{"id":135,"date":"2020-03-15T12:00:00","date_gmt":"2020-03-15T11:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=135"},"modified":"2020-05-18T17:27:28","modified_gmt":"2020-05-18T15:27:28","slug":"lindia-la-politica-antimusulmana-del-supremacista-modi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2020\/03\/15\/lindia-la-politica-antimusulmana-del-supremacista-modi\/","title":{"rendered":"L&#8217;\u00cdndia: la pol\u00edtica antimusulmana del supremacista Modi"},"content":{"rendered":"<div id=\"corps_texte\">\n<h3>L&#8217;esclat pol\u00edtic del subcontinent \u00e9s reaccionari de banda a banda<\/h3>\n<p><quote class=\"citations\">Envoltada per un capitalisme decadent i embullada en contradiccions imperialistes, la independ\u00e8ncia d&#8217;un estat endarrerit ser\u00e0 inevitablement mig fict\u00edcia i el seu r\u00e8gim pol\u00edtic, sota la influ\u00e8ncia de les contradiccions de classe internacionals i la pressi\u00f3 externa, necess\u00e0riament caur\u00e0 en una dictadura contra el poble (Trotsky, La guerra imperialista i la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria mundial, 1940)<\/quote><br \/>\n<!--more--><br \/>\nQuan l&#8217;estat brit\u00e0nic, que sempre va alimentar les divisions \u00e8tniques i religioses, va concedir la independ\u00e8ncia a l&#8217;antic &#8220;imperi de les \u00cdndies&#8221; en 1947, les classes explotadores locals (burgesia emergent, terratinents) van demostrar ser incapaces d&#8217;unificar el subcontinent. La classe obrera no va liderar la lluita per la independ\u00e8ncia i contra totes les opressions, a causa de la pol\u00edtica criminal del Partit Comunista de l&#8217;\u00cdndia, guiada per la burocr\u00e0cia estalinista de l&#8217;URSS, que oscil\u00b7lava entre la capitulaci\u00f3 davant la burgesia nacional i la voluntat de conciliar-se amb l&#8217;estat brit\u00e0nic.<\/p>\n<p>Totes les classes explotadores del subcontinent van apostar per la religi\u00f3 com a ciment ideol\u00f2gic per constituir-se en classe dominant despr\u00e9s de la partida de la pot\u00e8ncia colonial, per\u00f2 en diversos graus:<\/p>\n<ul>\n<li>El Congr\u00e9s Nacional Indi, el principal partit de la burgesia hind\u00fa que volia encap\u00e7alar tot el subcontinent. Per aix\u00f2, el Partit del Congr\u00e9s es presentava com a secular, federalista i fins i tot &#8220;socialista&#8221;, com molts nacionalistes burgesos despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial.<\/li>\n<li>La Lliga Musulmana, la principal representaci\u00f3 de capitalistes i terratinents musulmans que temien quedar en minoria a escala de tota l&#8217;\u00cdndia, era obertament separatista i clerical.<\/li>\n<li>Al Congr\u00e9s li feia la compet\u00e8ncia el moviment de la Hindutva que pivotava sobre el nacionalisme \u00e8tnic hind\u00fa i el racisme, per subordinar les classes explotades i mobilitzar-les contra la revoluci\u00f3 social i la poblaci\u00f3 musulmana.<\/li>\n<\/ul>\n<p>La rivalitat entre les fraccions de les classes explotadores va conduir en 1947 a la sagnant partici\u00f3 de l&#8217;antic Imperi de les \u00cdndies, amb no menys de 500.000 morts i 15 milions de despla\u00e7ats (hind\u00fas i sijs d&#8217;una banda, musulmans per l&#8217;altra). Van surgir llavors tres estats burgesos hostils, cadascun amb el seu propi mite nacional i l&#8217;opressi\u00f3 de les seues pr\u00f2pies minories \u00e8tniques, ling\u00fc\u00edstiques o religioses:<\/p>\n<ol>\n<li>la Uni\u00f3 \u00cdndia, principalment hind\u00fa,<\/li>\n<li>la Rep\u00fablica Isl\u00e0mica del Pakistan, que \u00e9s majorit\u00e0riament musulmana,<\/li>\n<li>la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Socialista (sic) predominantment budista de Sri Lanka.