{"id":155,"date":"2021-03-13T12:00:00","date_gmt":"2021-03-13T11:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=155"},"modified":"2021-03-29T16:48:58","modified_gmt":"2021-03-29T14:48:58","slug":"birmania-myanmar-pel-derrocament-revolucionari-de-la-junta-militar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2021\/03\/13\/birmania-myanmar-pel-derrocament-revolucionari-de-la-junta-militar\/","title":{"rendered":"Birm\u00e0nia-Myanmar: pel derrocament revolucionari de la junta militar"},"content":{"rendered":"
\nL’1 de febrer de 2021, despr\u00e9s de 10 anys de suposada transici\u00f3 democr\u00e0tica, l’Estat Major de l’ex\u00e8rcit birm\u00e0 va prendre el poder per quarta vegada des de la independ\u00e8ncia, en 1948, de la Birm\u00e0nia-Myanmar colonitzada per brit\u00e0nics i japonesos. Els militars van detindre al president Win Myint, a la primera ministra Aung San Suu Kyi i a nombrosos membres de la Lliga Nacional per a la Democr\u00e0cia (LND), majorit\u00e0ria en el parlament, l’Assemblea de la Uni\u00f3, que havia de reunir-se unes hores despr\u00e9s. La junta va nomenar president al comandant en cap de l’ex\u00e8rcit, Min Aung Hlaing. Immediatament va prometre noves eleccions, per\u00f2 despr\u00e9s d’un any d’estat d’excepci\u00f3.<\/p>\n

Igual que Trump als Estats Units, el general impugnava les eleccions generals del 8 de novembre de 2020, que li havien estat desfavorables: l’LND de Suu Kyi havia esclafat en les urnes als altres partits burgesos, especialment al qui serveix de paraigua civil a l’ex\u00e8rcit, el Partit de la Uni\u00f3, la Solidaritat i el Desenvolupament (PUSD). L’LND va obtindre 258 escons en la Cambra de Representants, el PUSD 26. L’LND va obtindre 138 escons en la Cambra de les Nacionalitats, el PUSD 7.<\/p>\n

El fet que l’ex\u00e8rcit trepitge la Constituci\u00f3 no significa que aquesta siga democr\u00e0tica. Va ser concebuda l’abril de 2008 per l’antiga junta militar i aprovada en refer\u00e8ndum per m\u00e9s del 92%. La constituci\u00f3 de 2008, que va entrar en vig\u00e8ncia en 2011-12, garantia la immunitat judicial de la junta, permetia destituir a Suu Kyi de la presid\u00e8ncia, reservava el 25% dels escons parlamentaris als militars. El comandant en cap tamb\u00e9 nomenava els ministres de Defensa, Interior i Fronteres. A m\u00e9s, negava el dret al vot a m\u00e9s de 300.000 rohingyes.<\/p>\n

Mentre que la Constituci\u00f3 de 1947 atorgava la propietat de la terra a l’Estat, la de 2008 la retorna a la propietat privada. Aix\u00f2 es refor\u00e7a amb la llei del 30 d’octubre de 2018, que en particular permet la despossessi\u00f3 de les comunitats agr\u00e0ries minorit\u00e0ries. Les grans empreses poden comen\u00e7ar a apoderar-se de la terra, la qual cosa provoca una desforestaci\u00f3 massiva.<\/p>\n

Amb la llei del 28 de mar\u00e7 de 2012, l’Estat reconeix el dret a la sindicalitzaci\u00f3 i el dret a la vaga, per\u00f2 imposa l'”\u00d2rgan de Conciliaci\u00f3” i l'”\u00d2rgan d’Arbitratge” que inclou representants de l’Estat burg\u00e9s.<\/p>\n

Suu Kyi, secundada pels governs imperialistes d’Am\u00e8rica del Nord i Europa Occidental i objecte d’un vertader culte per part dels mitjans de comunicaci\u00f3 occidentals, fa seua aquesta par\u00f2dia. La “transici\u00f3 democr\u00e0tica” permet l’al\u00e7ament de les sancions i l’obtenci\u00f3 d’inversions estrangeres (la Xina, Singapur, Tail\u00e0ndia, Corea del Sud, Gran Bretanya, el Jap\u00f3, l’\u00cdndia, Fran\u00e7a, els Estats Units…). L’ex\u00e8rcit i les seues empreses (els conglomerats oficials UMEH i MEC i tamb\u00e9 el tr\u00e0nsit de jade, fusta, opi i amfetamines) es beneficien del vigor\u00f3s creixement econ\u00f2mic (m\u00e9s del 6% en 2018 i 2019). Encara que s’ha alentit amb la crisi econ\u00f2mica i sanit\u00e0ria mundial en 2020 (+2%): descens de les exportacions de b\u00e9ns, caiguda del turisme japon\u00e9s i xin\u00e9s, augment de la despesa sanit\u00e0ria…<\/p>\n

