{"id":174,"date":"2021-11-03T12:00:00","date_gmt":"2021-11-03T11:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=174"},"modified":"2021-12-04T18:38:14","modified_gmt":"2021-12-04T17:38:14","slug":"una-derrota-historica-de-limperialisme-america-que-no-beneficia-al-proletariat-afganes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2021\/11\/03\/una-derrota-historica-de-limperialisme-america-que-no-beneficia-al-proletariat-afganes\/","title":{"rendered":"Una derrota hist\u00f2rica de l&#8217;imperialisme americ\u00e0 que no beneficia al proletariat afgan\u00e9s"},"content":{"rendered":"\n<div id='corps_texte'>\nLa fugida del president afgan\u00e9s Ashraf Ghani a la Uni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs, a mitjan agost de 2021, i els helic\u00f2pters evacuant els ciutadans de l&#8217;ambaixada dels Estats Units, a la fi d&#8217;agost, s\u00f3n s\u00edmbols del col\u00b7lapse del govern titella en vigor des de 2014 i del frac\u00e0s de les pot\u00e8ncies imperialistes occidentals, especialment dels Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia. <br><br>\n\nLa difer\u00e8ncia amb Vietnam en 1975 \u00e9s que all\u00ed el moviment nacional estava dirigit per un partit que es basava en l&#8217;expropiaci\u00f3 del capital en el nord del pa\u00eds i es recolzava en l&#8217;economia col\u00b7lectivitzada i planificada de l&#8217;URSS i la Xina. El Partit &#8220;Comunista&#8221; vietnamita i l&#8217;FLN no sols van ser capa\u00e7os d&#8217;aglutinar la classe obrera, els llauradors pobres i una part dels intel\u00b7lectuals del pa\u00eds dividit i ocupat, sin\u00f3 que, malgrat el seu car\u00e0cter burocr\u00e0tic i nacionalista, van estimular -involunt\u00e0riament- la revolta de la joventut estudiantil i dels treballadors negres als EUA, la ciutadella incontestable de l&#8217;imperialisme mundial. <br><br>\n\nLa causa de la independ\u00e8ncia i la unitat de l&#8217;Afganistan est\u00e0 hui confiscada pels talibans, l&#8217;organitzaci\u00f3 dels terratinents, dels mul\u00b7l\u00e0s i els caps tribals, als quals Trotsky va descriure com &#8220;els elements m\u00e9s sinistres i reaccionaris, imbu\u00efts dels pitjors prejudicis panisl\u00e0mics&#8221; (Discurs en la Universitat Comunista dels Treballadors d&#8217;Orient, 21 d&#8217;abril de 1924). Aquesta paradoxa s&#8217;explica per la restauraci\u00f3 del capitalisme a Europa de l&#8217;Est, R\u00fassia, la Xina i Vietnam a la fi del segle XX, aix\u00ed com per la incapacitat del partit estalinista de l&#8217;Afganistan per a dirigir una revoluci\u00f3 social i expropiar les classes posse\u00efdores locals en 1973-1979. <br><br>\n\n<h3>1944-1978: un estat heterogeni estripat entre els EUA i l&#8217;URSS<\/h3>\nEl pa\u00eds \u00e9s heterogeni. Les seues fronteres provenen de la divisi\u00f3 de la regi\u00f3 entre els imperis brit\u00e0nic i rus, en el segle XIX. Inclou diverses lleng\u00fces pr\u00f2ximes a la fam\u00edlia persa: dar\u00ed, paixtu del nord, paixtu del sud o de la fam\u00edlia turca: uzbek del sud, turcman; i diverses religions: majoria musulmana sunnita, minoria musulmana xi\u00efta, budistes, hind\u00fas, sikhs&#8230; <br><br>\n\nEn 1973, la poblaci\u00f3 era de poc m\u00e9s de 12 milions. Uns 100.000 treballaven en empreses industrials, 300.000 en petites empreses artesanals i la resta vaig vivia de l&#8217;agricultura. Aquesta dep\u00e9n principalment del reg. La propietat est\u00e0 altament concentrada, de manera que el 4% de la poblaci\u00f3 controla el 40% de les terres cultivables. El clergat, predominantment musulm\u00e0, justifica religiosament aquest fet. <br><br>\n\nEn aquell moment, la universitat era l&#8217;escenari de violents enfrontaments entre reaccionaris clericals i nacionalistes progressistes. Els islamistes (Burhanuddin Rabbani, Ahmad Shah Massoud, Gulbuddin Hekmatyar&#8230;) estaven estructurats en la Jamiat (Societat Isl\u00e0mica). Els estalinistes (Mir Akbar Khyber, Babrak Karmal i Nur Muhammad Taraki&#8230;) van fundar el Partit Democr\u00e0tic Popular de l&#8217;Afganistan (PDPA) en 1965, que va reunir joves amb aspiracions revolucion\u00e0ries i a oportunistes amb apetits arribistes. Per desgr\u00e0cia, el partit estava sota la influ\u00e8ncia de la ve\u00efna URSS. La seua estrat\u00e8gia oficial era la &#8220;revoluci\u00f3 