<\/li>\n<\/ol>\n<p>A difer\u00e8ncia de la Xina, que va experimentar una revoluci\u00f3 social en 1949-1952 (encara que limitada per l&#8217;endarreriment econ\u00f2mic i cultural, el domini del partit estalinista i la seua transformaci\u00f3 en una burocr\u00e0cia privilegiada), no sols es va dividir el subcontinent, sin\u00f3 que les relacions de producci\u00f3 precapitalistes van persistir, els clergats van proliferar, les dones es van emancipar molt poc i lentament &#8230; L&#8217;estat burg\u00e9s indi es recolzava en l&#8217;estat obrer degenerat de l&#8217;URSS mentre que l&#8217;estat burg\u00e9s pakistan\u00e8s el feia en l&#8217;imperialisme hegem\u00f2nic. La burocr\u00e0cia xinesa, per afluixar l&#8217;amena\u00e7a militar i el bloqueig econ\u00f2mic, en 1972 va donar un brusc viratge cap a l&#8217;imperialisme estatunidenc. Va fer costat al Pakistan i Sri Lanka contra l&#8217;\u00cdndia.<\/p>\n<p>El Pakistan i l&#8217;\u00cdndia, malgrat els tractats internacionals, tenen armes at\u00f2miques (150-160 caps nuclears l&#8217;u, 130-140 l&#8217;altre). La regi\u00f3 no est\u00e0 estabilitzada:<\/p>\n<ul>\n<li>l&#8217;\u00cdndia i el Pakistan van entrar en guerra en 1947, 1965 i 1971;<\/li>\n<li>la Xina (llavors un estat obrer burocr\u00e0tic) es va enfrontar amb l&#8217;\u00cdndia en 1962;<\/li>\n<li>el Pakistan va esclatar en 1971, la seua part oriental liderada per la Lliga Awami es va escindir despr\u00e9s d&#8217;una una guerra lliurada amb l&#8217;ajuda de l&#8217;\u00cdndia i l&#8217;URSS contra la resta del Pakistan, secundat pels Estats Units i la Xina: el resultat \u00e9s un quart estat burg\u00e9s, la Rep\u00fablica Popular de Bangladesh, la religi\u00f3 oficial de la qual tamb\u00e9 \u00e9s l&#8217;Islam;<\/li>\n<li>Sri Lanka imposa el cingal\u00e8s com l&#8217;\u00fanic idioma oficial en 1956 i el budisme com a religi\u00f3 de l&#8217;estat en 1972, la minoria oprimida t\u00e0mil (25% de la poblaci\u00f3) es rebel\u00b7la.<\/li>\n<\/ul>\n<h3>Mesures discriminat\u00f2ries contra els musulmans<\/h3>\n<p>Els grans mitjans de comunicaci\u00f3 i els dirigents occidentals sovint presenten l&#8217;\u00cdndia com la democr\u00e0cia m\u00e9s gran del m\u00f3n. \u00c9s una bona il\u00b7lustraci\u00f3 dels l\u00edmits de la democr\u00e0cia burgesa. Els dirigents dels dos principals partits burgesos, el Congr\u00e9s Nacional Indi i el Partit Bharatiya Janata (Partit Popular Indi, BJP), estan estretament vinculats amb els grans capitalistes i terratinents. El masclisme causa estralls. La policia \u00e9s violenta amb els treballadors, les castes inferiors i les minories religioses. La just\u00edcia no \u00e9s millor, \u00e9s not\u00f2riament corrupta i parcial. Es persegueix els revolucionaris i sindicalistes, els investigadors de ci\u00e8ncies socials i periodistes honestos, les militants feministes i els simples ateus. I la situaci\u00f3 s&#8217;ha deteriorat des de 2014, amb la impunitat garantida per a les bandes feixistes paramilitars de Hindutva, la Rashtriya Swayamsevak Sangh (Organitzaci\u00f3 Patri\u00f2tica Nacional, RSS) i el seu bra\u00e7 pol\u00edtic fundat en 1925, el BJP.