En 2015, l’LND va guanyar les eleccions generals per un ampli marge. Com a partit burg\u00e9s, l’LND competeix en nacionalisme amb l’Estat Major: “L’Ex\u00e8rcit i l’LND, dominada pels bamars, comparteixen la mateixa visi\u00f3 de les minories” (Le Monde diplomatique, mar\u00e7 de 2021). El xovinisme birm\u00e0 t\u00e9 forts tints clericals (budistes, la religi\u00f3 de prop del 90% de la poblaci\u00f3) i racistes (basats en els bamars, el 68% de la poblaci\u00f3 i el 100% de l’Estat Major militar).<\/p>\n

Des de 2012, la “transici\u00f3 democr\u00e0tica” va acompanyada d’un proc\u00e9s antidemocr\u00e0tic. Un sector del “shanga” (el clergat budista) dirigeix una campanya racista contra la minoria musulmana. En 2012, amb l’ajuda de la policia i l’ex\u00e8rcit, els feixistes dirigits pel monjo Wirathu van boicotejar els comer\u00e7os musulmans, van assassinar a 200 rohingyes en l’estat d\u2019Arakan i van expulsar 140.000 d’ells. En 2013, a la regi\u00f3 de Mandalay, fan\u00e0tics bamars budistes ajudats per la policia maten 40 rohingyes i expulsen 10.000. En 2016-2017, en l’estat d\u2019Arakan, els monjos i l’ex\u00e8rcit destrueixen 300 pobles i massacren 7.000 persones. Austr\u00e0lia, Mal\u00e0isia i Indon\u00e8sia rebutgen 800.000 musulmans que acaben refugiant-se a Bangladesh. Suu Kyi oculta aquesta neteja \u00e8tnica. Per exemple, en un missatge del 5 de setembre de 2017 al president turc Erdogan, qualificava d\u2019 “informaci\u00f3 falsa” les den\u00fancies d’atrocitats comeses en aquella regi\u00f3; de pas, li deia que s’enfrontava al mateix problema que ell amb el PKK al Kurdistan.<\/p>\n

L’1 de febrer de 2021, la Junta va derogar la llei que protegia la privacitat i la seguretat dels ciutadans. Per a crear desordre, va alliberar 23.000 presos comuns.<\/p>\n

El colp militar ha estat rebut immediatament amb gran resist\u00e8ncia en tot el pa\u00eds. El capitalisme, en desenvolupar-se, ha creat empreses, universitats i administracions civils, i relacions amb la resta del m\u00f3n. El “Comit\u00e9 de Representaci\u00f3 de l’Assemblea de la Uni\u00f3 de Myanmar” (CRAU-CRPH), creat per l\u2019LND, proclama un “moviment de desobedi\u00e8ncia civil” pacifista (MDC-CDM). Els sindicats, incl\u00f2s el CTUM, el secunden convocant jornades de vaga. Min Aung Hlaing pren repres\u00e0lies prohibint les organitzacions sindicals el 26 de febrer.<\/p>\n

De fet, sobre el terreny, els treballadors han desfermat una vertadera vaga general, indefinida en el transport ferroviari, el t\u00e8xtil, els bancs, l’electricitat, la sanitat, l’educaci\u00f3, els supermercats, els ports, els restaurants de menjar r\u00e0pid, correus… Aquesta gegantesca for\u00e7a social ha alimentat la mobilitzaci\u00f3 dels joves als carrers (joves treballadors, estudiants) que utilitzen les xarxes socials. A tot arreu, fins i tot en la defensa de les manifestacions, les dones exerceixen un gran paper.<\/p>\n

Per part seua, l’Estat ha endurit r\u00e0pidament la repressi\u00f3. Contra la informaci\u00f3, els talls d’Internet i les confiscacions d’oficines de peri\u00f2dics (Myanmar Now, Democratic Voice of Burma, Khit Thit Media, Mizzima, 7 Day News…). Contra les vagues, la intimidaci\u00f3 en les administracions, les universitats, les drassanes i el desallotjament de les seues cases dels treballadors ferroviaris en vaga. Contra les manifestacions, les m\u00e0negues d’aigua, les bales de goma, la munici\u00f3 real. La Junta ja ha matat almenys 70 persones i ha empresonat unes 1.300 (entre elles 34 periodistes).<\/p>\n

La ve\u00efna Xina \u00e9s la pot\u00e8ncia imperialista dominant a Birm\u00e0nia-Myanmar. El gener de 2021, just abans del colp, el ministre d’Afers exteriors xin\u00e9s, Wang Yi, havia visitat el pa\u00eds. Per\u00f2 davant els continus disturbis, fins i tot el govern de Pequ\u00edn comen\u00e7a a inquietar-se.<\/p>\n