per etapes&#8221; i el &#8220;front \u00fanic antiimperialista&#8221;: per a dur a terme una revoluci\u00f3 democr\u00e0tica en alian\u00e7a amb la burgesia nacional, el seu objectiu pr\u00e0ctic era neutralitzar l&#8217;Afganistan a nom de la ve\u00efna URSS, sotmesa a la pressi\u00f3 militar, econ\u00f2mica i ideol\u00f2gica de l&#8217;imperialisme estatunidenc. <br><br>\n\nEl PDPA va liderar el moviment estudiantil en la capital i les vagues en els sectors del transport, la construcci\u00f3, el t\u00e8xtil, la mineria i l&#8217;energia el\u00e8ctrica, i fins i tot va comen\u00e7ar a establir-se en el camp. Es dividia en dues fraccions: <br><br>\n\n<ul><li>La dreta, amb Karmal, pretenia democratitzar la monarquia i publicava Partxam (Bandera), un peri\u00f2dic tolerat pel r\u00e8gim;<\/li>\n<li>L&#8217;ala esquerra, amb Taraki i Hafizullah Amin, era partidari de la rep\u00fablica i publicava Khalq (Poble), un peri\u00f2dic que va ser r\u00e0pidament prohibit.<\/li><\/ul><br><br>\n\nEl pa\u00eds va entrar en una fase prerevolucion\u00e0ria. Un general, ex primer ministre i membre de la fam\u00edlia reial, Mohammed Daud, va dirigir un colp militar amb el suport del PDPA-Partxam i proclam\u00e0 la rep\u00fablica: no era aquest el front \u00fanic antiimperialista tan esperat? Com a mostra d&#8217;agra\u00efment, el PDPA-Partxam va obtindre diversos ministeris. <br><br>\n\nDaud no va complir les seues promeses: ni reforma agr\u00e0ria, ni modernitzaci\u00f3 radical del pa\u00eds. A m\u00e9s, va adoptar la mateixa pol\u00edtica de repressi\u00f3 contra els treballadors i els estudiants que el rei deposat. En 1974, Daud va despatxar els ministres del PDPA-Partxam quan va triar als Estats Units enfront de l&#8217;URSS. <br><br>\n\nPer a trobar un punt de suport, va exasperar el nacionalisme i va atacar l&#8217;estat ve\u00ed del Pakistan reclamant territoris controvertits i acollint camps d&#8217;entrenament de la guerrilla nacionalista balutxi. En repres\u00e0lia, el govern de Bhutto va fer costat als islamistes de l&#8217;Afganistan, fero\u00e7os opositors a la rep\u00fablica, que van desenvolupar estretes relacions amb el servei secret pakistan\u00e9s (ISI). El 22 de juliol de 1975 es va produir un al\u00e7ament islamista en el qual van participar Burhanuddin Rabbani, Ahmad Shah Masud i *Gulbuddin Hekmatyar. <br><br>\n\n<h3>1978-1979: una revoluci\u00f3 social avortada<\/h3>\nAl juliol de 1977, el Kremlin va ordenar la reunificaci\u00f3 del PDPA sobre la base del repartiment del Comit\u00e9 Central al 50% per a cada fracci\u00f3, malgrat que Khalq tenia m\u00e9s del 80% de la base (uns 8.000 membres i 42.000 simpatitzants). <br><br>\n\nEl 17 d&#8217;abril de 1978, el govern de Daud va fer assassinar a Mir Akbar Khyber, un dirigent del PDPA-Partxam. El PDPA va convocar manifestacions que van mobilitzar entre 15.000 i 50.000 participants. En resposta, Daud va manar detindre a Taraki i Karmal en la nit del 25 al 26 d&#8217;abril. En Jalalabad, hi hagu\u00e9 intercanvis de trets entre diferents unitats de l&#8217;ex\u00e8rcit. El 27 d&#8217;agost de 1973, durant la manifestaci\u00f3 de protesta a Kabul, avions Mig pilotats per rebels van disparar coets contra el palau presidencial. Secundats per unitats de tancs, els amotinats van matar Daud i van entregar el poder al PDPA. <br><br>\n\nLa poblaci\u00f3 de Kabul es va manifestar en massa sota la bandera roja. El govern de Brezhnev de l&#8217;URSS va ser agafat per sorpresa. La revoluci\u00f3 de saur (saur, per abril) no va ser el resultat d&#8217;un colp d&#8217;estat planificat de manera magistral, sin\u00f3 una simple q\u00fcesti\u00f3 de circumst\u00e0ncies. No va haver-hi una revoluci\u00f3 rural que donara suport a l&#8217;inici de la revoluci\u00f3 urbana, que al seu torn estava limitada per l&#8217;abs\u00e8ncia de soviets i la naturalesa del PDPA. Aquest \u00faltim estava alineat amb el nacionalisme burg\u00e9s (de la mena de Gandhi a l&#8217;\u00cdndia, N\u00e1sser a Egipte, Sukarno a Indon\u00e8sia, Per\u00f3n a l&#8217;Argentina, etc.) i havia rom\u00e0s sota la forta influ\u00e8ncia de l&#8217;URSS des de la seua creaci\u00f3. La transformaci\u00f3 socialista de l&#8217;Afganistan no era el seu objectiu. <br><br>\n\nEs va establir la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica de l&#8217;Afganistan. Taraki (PDPA-Khalq) es converteix en president del Consell Revolucionari, Karmal (PDPA-Partxam) en vicepresident, Amin (PDPA-Khalq) en ministre d&#8217;Afers exteriors. Ni una sola dona en el govern. <br><br>\n\nA part de l&#8217;adopci\u00f3 de la bandera roja, el govern de Taraki-Karmal va adoptar mesures progressistes: abolici\u00f3 de la usura, igualtat jur\u00eddica d&#8217;homes i dones, prohibici\u00f3 dels matrimonis for\u00e7ats, limitaci\u00f3 del dot, campanya d&#8217;alfabetitzaci\u00f3, reconeixement de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries, repartiment de terres&#8230; Per\u00f2 el govern es va mostrar incapa\u00e7 de crear un moviment camperol, sobretot perqu\u00e8 va deixar als explotadors rurals el control del reg, la qual cosa anul\u00b7lava els efectes de qualsevol llei de repartiment de terres. <br><br>\n\n<h3>1978-1992: la contrarevoluci\u00f3 dels mujahidins<\/h3>\n\nAquestes mesures van enfurir als terratinents, els l\u00edders dels clans i els 300.000 membres del clergat isl\u00e0mic. La reforma agr\u00e0ria i l&#8217;emancipaci\u00f3 de les dones van posar en contra seua a tota la contrarevoluci\u00f3 islamista, ja fora teocr\u00e0tica o mon\u00e0rquica, sunnita o xi\u00efta, paixtu o hazarae: Hezb-i-Islami Gulbuddin (Partit Isl\u00e0mic de Hekmatyar), Jamaat-i-Islami (Isl\u00e0mica Societat de Rabbani i Massoud), Jebh-e-Nejat-e \u200b\u200bMelli (Front Nacional per a l&#8217;Alliberament de Modjadeddi), Harakat-eenqetab-i Islami (Moviment de la Revoluci\u00f3 Isl\u00e0mica de Mohammedi), Mahaz-e- Melli- i-Islami (Front Nacional Isl\u00e0mic de Gailani), Choura-e-ettefaq (Consell d&#8217;Unitat Isl\u00e0mica de Behechti), Harakat-i-Isami (Moviment Isl\u00e0mic Mosseni), etc. Tots criden als &#8220;mujahidins&#8221; (combatents) al &#8220;gihad&#8221; (guerra santa) lliurada contra &#8220;els impius&#8221; i &#8220;els comunistes&#8221;. Alguns regiments s&#8217;uneixen als islamistes. <br><br>\n\nEls serveis secrets, inclosos l&#8217;ISI del Pakistan, la IPTF \u00e0rab i la CIA estatunidenca (amb l&#8217;aprovaci\u00f3 de Carter, Partit Dem\u00f2crata), proporcionen les armes i els mitjans de comunicaci\u00f3. Les xarxes islamistes internacionals vinculades a ells proporcionen diners i voluntaris. Tots els fundadors d&#8217;Al-Qaida (incl\u00f2s l&#8217;hereu d&#8217;una gran fam\u00edlia capitalista d&#8217;Ar\u00e0bia Saudita, Bin Laden) van comen\u00e7ar en aquest moment. <br><br>\n\nEl govern burg\u00e9s modernitzador va respondre a aquest desafiament creixent amb mitjans militars. L&#8217;ex\u00e8rcit va bombardejar els llogarets refractaris sense distingir entre vassalls explotats i senyors feudals, camperols i imans. <br><br>\n\nAl juliol de 1978, el govern, impotent per a derrotar la contrarevoluci\u00f3, es va dissoldre. El PDPA-Partxam volgu\u00e9 retrocedir en determinades reformes i arribar a un comprom\u00eds amb la burgesia nacional representada per Daud. El PDPA-Khalq el purga: els l\u00edders de Partxam s\u00f3n exiliats, els seus partidaris empresonats o assassinats. Al desembre de 1978, Taraki va signar un tractat d&#8217;amistat amb Brezhnev. Al mar\u00e7 de 1979, li va demanar a Kosygin que enviara tropes, al que es va negar. El propi PDPA-Khalq esclata: Taraki, sota la influ\u00e8ncia d&#8217;assessors russos, acomiada Amin al setembre de 1979. Per\u00f2 aquest lidera un colp d&#8217;estat victori\u00f3s i assassina el &#8220;gran cap&#8221; a l&#8217;octubre. En aquestes condicions, el suport popular a les ciutats s&#8217;enfonsa. D&#8217;altra banda, els gihadistes se senten refor\u00e7ats per la contrarevoluci\u00f3 islamista a l&#8217;Iran. <br><br>\n\n<h3>1979-1989: la intervenci\u00f3 de l&#8217;URSS<\/h3>\nAl desembre de 1979, el govern de l&#8217;URSS, que temia que el ve\u00ed Afganistan caiguera sota el domini de l&#8217;imperialisme estatunidenc i que el gihad contaminara els seus propis territoris a \u00c0sia Central, va enviar tropes. El KGB i les forces especials russes varen liquidar Amin i un bon nombre de membres del comit\u00e9 central del PDPA-Khalq (operaci\u00f3 Chtorm-333). <br><br>\n\nAlineats amb les pot\u00e8ncies imperialistes del moment, els partits socialdem\u00f2crates i laboristes del m\u00f3n condemnaren la