{"id":132,"date":"2020-03-14T12:00:00","date_gmt":"2020-03-14T11:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/?p=132"},"modified":"2020-05-09T18:12:51","modified_gmt":"2020-05-09T16:12:51","slug":"el-nou-pla-de-guerra-de-limperialisme-america-contra-el-poble-palesti","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/2020\/03\/14\/el-nou-pla-de-guerra-de-limperialisme-america-contra-el-poble-palesti\/","title":{"rendered":"El nou pla de guerra de l’imperialisme americ\u00e0 contra el poble palest\u00ed"},"content":{"rendered":"
\nEl 28 de gener, a Washington, en pres\u00e8ncia del primer ministre israeli\u00e0 Netanyahu, el president estatunidenc va donar a con\u00e8ixer “l’acord del segle”, el seu “pla de pau” per a dos “estats” en Palestina, que ser\u00e0 la continuaci\u00f3 dels de Reagan (1982) i Bush fill. (1991). Ho havia preparat el seu assessor (i gendre) Jared Kushner i l’ambaixador dels Estats Units a Israel, David Friedman. Quan el president va retre homenatge a aquest \u00falim, va tindre una relliscada i va dir: “el vostre ambaixador”. Netanyahu, al costat de Trump, va posar cara de satisfacci\u00f3…
\n<\/p>\n

La Nakba i el naixement de l’\u00faltim estat colonial<\/h3>\n

La resist\u00e8ncia de la poblaci\u00f3 \u00e0rab de Palestina, una antiga prov\u00edncia de l’Imperi Otom\u00e0 que va quedar sota el control de Gran Bretanya en 1917, va comen\u00e7ar en aqueixa data, quan els sionistes (un moviment nacionalista que des de finals del segle XIX defensava la partida dels jueus europeus a un lloc que suposadament els hauria donat D\u00e9u) comen\u00e7aren a comprar terres.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria de Hitler en 1933, els l\u00edders sionistes van buscar col\u00b7laborar amb el r\u00e8gim nazi. Per la seua part, els estats democr\u00e0tics burgesos (Su\u00efssa, els Estats Units, Fran\u00e7a, Gran Bretanya, etc.) es van negar a obrir les seues fronteres als jueus perseguits, la qual cosa va portar a centenars de milers d’ells a Palestina. L’extermini dels jueus d’Europa va donar un impuls inesperat al sionisme. Al mateix temps, l’ONU va ser formada pels antics aliats, \u00e9s a dir, les pot\u00e8ncies imperialistes occidentals i la burocr\u00e0cia estalinista de l’URSS. Al novembre de 1947, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la divisi\u00f3 de Palestina entre un estat jueu i un estat \u00e0rab, per iniciativa dels Estats Units i amb el suport de l’URSS (resoluci\u00f3 181).<\/p>\n

Immediatament, les organitzacions terroristes sionistes (Haganah, Lehi-Stern, Irgoun) van llan\u00e7ar al mar\u00e7 de 1948 el pla Dalet per a expulsar a la major quantitat possible d’\u00e0rabs. L’Estat d’Israel va ser proclamat al maig de 1948. Els ex\u00e8rcits dels estats burgesos ve\u00efns (Egipte, Jord\u00e0nia, S\u00edria, L\u00edban, Iraq) li van declarar la guerra. El mediador suec de l’ONU va ser assassinat per l’organitzaci\u00f3 terrorista sionista Leni-Stern. Finalment, els Estats \u00e0rabs van tancar acords de pau amb Israel. Malgrat el “socialisme” que la majoria d’aqueixos estats postureaven, es van dedicar a perseguir als jueus dels seus propis pa\u00efsos, refor\u00e7ant la ideologia sionista i proporcionant una important immigraci\u00f3 a Israel.<\/p>\n

El resultat de la neteja \u00e8tnica de 1947-1949 (la Nakba) \u00e9s que, d’1,5 milions de palestins, nom\u00e9s queden 160.000 a Israel, 1 mili\u00f3 es troba a Gaza (sota el control d’Egipte) o a Cisjord\u00e0nia (anexada per Jord\u00e0nia), i m\u00e9s de 300.000 en altres estats, la majoria en campaments de refugiats. Israel va ser reconegut per les Nacions Unides al maig de 1949 (resoluci\u00f3 273) amb el vot dels pa\u00efsos imperialistes i l’URSS.<\/p>\n