<\/p>\n<p>En les eleccions legislatives de 2014, el Congr\u00e9s va ser reempla\u00e7at pel BJP. Modi es va convertir en primer ministre. Ja tenia la seua experi\u00e8ncia: com a primer ministre en Gujarat en 2002, havia desenvolupat privatitzacions i encoratjat pogroms anti-musulmans que van causar entre 900 i 2000 morts. Modi \u00e9s l&#8217;expressi\u00f3 d&#8217;una tend\u00e8ncia internacional de la burgesia cap a la reacci\u00f3, el clericalisme, militarisme i xenof\u00f2bia del tipus Netanyahu a Israel, Al-Sissi a Egipte, Erdogan a Turquia, Orb\u00e1n a Hongria, Trump als Estats Units, Al-Assad fill a S\u00edria, Putin a R\u00fassia, Xi a la Xina, Duerte a Filipines, Bolsonaro al Brasil, \u00c1\u00f1ez a Bol\u00edvia &#8230;<\/p>\n<p>Per guanyar les eleccions legislatives d&#8217;abril-maig de 2019, a mesura que l&#8217;economia es desaccelerava (en 2019, el PIB va augmentar un 4,8% en comparaci\u00f3 amb el 6,8% en 2018), el primer ministre sortint Modi i el seu partit van refor\u00e7ar el seu discurs demag\u00f2gic nacionalista, clerical, obsessionat amb la seguretat i militarista. El BJP va guanyar amb majoria absoluta (303 escons de 543) en el Lok Sabhan (la Cambra de Diputats).<\/p>\n<p>En 1947, durant la partici\u00f3, Hari Singh, el maharaj\u00e0 de Jammu i Caixmir, poblat principalment per musulmans, havia decidit unir-se a la Uni\u00f3 \u00cdndia amb la condici\u00f3 de mantindre una gran autonomia. Segons l&#8217;article 370 de la constituci\u00f3 \u00edndia, les lleis aprovades pel parlament de Nova Delhi no s&#8217;aplicaven a Caixmir, amb l&#8217;excepci\u00f3 de les de defensa, afers exteriors, finances i comunicacions. A finals de juliol de 2019, l&#8217;estat indi va enviar tropes addicionals (50.000 soldats) a Jammu i Caixmir per sumar-les als 700.000 soldats i policies ja presents. A m\u00e9s, va evacuar els estrangers. A principis d&#8217;agost, es van tallar les comunicacions m\u00f2bils, es van tancar les escoles, es va imposar el toc de queda en part de la regi\u00f3 i els dirigents de tots els partits van ser posats sota arrest domiciliari. Es va empresonar 4.000 persones. Els parlamentaris dels grans partits obrers legals, el PCI i el PCI-M, quan intentaren viatjar a Jammu i Caixmir, varen ser rebutjats per la policia de Modi i Ajit Doval.<\/p>\n<p>El 5 d&#8217;agost, Amit Shah, el ministre BJP d&#8217;Interior, va presentar en el Rajya Sabha, el senat federal, un projecte de llei que cancel\u00b7lava l&#8217;article 370 de la constituci\u00f3. Es va ratificar per una majoria de dos ter\u00e7os. Els 7,5 milions de caixmirs no van ser consultats. Es va abolir l&#8217;autonomia de Jammu i Caixmir, l&#8217;antic estat es va dividir en &#8220;dos territoris de la Uni\u00f3&#8221; desprove\u00efts del parlament i situats sota l&#8217;autoritat del govern central. Els indis d&#8217;altres estats ara podran comprar terres a Caixmir, treballar en la seua administraci\u00f3 i votar en les eleccions locals si resideixen all\u00ed.<\/p>\n<p>El 31 d&#8217;agost de 2019, en Assam (nord-est), el BJP va retirar a 2 milions de musulmans la ciutadania \u00edndia. I vol generalitzar el registre nacional de ciutadans (NRC) a tot el pa\u00eds a l&#8217;abril de 2020.<\/p>\n<p>L&#8217;11 de desembre, el govern de Modi-Shah canvia la llei de ciutadania, obri l&#8217;acc\u00e9s a la nacionalitat \u00edndia als refugiats de sis religions de l&#8217;Afganistan, el Pakistan i Bangladesh, per\u00f2 li la nega als musulmans.  