intervenci\u00f3 de l&#8217;URSS. Els seguiren tots els maoistes, diversos partits &#8220;comunistes&#8221; venuts a la seua pr\u00f2pia burgesia des de 1935 i la majoria dels corrents resultants de la descomposici\u00f3 de la IV Internacional despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial: cliffistes (SWP \/ Gran Bretanya brit\u00e0nica, SR \/ Egipte\u2026), pablistes-morenistes (PTS \/ l&#8217;Argentina, PSTU \/ el Brasil\u2026), lambertistes (POID \/ Fran\u00e7a, POI \/ Fran\u00e7a, PT \/ Alg\u00e8ria\u2026), grantistes (SP \/ Gran Bretanya, Salt \/ Estats Units, El Militant \/ Espanya \u2026.), Pablistes-mandelians (NPA \/ Fran\u00e7a, PST \/ Alg\u00e8ria, SR \/ Gran Bretanya\u2026), hardistes (EL \/ Fran\u00e7a\u2026), etc. <br><br>\n\n<figure>\n    <img decoding=\"async\" src=\"\/images\/sc_04011980.jpg\" class=\"images\">\n    <figcaption><center><em>Socialist Challenge, <\/em>Gran Bretanya, 4 gener 1980<\/center><\/figcaption>\n<\/figure>\n<br>\n<figure>\n    <img decoding=\"async\" src=\"\/images\/sw_12011980.jpg\" class=\"images\">\n    <figcaption><center><em>Socialist Worker, <\/em>SWP\/Gran Bretanya, 12 gener 1980<\/center><\/figcaption>\n<\/figure>\n<br>\n<figure>\n    <img decoding=\"async\" src=\"\/images\/6155cc518f7e3.jpg\" class=\"images\">\n    <figcaption><center><em>Lutte ouvri\u00e8re<\/em>, LO\/Fran\u00e7a, 19 gener 1980<\/center><\/figcaption>\n<\/figure>\n<br>\n<figure>\n    <img decoding=\"async\" src=\"\/images\/6155cc51a9ee1.jpg\" class=\"images\">\n    <figcaption><center><em>Informations ouvri\u00e8res<\/em>, PCI\/Fran\u00e7a, 1 mars 1980<\/center><\/figcaption>\n<\/figure>\n<br>\n<figure>\n    <img decoding=\"async\" src=\"\/images\/6155cc51c2054.jpg\" class=\"images\">\n    <figcaption><center><em>Correu Internacional<\/em>, LIT-QI, setembre 1985<\/center><\/figcaption>\n<\/figure>\n<br>\n<figure>\n    <img decoding=\"async\" src=\"\/images\/sw_051988.jpg\" class=\"images\">\n    <figcaption><center><em>Socialist Worker, <\/em>ISO\/Etats-Unis, maig 1988<\/center><\/figcaption>\n<\/figure>\n<br><br><br><br>\n\nCom si fora possible ser neutral en un conflicte que enfronta un govern que duu a terme la reforma agr\u00e0ria o l&#8217;emancipaci\u00f3 de la dona contra la reacci\u00f3 feudal i clerical que s&#8217;oposa fero\u00e7ment a aix\u00f2, que vol esclafar totes les organitzacions obreres. <br><br>\n\n<quote class=\"citations\">Referent als Estats i a les nacions m\u00e9s endarrerits, on predominen les  relacions  feudals,  patriarcals  o  patriarcal-camperoles,  cal tindre  sobretot present:<br><br>\n\n<ul><li>1) L&#8217;obligaci\u00f3 de tots els partits comunistes d&#8217;ajudar el moviment democr\u00e0tic-burg\u00e9s  d&#8217;alliberament en  aqueixos  pa\u00efsos [&#8230;]<\/li><br><br>\n\n<li>2)  La  necessitat  de lluitar contra  el  clergat  i  els altres elements  reaccionaris  i  medievals que exerceixen influ\u00e8ncia als pa\u00efsos endarrerits;<\/li> <br><br>\n\n<li>3) La necessitat de lluitar contra el panislamisme i altres corrents d&#8217;aquesta \u00edndole que tracten de combinar el moviment d&#8217;alliberament contra l&#8217;imperialisme europeu i americ\u00e0 amb l&#8217;enfortiment de les posicions dels khans, dels terratinents, dels mul\u00b7l\u00e0s (II Congr\u00e9s de la Internacional Comunista, <em>Tesi sobre les q\u00fcestions nacionals i colonials<\/em>, juliol de 1920)<\/li><\/ul><br><br>\n\nEl proletariat secunda i planteja les seues pr\u00f2pies reivindicacions parcials, com una rep\u00fablica democr\u00e0tica independent, la concessi\u00f3 a les dones dels drets que se&#8217;ls neguen, etc. (IV Congr\u00e9s de la Internacional Comunista, <em>Tesi sobre la Q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;Orient<\/em>, novembre de 1922)<\/quote><br><br>\n\nCom si fora possible ser neutral en un conflicte entre un Estat obrer, per degenerat que siga, i bandes contrarevolucion\u00e0ries armades per l&#8217;imperialisme dominant. <br><br>\n\n<quote class=\"citations\">Al mateix temps que lliura una lluita incansable contra l&#8217;oligarquia moscovita, la IV Internacional rebutja categ\u00f2ricament tota pol\u00edtica que ajude l&#8217;imperialisme contra l&#8217;URSS. (Confer\u00e8ncia de la IV Internacional, <em>Manifest,<\/em> maig de 1940)<\/quote><br><br>\n\nPrendre