Encara que constru\u00eft pels dirigents ateus del Mapai (Partit Laborista), fundador de la Haganah, Israel \u00e9s tot menys laic: els matrimonis s\u00f3n religiosos, els fonamentalistes religiosos estan exempts del servei militar, els rabins defineixen qui \u00e9s jueva o jueu … El seu moviment obrer \u00e9s predominantment colonialista; per tant, est\u00e0 impregnat de col\u00b7laboraci\u00f3 de classes i infectat de racisme: el Mapai i la central sindical Histadrut rebutgen els treballadors \u00e0rabs. Nom\u00e9s el Maki (Partit Comunista Israeli\u00e0) i la seua escissi\u00f3 en 1962, el Matzpen influenciada pel trotskisme, organitzen a jueus i \u00e0rabs. Israel, despr\u00e9s de la seua proclamaci\u00f3, ha continuat la destrucci\u00f3 dels pobles \u00e0rabs dins de les seues fronteres. Amb menyspreu dels tractats internacionals, s’ha fet amb armes nuclears ajudada per Fran\u00e7a, va col\u00b7laborar amb el r\u00e8gim de l’apartheid a Sud-\u00e0frica i mai ha deixat d’estar en guerra.<\/p>\n

La capitulaci\u00f3 hist\u00f2rica dels dirigents palestins<\/h3>\n

El nacionalisme burg\u00e9s palest\u00ed (Fatah) tenia com a objectiu fundar el seu propi Estat, el m\u00e9s gran possible, mobilitzant els refugiats contra Israel, fins a prendre les armes en els anys 1960-1970. Comptava amb la pressi\u00f3 de l’URSS, aix\u00ed com dels estats \u00e0rabs existents per a dur a terme la guerra de guerrilles a les fronteres d’Israel. Per\u00f2 la burocr\u00e0cia de l’URSS havia reconegut a Israel quan es va fundar i els ex\u00e8rcits dels estats \u00e0rabs ve\u00efns van demostrar ser incapa\u00e7os de resistir a l’ex\u00e8rcit israeli\u00e0. A m\u00e9s, algunes fraccions de la burgesia \u00e0rab van massacrar els combatents i refugiats palestins (Jord\u00e0nia, L\u00edban, S\u00edria).<\/p>\n

Amb la crisi econ\u00f2mica de la d\u00e8cada de 1980 a l’URSS i el declivi del nacionalisme pan-\u00e0rab en profit de l’islamisme, l’OLP dirigida per Arafat (Fatah) va negociar amb Israel des de 1978, va acceptar la partici\u00f3 en dos estats en 1988, va negociar amb els Estats Units i Israel en 1991, va signar els acords d’Oslo I en 1993 i Oslo II en 1995 i va revisar oficialment Carta constitutiva de l’OLP en 1996. El FDPLP tamb\u00e9 va recon\u00e8ixer Israel, el PFLP es va oposar per\u00f2 va romandre en l’OLP. A canvi, en 1996 l’OLP es va encarregar de la gesti\u00f3 de la Franja de Gaza i Cisjord\u00e0nia sota el nom d’Autoritat “Palestina”. Arafat va morir en 2004 en estranyes circumst\u00e0ncies. La policia en “els territoris palestins” va ser forjada pels Estats Units i ha treballat amb Israel des de llavors.<\/p>\n

Aquesta tra\u00efci\u00f3 de Fatah, que ha arrossegat l’ala esquerra de l’OLP (FDPLP, FPLP) al descr\u00e8dit, va permetre a Ham\u00e0s, la branca clerical de la burgesia palestina, guanyar les eleccions en 2006. Fatah, amb el suport del imperialisme va mantindre el poder a Cisjord\u00e0nia per\u00f2 el va perdre en la Franja de Gaza. Israel ha destru\u00eft Gaza tres vegades en onze anys i el somet a un bloqueig terrestre, aeri i mar\u00edtim des de 2007. La Franja de Gaza segueix ajudada per la Uni\u00f3 Europea; A m\u00e9s, Ham\u00e0s compta amb el suport financer i militar de dos r\u00e8gims islamistes (Qatar i l’Iran). Sota la pressi\u00f3 d’Israel i Egipte, sense recon\u00e8ixer formalment a Israel, al seu torn va admetre la coexist\u00e8ncia de dos estats. En 2017, va modificar la seua Carta constitutiva que accepta ja la partici\u00f3 de Palestina al llarg de les fronteres de 1967, \u00e9s a dir, la posici\u00f3 de l’ONU .<\/p>\n