Els treballadors tenen ra\u00f3 en lluitar contra la junta, per l’alliberament dels presos, per les llibertats democr\u00e0tiques. Per\u00f2 no han de depositar les seues esperances en l’ONU i en el tal o el qual altre Estat imperialista dels qui es disputen el m\u00f3n per\u00f2 que estan d’acord en l’essencial: Birm\u00e0nia ha de continuar sent capitalista, les seues riqueses naturals (gas, petroli, or, fusta, jade, robins, coure, or…) han de continuar sent saquejades, els seus treballadors del camp i de les ciutats han de continuar sent explotats. Que recorden que el general Min Aung Hlaing va ser rebut en 2017 pels estats majors europeus i els traficants d’armes en el moment en qu\u00e8 dirigia personalment la massacre dels rohingyes. El dest\u00ed dels palestins o dels uigurs demostra que les classes dirigents de les grans pot\u00e8ncies i les dels pa\u00efsos ve\u00efns no es preocupen pels pobles oprimits ni per les llibertats m\u00e9s elementals.<\/p>\n

Encara que els treballadors poden cooperar a vegades, per raons pr\u00e0ctiques, amb l’oposici\u00f3 burgesa i les direccions nacionalistes de les minories oprimides, no han de confiar en Suu Kyi i l’LND. La rivalitat d’aquest \u00faltim amb el general Min Aung Hlaing i l’Estat Major militar es mant\u00e9 en el marc del capitalisme i de l’Estat burg\u00e9s. El colp de l’ex\u00e8rcit \u00e9s una reacci\u00f3 contra l’intent d’una fracci\u00f3 de la burgesia birmana representada per Suu Kyi i el seu partit, l’LND, de recuperar el control directe sobre els sectors de l’economia que estan sota el control dels generals.<\/p>\n

En efecte, la burgesia “liberal”, l’LND i el seu govern alternatiu (CRAU-CRPH) tenen m\u00e9s por de la vaga general, de l’armament del poble i de la formaci\u00f3 de soviets que de la dictadura militar. Els treballadors han de recordar que en 1988, Suu Kyi i l’LND ja van trair les masses que van fer vaga general o van ocupar terres i van comen\u00e7ar a crear comit\u00e9s en els barris. Al juliol, l’ex\u00e8rcit va canviar al general al capdavant de l’Estat (Sein Lwin va substituir a Ne Win), va garantir un sistema multipartidista i va prometre eleccions. Suu Kyi va fundar llavors l’LND per a reprimir la revoluci\u00f3 que estava comen\u00e7ant, per a animar els estudiants i els treballadors a no defensar-se i a confiar en l’ex\u00e8rcit (discurs del 26 d’agost de 1988 en la pagoda Shwedagon de Yangon). Al setembre, l’ex\u00e8rcit esclafa el moviment (3.000 morts). En 1990 es van celebrar eleccions, guanyades per l\u2019LND, per\u00f2 la Junta va mantindre el poder.<\/p>\n

Els sindicats obrers han de preservar la seua independ\u00e8ncia enfront de la Junta, per\u00f2 tamb\u00e9 enfront de l\u2019LND i el seu govern alternatiu CRAU, que tamb\u00e9 est\u00e0 al servei dels explotadors. A la calor de l’acci\u00f3, els treballadors han de construir el seu propi partit sobre la base del marxisme de Marx, Engels, Luxemburg, Lenin i Trotsky; crear els seus propis \u00f2rgans de defensa i organitzaci\u00f3.<\/p>\n

A tot arreu, inspirats en les lluites democr\u00e0tiques d’Hong Kong i Tail\u00e0ndia, joves decidits estan formant mil\u00edcies per a protegir les manifestacions; en Yangon, hi ha hagut barricades; a Rangun, estan utilitzant c\u00f2ctels molotov. En Dawei, la guerrilla de la Uni\u00f3 Nacional Karen (KNU) defensa els manifestants. Els policies estan desertant.<\/p>\n

Cal organitzar la lluita contra la junta, recuperar les armes, defensar els vaguistes i els manifestants, organitzar assemblees generals i triar comit\u00e9s de vaga en les empreses, crear consells en els districtes, en els llogarets, centralitzar els \u00f2rgans b\u00e0sics regionals i nacionals per a constituir la direcci\u00f3 pol\u00edtica dels obrers, els empleats, els llauradors, els estudiants i les minories nacionals, per a derrocar la dictadura i substituir-la pel seu propi govern!<\/p>\n

Tamb\u00e9 a Tail\u00e0ndia s’han repr\u00e9s les protestes solid\u00e0ries contra el govern militar. La classe obrera del m\u00f3n \u00e9s l’\u00fanica for\u00e7a social que pot ajudar el moviment de masses que s’oposa a la junta militar i que nom\u00e9s pot derrotar-la definitivament iniciant una revoluci\u00f3 social:<\/p>\n