partit contra els gihadistes i els Estats Units no significa recolzar les pol\u00edtiques dels governs de l&#8217;Afganistan i de l&#8217;URSS, igual que la Quarta Internacional no va encobrir la burocr\u00e0cia de l&#8217;URSS i ni a Stalin en 1940. En 1979, l&#8217;oligarquia que dirigia l&#8217;URSS  temia m\u00e9s a la revoluci\u00f3 (que podria estendre&#8217;s al seu propi proletariat) que a la reacci\u00f3 islamista. Nom\u00e9s tractava de preservar un Afganistan aliat a les seues fronteres. La for\u00e7a m\u00e0xima de l&#8217;ex\u00e8rcit sovi\u00e8tic (110.000 soldats) era molt de menr que l&#8217;enviada en 1956 per a esclafar la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria a Hongria (uns 200.000). <br><br>\n\nEl Kremlin va establir un govern de Karmal (PDPA-Partxam) i va confiar la policia pol\u00edtica a Mohammad Najibullah (PDPA-Partxam). Les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;aquest sagnant colp d&#8217;estat  refor\u00e7aren encara m\u00e9s la crisi: molts soldats, inclosos antics membres del PDPA, desertaren per a unir-se a la contrarevoluci\u00f3 islamista o s&#8217;exiliaren. <br><br>\n\nEn 1986, Reagan va entregar als mujahidins una arma sofisticada, el m\u00edssil antiaeri Stinger, que els va permetre derrocar centenars de sofisticats helic\u00f2pters d&#8217;atac. Els ex\u00e8rcits afgan\u00e9s i rus estaven perdent el seu avantatge militar, el control de l&#8217;aire. Els c\u00e0rtels de l&#8217;opi prove\u00efen d&#8217;hero\u00efna els soldats russos, per\u00f2 sobretot el mercat mundial, en un moment en qu\u00e8 l&#8217;Estat nord-americ\u00e0 declarava la guerra a les drogues dins de les seues fronteres i a Am\u00e8rica Llatina. <br><br>\n\nEn 1986, Brezhnev va substituir a Karmal per Najibullah. En 1987, el nou govern PDPA-Partxam va canviar la bandera a un color musulm\u00e0, va revertir la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de la terra, va construir m\u00e9s de 100 mesquites, va intentar establir un clergat controlat per l&#8217;Estat, va reintroduir la religi\u00f3 en l&#8217;educaci\u00f3, recuper\u00e0 els alts funcionaris mon\u00e0rquics i va integrar els l\u00edders tribals, etc. Malgrat tot, la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica de l&#8217;Afganistan va sobreviure durant tres anys perqu\u00e8 continuava comptant amb el suport de la majoria de la poblaci\u00f3 urbana, que temia amb ra\u00f3 l&#8217;amena\u00e7a islamo-feixista. <br><br>\n\nSense un partit proletari, i per tant sense una estrat\u00e8gia comunista internacionalista i una perspectiva democr\u00e0tica i laica seriosa, la classe obrera estava emmordassada, incapa\u00e7 de dirigir els explotats i oprimits. El pa\u00eds estava devastat, amb un mili\u00f3 de morts i una quantitat pareguda de despla\u00e7ats. La mateixa URSS comen\u00e7a a enfonsar-se. En 1989, Reagan es va negar a negociar sobre l&#8217;Afganistan amb Gorbatxov, que va retirar les tropes. <br><br>\n\n<h3>1992-2001: de l&#8217;Estat Isl\u00e0mic al Califat<\/h3>\nA l&#8217;abril de 1992, els senyors de la guerra islamistes, coalitzats sota la pressi\u00f3 de la CIA i l&#8217; ISI pakistan\u00e9s, van enderrocar el r\u00e8gim nacionalista laic, van assassinar Najibullah i van establir l&#8217;Estat Isl\u00e0mic de l&#8217;Afganistan. Burhanuddin Rabbani \u00e9s president, Hamid Karzai i Abdullah Abdullah formen part del govern islamista reconegut per tots els estats imperialistes. Immediatament, les diferents faccions reaccion\u00e0ries es van enfrontar durant quatre anys. El desordre es va estendre a la zona fronterera del Pakistan. <br><br>\n\nEl moviment talib\u00e0 (talib\u00e0 significa seminarista) de Mohammed Omar, el m\u00e9s obscurantista dels gihadistes i el m\u00e9s coherent, secundat pel Pakistan, va aconseguir desbancar els seus rivals. Va prendre el poder en 1996 i va unificar el pa\u00eds. Nom\u00e9s el Front Unit Isl\u00e0mic i Nacional per a la Salvaci\u00f3 de l&#8217;Afganistan de Massoud (conegut com l&#8217;Alian\u00e7a &#8220;del Nord&#8221; en la premsa occidental) va conservar territori en el nord-est, a la vall de Panjshir. La just\u00edcia impartida en nom de la xaria i el restabliment de l&#8217;ordre van atraure els terratinents rurals i fins i tot urbans, cansats del desordre causat per