Els \u00abdos Estats<\/em>\u00bb, legitimaci\u00f3 de la colonitzaci\u00f3<\/h3>\n

Trump afirma que la seua posici\u00f3 \u00e9s “equilibrada”, ja que inclou el dret dels palestins a tindre el seu propi estat. Nada nou, ja que eixa va ser la soluci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Peel en 1937, l’ONU en 1947, els acords d’Oslo en 1994, l’acord del riu Wye en 1998, el “full de ruta” de 2003 … No obstant aix\u00f2, un ex negociador israeli\u00e0 dels acords d’Oslo lamenta que el nou projecte estatunidenc no siga prou considerat amb els representants pol\u00edtics de la burgesia palestina.<\/p>\n

Hi ha una difer\u00e8ncia entre una capitulaci\u00f3 i un pla de pau. Per\u00f2 fins i tot les condicions d’una rendici\u00f3 tenen m\u00e9s probabilitats de ser sostenibles si es construeixen de manera que mantinguen una aparen\u00e7a de dignitat per a la part derrotada. (Daniel Levy, The American Prospect, 30 de gener)<\/em><\/p>\n

De fet, mai s’ha parlat de dos estats iguals, la qual cosa \u00e9s incompatible amb el projecte sionista, amb la colonitzaci\u00f3. Per a Israel i les pot\u00e8ncies imperialistes, es tractava d’atorgar menys que un estat, un simulacre d’estat.<\/p>\n

Al mar\u00e7 de 1991, quan els Estats Units van comen\u00e7ar a pressionar l’OLP per a obtindre els Acords d’Oslo, el Ministre d’Afers exteriors dels Estats Units (James Baker) va rebre secretament a Washington l’enviat del Rei de Jord\u00e0nia (Adnan Abu Odeh).<\/p>\n

Mire, Sr. Odeh, li dir\u00e9 una cosa com a secretari d’Estat. No hi haur\u00e0 estat palest\u00ed. Hi haur\u00e0 una entitat, menys que un estat, m\u00e9s que autonomia. Aquest \u00e9s el millor resultat que podem obtindre amb els israelians. (Citat per David Hearst, 4 de febrer de 2019, lloc web de la Uni\u00f3 Jueva Francesa per a la Pau)<\/em><\/p>\n

Poc abans de ser assassinat per un fan\u00e0tic sionista que no estava d’acord amb les seues negociacions amb els palestins, el Primer Ministre israeli\u00e0 (llavors del Partit Laborista) l’havia deixat clar.<\/p>\n

Les fronteres de l’Estat d’Israel estaran m\u00e9s enll\u00e0 de les l\u00ednies que existien abans de la Guerra dels Sis Dies. No tornarem a les l\u00ednies del 4 de juny de 1967. La frontera de seguretat de l’Estat d’Israel se situar\u00e0 a la Vall del Jord\u00e0 en el sentit m\u00e9s ampli del terme … Al costat, una entitat palestina … Ens agradaria que fora una entitat que \u00e9s menys que un estat i que administrar\u00e0 de manera independent la vida dels palestins sota la seua autoritat. (Yitzhak Rabin, Discurs davant la Knesset sobre els Acords d’Oslo II, 5 d’octubre de 1995)<\/quote><\/p>\n

Cada vegada m\u00e9s exig\u00e8ncies als palestins<\/h3>\n

Com va dir un antic dirigent en l’exili de l’organitzaci\u00f3 revolucion\u00e0ria i antisionista Matzpen, els successius “plans de pau” segueixen una l\u00f2gica.<\/p>\n

En cada ocasi\u00f3, els palestins i els israelians reben un pla. Els palestins ho accepten o ho rebutgen. Si ho rebutgen, se’ls sanciona. Si ho accepten, els israelians plantegen noves condicions pr\u00e8vies. (Moshe Machover, Weekly Worker, 20 de febrer de 2020)<\/em><\/p>\n

Entre les noves exig\u00e8ncies, l’Estat palest\u00ed haur\u00e0 “d’educar” el seu poble per a posar fi al “discurs d’odi”: “l’Estat d’Israel, l’Estat de Palestina i els pa\u00efsos \u00e0rabs treballaran junts per a contrarestar a Hezbollah, EI (Daesh), Ham\u00e0s … i tots els altres grups i organitzacions terroristes, aix\u00ed com els altres grups extremistes”.<\/p>\n