El president dels Estats Units, en visita a l&#8217;\u00cdndia, va restar import\u00e0ncia al cas: &#8220;He sentit parlar d&#8217;aix\u00f2, per\u00f2 no ho hem discutit, aix\u00f2 \u00e9s compet\u00e8ncia de l&#8217;\u00cdndia&#8221; (Donald Trump, 25 de febrer).<\/p>\n<h3>Els opositors, v\u00edctimes de la policia i de les bandes feixistes<\/h3>\n<p>l&#8217;\u00cdndia compta amb un 14% de musulmans, 200 milions de persones. La policia reprimeix violentament les manifestacions de protesta en les universitats i districtes musulmans de Delhi, Lucknow, Kanpur, Meerut &#8230; A vegades es fa passar fam a les persones empresonades. El 15 de desembre, la policia va entrar en la Universitat Jamia Millia Islamia (JMI) de la capital, Nova Delhi, va destruir la biblioteca, va colpejar els estudiants i va disparar amb munici\u00f3 real. En total, la policia va matar 27 persones aquell mes.<\/p>\n<p>El 5 de gener, l&#8217;ala estudiantil del BJP, ABVP, va atacar la Universitat Jawaharlal Nehru (JNU) a Nova Delhi, que no \u00e9s musulmana per\u00f2 \u00e9s hostil al fanatisme hind\u00fa. En plena lluita contra un augment massiu de les tarifes d&#8217;allotjament i matr\u00edcula i amb la policia passiva a l&#8217;exterior, els esbirros de l&#8217;ABVP van atacar estudiants i professors durant tres hores, causant al voltant de 30 lesions greus, incl\u00f2s el president del principal sindicat de la universitat, Aishe Ghosh,<\/p>\n<p>L&#8217;\u00cdndia t\u00e9 m\u00e9s de 520 milions de treballadors, dels quals nom\u00e9s el 6 -7% estan ocupats en empreses del sector formal i entre ells nom\u00e9s el 2% estan sindicalitzats. Els CTU, l&#8217;alian\u00e7a entre sindicats de 10 confederacions (INTUC, AITUC, HMS, CITU, AIUTUC, TUCC, SEWA, AICCTU, LPF, UTUC), convocaren per al 8 de gener de 2020 una &#8220;bharat bandh&#8221; (vaga general, de fet una simple jornada d&#8217;acci\u00f3) contra la pol\u00edtica antiobrera del govern, les privatitzacions, la precaritzaci\u00f3 jur\u00eddica laboral i per un salari m\u00ednim de 21.000 rupies per mes. L&#8217;\u00fanica central que es mant\u00e9 separada, la BMS, est\u00e0 controlada pel BJP. D&#8217;altra banda, la convocat\u00f2ria va ser secundada pels partits obrers, sindicats d&#8217;estudiants i m\u00faltiples associacions. Abans del 8, els CTU protestaren per la viol\u00e8ncia en la universitat. 180 milions de treballadors, estudiants i camperols pobres es van sumar a la vaga. El major seguiment es va donar a la regi\u00f3 de Bengala, en l&#8217;est, i en Kerala, en el sud: transport p\u00fablic, f\u00e0briques d&#8217;autom\u00f2bils, mines de carb\u00f3, plantacions de jute, bancs, xarxa de guarderies rurals finan\u00e7ades per l&#8217;estat (Angwadi Services ), electricitat &#8230; En la resta del pa\u00eds, diversos bancs i xarxes p\u00fabliques d&#8217;autobusos es vegeren afectats.<\/p>\n<p>A partir del 16 de desembre, centenars de dones en el barri popular de Shaeen Bagh, de majoria musulmana, van protestar contra l&#8217;NRC, el CAA i la brutalitat policial i feixista, i van ocupar una autovia de 6 carrils a Nova Delhi (carretera 13A). El 26 de gener de 2020, una manifestaci\u00f3 va reunir 100.000 persones al voltant de la bandera i l&#8217;himne de l&#8217;\u00cdndia, amb el pre\u00e0mbul de la constituci\u00f3. El cap local del BJP va amena\u00e7ar amb evacuar ell personalment als ocupants abans de la visita del president estatunidenc. L&#8217;11 de febrer, durant les eleccions regionals a Delhi, el BJP que, amb enormes mitjans, havia empr\u00e9s una campanya intolerant i racista, va fracassar amb el 39% dels vots contra el 54% del partit local (l&#8217;AAP), que governa el territori des de 2015.  