les disputes entre les camarilles de mujahidins. El moviment talib\u00e0 estableix l&#8217;Emirat Isl\u00e0mic de l&#8217;Afganistan secundat pels Estats Units, que s&#8217;oblida convenientment de la democr\u00e0cia i del dest\u00ed de les dones. <br><br>\n\nEs prohibeixen l&#8217;esport, la m\u00fasica, el teatre, el cinema i la televisi\u00f3. Als lladres d&#8217;estar per casa se&#8217;ls amputa. El r\u00e8gim islamofeixista prohibeix les organitzacions obreres, assassina els militants comunistes, persegueix les minories xi\u00eftes (a l&#8217;agost de 1998, en Mazar-e Sharif, en el nord del pa\u00eds, van ser massacrats milers de hazaras). Es posa les dones sota arrest domiciliari i nom\u00e9s poden eixir amb un familiar mascul\u00ed. Les xiquetes ja no tenen acc\u00e9s a l&#8217;educaci\u00f3. Les dones ad\u00falteres s\u00f3n apedregades fins a la mort. Els opositors pol\u00edtics i els homosexuals s\u00f3n detinguts, torturats i executats p\u00fablicament. <br><br>\n\nAl setembre de 2001, la xarxa gihadista Al-Qaida, la caserna general de la qual es trobava en l&#8217;Emirat Isl\u00e0mic, va organitzar els atemptats realitzats per fan\u00e0tics saudites als Estats Units. Tamb\u00e9 en setembre de 2001, Al-Qaeda va assassinar el l\u00edder del Front Unit Isl\u00e0mic i Nacional (&#8220;Alian\u00e7a del Nord&#8221;), Massoud. <br><br>\n\n<h3>2001-2021: l&#8217;ocupaci\u00f3 estatunidenca<\/h3>\nEl 7 d&#8217;octubre de 2001, una coalici\u00f3 de l&#8217;OTAN dirigida pel govern estatunidenc (Partit Republic\u00e0) va envair l&#8217;Afganistan. Secundat per diversos cabdills mujahidins expulsats pels talibans, va triomfar f\u00e0cilment. Participaren en la coalici\u00f3 Fran\u00e7a, el govern de la qual estava dirigit pel PS i inclo\u00efa al PCF; Alemanya, que estava dirigida pel SPD (en coalici\u00f3 amb Els Verds); Gran Bretanya, el govern del qual era exclusivament laborista; B\u00e8lgica, el govern del qual inclo\u00efa el PS franc\u00f2fon i el SP neerland\u00e9s&#8230; <br><br>\n\nSobre la base de la For\u00e7a Internacional d&#8217;Ocupaci\u00f3 (ISAF), Bush fill es va dedicar a establir un r\u00e8gim a la seua mesura: l&#8217;Acord de Bonn al desembre de 2001 i la Confer\u00e8ncia de T\u00f2quio al gener de 2002. El govern va ser entregat provisionalment a Karzai, que s&#8217;havia convertit en un agent de la CIA. Al mar\u00e7 de 2002, l&#8217;ONU va convocar una Loya Jirga, que va exercir d&#8217;assemblea constituent sense res a veure amb el sufragi universal, i va reunir 1.600 delegats: associacions (ONG&#8217;s), corporacions, Karzai i la seua fam\u00edlia de narcotraficants, l&#8217;antic rei Zaher Shah, senyors de la guerra islamistes (Front Nacional i Isl\u00e0mic Unit, Jamiati Islami, Harakat-I Islami-yi Afghanistan&#8230;). 800 delegats van signar una petici\u00f3 per a nomenar a Zaher com a cap d&#8217;Estat, la qual cosa no era la intenci\u00f3 del govern estatunidenc. A for\u00e7a de pressions, corrupci\u00f3 i amenaces, Karzai va ser nomenat cap de govern durant dos anys. <br><br>\n\nEn 2004 Karzai va establir la Rep\u00fablica Isl\u00e0mica, el lema de la qual \u00e9s: &#8220;No hi ha m\u00e9s d\u00e9u que Al\u00b7l\u00e0 i Mahoma \u00e9s el seu profeta&#8221;. Segons la Constituci\u00f3, el president \u00e9s nomenat per sufragi universal directe. Karzai va ser triat en 2004 i reelegit en 2009. Ashraf Ghani, triat contra Abdullah Abdullah, li va succeir en 2014. Ghani va ser reelegit en 2020 enfront d&#8217;Abdullah, que va establir un govern paral\u00b7lel abans d&#8217;acceptar compartir el poder amb el seu rival. <br><br>\n\nDes de 2006, els gihadistes (talibans i DAESH-ISIS) reprengueren la guerra de guerrilles contra l&#8217;ex\u00e8rcit oficial establert per l&#8217;OTAN en el camp i augmentaren el nombre d&#8217;atemptats su\u00efcides a les ciutats, principalment contra les tropes d&#8217;ocupaci\u00f3 i les forces governamentals, per\u00f2 tamb\u00e9 dirigits deliberadament contra civils. Els habitants de les zones rurals van ser v\u00edctimes d&#8217;assassinats arbitraris per part de les tropes terrestres estatunidenques i de bombardejos occidentals amb avions i drons. <br><br>\n\nEls talibans fomentaren el cultiu del cascall i el tr\u00e0nsit d&#8217;opi, vinculats al capitalisme criminal globalitzat, sense