No s’exigeix res similar d’Israel,malgrat que els mitjans de comunicaci\u00f3 de masses, el Likud i els seus socis pol\u00edtics sostenen un discurs d’odi cap els \u00e0rabs, que els soldats maltracten els palestins di\u00e0riament, que els colons racistes armats i protegits per l’ex\u00e8rcit israeli\u00e0 ataquen regularment els b\u00e9ns i persones en els territoris de l’Autoritat Palestina.<\/p>\n

El nou pla elimina la noci\u00f3 de refugiats, confirmant la fi, en 2018, del finan\u00e7ament per part dels Estats Units (seguits per Su\u00efssa i els Pa\u00efsos Baixos) de l’Ag\u00e8ncia de socors i treballs de les Nacions Unides per als refugiats palestins al Pr\u00f2xim Orient. El pla Trump-Netanyahu prohibeix expl\u00edcitament que els descendents dels deportats tornen a les seues llars. El “problema dels refugiats” haur\u00e0 de ser resolt pels estats \u00e0rabs que “tenen la responsabilitat moral d’integrar-los al seu pa\u00eds com els jueus es van integrar en l’estat d’Israel”. Nom\u00e9s podran establir-se en l’estat palest\u00ed amb l’acord d’Israel.<\/p>\n

Finalment, els representants dels palestins hauran de recon\u00e8ixer a Israel com “l’estat-naci\u00f3 del poble jueu”, que legitima el mite sionista que fa d’Israel l’estat no dels seus ciutadans sin\u00f3 de tots els jueus del m\u00f3n, d’acord amb la modificaci\u00f3 de Netanyahu de la “llei fonamental” (constituci\u00f3 d’Israel) en 2018.<\/p>\n

Aix\u00f2 afebleix encara m\u00e9s la posici\u00f3 dels \u00e0rabs (20% de la poblaci\u00f3 d’Israel) que pol\u00edticament s\u00f3n ciutadans de segona classe i econ\u00f2micament s\u00f3n la part m\u00e9s explotada de la classe treballadora israeliana. De fet, Trump planeja traslladar a la poblaci\u00f3 \u00e0rab del “triangle”, on viuen m\u00e9s de 260.000 \u00e0rabs israelians, fora de les fronteres d’Israel i relegar-los al futur “estat palest\u00ed”.<\/p>\n

\u00abL’Estat palest\u00ed<\/em>\u00bb segons Trump i Netanyahu<\/h3>\n

Res en els Acords d’Oslo prohibia nous assentaments en els territoris de l’Autoritat Palestina.<\/p>\n

Gaireb\u00e9 tots els que coneixia en aquell moment, i jo al capdavant, ens deixaren enganyar per la propaganda medi\u00e0tica de qu\u00e8 l’ocupaci\u00f3 estava a punt d’acabar. Per\u00f2 en realitat, Oslo tenia com a objectiu reorganitzar l’ocupaci\u00f3, no acabar-la. (Michel Warschawski, antic dirigent de Matzpen i membre de la “Quarta Internacional” de Pablo, citat per Jonathan Cook, 17 de setembre de 2018, lloc web de la Uni\u00f3 Jueva Francesa per a la Pau)<\/em><\/p>\n

Hui, Washington li atorga a Israel el dret de reanexionar grans porcions dels territoris palestins: tots els enclavaments jueus implantats a Jerusalem i Cisjord\u00e0nia m\u00e9s la Vall del Jord\u00e0 (700.000 colons). Jerusalem \u00e9s vista com la capital “indivisible” d’Israel, com ja ho va declarar el govern dels Estats Units a finals de 2017.<\/p>\n

El formatge gruyer restant no seria un estat real. Tindria menys poder que els bantustans creats per l’apartheid de Sud-\u00e0frica en la d\u00e8cada de 1970. La Franja de Gaza continuar\u00e0 sent el camp de proves per als armaments dels grups capitalistes israelians exportats arreu el m\u00f3n .<\/p>\n

La majoria dels palestins sota control d’Israel, a Gaza i Cisjord\u00e0nia, juguen un paper menut en l’economia israeliana. S\u00f3n utilitzats principalment per provar equips de seguretat i armaments. S\u00f3n els conillets d’\u00edndies en els quals s’utilitzen aquests productes, la qual cosa els permet envanir-se per haver-los provat en el camp i no en una simple simulaci\u00f3. (Moshe Machover, Weekly Worker, 20 de febrer)<\/em><\/p>\n