Mentre Trump qualificava p\u00fablicament el Primer Ministre Modi de &#8220;l\u00edder excepcional&#8221; el 23 i 24 de febrer, centenars d&#8217;esbirros de la RSS van atacar els barris &#8220;mixtos&#8221; (musulmans i hind\u00fas) al nord-est de la capital, destruint vehicles, parades de mercat i cases de musulmans, causant 34 morts i 330 ferits, sota la mirada de molts agents de policia (a les ordres del govern federal) que no van fer res per evitar-ho. M\u00e9s encara, durant diverses hores, els feixistes van bloquejar les ambul\u00e0ncies en els accessos de l&#8217;hospital sense que intervinguera la policia.<\/p>\n<h3>Pel dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3 de Caixmir, per la la\u00efcitat, per un govern obrer i camperol<\/h3>\n<p>A l&#8217;\u00cdndia, encara pesa sobre la classe obrera i la intel\u00b7lectualitat el llegat enverinat de l&#8217;estalinisme, de la seua &#8220;etapa democr\u00e0tica&#8221; que va relegar la revoluci\u00f3 socialista a les calendes gregues, del seu &#8220;front \u00fanic antiimperialista&#8221; o del seu &#8220;front popular&#8221; que subordinen els explotats sota una o altra fracci\u00f3 de la burgesia, del culte al l\u00edder, de l&#8217;\u00fas de la cal\u00famnia i la viol\u00e8ncia dins del moviment obrer.<\/p>\n<p>La dificultat \u00e9s que la IV Internacional, fundada en 1938 contra les direccions reformistes, va desapar\u00e8ixer en la d\u00e8cada de 1950, sota la pressi\u00f3 de l&#8217;estalinisme, el nacionalisme burg\u00e9s i la socialdemocr\u00e0cia, causant el col\u00b7lapse de les seccions del subcontinent (BLPI, LSSP). Des de llavors, els seus m\u00faltiples avatars s&#8217;han rebolcat en el centrisme i el reformisme. Per exemple, una &#8221; IV internacional&#8221; lambertista (CORQI de Gluckstein) va fundar a l&#8217;\u00cdndia, al novembre de 2017, un &#8220;Comit\u00e9 Internacional Obrer&#8221; el programa del qual es redueix a f\u00f3rmules buides t\u00edpiques de la francma\u00e7oneria, dels pol\u00edtics reformistes i els bur\u00f2crates sindicals: &#8220;Contra la barb\u00e0rie, la guerra i el desmantellament de les nacions&#8221;.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">Qualsevol que no s&#8217;atrevisca a enunciar en veu alta les tasques revolucion\u00e0ries mai tindr\u00e0 el coratge de dur-les a terme. (Trotsky, Per la IV Internacional, 1935)<\/quote><\/p>\n<p>Contra el desmantellament de les nacions? La unitat de la naci\u00f3 \u00e9s un mite utilitzat per la classe dominant per subjugar les classes explotades i semi-explotades. Els treballadors conscients de tots els pa\u00efsos saben que han d&#8217;oposar-se a la burgesia local en la seua lluita de classes, la seua lluita per a prendre el cap de les classes treballadores i subordinades. En el subcontinent indi, el proletariat en marxa far\u00e0 desapar\u00e8ixer les fronteres de Sri Lanka, l&#8217;\u00cdndia, el Pakistan i Bangladesh.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">\u00c9s cert que el socialisme reconeix el dret de cada poble a la independ\u00e8ncia i la llibertat, a disposar lliurement del seu propi dest\u00ed. Per\u00f2 \u00e9s una vertadera burla del socialisme presentar els actuals estats capitalistes com l&#8217;expressi\u00f3 del dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3. (Luxemburg, La crisi de la socialdemocr\u00e0cia, 1915)<\/quote><\/p>\n<p>Cal recon\u00e8ixer al poble oprimit de Caixmir, que hui es divideix entre tres estats (l&#8217;\u00cdndia, el Pakistan, la Xina), el dret a decidir el seu propi dest\u00ed, incloent el dret a la independ\u00e8ncia.