p>\n

En altres llocs, en lloc de tra\u00e7ar un rumb independent, revolucionari i internacionalista, les organitzacions de la classe obrera es van alinear, i encara hui s’alineen, a vegades amb la burgesia russa, a vegades amb les burgesies occidentals. El problema no \u00e9s que Donbass siga militarment m\u00e9s feble que Ucra\u00efna, ni que Ucra\u00efna siga m\u00e9s feble que R\u00fassia, ni que R\u00fassia siga m\u00e9s feble que els Estats Units. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el repartiment del m\u00f3n entre les pot\u00e8ncies imperialistes, que fa recaure el pes del militarisme sobre l’esquena dels productors i l’enorme potencial de forces contrarevolucion\u00e0ries i destructives. El capitalisme podrit promou permanentment m\u00faltiples guerres locals i ja ha provocat dues guerres mundials amb l’\u00fas de totes les armes disponibles en el seu moment.<\/p>\n

Els treballadors de tota Ucra\u00efna han d’unir-se sense importar l’idioma que parlen, sense importar la seua \u00e8tnia, i han de tendir la m\u00e0 als treballadors de Pol\u00f2nia, R\u00fassia, Mold\u00e0via, Bielor\u00fassia, Romania, Eslov\u00e0quia, Hongria i tota Europa. Sense una internacional obrera revolucion\u00e0ria, els treballadors d’Europa de l’Est i de la resta del m\u00f3n seguiran atrapats en l’inextricable embull de nacionalismes oposats, els treballadors del m\u00f3n seguiran dividits entre les diferents camarilles dels seus explotadors. A Ucra\u00efna, com a tot arreu, hem de construir un partit inspirat en el marxisme, que reprenga la tradici\u00f3 internacionalista del bolxevisme.<\/p>\n