L’\u00fanica refer\u00e8ncia a la viol\u00e8ncia patida per la poblaci\u00f3 d’aquest gueto de 2 milions de persones \u00e9s que “ha patit durant massa temps sota el r\u00e8gim repressiu d’Ham\u00e0s”.<\/p>\n

Israel tindr\u00e0 “la responsabilitat principal de la seguretat sobre l’Estat de Palestina” i ser\u00e0 responsable de la “seguretat en tots els passos internacionals cap a l’Estat de Palestina”, la qual cosa significa que el nou estat no tindr\u00e0 control sobre cap de les seues fronteres. Israel “tamb\u00e9 continuar\u00e0 controlant l’espai aeri” i les telecomunicacions.<\/p>\n

“L’Estat palest\u00ed” no ser\u00e0 autoritzat per a tindre capacitats militars. \u201cNo tindr\u00e0 dret a celebrar acords militars, d’intel\u00b7lig\u00e8ncia o de seguretat amb un estat o organitzaci\u00f3 que afecte negativament la seguretat de l’estat d’Israel, tal com siga definida pel mateix estat d’Israel “.<\/p>\n

Israel no sols s’apoderar\u00e0 de les terres f\u00e8rtils que encara no t\u00e9, sin\u00f3 que tindr\u00e0 un domini absolut sobre l’aigua.<\/p>\n

Segons l’acord “del segle”, Israel mantindr\u00e0 el control global de l’aigua. Israel ja t\u00e9 la major part. Als palestins no se’ls autoritza a cavar nous pous, per exemple. Si vas als assentaments de Cisjord\u00e0nia, veur\u00e0s piscines i jardins verds. Per contra , els llauradors palestins nom\u00e9s tenen dret a una petita porci\u00f3 d’aigua. (Moshe Machover, Weekly Worker, 20 de febrer)<\/em><\/p>\n

En tot l’anomenat “Estat palest\u00ed” i especialment a Gaza, la falta d’aigua potable espentar\u00e0 a emigrar.<\/p>\n

Adnan Ghosheh, cap d’especialistes en aigua i sanejament, recorda una \u00e8poca, no tan llunyana, en el qual tots a Gaza podien beure aigua de la seua aixeta. Era a finals de la d\u00e8cada de 1990. Des de llavors, la capa fre\u00e0tica ha sigut tan explotada que l’aigua de mar s’ha infiltrat en ella, fent que l’aigua de l’aixeta siga insegura per al consum perqu\u00e8 \u00e9s massa salada. Aquest factor, entre altres, explica que nom\u00e9s el 10% dels habitants de Gaza t\u00e9 acc\u00e9s a l’aigua potable … La resta dep\u00e8n de camions cisternes. Uns 150 operadors proporcionen un aigua m\u00e9s o menys dessalada que, una vegada filtrada, pot beure’s o usar-se per a cuinar aliments. Costa m\u00e9s cara i, d’acord amb els nostres criteris que defineixen si l’aigua \u00e9s prou segura com per a ser consumida, no \u00e9s realment potable. (Banc Mundial, 22 de novembre de 2016)<\/em><\/p>\n

La impot\u00e8ncia de la burgesia palestina<\/b><\/h3>\n

De tornada a Israel, Netanyahu va dir que “sens dubte els palestins tardaran molt en arribar al comen\u00e7ament d’aquest cam\u00ed”. De fet, fins i tot Abbas i Fatah no poden acceptar el pla Trump-Netanyahu sense cometre su\u00efcidi pol\u00edtic.<\/p>\n

Mahmoud Abbas, de 84 anys, simplement va dir que no, “mil vegades no”, amb un \u00e8mfasi en el qual l’esgotament bregava amb l’exasperaci\u00f3. Va reiterar que “Jerusalem no est\u00e0 a la venda. Els nostres drets no estan a la venda “, envoltat de representants de les faccions palestines, inclosa la Jihad Isl\u00e0mica, un grup armat radical de Gaza. (Le Monde, 29 de gener)<\/em><\/p>\n

La prohibici\u00f3 del Moviment Isl\u00e0mic a Israel (Germans Musulmans) en 2015, la transfer\u00e8ncia de l’Ambaixada dels Estats Units de Tel Aviv a Jerusalem en 2018, els repetits assassinats de manifestants a les fronteres de Gaza en 2018, la presa a l’assalt de la mesquita Al-Aqsa pels colons el dia d’Eid al-Adha [festa gran musulmana] en 2019 no generaren molta resist\u00e8ncia per part dels dirigents palestins i dels estats \u00e0rabs. Abbas t\u00e9 pocs mitjans per a respondre al pla Trump-Netanyahu, ja que l’Autoritat Palestina t\u00e9 els seus punys i peus lligats per Israel i els Estats Units.<\/p>\n