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">El refor\u00e7 de l&#8217;opressi\u00f3 nacional a l&#8217;\u00e8poca de l&#8217;imperialisme requereix, no renunciar a la lluita &#8220;ut\u00f2pica&#8221;, com afirma la burgesia, per la llibertat de separaci\u00f3 de les nacions, sin\u00f3, per contra, utilitzar en el millor dels casos, els conflictes que tamb\u00e9 sorgeixen en aquest terreny, com a palanca per l&#8217;acci\u00f3 de masses i les manifestacions revolucion\u00e0ries contra la burgesia. (Lenin, La revoluci\u00f3 socialista i el dret de les nacions a l&#8217;autodeterminaci\u00f3, 1916)<\/quote><\/p>\n<p>Quant a la pau, nom\u00e9s pot obtindre&#8217;s mitjan\u00e7ant la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria, l&#8217;armament dels treballadors, el poder dels consells de treballadors a l&#8217;\u00cdndia, la creaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Socialista del Sud d&#8217;\u00c0sia.<\/p>\n<p><quote class=\"citations\">El pacifisme petitburg\u00e8s part de la premissa de qu\u00e8 seria possible assegurar la pau per mitjans especials, fora de la lluita de classes del proletariat per la revoluci\u00f3 socialista. (Trotsky, La guerra imperialista i la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria mundial, 1940)<\/quote><\/p>\n<p>Els nuclis marxistes existents a l&#8217;\u00cdndia han de reagrupar-se el m\u00e9s r\u00e0pid possible per constituir una organitzaci\u00f3 prolet\u00e0ria revolucion\u00e0ria de tot l&#8217;Estat, en connexi\u00f3 amb l&#8217;avantguarda internacional. I lluitar, tot seguit, pel front unit de totes les organitzacions obreres (PCI, PCI-M, AITUC, CITU, HMS, INTUC &#8230;), camperoles i estudiantils \u00edndies per les reivindicacions econ\u00f2miques, per\u00f2 tamb\u00e9 per l&#8217;autonomia de Jammu i Caixmir, la retirada de les forces de repressi\u00f3, la restituci\u00f3 de la nacionalitat \u00edndia als musulmans eliminats de l&#8217;Assam, la separaci\u00f3 de l&#8217;Estat i la religi\u00f3, la igualtat de dones i homes.<\/p>\n<p><center>15 de mar\u00e7 de 2020<\/center><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;esclat pol\u00edtic del subcontinent \u00e9s reaccionari de banda a banda Envoltada per un capitalisme decadent i embullada en contradiccions imperialistes, la independ\u00e8ncia d&#8217;un estat endarrerit ser\u00e0 inevitablement mig fict\u00edcia i&#8230; <a href=\"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2020\/03\/15\/lindia-la-politica-antimusulmana-del-supremacista-modi\/\">M\u00e9s informaci\u00f3 &raquo;<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-135","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-non-classe"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/135","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=135"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/135\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":137,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/135\/revisions\/137"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=135"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=135"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=135"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}