importar-los que l&#8217;Alcor\u00e0 condemne l&#8217;\u00fas de totes les  drogues. A m\u00e9s de la malversaci\u00f3 de fons occidentals, els pol\u00edtics, oficials i funcionaris es dedicaren a activitats mafioses. La massa de la poblaci\u00f3 no podia voler arriscar la seua vida per un govern aix\u00ed. <br><br>\n\nMolts soldats professionals estatunidencs tornaren a casa discapacitats o traumatitzats. Hi hagu\u00e9 m\u00e9s su\u00efcidis que morts en acci\u00f3. El cost de l&#8217;ocupaci\u00f3 de l&#8217;Afganistan per als Estats Units des de 2001 ha sigut de 2,26 bilions de d\u00f2lars en total. La nova orientaci\u00f3 de l&#8217;imperialisme estatunidenc, mancant suficients recursos, es dirigeix a l&#8217;eix \u00c0sia-Pac\u00edfic, designant clarament l&#8217;imperialisme xin\u00e9s no sols com el seu principal competidor sin\u00f3 com el seu enemic mortal. El President Obama (Partit Dem\u00f2crata) comen\u00e7a la retirada gradual de les tropes. Trump (Partit Republic\u00e0) negocia amb els talibans, sense preocupar-se per la sort de les dones, que, juntament amb els atemptats, varen ser el pretext per a la invasi\u00f3. Els talibans tenen via lliure per a intensificar la seua ofensiva mentre l&#8217;ex\u00e8rcit oficial es desmoralitza&#8230; <br><br>\n\n<h3>2021: la vict\u00f2ria dels elements m\u00e9s sinistres i reaccionaris<\/h3>\nEl 29 de febrer de 2020, Trump signa l&#8217;acord de Doha amb els talibans, ratificant la fi de la pres\u00e8ncia militar estatunidenca. Biden (Partit Dem\u00f2crata) accelera la retirada i l&#8217;estableix per al 31 d&#8217;agost de 2021. El que ning\u00fa havia previst era el col\u00b7lapse de l&#8217;ex\u00e8rcit oficial. La guerrilla islamista va recuperar l&#8217;equip i les armes de les tropes governamentals derrotades, va prendre les capitals regionals i es va acostar a Kabul. La fa\u00e7ana piadosa i antiimperialista que van forjar els va permetre reclutar grups \u00e8tnics diferents dels paixtus, especialment els tayikos i els uzbeks, encara que continuaren sent una minoria. <br><br>\n\nLa caiguda del r\u00e8gim va sorprendre els propis talibans per la seua rapidesa, i es van trobar amb el control de Kabul el 15 d&#8217;agost. Aix\u00f2 pos\u00e0 en dificultats els aliats dels Estats Units. A l&#8217;imperialisme estatunidenc, que s&#8217;havia encegat davant la solidesa del que havia constru\u00eft amb milers de milions de d\u00f2lars, ja no li importava. <br><br>\n\nEls talibans utilitzen el terror, l&#8217;obscurantisme i la xaria en gran benefici del clergat, els terratinents, els traficants, els pocs capitalistes locals i els imperialistes que els secunden. El govern talib\u00e0 segresta, colpeja i assassina a periodistes, funcionaris i membres d&#8217;ONGs. Expulsa les noies de les escoles, instituts i llocs d&#8217;estudi. Continua protegint Al-Qaeda, per\u00f2 no pot reprimir l&#8217;escalada del seu rival DAESH-ISIS, que duu a terme atemptats contra els musulmans xi\u00eftes. <br><br>\n\nL&#8217;\u00faltim conflicte ha causat 241.000 morts, entre ells m\u00e9s de 71.000 civils i milions de despla\u00e7ats. La situaci\u00f3 econ\u00f2mica llegada pel r\u00e8gim anterior \u00e9s catastr\u00f2fica: en 2020, el PIB del pa\u00eds ascendia a 19.810 milions d&#8217;euros, dels quals el 43% eren ajudes internacionals. La guerra i la corrupci\u00f3 han afeblit les infraestructures. A m\u00e9s, des de 2018 hi ha sequera. Les reserves del Banc Central Afgan\u00e9s es troben als Estats Units i, per tant, s\u00f3n inaccessibles per a l&#8217;emirat. La situaci\u00f3 aliment\u00e0ria i sanit\u00e0ria \u00e9s extremadament prec\u00e0ria. <br><br>\n\nL&#8217;Afganistan t\u00e9 abundants reserves de liti, urani, petroli, carb\u00f3, gas i or. La retirada dels Estats Units excita els apetits imperialistes dels seus rivals, R\u00fassia i la Xina. A nivell regional, afebleix a l&#8217;\u00cdndia per\u00f2 refor\u00e7a a l&#8217;Iran i el Pakistan. <br><br>\n\n<h3>Dotar el proletariat d&#8217;\u00c0sia Central d&#8217;un partit i una estrat\u00e8gia<\/h3>\nEls treballadors conscients s&#8217;alegren de la galtada a l&#8217;imperialisme m\u00e9s poder\u00f3s, per\u00f2 no poden deixar de preocupar-se per la volta al poder dels pitjors enemics locals de la democr\u00e0cia i de la classe