El seu entorn havia agitat en els \u00faltims dies l’amena\u00e7a d’una reducci\u00f3 en la cooperaci\u00f3 de seguretat amb Israel, o fins i tot una dissoluci\u00f3 de l’Autoritat Palestina, la qual cosa deixaria a Israel responsable d’assumir el control exclusiu de seguretat a Cisjord\u00e0nia, com abans dels acords d’Oslo, signats en 1993. Aquesta amena\u00e7a no \u00e9s nova per\u00f2 no s’ha especificat res. (Le Monde, 29 de gener).<\/em><\/p>\n

Abbas es veu redu\u00eft a apostar pel frac\u00e0s presidencial de Trump en 2020, la qual cosa no canviaria res quant al control d’Israel sobre Cisjord\u00e0nia i Jerusalem. Els estats burgesos \u00e0rabs que abans guanyaven popularitat en secundar de paraula la causa dels palestins estan dislocats (S\u00edria, l’Iraq) o passen cada vegada m\u00e9s de l’assumpte. La majoria d’ells depenen militarment dels Estats Units (monarquies del Golf, Egipte, etc.). La principal preocupaci\u00f3 de molts d’ells \u00e9s bloquejar l’Iran, la qual cosa els acosta als Estats Units i Israel.<\/p>\n

Quant a Ham\u00e0s, que t\u00e9 el costum de pressionar (o deixar que pressione el seu rival en fanatisme i antisemitisme, la Jihad Isl\u00e0mica) sobre l’Estat sionista mitjan\u00e7ant atacs amb coets i atacs su\u00efcides, ha pres prudentment mesurades les seues dist\u00e0ncies amb la Jihad, a qui l’ex\u00e8rcit israeli\u00e0 va atacar al febrer, a Gaza i S\u00edria. Ham\u00e0s continua respectant la treva signada amb l’estat sionista al maig de 2019.<\/p>\n

La capitulaci\u00f3 davant el capitalisme condueix al reconeixement d’Israel<\/b><\/h3>\n

La majoria de les burocr\u00e0cies sindicals i els partits socialimperialistes segueixen el seu amo, la burgesia del seu propi estat. Per tant, fan costat a l’ONU i la seua soluci\u00f3 de dos “estats” i reconeixen Israel. Quan critiquen la pol\u00edtica de Trump al Pr\u00f2xim Orient \u00e9s a nom dels interessos de la “seua” burgesia i de l’ordre imperialista mundial.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia est\u00e0 majorit\u00e0riament a favor de la burgesia israeliana. Aix\u00ed, ja al capdavant del Partit Laborista brit\u00e0nic, l’ex diputat pro-palest\u00ed Corbyn va capitular davant la seua burgesia, va recon\u00e8ixer Israel i fins i tot va permetre una ca\u00e7a de bruixes contra els antisionistes del partit, assimilats als antisemites. Els hereus de l’estalinisme oscil\u00b7len entre les dues faccions de la burgesia \u00e0rab, els supervivents del nacionalisme pan-\u00e0rab pseudo-socialista i l’islamisme.<\/p>\n

En aquesta q\u00fcesti\u00f3, com en les altres, els seus sat\u00e8l\u00b7lits centristes s’alineen amb les burocr\u00e0cies del moviment obrer i renuncien al programa comunista que distingeix entre el nacionalisme dels oprimits i els opressors, que defensa la independ\u00e8ncia del moviment obrer de la burgesia dels pa\u00efsos dominats, que vol dotar als explotats d’un partit obrer revolucionari.<\/p>\n

La LO hardyste i les seues franqu\u00edcies de la UCI “per a la reconstrucci\u00f3 de la IV Internacional” sempre han reconegut Israel.<\/p>\n

No considerem que la desaparici\u00f3 de l’Estat d’Israel siga necess\u00e0ria o desitjable. Fins i tot pensem que la seua exist\u00e8ncia podria beneficiar tota la poblaci\u00f3 \u00e0rab i jueva del Pr\u00f2xim Orient. (Lutte de classe, juliol 1967)<\/em><\/p>\n

La CIO grantista t\u00e9 la mateixa posici\u00f3.<\/p>\n

En primer lloc, \u00e9s necessari recon\u00e8ixer la legitimitat de la reivindicaci\u00f3, palestina i israeliana, dels seus propis estats. (CIT, antisemitisme, Israel \/ Palestina i l’esquerra, 15 de maig de 2018)<\/em><\/p>\n

Quan l’OLP estava duent a terme una guerra de guerrilles, la “Quarta Internacional” pablista es va pronunciar per la destrucci\u00f3 d’Israel, per\u00f2 perqu\u00e8 es va alinear amb el nacionalisme burg\u00e9s pan-\u00e0rab i la seua branca palestina. Amb els Acords d’Oslo, va recon\u00e8ixer la legitimitat d’un estat sionista. L’SWP cliffista i el seu OSI han seguit la mateixa evoluci\u00f3 que els pablistes-mandelistes. En nom del front \u00fanic antiimperialista, l’SWP \u00e9s encara m\u00e9s oportunista respecte a l’islamisme que la QI pablista.<\/p>\n

Les escissions morenistes de la “Quarta Internacional” pablista tamb\u00e9 s’han adaptat a l’islamisme (alguns han arribat a afirmar que a S\u00edria els jihadistes van liderar una “revoluci\u00f3 permanent”) i les “quartes internacionals” healistes (la del WRP i el de l’SEP) romanen lleials a Baath i al torturador de masses del poble siri\u00e0 Assad. En aquest terreny com en els altres, la bandera de la IV Internacional est\u00e0 tacada i desacreditada.<\/p>\n

El cimbell de la campanya pel boicot a Israel<\/p>\n

Sota el nom de “boicot, desinversi\u00f3 i sancions” (BDS), el moviment nacional palest\u00ed ha estat intentant des de 2005 rellan\u00e7ar el boicot a Israel ja decidit en 1945 per la Lliga \u00c0rab (un acord dels estats burgesos de la regi\u00f3). L’ONU acaba de donar-li un impuls en enumerar companyies que es beneficien de les activitats il\u00b7legals de colonitzaci\u00f3 d’Israel a Cisjord\u00e0nia (febrer de 2020).<\/p>\n

La llegenda dels pacifistes petit burgesos, les mateixes persones que obliden que l’ANC sud-afric\u00e0 particip\u00e0 a la lluita armada, \u00e9s que la campanya pel boicot dels consumidors occidentals de taronges de Sud-\u00e0frica va fer caure l’apartheid, quan en realitat foren les lluites col\u00b7lectives, les vagues obreres i l’aixecament dels barris negres els que ho van tombar.<\/p>\n

Els comunistes internacionalistes no s’oposen al boicot pels consumidors de productes israelians, que \u00e9s secundat per molts partits reformistes i la majoria de les organitzacions centristes. Per\u00f2 s\u00f3n esc\u00e8ptics sobre la seua efic\u00e0cia i fins i tot hostils a la seua extensi\u00f3 a l’esport, la cultura i la investigaci\u00f3.<\/p>\n

Les armes exportades per Israel es proven en els palestins, les armes importades per Israel s’utilitzen per terroritzar i massacrar els palestins. Per qu\u00e8 els sindicats de transport de tots els pa\u00efsos no es neguen a transportar armaments a Israel (el 16\u00e9 pressupost militar en el m\u00f3n per a la 98a poblaci\u00f3 del m\u00f3n) o des d’Israel (el 8\u00e9 exportador d’armes del m\u00f3n)? Perqu\u00e8 els qui els dirigeixen s\u00f3n, de fet, social-patriotes que no volen danyar a la seua pr\u00f2pia burgesia, “els seus” exportadors d’armes o “les seues” forces militars.<\/p>\n

Sembrem encara menys il\u00b7lusions en les crides als capitalistes per a desinvertir i en les peticions als estats imperialistes perqu\u00e8 duguen a terme sancions diplom\u00e0tiques. Mentre que els iniciadors d’aquesta campanya estan tots en el camp del respecte a les fronteres de 1967, per als comunistes internacionalistes, aquesta campanya pel boicot no deu en cap cas servir com a substitut a la reivindicaci\u00f3 i al objectiu que han de continuar sent centrals per a qualsevol que vulga expressar la seua vertadera solidaritat amb el poble palest\u00ed: la destrucci\u00f3 de l’Estat colonial i racista d’Israel.<\/p>\n