obrera. <br><br>\n\nEl govern talib\u00e0, com tots els r\u00e8gims islamistes (l&#8217;Ar\u00e0bia Saudita, l&#8217;Iran, la Franja de Gaza, l&#8217;antic &#8220;Estat Isl\u00e0mic de l&#8217;Iraq i el Llevant&#8221;&#8230;), no \u00e9s realment antiimperialista. No desafia el capitalisme global, sin\u00f3 que forma part d&#8217;ell. Els talibans han sigut armats, instru\u00efts, i curats quan ho necessiten, pel Pakistan. Han sigut finan\u00e7ats per les monarquies del Golf, l&#8217;Iran i el Pakistan. S\u00f3n actors importants en el tr\u00e0fic internacional de drogues. S\u00f3n defensors de l&#8217;explotaci\u00f3 dels treballadors rurals i urbans. Es veuran obligats a sotmetre&#8217;s a l&#8217;un o l&#8217;altre poder capitalista per a sobreviure. <br><br>\n\nLes successives cat\u00e0strofes patides pels pobles de l&#8217;Afganistan confirmen cruelment l&#8217;estrat\u00e8gia de la revoluci\u00f3 permanent. En l&#8217;\u00e8poca de la decad\u00e8ncia del capitalisme, fins i tot als pa\u00efsos colonitzats o semi-colonitzats, la burgesia aut\u00f2ctona (des del nou califat fins al PDPA, passant per la monarquia constitucional i les titelles a l&#8217;estil de Karzai), a causa dels seus vincles amb els explotadors agraris i a la seua submissi\u00f3 a tal o tal altra burgesia dominant, es mostra incapa\u00e7 de complir les tasques nacionals i democr\u00e0tiques: reforma agr\u00e0ria, llibertats fonamentals, independ\u00e8ncia real, unitat nacional, etc. <br><br>\n\n<quote class=\"citations\">L&#8217;alian\u00e7a revolucion\u00e0ria del proletariat i la pagesia nom\u00e9s \u00e9s concebible sota la direcci\u00f3 pol\u00edtica de l&#8217;avantguarda prolet\u00e0ria organitzada en un partit comunista. Aix\u00f2 significa, al seu torn, que la vict\u00f2ria de la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica nom\u00e9s \u00e9s concebible per mitj\u00e0 de la dictadura del proletariat que es recolza en la seua alian\u00e7a amb la pagesia i resol, en primer lloc, les tasques de la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica. (Lev Trotsky, <em>Tesi sobre la revoluci\u00f3 permanent<\/em>, novembre de 1929)<\/quote><br><br>\n\nDespr\u00e9s de la caiguda del r\u00e8gim, les dones treballadores es van manifestar valentament en les principals ciutats contra el terror dels barbuts. L&#8217;\u00fanica for\u00e7a social veritablement antiimperialista, perqu\u00e8 \u00e9s anticapitalista, \u00e9s la classe obrera, independentment del lloc que s&#8217;habite, de la nacionalitat, el color de la pell, les creences, el sexe, l&#8217;edat o l&#8217;orientaci\u00f3 sexual dels seus membres. <br><br>\n\nContra la reacci\u00f3 patriarcal, tribal, feudal i clerical, la classe obrera afganesa, la poblaci\u00f3 treballadora de les ciutats i del camp, la joventut, les dones, han d&#8217;organitzar-se clandestinament en comit\u00e8s de barri, de llogaret i d&#8217;universitat, en sindicats, en el si d&#8217;una organitzaci\u00f3 veritablement comunista, per a defensar-se, fins i tot armant-se, i preparar la revenja. Aquesta lluita \u00e9s inseparable de la lluita per construir un partit obrer revolucionari, per un govern obrer i llaurador a l&#8217;Afganistan, per la federaci\u00f3 socialista dels pobles d&#8217;\u00c0sia Central. <br><br>\n\n<center>3 de novembre de 2021<\/center><br><br>\n\n<center>Col\u00b7lectiu Revoluci\u00f3 Permanent<\/center><br><br>\n\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La fugida del president afgan\u00e9s Ashraf Ghani a la Uni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs, a mitjan agost de 2021, i els helic\u00f2pters evacuant els ciutadans de l&#8217;ambaixada dels Estats Units, a&#8230; <a href=\"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2021\/11\/03\/una-derrota-historica-de-limperialisme-america-que-no-beneficia-al-proletariat-afganes\/\">M\u00e9s informaci\u00f3 &raquo;<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-174","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-non-classe"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=174"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/174\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":175,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/174\/revisions\/175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}