Per qu\u00e8 cal desmantellar Israel<\/b><\/h3>\n

El sionisme justifica l’opressi\u00f3 del poble palest\u00ed. Els treballadors no poden ser neutrals enfront de l’opressi\u00f3 nacional, l’apartheid, la colonitzaci\u00f3 i la neteja \u00e8tnica. L’apartheid va ser suprimit en el sud dels Estats Units gr\u00e0cies a la lluita dels descendents dels esclaus que representaven una part important del proletariat i la peteta burgesia; pogu\u00e9 ser abolit a Sud-\u00e0frica perqu\u00e8 els descendents dels pobles originaris i els immigrats van lluitar per la igualtat, mentre representaven la majoria de la classe obrera. Per\u00f2 l’objectiu de la burgesia israeliana no \u00e9s explotar els obrers \u00e0rabs, sin\u00f3 expulsar-los.<\/p>\n

Una gran part dels jueus han optat per viure fora d’Israel. \u00c9s un dels pa\u00efsos m\u00e9s desiguals de l’OCDE en termes de renda i patrimoni. \u00c9s un estat clerical. Est\u00e0 militaritzat i armat, ocupa tota Jerusalem, es permet intervindre militarment a Gaza, Cisjord\u00e0nia, L\u00edban, S\u00edria quan ho desitja, els seus serveis secrets assassinen fins i tot a l’Iran.<\/p>\n

El reconeixement de l’opressi\u00f3 nacional que pateixen els palestins condueix necess\u00e0riament al q\u00fcestionament de l’estat sionista com un obstacle per a qualsevol soluci\u00f3 democr\u00e0tica. La destrucci\u00f3 del mur, la igualtat entre jueus i \u00e0rabs, el dret al retorn de milions de refugiats no es pot obtindre mantenint un estat colonial impulsat des del seu naixement per la “comunitat internacional”, \u00e9s a dir, per l’imperialisme mundial.<\/p>\n

El final de l’opressi\u00f3 dels palestins passa pel desmantellament de l’Estat sionista. Contra totes les burgesies (estatunidenca, israeliana, \u00e0rabs, turca, iraniana, etc.), la mobilitzaci\u00f3 de treballadors a Jerusalem, Cisjord\u00e0nia, Gaza, Israel, Jord\u00e0nia, etc. permetr\u00e0 establir una Palestina socialista en la qual podran viure junts \u00e0rabs i jueus, musulmans, jueus, cristians i ateus …<\/p>\n

Nom\u00e9s la classe obrera pot alliberar els \u00e0rabs palestins. Per a jugar aquest paper, els treballadors han d’unir-se a nivell internacional independentment de la seua nacionalitat, la seua \u00e8tnia, el seu sexe o la seua religi\u00f3. La classe obrera, reunint darrere seu a llauradors i estudiants, \u00e9s l’\u00fanica for\u00e7a social capa\u00e7 de contrarestar els fanatismes religiosos i establir el la\u00efcisme, liquidar la colonitzaci\u00f3 sionista a Palestina i l’opressi\u00f3 secular dels kurds, posar fi a la dominaci\u00f3 imperialista i la reacci\u00f3 islamista, emancipar els joves i les dones, donar terres als llauradors, formaci\u00f3 als joves, ocupaci\u00f3 a tots i garantir el desenvolupament econ\u00f2mic i social per a tots.<\/p>\n

El govern obrer i camperol de la Palestina unificada nom\u00e9s pot n\u00e0ixer dels enderrocs de l’estat clerical, racista, bel\u00b7licista i colonialista, instrument de l’imperialisme al Pr\u00f2xim Orient. Com a expressi\u00f3 del poder dels consells obrers, el govern obrer i camperol abolir\u00e0 les fronteres heretades de la colonitzaci\u00f3, obrir\u00e0 la perspectiva de la federaci\u00f3 socialista del Pr\u00f2xim Orient.<\/p>\n

Proletaris de tots els pa\u00efsos, uniu-vos!<\/p>\n

14 de mar\u00e7 de 2020<\/center><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 28 de gener, a Washington, en pres\u00e8ncia del primer ministre israeli\u00e0 Netanyahu, el president estatunidenc va donar a con\u00e8ixer “l’acord del segle”, el seu “pla de pau” per a… M\u00e9s informaci\u00f3 »<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-132","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-non-classe"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/132","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=132"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/132\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":133,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/132\/revisions\/133"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=132"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=132"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revolucionpermanente.com\/catala\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=132"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}